Categories
ACA- Revisió Pla de gestió fluvial (2on cicle)
Revisió del Pla de gestió del Districte de conca fluvial de Catalunya (2016-2021)
Seguint el mandat de la Directiva marc de l’aigua (DMA), i del Reglament de la planificació hidrològica de Catalunya, s’inicia la revisió del Pla de gestió del Districte de conca fluvial de Catalunya (aprovat a través del Decret 188/2010 de 23 de novembre), que haurà d’estar aprovat i publicat a finals de 2015. El nou Pla de gestió, amb una vigència de sis anys (2016-2021), i contindrà el programa de mesures per assolir els objectius ambientals i de garantia de recurs que s’estableixin al Pla.
Per tal de dur a terme la revisió del Programa de mesures i del Pla de gestió del Districte de conca fluvial de Catalunya, la Directiva marc de l’aigua i la reglamentació en matèria de planificació a Catalunya, estableixen la redacció prèvia d’un seguit de documents i anàlisi de la situació per fer front el repte d’aquesta revisió juntament amb un procés de participació i informació ciutadana. Així, doncs, els processos previs a la redacció i revisió del Programa de mesures i del Pla de gestió del Districte de conca fluvial de Catalunya són:
Calendari de treball i mesures de consulta(obre una nova finestra)
Esquema Provisional de Temes Importants (EPTI)(obre una nova finestra)
———————-
Processos participatius per a la revisió del Pla de gestió de les conques internes de Catalunya
L’Agència Catalana de l’Aigua ha iniciat la revisió del Pla de Gestió de la conca Fluvial de Catalunya (2013-2015). Aquesta revisió s’ha de posar en marxa amb un procés de participació que l’enriqueixi.
S’han identificat quatre zones com a nuclis de debat, on des de l’estiu 2013 es realitzen sessions de debat amb el suport de tècnics i documentació, conduïdes per experts en la dinamització participativa.
Si vols participar pots accedir a tota la informació i detall de les properes sessions a: http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=B22600176421381933910524&_nfls=false
Agroterritori a FIPORC, 6 de febrer 2015 a Riudellots de la Selva
Agroterritori va ser present a les Jornades Tècniques de l’edició de FIPORC a Riudellots de la Selva. Va presentar les bases metodològiques de l’estudi que desenvoluparà per encàrrec de l’ajuntament de Riudellots de la Selva i que porta per títol «Dinàmiques socioterritorials al voltant de l’Ocupació Real de la cadena agroalimentària del sector del porc. Metodologies i Propostes per a Riudellots de la Selva».
Aquesta anàlisi forma part d’un seguit d’estudis que Agroterritori desenvolupa de diferents sectors agraris (llet, vinya, porcs i fruita dolça) amb l’objectiu de calcular el volum d’agents que intervenen els diferents processos de producció, transformació i distribució del producte així com el paper que aquestes activitats agroeconòmiques desenvolupen en el territori. La finalitat és posar sobre la taula la visibilitat d’un conjunt quasi incomptable de tasques que es despleguen al voltant de cadascun dels sector agraris i al mateix temps explicar el rol de cohesió socioterritorial que aquests exerceixen a partir de la seva activitat. Un exemple clar que la societat, el territori vertebren l’economia i creen ocupació.
Programa:
http://www.riudellots.cat/promoci%C3%B3-econ%C3%B2mica/mercats-i-fires/fiporc-2015
Els pagesos del parc dels Aiguamolls volen més presència als òrgans gestors
Els pagesos del parc dels Aiguamolls volen més presència als òrgans gestors
Defensen que
s’haurien de tractar
temes d’interès com la salinització dels aqüífers
05.02.2015 | 00:00
DDG L’Associació de Pagesos i Cortals de Castelló d’Empúries demana més presència als òrgans rectors i de participació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i que es tractin temes que es consideren d’alt interès com la salinització dels aqüífers i la neteja de recs i rius. El sector, que s’ha sentit atacat per les veus crítiques a la gestió del parc, considera que quan es valora l’impacte del parc sobre l’economia no només s’ha de valorar el sector turístic sinó també els valors agroeconòmics.
Davant les crítiques a la gestió del Parc Natural, la recollida de signatures a través de la xarxa Change.org, o la defensa de la Generalitat, el sector ha volgut posar de manifest que ells també estan al territori i que no se’ls ha consultat. S’ha posat sobre la taula temes com un suposat excés de pastura, segons alguns crítics, o de batudes. Posen de manifest que la pastura de vaques, per exemple, «és una activitat agrícola tradicional lligada al medi sense la qual no es pot entendre el paisatge de closes i aiguamolls que configuren l’essència i els valors del parc».
Reiteren que els ramaders adopten les pràctiques i mesures que des de l’administració s’estableixen.
Pel que fa a les batudes a senglars o daines, recorden els efectes negatius per espècies protegides o accidents. Pel que fa a l’agricultura, volen que «continuï formant part de la idiosincràcia del Parc» i que contribueixi a preservar-ne els valors ambientals, culturals, paisatgístics i econòmics. Els pagesos esperen tenir més presència als organs de participació perquè es tractin els temes d’interès.
Aquesta setmana s’ha celebrat la Junta de Protecció on s’esperava debatre les darreres crítiques a la gestió però que finalment el conseller, Josep Maria Pelegrí, va centrar la trobada presentant el pla estratègic per als parcs naturals.
[TERRITORI POLIÈDRIC] EL SÒL, UN PATRIMONI AMENAÇAT!
https://laconca51.wordpress.com/2015/02/12/territori-poliedric-el-sol-un-patrimoni-amenacat/
[TERRITORI POLIÈDRIC] EL SÒL, UN PATRIMONI AMENAÇAT!
Aquest 2015 ha estat declarat per la FAO “Any Internacional del Sòls”, el qual té com a lema “Sòls sans per a una vida sana”.Aprofitant aquesta crida, m’apunto a posar el focus en aquest element cabdal, silenciós i alhora estratègic en la configuració del territori i dels processos que en ell s’hi donen.
Aquest recurs finit està amenaçat per diversos factors i, en l’àmbit mediterrani, en destacaria el canvi climàtic, la urbanització i l’erosió derivada dels incendis forestals. A Catalunya tenim diverses universitats i centres de recerca que presten atenció a l’edafologia, la ciència que estudia els sòls, entre les que en destaca la Universitat de Lleida.
En relació amb la urbanització de sòls agraris, crec que encara ara no s’ha pres prou seriosament la protecció dels millors sòls productius com una eina, fins i tot, de seguretat alimentaria nacional. La progressiva cimentació del Delta del Llobregat és, segurament, l’exemple més flagrant de com es pot menystenir un recurs d’alt valor per posar-ne un altre que, suposadament, n’aportarà més. Tot i així, arreu del territori hi trobem exemples: polígons on abans hi teníem sembrats, zones residencials no connectades amb la trama urbana on abans hi havia fruiterars, etc.
En relació amb el canvi climàtic i en l’àmbit de la mediterrània, curiosament l’increment de temperatura no comportarà que els microorganismes del sòl alliberin encara més diòxid de carboni, com si que succeeix en altres zones del món. Es a dir, que els microrganismes ja acostumats a les sequeres i per tant són resistents a les variacions. Aquests bacteris i fongs que habiten els sòls son una peça cabdal en el funcionament de les comunitats vegetals que s’hi anclen (més del 80% de les plantes depenen de relacions simbiòtiques amb fongs per poder viure!). El regne fúngic, que habita majoritàriament al sòl (400 espècies en uns pocs grams de sòl forestal!), encara és un gran desconegut, pel que encara es aviat per treure conclusions sobre els efectes que tindrà el canvi climàtic en el sòl.
Finalment, els incendis forestals en l’àmbit mediterrani són una pertorbació “esperable”, tot i que no desitjable, i una gran pèrdua ecològica. Mentre que la recuperació de la coberta vegetal es realitza en unes dècades, el sòl pot veure’s llargament afectat. L’erosió dels vessants denudats és una catàstrofe, ja que compromet la recuperació de nombrosos hàbitats forestals. La recuperació dels sòls, sovint magres, pot suposar segles de gestió o esdevenir irreversible.
A nivell de la Conca de Barberà, la importància dels sòls en la vinya i en la resta de cultius és determinant per tal que surtin uns productes que mostrin la cura amb la que es maneja la terra. El sòl té memòria, ja que guarda llavors i fongs durant períodes molt llargs. És, en definitiva, un reservori de gens. Encara que no en veiem les fructificacions en forma de bolets o de plantes, qualsevol dia pot alliberar la seva riquesa i fer aparèixer una espècie que no esperàvem!
[Xavi Buqueras i Carbonell]
Grup de Treball sobre Espais Agraris (FMR i Agroterritori)
Durant l’any 2014 i el primer quatrimestre de 20015, la Fundació del Món Rural i la Fundació Agroterritori impulsen un àmbit de debat i de reflexió al voltant dels espais agraris a Catalunya amb la constitució d’un Grup de Treball sobre Espais Agraris. El GTEA està format grup d’experts ampli, pluridisciplinar i representatiu en matèria d’espais agraris.
El GTEA ha acotat l’objectiu del treball a dues línies:
– Definir l’espai agrari. Es proposa una definició del que és l’espai agrari català, i del que no és, amb la intenció de focalitzar la tasca cap a un segon objectiu:
– Proposar un grup d’indicadors que permetin identificar primer i valorar després, amb claredat els espais agraris de Catalunya. S’ha treballat amb la idea d’apropar, classificar, catalogar, definir i debatre criteris per consensuar uns indicadors comuns i atansar, des de la reflexió, les variables emprades per l’administració local i general, i per altres agents i actors implicats des del sector agrari.
En breu es farà públic el document que recollirà la definició d’espai agrari i la proposta d’indicadors resultat d’aquest debat.
2015 Any Internacional dels Sòls FAO
http://www.fao.org/soils-2015/es/
La FAO pone en marcha el Año Internacional de los Suelos 2015
La atención se centra en un aliado silencioso de la humanidad y las amenazas a las que se enfrenta
4 de diciembre de 2014, Roma – Los suelos son de enorme importancia para la producción mundial de alimentos, pero no prestamos la suficiente atención a este «aliado silencioso», advirtió el Director General de la FAO, José Graziano da Silva, en vísperas del Día Mundial del Suelo, que se celebra el 5 de diciembre.
Los suelos sanos no solo constituyen la base para los alimentos, combustibles, fibras y productos médicos, sino que también son esenciales para nuestros ecosistemas, desempañando un papel fundamental en el ciclo del carbono, almacenando y filtrando el agua, y mejorando la resiliencia ante inundaciones y sequías, explicó Graziano da Silva.
Las Naciones Unidas han declarado 2015 como Año Internacional de los Suelos. La iniciativa dará comienzo mañana con eventos en Roma, Nueva York y Santiago de Chile, en un esfuerzo por concienciar y promover un uso más sostenible de este recurso crítico.
«Hoy en día, más de 805 millones de personas padecen hambre y malnutrición. El crecimiento demográfico requerirá aumentar la producción alimentaria en aproximadamente un 60 por ciento. Dado que una gran parte de nuestros alimentos depende de los suelos, es fácil comprender lo importante que resulta mantenerlos sanos y productivos», afirmó Graziano da Silva, añadiendo que: «por desgracia, un tercio de nuestros recursos mundiales de suelos se está degradando y la presión humana sobre ellos está alcanzando niveles críticos, reduciendo, y en ocasiones eliminando, las funciones esenciales del suelo».
«Les invito a todos a desempeñar un papel activo en la promoción de la causa de los suelos durante 2015, ya que es un año importante para allanar el camino hacia un verdadero desarrollo sostenible para todos y por parte de todos», añadió
Los suelos: un recurso clave amenazado
La FAO estima que un tercio de todos los suelos se degradan, debido a la erosión, compactación, obturación, salinización, agotamiento de la materia orgánica y los nutrientes, acidificación, contaminación y otros procesos causados por prácticas insostenibles de gestión del suelo.
A no ser que se adopten nuevos enfoques, la superficie mundial de tierra cultivable y productiva por persona equivaldrá en 2050 a solo una cuarta parte del nivel de 1960. Más información.
Un centímetro de suelo puede tardar hasta 1 000 años en formarse, y con un 33 por ciento de todos los recursos mundiales de suelos degradados y la creciente presión humana, se están alcanzando unos niveles críticos que hacen que su correcta gestión sea un asunto urgente, advirtió Graziano da Silva.
Tras describir a los suelos como un «recurso casi olvidado», hizo un llamamiento para aumentar la inversión en su gestión sostenible, asegurando que resultaría más económico que su restauración y «se necesita para lograr la seguridad alimentaria y la nutrición, la adaptación y la mitigación del cambio climático y el desarrollo sostenible en general».
Al menos una cuarta parte de la biodiversidad mundial habita bajo tierra, donde, por ejemplo, la lombriz de tierra es un gigante al lado de pequeños organismos como bacterias y hongos. Estos organismos -incluidas las raíces de las plantas- actúan como los agentes principales que impulsan el reciclaje de nutrientes y ayudan a las plantas mejorando la ingesta de estos, contribuyendo a su vez a la biodiversidad por encima del nivel del suelo.
Una mejor gestión puede asegurar que estos organismos -que habitualmente pasan inadvertidos- aumenten la capacidad del suelo para absorber carbono y mitigar la desertificación, de forma que incluso pueda capturarse más carbono, ayudando a compensar las emisiones de gases de efecto invernadero procedentes de la agricultura.
Cartografiar la tierra
La FAO ha implementado más de 120 proyectos relacionados con el suelo en todo el mundo y ha elaborado junto a la UNESCO el Mapa Mundial de Suelos. Entre las prioridades más urgentes están la actualización, normalización y accesibilidad al conocimiento mundial de los tipos y distribución del suelo.
Actualmente, los datos sobre los suelos suelen ser obsoletos, de alcance limitado y están fragmentados. Una de las prioridades de la FAO consiste en establecer un sistema mundial de información sobre los suelos que, proporcionando datos e información fiables, podría ayudar en la toma de decisiones relacionadas con la gestión de suelos.
La FAO ha puesto en marcha una serie de iniciativas, incluyendo el lanzamiento de la Alianza Mundial por el Suelo, que ha constituido el Fondo para suelos sanos como su brazo operativo.
Comissió Europea – Glossari
Comissió Europea
(Tractat de funcionament de la UE, arts. 211-219)
La Comissió Europea, amb seu a Brussel·les, és la institució que representa i defensa els interessos d’Europa en el seu conjunt. És independent dels governs nacionals. Està composta per 27 homes i dones, un de cada Estat membre, si bé els comissaris no representen als seus estats d’origen, sinó una matèria o grup de matèries (transport, ciència i investigació, sanitat, etc). Els membres de la Comissió estan assistits per uns 23.000 funcionaris, que majoritàriament treballen a Brussel·les.
La Comissió elabora les propostes de noves lleis europees (iniciativa legislativa), i les presenta al Parlament Europeu i al Consell (amb els quals conforma l’anomenat triangle institucional). S’encarrega de gestionar quotidianament l’aplicació de les polítiques i la utilització dels fons de la UE. La Comissió també garanteix que es respectin els tractats i la legislació comunitària, i en cas necessari, pot portar davant el Tribunal de Justícia a aquells que els infringeixin.
El President i els membres de la Comissió són nomenats per un període de cinc anys, que coincideix amb la legislatura del Parlament Europeu. A partir de novembre de 2014, el nombre de comissaris serà igual a dos terços del nombre d’estats membres de la Unió, incloent al president i l’alt representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat.
—
Més informació disponible a: http://ec.europa.eu/index_es.htm
—
Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) – Glossari
Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE)
(Tractat de funcionament de la UE arts. 256-261)
El Comitè Econòmic i Social Europeu va ser creat pel Tractat de Roma en 1957 com a òrgan consultiu. Està format per 344 membres («consellers») representants de les organitzacions d’empresaris, de treballadors i d’altres sectors representatius de la societat civil, en particular en els àmbits socioeconòmic, cívic, professional i cultural. Aquests representants, nomenats per un període de 4 anys renovables, exerceixen les seves funcions amb plena independència, en interès general de la Unió Europea.
La funció del CESE és emetre dictàmens com a resposta a les consultes (obligatòries o facultatives) que li fa la Comissió, el Consell i el Parlament amb caràcter previ a l’adopció de normatives relatives al mercat interior, l’educació, la protecció dels consumidors, el medi ambient, el desenvolupament regional i l’àmbit social. Pot també emetre dictàmens per pròpia iniciativa.
El CESE s’organitza en tres grups principals: Grup dels empresaris, Grup dels treballadors, i Grup d’interessos diversos, i funciona en a través de 6 seccions especialitzades: Agricultura, Desenvolupament Rural i Medi Ambient (NAT), Unió Econòmica i Monetària i Cohesió Econòmica i Social (ECO), Ocupació Afers Socials i Ciutadania (SOC), Relacions Exteriors (REX), Mercat Únic, Producció i Consum (INT), Transport, Energia, Infraestructures i Societat de la Informació (TEN). A aquests 6 se li afegeixen 4 observatoris de recent creació: la Comissió Consultiva de les Transformacions Industrials (CCMI), l’Observatori del Mercat Únic (OMU), l’Observatori del Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Observatori del Mercat de Treball (OMT).
Espanya compta amb 21 membres en el Comitè, que han estat repartits entre diverses associacions i sindicats representatius dels diferents sectors econòmics i socials.
—
Més informació disponible a: http://www.eesc.europa.eu
——-
5ena edició del Simposi Internacional en Disseny de Sistemes de Producció
The 5th International Symposium for Farming Systems Design: “Multi-functional farming systems in a changing world”. Le Corum conference center, Montpellier. 7-10/09/2015.
El FSD és una comunitat científica interdisciplinària informal per a la promoció de la recerca i el desenvolupament de capacitats en el disseny dels sistemes agrícoles.
El nucli és la ciència: «L’enfocament de la investigació de la comunitat FSD és el nivell de sistema de la granja, les interaccions i reaccions a un menor i un major nivell d’integració i les eines i els mètodes necessaris per a l’aplicació dels sistemes agrícoles multifuncionals comprensió i expressen bones compensacions entre la producció agrícola i serveis dels ecosistemes «.
Cada simposi porta un enfocament aplicat. Aquest FSD5 se centrarà en «Sistemes multi-funcionals de producció en un món canviant» i serà co-organitzat per la Societat Europea d’Agronomia (ESA) i la comunitat científica Agropolis.
Més informació a: http://fsd5.european-agronomy.org/index.html
*****
Aprovació de la Llei de representativitat de les OPA
S’aprova la Llei de representativitat de les organitzacions professionals agràries. Agricultura compleix el compromís adquirit al Ple monogràfic del Parlament d’actualitzar el sistema dins aquesta legislatura.
Nota de premsa: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=277528&idioma=0&departament=5&canal=6
****
Facebook
LinkedIn
Twitter
