[TERRITORI POLIÈDRIC] EL SÒL, UN PATRIMONI AMENAÇAT!

Aquest 2015 ha estat declarat per la FAO “Any Internacional del Sòls”, el qual té com a lema “Sòls sans per a una vida sana”.Aprofitant aquesta crida, m’apunto a posar el focus en aquest element cabdal, silenciós i alhora estratègic en la configuració del territori i dels processos que en ell s’hi donen.

Aquest recurs finit està amenaçat per diversos factors i, en l’àmbit mediterrani, en destacaria el canvi climàtic, la urbanització i l’erosió derivada dels incendis forestals. A Catalunya tenim diverses universitats i centres de recerca que presten atenció a l’edafologia, la ciència que estudia els sòls, entre les que en destaca la Universitat de Lleida.

En relació amb la urbanització de sòls agraris, crec que encara ara no s’ha pres prou seriosament la protecció dels millors sòls productius com una eina, fins i tot, de seguretat alimentaria nacional. La progressiva cimentació del Delta del Llobregat és, segurament, l’exemple més flagrant de com es pot menystenir un recurs d’alt valor per posar-ne un altre que, suposadament, n’aportarà més. Tot i així, arreu del territori hi trobem exemples: polígons on abans hi teníem sembrats, zones residencials no connectades amb la trama urbana on abans hi havia fruiterars, etc.

En relació amb el canvi climàtic i en l’àmbit de la mediterrània, curiosament l’increment de temperatura no comportarà que els microorganismes del sòl alliberin encara més diòxid de carboni, com si que succeeix en altres zones del món. Es a dir, que els microrganismes ja acostumats a les sequeres i per tant són resistents a les variacions. Aquests bacteris i fongs que habiten els sòls son una peça cabdal en el funcionament de les comunitats vegetals que s’hi anclen (més del 80% de les plantes depenen de relacions simbiòtiques amb fongs per poder viure!). El regne fúngic, que habita majoritàriament al sòl (400 espècies en uns pocs grams de sòl forestal!), encara és un gran desconegut, pel que encara es aviat per treure conclusions sobre els efectes que tindrà el canvi climàtic en el sòl.

Finalment, els incendis forestals en l’àmbit mediterrani són una pertorbació “esperable”, tot i que no desitjable, i una gran pèrdua ecològica. Mentre que la recuperació de la coberta vegetal es realitza en unes dècades, el sòl pot veure’s llargament afectat. L’erosió dels vessants denudats és una catàstrofe, ja que compromet la recuperació de nombrosos hàbitats forestals. La recuperació dels sòls, sovint magres, pot suposar segles de gestió o esdevenir irreversible.

A nivell de la Conca de Barberà, la importància dels sòls en la vinya i en la resta de cultius és determinant per tal que surtin uns productes que mostrin la cura amb la que es maneja la terra. El sòl té memòria, ja que guarda llavors i fongs durant períodes molt llargs. És, en definitiva, un reservori de gens. Encara que no en veiem les fructificacions en forma de bolets o de plantes, qualsevol dia pot alliberar la seva riquesa i fer aparèixer una espècie que no esperàvem!

[Xavi Buqueras i Carbonell]