Categories
Iniciem el projecte CLIM’AGIL POCTEFA (2020-2022)
Aquest mes de gener de 2020, arrenca CLIM’AGIL “Adaptar la ganadería al cambio climático, una apuesta para el sector agrícola transpirenaico, un reto para transformar innovaciones probadas en modelos”, projecte cofinançat al 65% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020).
L’objectiu de l’INTERREG POCTEFA és reforçar la integració econòmica i social de la zona fronterera Espanya-França-Andorra. El suport es concentra en el desenvolupament d’activitats econòmiques, socials i mediambientals transfrontereres a través d’estratègies conjuntes que afavoreixin el desenvolupament territorial sostenible.
Socis:
CLIM’AGIL està liderat per la Cambra d’Agricultura de l’Arieja (Chambre d’Agriculture de l’Ariege) i compta altres 3 socis beneficis: Fundació Agroterritori, la societat cooperativa ABERE del País Basc (ABERE Zerbitzu Teknikoak Kooperatiba Sozietatea) i Cambra d’Agricultura dels Alts Pirineus (Chambre d’Agriculture des Hautes Pyrénées). A més, actua com a soci no beneficiari el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya
Resum:
l panorama actual dels efectes del canvi climàtic sobre la ramaderia de muntanya genera incertesa a nivell econòmic, institucional i en el funcionament general dels sistemes productius, provocant una necessitat d’adaptació constant.
El projecte planteja la importància d’implementar una estratègies a banda i banda dels Pirineus per millorar la resiliència dels seus sistemes ramaders de boví de carn i de llet, oví de carn i de llet i cabrum. Es tracta de donar visibilitat i valoritzar innovacions i pràctiques que ja s’estan duent a terme en el sector en àmbits com: l’organització i funcionalitat dels sistemes productius; les pastures i l’alimentació; la salut, el benestar animal o la genètica; entre altres. Amb aquest projecte de cooperació transfronterera es pretén connectar productors, tècnics-assessors, administració i grups de recerca per compartir innovacions que ja hagin estat provades, mètodes de construcció de models per l’adaptació dels sistemes productius i competències i experiències entre França i Espanya, a banda i banda de Pirineus.
Calendari:
De 1er de gener de 2020 fins al 31 de maig de 2022
Zona:
L’acció es centra en la zona dels Pirineus catalans, les comarques de muntanya (Alta Ribagorça, Alt Urgell, Berguedà, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Solsonès, Ripollès i Val d’Aran), els Pirineus francesos a la zona de l’Arieja i Alts Pirineus i al país basc, especialment a la zona d’ Àlaba.
Context:
Els efectes del canvi climàtic estan presents en la vida diària dels ramaders a banda i banda dels Pirineus i el sector agrari coneix les dificultats que el fan vulnerable als efectes del canvi climàtic. La dependència dels preus dels mercats (entrades i productes) obliga a replantejar la viabilitat d’alguns models. En resposta a la pujada dels preus de l’energia i dels cereals i en un context de preus de venda baixos, els sectors lleters pirinencs es veuen obligats a reduir la mà d’obra. En el cas dels sectors carnis (boví o oví i cabrum), el baix valor de les produccions agrícoles obliga a dependre de les ajudes de la PAC i a expandir les explotacions, el que dificulta la seva transmissibilitat. La vulnerabilitat davant els avatars naturals i a les condicions hídriques també debilita els sistemes de producció i impulsa una gestió a curt termini.
No obstant això, hi ha dinàmiques que ofereixen perspectives encoratjadores d’evolució dels sistemes d’explotació cap a models més resilients i de múltiple rendiment: la valorització dels recursos agrícoles i forestals subexplotats; l’aparició de sectors territorialitzats i diversificació dels ingressos; l’evolució agroecològica de les explotacions que comporta una reducció de l’efecte sobre el medi ambient (aigua, aire, sòl, biodiversitat, etc.) i l’autonomia de les explotacions; l’eficiència energètica, entre d’altres.
El projecte CLIM’AGIL té com a objectiu promoure l’adaptació al canvi climàtic i la prevenció i gestió dels riscos en el sector ramader de muntanya transpirinenc recollint i sistematitzant les innovacions que ja s’estan duent a terme actualment, permetent que aquestes dinàmiques arribin a un nombre creixent de ramaders per afavorir una adaptació generalitzada dels sistemes al canvi climàtic.
Reptes del projecte: El sector agropecuari de la zona transpirinenca s’enfronta a diversos reptes similars associats al canvi climàtic, encara que poden variar en grau d’intensitat. Les situacions que experimentem en l’actualitat recomanen l’elaboració d’estratègies d’adaptació conjuntes. Les expectatives de les parts interessades coincideixen amb el repte és mobilitzar tot el sector i difondre solucions concretes per a facilitar un canvi gradual de les pràctiques.
La cooperació transfronterera permetrà compartir innovacions que ja s’han provat, mètodes de construcció de models, competències i experiències a França i Espanya. A més, l’agrupació de territoris amb sectors clau diferents ofereix la possibilitat de beneficiar-se d’habilitats i experiències recíproques.
Objectius i realitzacions:
L’objectiu general del projecte és donar suport als ramaders en la transició a aquests nous models adaptats al canvi climàtic donant solucions provades i disponibles, amb un enfoc sistèmic per preveure els impactes de cada canvi en els quatre territoris.
Els objectius específics són:
1. Realitzar un inventari d’innovacions com a recull i intercanvi de pràctiques que fan els sistemes productius més adaptats als efectes del canvi climàtic. A través de la metodologia de grups de treball o focus group integrats per productors, tècnics, recerca i institucions, es treballaran diverses temàtiques (quatre en total i una per territori).
2. Seguiment de proves pilot per reforçar el coneixement i donar suport en la recollida d’informació. Es realitzarà el seguiment de granges pilot en els quatre territoris. Els resultats seran compartits amb els agents del territori.
3. Integració de pràctiques i coneixement en models predictius. Es modelitzaran les trajectòries analitzades i es presentaran estratègies adaptatives claus per cada sector.
Actuacions:
1. Compartir un inventari de les innovacions i realització de 4 trobades focus group
Recopilació d’innovacions; Realització de quatre trobades d’intercanvi de coneixements i innovacions, una en cadascun del quatre territoris: salut i benestar animal (Catalunya), pastures i alimentació (Alts Pirineus), organització i funcionalitat dels sistemes productius (País Basc) i l’animal del futur (Arieja); Visites a explotacions o projectes clau per cadascuna de les temàtiques de les trobades i territoris; Balanç dels focus group, anàlisi dels coneixements adquirits i elaboració de vídeos testimonials de les trobades
2. Seguiment de proves pilot i compartir els resultats d’assaigs pilot
Posada en comú de les experiències pilot dels quatre territoris; Seguiment de les experiències pilot, avaluació i anàlisi de resultats; Elaboració d’una base de dades conjunta; Programa de visites a explotacions pilot dels 4 territoris; Informe final sobre resultats; Elaboració d’infografies i de vídeos testimonials de les experiències
3. Construcció d’un enfoc sistèmic del projecte per la redacció de l’Estratègia transpirinenca d’adaptació de la ramaderia de muntanya al canvi climàtic
Moderació de grups de ramaders i investigadors per seleccionar les innovacions pertinents; Modelització de les innovacions identificades. Proposta de trajectòries evolutives de pràctiques de gestió i adaptació al canvi climàtic; Construcció de l’Estratègia transpirinenca d’adaptació al canvi climàtic; Informe final sobre resultats; Elaboració d’un vídeo d’animació gràfica; Seminari de clausura per l’exposició de l’estratègia transfronterera
4. Gestió del projecte, comunicació i divulgació
Reunions del comitè de gestió; Establiment d’un comitè territorial a cada regió per al seguiment del projecte. Reunions dels comitès regionals; Posta en marxa d’un web i Facebook del projecte; Divulgació de vídeos testimonials de les diferents actuacions i resultats, fent participar experts i ramaders; Divulgació d’infografies i documents tècnics; Divulgació de l’Estratègia transpirinenca d’adaptació de la ramaderia de muntanya al canvi climàtic a través d’un vídeo d’animació gràfica; Activitat de clausura del projecte.
SOCIS:
Soci no beneficiari:
Amb el suport de:
Enquesta a productors de Terres de l’Ebre – Projecte SAI #PECTEbreBiosfera
Des d’inicis d’aquest any 2019, hem estat treballant en una enquesta adreçada a productors de Terres de l’Ebre per conèixer el sistema agroalimentari del territori, les necessitats i els reptes.
L’enquesta ha de servir per focalitzar la feina d’Agroterritori en el marc del projecte «Plataforma per l’impuls del sistema agroalimentari innovador de les Terres de l’Ebre» (SAI) en el marc del Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial EbreBiosfera (PECTEbreBiosfera).
Us deixem l’enllaç per tal que hi doneu una ullada i l’ompliu 
#SistemaAlimentari_PECTEbreBiosfera
#PECTEbreBiosfera i #FonsUECat
—-
—-
—-
Presentació del projecte Sistema Agroalimentari Innovador a Tortosa
LA TERRA N 452, febrer 2019
Presenten un projecte per millorar la rendibilitat de les explotacions ecològiques
La Fundació Agroterritori, formada per Unió de Pagesos i la Universitat de Girona, va presentar el 29 de gener a Tortosa (Baix Ebre) el projecte Plataforma per a l’impuls del Sistema Agroalimentari Innovador de les Terres de l’Ebre, destinat a millorar la rendibilitat de les explotacions agràries ecològiques del territori. La presentació va tenir lloc en el marc d’un acte organitzat pel Departament d’Agricultura per donar a conèixer tres projectes d’alimentació ecològica.
L’objectiu de l’estudi d’Agroterritori és dotar d’eines i coneixements el sector agrari i l’agroalimentari per enfortir la comercialització en circuit curt de productes de proximitat i ecològics. El treball posa el focus en l’alimentació ecològica, tenint en compte el funcionament de la cadena agroalimentària a les Terres de l’Ebre, per millorar la xarxa econòmica. L’estudi avalua les dificultats de les empreses, especialment en la cadena de valor, la comercialització i la logística, per tal d’assessorar-les i dotar-les d’eines per superar els obstacles. Alhora, treballa en l’àmbit de la recerca i amb professionals per posar en relleu elements com la salut i la protecció del medi ambient en la producció, així com el consum de productes de proximitat i ecològics.
L’estudi, coordinat pel Consell Comarcal del Baix Ebre en el marc del Projecte d’Especialització i Competitivitat de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre (#PECTEbreBiosfera), està finançat al 50 % amb el Fons Europeu de Desenvolupament Regional [FEDER].
Anuari 2018 per a la Nova Cultura del Territori – CRT
El Centre per a la Sostenibilitat Territorial publica el segon anuari per a la Nova Cultura del Territori (Anuari 2018_CST).
–
El CST destaca d’aquest número l’extensa feina relacionada amb els conflictes socioecològics que hi ha en el nostre país. Un anàlisis dels mateixos, unes propostes de millora per la gestió territorial, … en total 11 articles entre reflexions, experiències i propostes.
Aquest anuari pren el conflicte com a espai per tal d’establir un diàleg entre ciència i moviment social on les aportacions són mútues. Els científics aporten als activistes coneixements que fonamenten les seves crítiques i resistències i alternatives raonables i possibles. Alhora la ciutadania mobilitzada converteix en una corretja de transmissió la conversió de coneixement crític a programa polític concret, en actuació real sobre el terreny. També assenyalen als experts quines són les necessitats socials que s’han de convertir en noves línies d’investigació científica i al final una millora democràtica al popularitzar la capacitat de decisió de temes complexos.
I per aquest motiu, el CST pren com a seves les paraules del poeta Friedrich Holderlin “D’on neix el perill, neix la salvació també” al entendre els conflictes com a positius i creatius.
El Centre per a la Sostenibilitat Territorial indica que si voleu fer una donació, us enviaran l’Anuari 2018 imprès.
Aquest anuari ha tingut el suport de la diputació de Girona.
–
–
Resultats d’AgroFoodHub – La Terra N449 oct-nov 2018
Avui publiquem a la revista La Terra d’octubre-novembre 2018, Num 449 l’informe AgroFoodHub amb els principals resultats del Grup Operatiu Supraautonòmic ‘AgroFoodHub: alimentando personas, gestionando territorios’, un grup de treball liderat pel Grup de Desenvolupament Rural Valle del Guadalhorce (Màlaga) i en el qual ha participat Fundació Agroterritori, Unió d’Unions, Soc. Coop. And. Guadalhorce Ecológico (Andalusia), Heliconia Soc. Coop. Mad. (Madrid) i la Universitat Autònoma de Madrid.
AgroFoodHub cerca la millora del sistema agroalimentari dels entorns periurbans, amb solucions que sumin sinergies camp-ciutat que assegurin la viabilitat econòmica de les explotacions familiars i millorin el subministrament d’aliments de proximitat. Aquest projecte ha estat seleccionat a la convocatòria 2018 en el marc del Programa Nacional de Desenvolupament Rural 2014-2020 i finançat pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural i el Ministeri d’Agricultura, finançat en la seva totalitat per la Unió Europea.
—-
Normes de competència sector agrari – COM 2018- 706 final de 26.10.2018
—
INFORME APLICACIÓN NORMAS DE COMPETENCIA SECTOR AGRÍCOLA
La Comisión Europea ha publicado el primer informe sobre la aplicación de las normas de competencia en el sector agrícola El informe pone de manifiesto que el trabajo de las autoridades europeas de competencia puede ayudar a los agricultores a obtener mejores condiciones y precios al vender sus productos a grandes compradores o cooperativas. Las normas de competencia de la UE que prohíben los acuerdos relativos a la fijación de precios u otras condiciones comerciales o al reparto de mercados se aplican a la producción y a los intercambios comerciales de productos agrícolas. Sin embargo, el Reglamento sobre la organización común de mercados («Reglamento OCM») contiene excepciones a la aplicación de esas normas, que afectan a todos o a algunos sectores agrícolas o que se refieren a situaciones específicas. El informe publicado hoy por la Comisión es el primero centrado específicamente en la aplicación de las normas de competencia de la UE al sector agrícola. (RAPID, IP/18/6182, 26.10.2018)
—
NORMAS DE COMPETENCIA SECTOR AGRARIO
Aplicación de las normas de competencia de la Unión al sector agrario (COM(2018) 706 final, 26.10.2018)
–
—
IV Encuentro estatal InterVegas – Murcia, 26 y 27 Oct
La Federación InterVegas, Huerta Viva y el Ayuntamiento de Murcia presentan el IV Encuentro Estatal InterVegas en defensa de los territorios agrarios históricos y los suelos fértiles
Programa: IV-ENCUENTRO-INTERVEGAS_Programa_2018_10_21
–
La Asociación Huerta Viva, en representación de la Federación InterVegas, con la colaboración de la Concejalía de Urbanismo, Medio Ambiente, Agua y Huerta del Ayuntamiento de Murcia, se ha encargado de poner en marcha el IV Encuentro Estatal InterVegas que se celebrará en la ciudad de Murcia los días 26 y 27 de octubre en el Edificio Moneo y en el I.E.S. Licenciado Francisco Cascales.
—
Este IV Encuentro se enmarca dentro de la Estrategia InterVegas 2015-2031 establecida en el Pacto que fue aprobado el año 2015 en Granada, por el que se adquiere el compromiso de defensa, dinamización y recuperación de los territorios agrarios históricos y los suelos fértiles y productivos, desde los principios de la soberanía alimentaria, la educación ambiental y la sostenibilidad. A este pacto se han adherido durante estos tres años un amplio número de comunidades autónomas, municipios, universidades y movimientos sociales y educativos.
En continuidad con los encuentros anteriores, se avanzará en la propuesta de una Ley estatal de protección de los suelos de alto valor agrológico, así como en la potenciación del mercado local como elemento clave en la promoción de las huertas y secanos.
Especial atención se le dará a la educación como pilar fundamental para valorar y transmitir los saberes de la cultura agraria, ya que se defiende lo que se conoce, se siente y se disfruta. Además, se hace necesario tratar la problemática del agua en, el regadío tradicional, poniendo el acento en la conservación de las acequias y sus valores culturales, ambientales y paisajísticos, frente a la amenaza de «modernización», la transformación de grandes extensiones de secano y monte en nuevos regadíos y la sobreexplotación de ríos y acuíferos.
En el acto de inauguración del viernes 26 de octubre se llevará a cabo la plantación simbólica de una morera como vínculo de unión y compromiso por la defensa de los territorios agrarios históricos. Están previstas ponencias y mesas de trabajo en torno a la redacción e impulso de la propuesta de ley, la problemática del agua, experiencias o proyectos de mercado de proximidad, educación agroambiental y soberanía alimentaria, y alguna visita a la singular y milenaria huerta murciana para conocer su red de regadío de origen islámico, el paisaje y diversos proyectos que la potencian.
A lo largo del Encuentro se entregará a representantes del Parlamento Europeo y del Congreso de los Diputados la propuesta legislativa “Estrategia InterVegas 2015-2031: para la protección y dinamización de los territorios de suelo fértil y productivos del Estado Español”, ampliamente respaldada a nivel institucional y social por los territorios autonómicos que conforman la Red InterVegas. El 28 de noviembre de 2017 miembros de la Federación se reunieron en el Congreso de los Diputados con representantes de todos los grupos políticos para avanzar y construir los consensos necesarios que conduzcan a la futura promulgación de esta ley tan necesaria y urgente.
La propuesta ha sido elaborada por representantes sociales y políticos de las diecisiete comunidades autónomas, integradas en la Federación. En la asamblea que se celebrará durante el Encuentro se aprobará su redacción final para enviar al Congreso de los Diputados, alcanzando así el objetivo iniciado en 2015 de conseguir una Ley para hacer frente al grave problema de pérdida continuada, deterioro y fragmentación de los territorios agrarios históricos con alto valor productivo, cultural, medioambiental y paisajístico.
—
Federación InterVegas: otros territorios son posibles.
intervegas.org
–
Nota de prensa: IV InterVegas rueda de prensa_con todas las aportaciones
–
–
Jornada Anual XCT-XVAC 6 novembre IEC, Barcelona
Ja està disponible el programa de la Jornada Anual XCT – XVAC, que es celebrarà el proper dimarts 6 de novembre a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) de Barcelona. L’objectiu de la jornada és esdevenir un punt de trobada i debat entre les entitats i persones interessades en la custòdia del territori i el voluntariat ambiental, tot donant resposta a les necessitats formatives del col·lectiu.
Programa jornada anual_2018_DEF
La inscripció és gratuïta i inclou la pausa cafè. Cal inscriure’s a través del formulari online. El nombre de places és limitat i es donarà preferència a les persones que pertanyen a organitzacions membres de la XCT i/o de la XVAC. Aquelles persones que es vulguin quedar a dinar ho hauran d’indicar al formulari d’inscripció i hauran d’abonar el cost de l’àpat el mateix dia, a l’inici de la jornada (en el control d’inscripcions). El dinar tindrà un cost aproximat de 20€ (a peu dret, al claustre de l’IEC).
Per a qualsevol dubte o aclariment contacteu amb asubirana@xct.cat
AgroFoodHub – Publicación en LA TERRA N 448
En el número 448 de septiembre de 2018 de la revista LA TERRA (LaTerra448_pag9 y LaTerra448_pag18) os presentamos el proyecto “AgroFoodHub: alimentando personas, gestionando territorios” en el que participa Fundació Agroterritori junto con el Grupo de Desarrollo Rural Valle de Guadalhorce (Andalucía) quien lidera el proyecto, Soc. Coop. And. Guadalhorce Ecológico (Andalucía), Heliconia Soc. Coop. Mad. (Madrid) y Unión de Uniones de Agricultores y Ganaderos (ámbito estatal). Además, la Fundación de la Universidad Autónoma de Madrid actúa como Agente de Innovación y es la encargada de la redacción del proyecto innovador.
–
Desde que arrancó el proyecto en julio de 2018, hemos celebrado varias reuniones de trabajo y hemos llevado a cabo un intenso trabajo de campo en Catalunya (concretamente en El Prat de Llobregat, Parc Agrari del Baix Llobregat; Mataró y Malgrat de Mar, Maresme), Madrid y Andalucía.
Estamos en la recta final del proyecto. Mañana viajamos a Bristol para conocer de primera mano su experiencia. El día 27 de septiembre celebramos un workshop en la sede del Grupo de Desarrollo Rural del Valle del Guadalhorce para donde debatir los resultados del proyecto de cara a plantear las líneas de mejora en la organización de la comercialización en circuito corto para ciudades de media y pequeñas dimensiones, y especialmente la problemática de la escala.
–
AgroFoodHub pretende la creación de un Grupo Operativo Supraautonómico cuyo objetivo es desarrollar un prototipo de modelo de organización colaborativo multiagente para la mejora de la transformación, distribución y comercialización de alimentos procedentes de pequeñas explotaciones (mayoritariamente de carácter familiar) ubicadas en espacios agrarios periurbanos, así como de nuevos emprendedores agroalimentarios.
Se trata de un proyecto seleccionado en la convocatoria 2018 y submedida 16.1 en el marco del Programa Nacional de Desarrollo Rural 2014‐2020 y financiado por el Fondo Europeo Agrícola de Desarrollo Rural‐FEADER y el Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente. Este proyecto está financiado al 100% por la Unión Europea con un importe total de 72.228,18 euros.
–
AgroFoodHub – Creación Grupo Operativo Supraautonómico
QUE: “AgroFoodHub: alimentando personas, gestionando territorios” pretende la creación de un Grupo Operativo Supraautonómico cuyo objetivo es desarrollar un prototipo de modelo de organización colaborativo multiagente para la mejora de la transformación, distribución y comercialización de alimentos procedentes de pequeñas explotaciones (mayoritariamente de carácter familiar) ubicadas en espacios agrarios periurbanos, así como de nuevos emprendedores agroalimentarios.
Se trata de un proyecto seleccionado en la convocatoria 2018 y submedida 16.1 en el marco del Programa Nacional de Desarrollo Rural 2014‐2020 y financiado por el Fondo Europeo Agrícola de Desarrollo Rural‐FEADER y el Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente. Este proyecto está financiado al 100% por la Unión Europea con un importe total de 72.228,18 euros.
QUIEN: El Grupo de Desarrollo Rural Valle de Guadalhorce (Andalucía) lidera el proyecto junto a Soc. Coop. And. Guadalhorce Ecológico (Andalucía), Heliconia Soc. Coop. Mad. (Madrid), Unión de Uniones de Agricultores y Ganaderos (ámbito estatal) y Fundació Agroterritori (Cataluña). Además, la Fundación de la Universidad Autónoma de Madrid actúa como Agente de Innovación y es la encargada de la redacción del proyecto innovador.
CUANDO: El proyecto arranca en julio de 2018 y finalizará en octubre de este mismo año.
PARA QUIEN: AgroFoodHub busca fortalecer la capacidad de los productores de satisfacer la demanda local a través de la amplia red logística de distribución (puntos de venta directa, mercado de productores, grupos de consumo, venta online, venta directa a restaurantes y comercios, restauración colectiva, etc.) de las áreas metropolitanas.
COMO: El proyecto se basa en un estudio en profundidad de los agentes del sistema agroalimentario periurbano de 3 ciudades distintas en 3 Comunidades Autónomas: Madrid, Andalucía y Catalunya, a través de entrevistas a productores, minoristas y restauración colectiva. Junto con las entrevistas, se realizan 3 diagnosis territoriales, una por Comunidad Autónoma.
En cada Comunidad Autónoma se seleccionan tres ciudades con superficie agraria y actividad productiva, Una de ellas de tamaño grande (con más de 100 000 habitantes), otra de tamaño medio (de entre 50.000 y menos de 100.000 habitantes) y una ciudad pequeña (de ente 20.000 y menos de 50.000 habitantes). En cada ciudad se realizan 15 entrevistas a productores y 15 a minoristas (supermercados, fruterías y comercios tradicionales), además de 15 entrevistas a la restauración colectiva (15 en toda la Comunidad Autónoma).
ACTIVIDADES: Está prevista la visita a varias experiencias de FoodHub europeos para conocer de primera mano las experiencia ya en funcionamiento que enriquecerán nuestro proyecto.
Se han organizado diversas presentaciones y actividades divulgativas para dar a conocer el proyecto AgroFoodHub en el territorio y los agentes implicados.
El proyecto cerrará con un workshop en Guadalhorce en el cual participarán representantes de varias experiencias estatales con las que acabar de nutrir AgroFoodHub.
RESULTADOS: Además de las encuestas y las diagnosis territoriales que realiza cada socio del proyecto, el Agente de Innovación redactará el proyecto innovador que recogerá el conocimiento adquirido y sentará las bases la puesta en marcha, el desarrollo, del Grupo Operativo Suprautonómico.
n
sd
Facebook
LinkedIn
Twitter
