Eines – Normativa – Agricultura

Normes de competència sector agrari – COM 2018- 706 final de 26.10.2018

INFORME APLICACIÓN NORMAS DE COMPETENCIA SECTOR AGRÍCOLA

La Comisión Europea ha publicado el primer informe sobre la aplicación de las normas de competencia en el sector agrícola El informe pone de manifiesto que el trabajo de las autoridades europeas de competencia puede ayudar a los agricultores a obtener mejores condiciones y precios al vender sus productos a grandes compradores o cooperativas. Las normas de competencia de la UE que prohíben los acuerdos relativos a la fijación de precios u otras condiciones comerciales o al reparto de mercados se aplican a la producción y a los intercambios comerciales de productos agrícolas. Sin embargo, el Reglamento sobre la organización común de mercados («Reglamento OCM») contiene excepciones a la aplicación de esas normas, que afectan a todos o a algunos sectores agrícolas o que se refieren a situaciones específicas. El informe publicado hoy por la Comisión es el primero centrado específicamente en la aplicación de las normas de competencia de la UE al sector agrícola. (RAPID, IP/18/6182, 26.10.2018)

http://bit.ly/2CROKRA

NORMAS DE COMPETENCIA SECTOR AGRARIO

Aplicación de las normas de competencia de la Unión al sector agrario (COM(2018) 706 final, 26.10.2018)

http://bit.ly/2OZHpGO


Aprovat el PDR.cat2020

El Programa de desenvolupament rural de Catalunya PDR.cat2020 ha estat aprovat per la Comissió Europea per un import de 810,8 milions d’euros

El Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020 és un dels principals instruments de què disposa la Generalitat de Catalunya per tal de promoure una política estructural dirigida al món rural donant especial atenció als sectors agrari i forestal.
El programa és fruit d’un procés de diagnosi, anàlisi i participació pública molt ampli, així com d’una fase de concertació amb els principals agents del desenvolupament rural a Catalunya, entre els quals trobem les organitzacions agràries, representants del món cooperatiu, forestal, així com d’entitats mediambientals.

El nou PDR per al període 2014-2020, s’estructura a partir de 4 grans eixos d’acció:

  • Economia i ocupació: Fomentar la reactivació econòmica i la creació d’ocupació, amb especial atenció als sectors agrari, alimentació, forestal i les zones rurals, mitjançant el suport a: 1) 5.500 projectes de modernització i reestructuració d’explotacions agràries. 2) 350 projectes d’inversió per a la millora dels processos de transformació d’empreses agroalimentàries. 3) la creació de 600 llocs de treball a través del LEADER. 4) 80 projectes de cooperació per a l’establiment de cadenes curtes i mercats locals. 5) redactar i revisar 1.200 instruments d’ordenació forestal. 6) la creació de 50 organitzacions de productors forestals.
  • Joves: Establir polítiques específiques per als joves del món rural, que fomentin el seu arrelament i desenvolupament econòmic i social, mitjançant el suport a: 1) la introducció de 1.800 joves en empreses/explotacions agràries. 2) el LEADER, que cobreix el 73,24% de la superfície i el 10,20% de la població rural de Catalunya. 3) la priorització dels projectes que duguin a terme els joves en elmarc de les diferents línies d’ajut que es derivin del programa.
  • Canvi climàtic: Promoure accions dirigides a la mitigació i adaptació al canvi climàtic i la protecció dels recursos naturals, amb el suport a: 1) 1.350 explotacions agràries i 520 ramaderes ecològiques. 2) 117.397 ha perquè implementin actuacions agroambientals. 3) 504 projectes d’inversió per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic d’explotacions agràries i empreses agroalimentàries (energies renovables, eficiència energètica, reducció d’emissions). 4) millorar l’eficiència del consum d’aigua de 6.000 hectàrees de regadiu. 5) 4.000 beneficiaris a realitzar actuacions de prevenció d’incendis forestals i restauració del potencial forestal. 6) Realitzar actuacions silvícoles en 21.250 ha forestals de millora i generació de sistemes ecosistèmics.
  • Innovació: Estimular la innovació i la transferència de coneixements en el sector agroalimentari, ajudant a: 1) Formar 18.900 persones del sector agrari i forestal. 2) Desenvolupar 420 projectes innovadors en l’àmbit de la Xarxa Europea per a la Innovació. 3) 2.400 assessoraments a les explotacions agràries.

Veure NOTA DE PREMSA: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2015/07/27/11/17/35dce5bb-14d6-465c-8f7d-20461823717c.pdf

Veure documentació relativa: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/desenvolupament-rural/programa-desenvolupament-rural/dar_programa_desenvolupament_rural_2014_2020/document-pdr/

Nova Llei de Cooperatives

La nova Llei: un ventall de possibilitats!

FONT: Butlletí d’Economia Social i Cooperativa. Monogràfic Llei de Cooperatives (http://empresaiocupacio.gencat.cat/ca/treb_ambits_actuacio/_treb_economia_cooperativa/treb_recursos/emo_butlleti/)

Ja s’ha publicat al DOGC la nova Llei de Cooperatives aprovada pel Parlament el passat 18 de juny. La llei entrarà en vigor efectivament el proper 5 d’agost de 2015. Aquesta llei incorpora importants novetats que ofereixen a les cooperatives nous mecanismes per competir amb eficàcia en el segle XXI.

L’element comú de totes les novetats que incorpora la Llei és que són d’aplicació voluntària per part de les cooperatives, de manera que, les que així ho desitgin, no tenen perquè introduir cap modificació en els seus estatuts ni variar el seu funcionament actual. En canvi, s’obre un ventall de possibilitats per a aquelles cooperatives que vulguin aprofitar aquests mecanismes.

Mesures com la reducció de 3 a 2 socis el nombre mínim de socis per constituir una cooperativa, la rebaixa de la dotació del Fons de Reserva Obligatori i la possibilitat d’acordar-ne la repartibilitat, les noves destinacions possibles del Fons d’Educació i Promoció Cooperatives, la regulació del soci col·laborador que només aporta capital, entre d’altres, poden ser utilitzades per les cooperatives en exercici de la seva autonomia de gestió.

Aquests mecanismes tenen per objectiu flexibilitzar i fer més atractiu el model per tal que més emprenedors optin per la fórmula cooperativa a l’hora de crear una empresa. També pretenen afavorir la consolidació i creixement de les cooperatives existents, facilitar-ne l’accés al finançament, millorar la qualitat de la gestió empresarial i afavorir el dimensionament del sector, tot impulsant la intercooperació.

Per tal que les cooperatives, els seus socis i els seus gestors puguin conèixer totes les novetats que preveu la Llei, estem preparant una sèrie d’actuacions. En aquesta pàgina web trobareu el text complet de la Llei, així com una presentació amb les principals novetats. També informarem sobre les sessions de presentació que estem preparant en diversos punts del territori obertes a qualsevol persona interessada en conèixer a fons la nova Llei i les sessions per a col·lectius professionals específics que durem a terme en col·laboració amb els col·legis professionals.

Us informarem de totes les sessions i materials disponibles a través dels següents números del Butlletí d’Economia Social i Cooperativa.

Xavier López i García
Director general d’Economia Social i
Cooperativa i Treball Autònom

Aprovada la Llei d’Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya

El Parlament aprova la Llei de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya

Nou instrument legal per vertebrar el sector agroalimentari i ajudar a millorar la seva competitivitat

Es preveu la creació del Registre de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya

El President Mas i el conseller Ciuraneta amb els representants del sector

El Parlament ha aprovat avui, per 125 vots a favor i 3 abstencions, la Llei de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya amb l’objectiu de donar un marc normatiu al sector agroalimentari per crear, si es creu convenient, una interprofessional.

Aquesta Llei respon a una necessitat del sector per disposar d’instruments per ser competitius i guanyar massa crítica en el mercats alhora que dóna compliment a les resolucions del Ple Monogràfic del Parlament.

Una de les particularitats del sector agroalimentari català és l’existència d’un important nombre de petites i mitjanes empreses en el sector productor i transformador que es troben en un clar desequilibri davant els grans grups de la distribució minorista que concentren la demanda. Cal defensar l’existència d’un model propi i diferenciat de comerç de proximitat, en equilibri amb els diversos formats de distribució comercial.

En aquest sentit, les organitzacions que més interès han mostrat en disposar d’aquest instrument legislatiu són les vinculades als sectors ramaders de Catalunya Cal recordar que Catalunya és eminentment ramadera, això no obstant els sectors agrícoles, cada cop més integrats (entre producció i indústria-transformació-comercialització) estan reclamant de fa temps disposar de mecanismes que els permetin establir acords amplis que afecten a les diferents baules de la cadena de valor agroalimentària.

Així mateix, el marc normatiu europeu, la Política Agrària Comunitària, també indica que cal promoure aquest tipus d’instruments d’organització de la producció i els governs competents han de legislar en la matèria.

Aquesta Llei, un cop aprovada facilitarà la millor integració de la cadena de valor agroalimentària a través d’acords voluntaris entre les parts. I també ha de permetre desenvolupar, si s’escau, les extensions de norma. Aquests instruments no deixen de ser acords entre els agents membres de la interprofessional que determinen que tots els agents del sector han de participar de les actuacions que determini la mateix interprofessional. Així es permet estructurar i ordenar millor tots els agents del sector.

Un dels principals objectius de la Política agrària comunitària és l’orientació de les produccions agràries a les necessitats del mercat, amb la flexibilització dels mecanismes d’intervenció que permetin una major adequació de l’oferta agrària a la demanda.

Les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries han experimentat un important desenvolupament, i s’han configurat com a òrgans de coordinació i col·laboració dels diferents sectors del sistema agroalimentari.

L’avantprojecte de Llei  que s’ha presentat avui al Parlament es dicta a l’empara de l’article 116.1 de l’Estatut d’autonomia, que atribueix a la Generalitat, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueixen els articles 149.1.13 i 16 de la Constitució, la competència exclusiva per a la regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i el sector agroalimentari.

Aspectes rellevants
Entre els principals aspectes que estableix aquesta llei cal destacar, entre d’altres, la regulació del reconeixement, les finalitats, els acords i les extensions de normes de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries que tinguin un àmbit d’actuació no superior al de Catalunya.
L’àmbit d’aplicació de la Llei inclou:
–  la producció,
– la transformació,
– la comercialització,
–  i la distribució dels productes del agroalimentaris dels sectors agrícola, ramader i forestal.
També es crea el Registre de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya, adscrit al departament competent en matèria agroalimentària.
Per tant, per tal de reequilibrar les relacions comercials dels operadors de la cadena i fer front a  les necessitats del sector agroalimentari a Catalunya cal vertebrar el sector mitjançant estructures associatives potents com poden ser les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries. Aquestes han de permetre adequar l’oferta agroalimentària a les exigències del consum; promoure l’eficiència en els diferents baules de la cadena alimentària; millorar el coneixement, l’eficiència i la transparència dels mercats; millorar la qualitat dels productes en totes les seves fases i així fer promoció de les figures de qualitat i de qualitat diferenciada (com les DOP/IGPs, ecològica…); promoure també el desenvolupament i la recerca, la formació i els estudis per a la millora de la cadena i els seus productes; adoptar mesures per regular l’oferta, d’acord amb la normativa vigent en matèria de competència; millorar la comercialització dels productes, tant en el mercat interior com pel què fa a la seva internacionalització, etc. etc..
Organització Interprofessional Agroalimentària, definició
A efectes d’aquesta Llei considerem que una Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries és una organització legalment constituïda, i amb personalitat jurídica pròpia, naturalesa jurídica privada i sense ànim de lucre; i que està integrada per organitzacions representatives de la producció i com a mínim també de la transformació, de la comercialització o de la distribució agroalimentària. A més, té un àmbit que no supera el de Catalunya, i ha de tenir la seu social a Catalunya.
Finalitats
a) Potenciar el coneixement, la transparència i l’eficiència dels mercats, i l’adaptació a les necessitats dels consumidors
b) Promoure la recerca, la innovació i el desenvolupament del sector agroalimentari.
c) Vetllar per la millora de la qualitat dels productes i dels seus processos
d) Promoure una cadena alimentària respectuosa amb el medi ambient
e) Millorar la comercialització dels productes, tant en el mercat interior com pel que fa a la seva internacionalització, vetllant pel bon funcionament de la cadena alimentària i afavorint les bones pràctiques en les relacions entre els integrants de l’organització interprofessional agroalimentària
f) Promoure l’elaboració de contractes tipus de productes agroalimentaris compatibles amb la normativa vigent
g) Promoure l’adopció de mesures de regulació de l’oferta, d’acord amb la normativa vigent en matèria de competència
h) Elaborar treballs i estudis per a la millora de la cadena alimentaria i de la seva transparència, i especialment per mitjà de sistemes d’informació que siguin d’interès pels integrants
i) Realitzar actuacions de formació per als integrants de la cadena
j) Realitzar campanyes de promoció dels productes alimentaris i d’informació al consumidor
k) Promoure l’eficiència energètica entre les diferents baules de la cadena alimentària per mitjà d’accions que redueixin l’impacte ambiental, la gestió responsable de residus i subproductes i la reducció de les pèrdues d’aliments al llarg de la cadena alimentària
l) Potenciar la creació de xarxes de dones, la formació i l’emprenedoria de les dones en el sector agroalimentari
m) Qualsevol altra que li sigui atribuïda per normativa de la Unió Europea
Requisits de reconeixement d’una Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries
• Disposar de personalitat jurídica
• Acreditar que representa, almenys, el 51 per cent de les activitats econòmiques del producte o sector vinculades a la producció i, com a mínim també, d’alguna de les fases següents de la cadena de subministrament: transformació, comercialització o distribució
• Estatuts: indicar les finalitats i no tenir ànim de lucre, regular les modalitats d’adhesió i retirada dels seus membres, establir l’obligatorietat de tots els membres del compliment dels acords adoptats, regular la participació en la gestió de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de les diferents baules de la cadena, establir un procés de conciliació i de mediació per a la resolució dels conflictes
• El procediment per establir les condicions per al reconeixement de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries es determinaran al reglament
 
Requisits de les entitats que s’adhereixin a una Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries
• Estar inscrites al registre corresponent
• Tenir majoritàriament el seu àmbit d’actuació a Catalunya
• Tenir la seva seu social a Catalunya
• Acreditar representar, com a mínim, en l’àmbit de Catalunya, almenys el 15 per cent de la branca professional a la qual pertany.
• La forma d’acreditar la representació s’ha de determinar en una norma de caràcter reglamentari
Extensió de normes
• Les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries poden sol·licitar, al DAAM, l’extensió de totes o d’algunes de les seves normes o acords per al conjunt de productors i operadors del producte del seu àmbit d’actuació
• S’aprova mitjançant una ordre
• S’ha de garantir la participació pública dels potencials destinataris en l’elaboració de l’extensió de normes
• S’ha de referir a activitats relacionades amb les definides a l’article 3
• Només es pot sol·licitar l’extensió de normes quan els acords tinguin
– el suport del 51 % dels integrants de les diferents branques professionals, i
– les 2/3 parts de les produccions afectades
L’ Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries ha d’acreditar aquesta representativitat
Si l’extensió de norma afecta exclusivament una de les seves seccions, aquesta ha de reunir els requisits indicats
• Les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries han d’establir els mecanismes de control i seguiment del compliment dels acords d’extensió de normes
• En qualsevol cas, han de complir el que disposa la normativa vigent de defensa de la competència
• La durada dels acords pels quals es sol·licita l’extensió de normes no pot ser superior a 5 anys o campanyes
• Si l’extensió de norma comporta obligació d’aportació econòmica als operadors que no estiguin integrats en les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries, s’haurà de sol·licitar la seva aprovació i haurà de respectar el principi de proporcionalitat i no discriminació respecte els membres de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries

Aprovació del Projecte de Llei del sòl d’ús agrari

El Govern aprova el projecte de llei que permetrà preservar el sòl d’ús agrari i afavorir la producció agrària a Catalunya

La norma s’inscriu en les polítiques que impulsa el Govern per potenciar, d’una banda, l’activitat agrícola i el desenvolupament rural i, de l’altra, la recuperació de terres de conreu per afavorir la creació del mosaic agroforestal que contribueixi a reduir el risc d’incendis.

El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, remarca que “som un país amb poca superfície agrària i no ens podem permetre el luxe de deixar-ne de tenir-ne més”.

El portaveu del Govern, Francesc Homs, recorda al govern espanyol que “la nostra manera de veure les coses no és amb enquestes, sinó preguntant al poble de Catalunya”.

 —

El Govern ha aprovat el Projecte de llei del sòl d’ús agrari, que té com a objectiu prioritari protegir els usos agraris del sòl i afavorir la producció agrària a Catalunya com a element clau per garantir un servei essencial com és l’alimentació. La norma també pretén potenciar la fixació de la població al territori i prevenir l’embosquinament i el risc d’incendis. La iniciativa s’inscriu en les polítiques que impulsa el Govern per potenciar, d’una banda, l’activitat agrària i el desenvolupament rural i, de l’altra, la recuperació de terres de conreu per afavorir la creació del mosaic agroforestal que contribueixi a reduir el risc d’incendis.

La llei té com a finalitat establir la preservació, ordenació i gestió del sòl d’ús agrari de Catalunya, i determinar-ne el règim jurídic i la regulació dels supòsits i de les modalitats d’intervenció pública per assegurar que es pugui utilitzar de la manera més beneficiosa possible per part de la societat i la pagesia. Preveu 4 grans eixos d’actuació:

1. Catalogar els espais agraris en funció de la qualitat dels seus sòls.
2. Prevenir l’afectació d’altres activitats sobre el sòl agrari. Qualsevol actuació en aquests espais s’haurà d’acompanyar d’una anàlisi d’afectacions directes i indirectes als sòls i d’un estudi d’alternatives.
3. Recuperar terres de conreu. Es crea un instrument que regula i dóna cobertura legal a la protecció del sòl agrari i que permetrà que un professional, a través de l’arrendament forçós, posi en producció terres de conreu abandonades.
4. Prevenir d’incendis. Dóna facilitats per recuperar sòls agraris embosquinats. Millora així el paisatge agrari i la biodiversitat i contribueix a la prevenció d’incendis, ja que fomenta la discontinuïtat de la massa forestal amb la creació d’un mosaic agroforestal que ha d’ajudar a reduir la propagació de focs. —

La pèrdua de sòl agrari a Catalunya
Des dels anys 80 Catalunya ha perdut una part “substancial” de superfície agrària, a conseqüència del boom urbanístic del país. Mentre el 1980 un 32,4% del territori català era agrari, el 2013 la xifra s’ha situat en el 26,3%. Per contra, ha augmentat la superfície forestal, que actualment representa el 64% de la superfície del país. “Som un país amb poca superfície agrària i no ens podem permetre el luxe de deixar-ne de tenir-ne més”, ha destacat el conseller Pelegrí.
—- —

Declaració Única Agrària 2015

Departament d’Agricultura,Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natura de la Generalitat de Catalunya ha obert el periode per presentar la declaració única agrària.

La declaració única agrària (DUN) consisteix en una declaració anual que ha de realitzar la persona titular de l’explotació agrària ubicada a Catalunya i que ha d’incloure la totalitat de la superfície, agrària, forestal i improductiva, d’acord amb el SIGPAC, incloses aquelles parcel·les per les quals no es sol·liciti cap ajut, així com les dades de ramaderia que formin part de l’explotació. Una mateixa superfície no podrà estar inclosa en diferents declaracions.

La DUN s’ha de presentar en suport informàtic amb signatura electrònica en el cas d’entitats jurídiques (entitats col·laboradores o persones jurídiques a títol individual), i en suport informàtic amb signatura electrònica o amb suport informàtic i en suport paper, en el cas de persones físiques. Les entitats col·laboradores poden presentar la declaració i sol·licitud d’ajuts de les persones titulars de l’explotació per via telemàtica sempre que acreditin l’autorització del titular mitjançant l’imprès normalitzat que facilita el DAAM. Aquest ha de romandre en guarda per l’entitat col·laboradora i a disposició de l’Administració en qualsevol moment que es requereixi i durant els quatre anys següents a la presentació de la DUN.

La DUN es pot presentar des de l’1 de març i fins al 31 de desembre de 2015. Per a les persones titulars d’explotacions agrícoles en l’àmbit de la producció primària agrícola que estan obligades a presentar la DUN d’acord amb el que estableix l’article 2.3, el termini és des de l’1 de març fins al 15 de maig de 2015.

Per als ajuts vinculats a la DUN i descrits a l’annex 1 d’aquesta Ordre, cal presentar la sol·licitud corresponent en el moment de fer la DUN.

DOGC: http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6820/1407330.pdf

DUN 2015 – Nova versió 1.01

S’ha publicat una nova versió d’actualització automàtica 1.01 que soluciona diverses incidències de l’aplicació DUN2015. Aquesta versió no permetrà imprimir.

Us volem comunicar també que el SIGPAC estatal està realitzant canvis en el servei d’assignació de recintes que fan que temporalment no funcioni correctament aquest servei.

D’altra banda, us adjuntem el llistat de modificacions de productes del 2014 al 2015 tal i com vam comentar a la jornada de formació.

http://agricultura.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Comunicat-5.-DUN-2015

DUN 2015 versió 1.01

 

Ajuts a la modernització de cooperatives (DAAM)

Ajuts per al foment de la concentració, la intercooperació i la modernització de les cooperatives i altres entitats associatives agràries

L’objectiu d’aquests ajuts és fomentar la concentració, la intercooperació de les cooperatives agràries, per contribuir al desenvolupament del sector agroalimentari i a incrementar la dimensió econòmica i social de les cooperatives.
Entre els objectius d’aquests ajuts també hi ha restablir i potenciar la competitivitat de les cooperatives i de les zones rurals i facilitar el desenvolupament d’activitats econòmiques i socials amb l’adopció de mesures de modernització, de gestió empresarial i de comercialització.

Les actuacions objecte de subvenció es poden dur a terme durant les anualitats 2015, 2016 i 2017.

A qui va dirigit?

  • A les cooperatives agràries dedicades a la transformació i comercialització constituïdes legalment.
  • A les entitats associatives agràries que sota qualsevol fórmula jurídica, reconeguda en dret, estiguin formades o participades majoritàriament per cooperatives agràries d’aquestes característiques.
  • Als nous grups cooperatius que resultin d’acords o concerts de col·laboració.

Termini: del 18 de febrer de 2015 al 17 d’abril de 2015, ambdós inclosos.

ENLLAÇ

Al·legacions a l’Avantprojecte de Llei de sòl d’ús agrari

Fundació Agroterritori ha presentat les seves al·legacions a l’Avantprojecte de Llei del sòl d’ús agrari (EDICTE d’1 d’octubre de 2014, pel qual se sotmet a informació pública de l’Avantprojecte de llei del sòl d’ús agrari, publicat el dia 6 d’octubre al DOGC núm. 6721). Podeu consultar el text d’Avantprojecte fent click al següent enllaç: 2014_17Llei_sol_agrari_Text)

*****

Al·legacions d’Agroterritori a l’Avantprojecte de la LSUA: AL.LEGACIONS_a_la_LSUA

 *********

Pla Territorial sectorial Agroforestal del País Basc

El divendrs 17 d’octubre de 2014, va sortir publicat al Boletín oficial del País Vasco N.º 198, i després de varios anys d’avantprojecte, el DECRETO 177/2014, de 16 de septiembre, por el que se aprueba definitivamente el Plan Territorial Sectorial Agroforestal de la Comunidad Autónoma del País Vasco.

Podeu accedir-hi al següent link: http://www.lehendakaritza.ejgv.euskadi.net/r48-bopv2/es/bopv2/datos/2014/10/1404348a.shtml

    Lo sentimos. No se han encontrado Tweets.