Sistema Agroalimentari Innovador

Avaluació Ambiental sector cítrics a Terres de l’Ebre

Resum executiu
L’any 2019 es van produir al voltant de 150 mil tones de cítrics a Catalunya, destacant` particularment la mandarina, la qual va suposar més del 70% d’aquesta producció (Idescat, 2019). En concret a les Terres de l’Ebre, gairebé 10 mil hectàrees de les 85 mil hectàrees dedicades a cultius llenyosos estan destinades a el cultiu de cítrics (Idescat, 2019).
L’objectiu del present estudi és la quantificació de la petjada ambiental de la producció de mandarina a Catalunya, amb especial atenció als processos de producció agrícola i tractament postcollita, per la detecció de punts febles des del punt de vista ambiental i identificació de potencials millores.
L’anàlisi ambiental s’ha dut a terme en base a la eina de quantificació ambiental Anàlisi de Cicle de Vida, ACV (ISO 14040). Aquest és un mètode d’avaluació quantitativa dels impactes ambientals dels productes, amb un enfoc de cadena agroalimentària complerta incidint en tots el potencials efectes ambientals.
S’ha definit un escenari de producció representatiu localitzat a Terres de l’Ebre, d’on s’han obtingut les dades primàries pròpies de l’activitat agrícola a partir de dades directes de camp i de postcollita en base a la informació registrada en les centrals cooperatives. En relació a les dades secundàries, aquestes procedeixen dels valors per defecte proporcionats per base de dades, essent adaptades a les condicions locals si així es requereix, per exemple electricitat i fabricació fertilitzants.
Diferents anàlisis de sensibilitat es duen a terme per tal de delimitar la influència de paràmetres clau en la quantificació dels impactes: i) criteris quantificació impacte consum aigua de reg; ii) avaluació impacte fitosanitaris genèrics vs fitosanitaris específics.
El resultats ambientals han mostrat la gestió de l’aigua com uns dels aspectes més crítics.
Destaca particularment i en comparació a altres cultius/estudis la importància dels fitosanitaris emprats, especialment l’ús d’oli mineral. L’estudi també demostra la importància de la fertilització per una gran categoria d’impactes, essent un aspecte pel qual es recomanaria l’estudi d’alternatives.
Cal, però, fer esment que la metodologia emprada, Anàlisis de Cicle de Vida, tot i ser la recomanada per les autoritats científiques i polítiques, Comissió Europea i Programa Ambiental de les Nacions Unides, presenta encara mancances metodològiques, en vies de millora, cal per tant ser curosos en la interpretació dels valors absoluts i considerar els resultats presentats com un patró prospectiu.
De l’estudi realitzat es pot concloure que encara que la producció de mandarines a Catalunya està en els rangs d’impacte ambiental en què es troben la resta de regions productores, hi ha espai per a la millora del cultiu des del punt de vista ambiental, on hauríem de començar per millorar els processes relacionats amb el consum d’aigua, així com estudiar possibles millores en l’ús de fertilitzants i fitosanitaris durant la producció agrícola, i consum energètic i embalatge en les etapes de postcollita.

Veure l’estudi complert en l’enllaç

PECT EbreBiosfera – Aliments del territori, ja els coneixes?

En el marc del projecte de la Fundació Agroterritori “Plataforma per l’impuls del sistema agroalimentari innovador” del PECT EbreBioesfera, s’ha desenvolupat la campanya divulgativa “ALIMENTS DEL TERRITORI, ja els coneixes?” per explicar el paper clau d’alguns dels aliments més característics de les Terres de l’Ebre i, alhora, per fomentar el consum de productes de proximitat i de temporada com a estratègia pel manteniment de la pagesia i del territori.

Es tracta d’un total de 6 aliments: l’arròs, la taronja, l’oli d’oliva, l’ametlla, el cabrit de la raça Blanca de Rasquera i la cirera.

Aquests aliments es presenten en format de sis fitxes descriptives amb informació de les característiques productives; dels beneficis pel territori, la salut i la societat; i  una recepta que combina tradició i innovació. Alhora, s’acompanyen de sis vídeos curts mostrant l’elaboració de la recepta.

El material ha estat elaborat per Agroterritori, la Unió de Pagesos de Catalunya, el Grup de Recerca en Nutrigenòmica de la Universitat Rovira i Virgili i el col·lectiu de Cuineres i Cuiners km0 de les Terres de l’Ebre.

PECT EbreBiosfera, projectes finançat al 50 per cent pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER i un 25 per cent per la Diputació de Tarragona, promou un canvi en el model econòmic territorial en favor del coneixement, la innovació, la generació d’activitat econòmica i empresarial i l’ocupació de qualitat com a palanca fonamental el desenvolupament de la Reserva de la Biosfera de Terres de l’Ebre.


Consulta aquí les fitxes i receptes:

Arròs

Taronja

Ametlla

Cabra raça Blanca de Rasquera

Oli d’oliva

Cirera

+

Recepta d’arrós amb galeres i carxofa

Recepta d’amanida de xicoria amb taronja

Recepta de pastís de farina d’ametlla i dolç de garrofa

Recepta de cabrit rostit de l’àvia Paquita

Allioli de mel i ametlla

Anguila amb melmelada de cirera


Consulta aquí la bibliografia de les fitxes:

Bibliografia

#PECTEbreBiosfera #FonsUECat



Resultats de l’enquesta a productors de Terres de l’Ebre – Projecte SAI #PECTEbreBiosfera

Us presentem els resultats de l’enquesta realitzada a productors de Terres de l’Ebre durant aquest any:

Resultats_Enquesta_Productors TE

A 18 de novembre de 2019, han participat contestant l’enquesta 57 productors de Terres de l’Ebre, però també de les comarques properes de Lleida, Tarragona, Terol i Castellò.

La majoria tenen producció ecològica (únicament o juntament amb altres modalitats) i els cultius més abundants són olivera, cítrics, fruita seca i horta, però també han contestat ramaders de cabrum i aviram enriquint els resultats de l’enquesta. Es tracta, majoritàriament, d’explotacions de mides mitjanes, amb menys de 3 treballadors (familiars i assalariats) però amb pics de feina de temporers importants i amb un volum de facturació inferior a 50.000€. un total de 19 productors expliquen que fan elaborats com oli i vi i també hi ha qui fa d’altres en menor mesura com licors, melmelades i conserves. Un 86% dels enquestats fan venda de productes i molts d’ells fan el transport a casa del client, tot i que alguns tenen una part de venda directa a l’explotació. Dels que fan venda, un 16% també venen productes d’altres productors per completar l’oferta, però suposa menys del 50% del percentatge total de venda. Crida l’atenció que un 28% dels productors no identifiquen el seu producte amb un element comunicatiu diferencial (ni la marca pròpia).

En quan a reptes o necessitats, s’observa que una tendència a valorar positivament l’aposta per la venda directa o de proximitat (a l’explotació o clients com restaurants), servir a grups o cooperatives de consum així com també a menjadors col·lectius escolars. Alhora, cal potenciar el mercat de productes locals i el mercat català per davant d’altres, com l’exportació, per generar major valor afegit i enfortir la xarxa alimentària del territori. També s’apunta que la principal dificultat a l’hora de fer el pas per comercialitzar és la distribució, en termes de temps i de costos, però també en la preparació o els mitjans que es fan servir per arribar als clients (eines comercials). Són precisament el servei a la comercialització i distribució de productes el més demandat per part dels productors i un segell de confiança és el següent en aquesta demanda (però amb força diferència). Cal baixar el nombre de viatges i vehicles de repartiment per augmentar l’eficiència i alliberar temps per a dedicar a la producció i a la part comercial. Per altra banda, en la mateixa línia, és veu la necessitat d’oferir de manera conjunta productes del territori de diferents productors per augmentar l’oferta (i la rendibilitat). Cal fomentar i assessorar en aquest sentit cap aquests valors.

Per tot plegat, i juntament al treball de camp d’Agroterritori per conèixer els projectes i actors del territori i sumar sinergies, hem observat que no només hi ha aquestes demandes i reptes des de la pagesia sinó també des de les administracions, entitats i empreses que aposten en aquest sentit. Agroterritori segueix i recolza iniciatives:

– A nivell local i des del món associatiu, recenment s’ha constituït L’Enllaç de l’Ebre SCCL, Cooperativa agroecològica de producció i consum social amb seu a l’Aldea, sota el lema SOM EBRE, som resiliència, som territori, som sobirania alimentària (Av Catalunya, 224; 43896 L’Aldea. Tel. 722 20 36 94  www.somebre.org).

– A nivell local i amb actors transversals, s’ha constituït Rebost Ecològic de Terres de l’Ebre, una associació de productors, restauradors i promotors turístics per posicionar el producte local de Terres de l’Ebre en valor arreu del món.

– Des de l’administració, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre dinamitza el sector agroalimentari de la comarca en el marc del Treball a les 7 comarques del SOC i Ribera d’Ebre Viva (www.riberadebreviva.org). Mobilitza els agents (productors, restaurants, etc.) per construir plegats un model agroalimentari local amb identitat.

– Des del món sindical, Unió de Pagesos amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona estan treballant en el projecte CIAP per facilitar la distribució conjunta de productes de proximitat, ecològics o convencionals, frescos i elaborats, apropant l’alimentació de qualitat a la gran ciutat.

Per tal efecte, des d’Agroterritori reforcem en el territori el sistema alimentari, els actors agraris i l’activitat econòmica, juntament amb l’emprenedoria i capacitació en la recerca de la millor logística i el comerç local de productes de proximitat com a motor que, a més donarà força i sumarà sinergies amb tots els projectes del territori.

 

#SistemaAlimentari_PECTEbreBiosfera

#PECTEbreBiosfera i #FonsUECat

—————–

———

Tallers participatius a Terres de l’Ebre – reptes i oportunitat Sistema Agroalimentari Innovador

Us convidem a participar en els 📢 TALLERS TERRITORIALS que organitzem la primera setmana d’abril.

 

L’objectiu és treballar amb vosaltres els reptes i les oportunitats del SISTEMA AGROALIMENTARI ECOLÒGIC i de PROXIMITAT de Terres de l’Ebre

⏰ De 19 a 21 hores

 

📆 Amb 3 dates per triar:

Dilluns 1 d’abril al Casal Municipal de Corbera d’Ebre

Dimecres 3 d’abril al Casal d’Amposta

Dijous 4 d’abril a l’oficina d’Unió de Pagesos de Móra d’Ebre

 

📝Inscriu-te per mail a cristinatous@agroterritori.org. També pots trucar o enviar un missatge de wasap a 606.393.442

 

Aquests tallers estan organitzats en el marc del projecte «Plataforma per l’impuls del sistema agroalimentari innovador» de la Fundació Agroterritori, dintre del PECTEbreBiosfera cofinançat al 50% pel FEDER FonsUECat i del projecte «Xarxa Agroecològica Cooperativa –Terres de l’Ebre» de la Fundació Ulldecona i Ateneu Cooperatiu de Terres de l’Ebre, promogut pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i amb el finançament del Ministerio de Empleo y Seguridad Social.

 

 

Jornada tècnica PECT Ebrebiosfera – Tortosa, 30/11 (Agroterritori i COPATE)

Us esperem el dimecres 30 de novembre a partir de les 10h a l’Aula Magna del Campus Terres de l’Ebre de la URV (Universitat Rovira i Virgili, Avinguda Remolins, 13-15. 43500 TORTOSA).

La jornada es centra en la presentació de l’operació “Plataforma per l’impuls del Sistema Agroalimentari Innovador” que la Fundació Agroterritori portarà a terme en el marc del PECT EbreBiosfera.

Està concebuda com a punt de trobada i de reflexió entorn a la prospectiva agroalimentària de la Reserva de la Biosfera de Terres de l’Ebre. L’objectiu de dinamització d’aliances entre els diferents agents implicats en el sector agrari, el territori i la innovació.

En l’operació, Agroterritori formula una nova metodologia per abordar el sector agroalimentari des d’una perspectiva integradora (i innovadora) atenent a 4 vectors de treball: aliment, salut, societat i territori. L’objectiu de l’operació és desenvolupar projectes demostratius en el territori que vertebrin sinèrgies en l’economia, la societat i el medi ambient per tal d’optimitzar les oportunitats de rendibilitat econòmica i d’estratègia territorial des de la sostenibilitat i la qualitat ambiental.

tortosa_biosfera_301116_160696

    Lo sentimos. No se han encontrado Tweets.