Categories
Arrenca el PECT EbreBiosfera
El Consell Comarcal del Baix Ebre coordinarà l’execució del Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre amb una inversió global de 2.228.694 euros, finançada al 50 per cent pels fons europeus de desenvolupament regional FEDER.
.
L’objectiu del PECT EbreBiosfera és ser l’eix vertebrador del creixement econòmic de les Terres de l’Ebre impulsant la competitivitat, la innovació i l’ocupació.
.
El PECT EbreBiosfera compta amb les següents entitats sòcies per a la seva execució: la Universitat Rovira i Virgili (URV), el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE), la Fundació Agroterritori, el Centre de Difusió Tecnològica de la Fusta i el Moble de Catalunya (CENFIM) i l’Ajuntament d’Amposta, que desenvoluparan un total de vuit projectes fins el 2020.
.
Els vuit projectes que integren el PECT EbreBiosfera són els següents:
– Observatori socioambiental per a la transferència de dades, l’emprenedoria i l’autoavaluació – URV: Creació d’un Observatori Socioambiental com a instrument de recopilació, sistematització, anàlisi i prospecció d’indicadors socioambientals de les Terres de l’Ebre.
– Simbiosi rural: banc de terres i de serveis agraris – COPATE: El sector agrari de les Terres de l’Ebre es caracteritza per una escassa concertació, per una elevada dispersió de les explotacions i per una baixa permeabilitat a la innovació, que dificulta l’adaptació a l’actual entorn competitiu. Aquest projecte proposa la creació d’un banc de terres per facilitar la concentració d’explotacions agràries, la creació d’un banc de serveis agraris i un observatori de la sequera.
– Fitoderivats: innovació i cadena de valor agroforestal – COPATE: La biomassa forestal i l’agrícola constitueixen un valuós recurs energètic renovable que disminueix la dependència energètica externa i crea llocs de treball al mateix territori. Aquest projecte consisteix en crear un clúster publico-privat agroforestal a l’entorn de l’aprovisionament, transformació i subministrament de biomassa, de l’enginyeria, i de la instal·lació i manteniment d’equips tèrmics de biomassa. També contempla la creació d’un mapa de demanda i aprovisionament de bioenergia.
– Rural Smart Energy – COPATE: Aquest projecte proposa posar les bases per implementar a les Terres de l’Ebre progressivament el model Smart Grid, en el qual tot consumidor potencial pot convertir-se en un productor energètic potencial.
– Plataforma per l’impuls del sistema agroalimentari innovador (SAI) – Fundació Agroterritori: Es planteja com a objectiu optimitzar les oportunitats de rendibilitat econòmica i d’estratègia territorial des de la sostenibilitat i la qualitat ambiental.
– Creació de dues plataformes generadores de competitivitat en el sector de l’hàbitat – CENFIM: La Plataforma acceleradora de l’Economia Circular (PaEC) vol facilitar l’adaptació de les empreses a un nou model econòmic productiu més eficaç, basat en l’optimització de l’ús de recursos i en mantenir en tot moment el valor màxim dels productes i recursos (reciclatge en cascada). La Plataforma acceleradora de la Innovació en Producte (PaIP) té com a finalitat incrementar la competitivitat de les pimes que conformen el sector hàbitat mitjançant la potenciació de la innovació en producte.
– Creació Fablab Terres de l’Ebre – Ajuntament d’Amposta:El Fablab (Fabrication Laboratory) s’ubicarà a l’edifici municipal del Sindicat d’Amposta i produirà objectes físics amb accessibilitat a maquinària de fabricació digital controlades per ordinador (impressores 3d, làser fresadores) on podran accedir les start-ups i empreses per tal de crear els seus prototips, les escoles amb seus alumnes, les persones per a compartir experiències i coneixements, els inventors per a fer realitat els seus invents, etc.
– Plataforma d’Innovació EbreBiosfera – Universitat Rovira i Virgili: Aquest projecte planteja tres actuacions: la creació de l’EbreBiosfera Open Lab, una plataforma d’innovació oberta i espai col·laboratiu per impulsar la innovació a través de la interacció i l’intercanvi de coneixements entre els diversos agents del territori; l’Atracció de Talent, per donar empenta i coordinar accions en marxa que presenten diversos graus de maduració; i la implantació de l’oficina tècnica ‘Regió del Coneixement’, per donar suport a la cerca de finançament públic competitiu per a projectes d’R+D+I.
– Coordinació del PECT EbreBiosfera – Consell Comarcal del Baix Ebre: Coordinació i seguiment del PECT EbreBiosfera per aconseguir els objectius plantejats.
.
CC Baix Ebre coordina el PECT EbreBiosfera – Nota de premsa
El Consell Comarcal del Baix Ebre coordinarà vuit projectes per impulsar la innovació a les Terres de l’Ebre amb una inversió global de 2,2M
´´
Enllaç: PECT_EbreBiosfera_NOTA_PREMSA_180611
+++
El Consell Comarcal del Baix Ebre coordinarà l’execució del Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre amb una inversió global de 2.228.694 euros, finançada al 50 per cent pels fons europeus de desenvolupament regional FEDER.
La institució comarcal ha convocat avui (11 de juny de 2018) la primera reunió de treball amb tots els actors implicats per abordar aspectes relacionats en l’execució i la governança del PECT, així com punts normatius dels fons FEDER.
L’objectiu del PECT EbreBiosfera és ser l’eix vertebrador del creixement econòmic de les Terres de l’Ebre impulsant la competitivitat, la innovació i l’ocupació, i compta amb les següents entitats sòcies per a la seva execució: la Universitat Rovira i Virgili (URV), el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE), la Fundació Agroterritori, el Centre de Difusió Tecnològica de la Fusta i el Moble de Catalunya (CENFIM) i l’Ajuntament d’Amposta, que desenvoluparan un total de vuit projectes fins el 2020.
***
—
PECT EbreBiosfera – Oferta de feina
..
ENLLAÇ: PECT_EbreBiosfera_OFERTA
—
L’objecte d’aquest anunci és cobrir 2 llocs vacants a la Fundació Agroterritori per portar a terme l’Operació “Plataforma per l’impuls del Sistema Agrolimentari Innovador” en el marc del Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) de la Reserva de la Biosfera de Terres de l’Ebre. La durada dels contractes serà la prevista en el propi projecte PECT, de juliol 2018 a desembre 2020.
El projecte PECT és cofinançat amb un 50% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió europea, en el marc del Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020. Objectiu d’inversió en creixement i ocupació.
,,,
Les persones interessades cal que presentin el seu curriculum vitae juntament amb un escrit sol·licitant participar en el procés de selecció amb la referència corresponent (TÈCNIC/A DE PROJECTE o TÈCNIC/A DE CAMP) a l’adreça: agroterritori@agroterritori.org
…
lll
Grup de Treball Espais Agraris – SIG per caracteritzar espais agraris
Fundació del Món Rural i Fundació Agroterritori van tirar endavant un Grup de Treball d’Espais Agraris que ha portat a creae una eina de valoració dels espais agraris de Catalunya que pretén facilitar la presa de decisions en la planificació i ordenació territorial (veure el document complert i el Resum del Protocol metodològic per a la caracterització dels espais agraris a Catalunya 2018, així com l’Informe anterior Espais Agraris: definició i indicadors per a la seva caracterització 2015 que ha estat la base d’aquesta segona etapa)
Com a conclusió d’aquest protocol metodológic, es proposa el següent mapa de valor dels espais agraris:
El projecte dota d’una metodologia per l’anàlisi i tractament dels espais agraris en la planificació territorial que fins ara no es disposava.
Aquesta metodologia no identifica els usos del sòl sinó que plasma en el territori la valoració dels espais agraris a partir d’anàlisi de 20 indicadors simples. Els indicadors simples identifiquen aspectes concrets del món agrari, de tipus econòmic i productiu, socials, territorials i ambientals. Aquestos s’agregen i ponderen en 5 indicadors compostos, i aquestos a la vega en 3 indicadors de grup.
L’estudi proposa 3 escenaris de ponderació dels indicadors (1 a 3) per generar la cartografia. Cada escenari presenta dos models finals (A i B) que resulten de diferents combinatòries d’agregació d’aquests indicadors de grup. Aquesta valoració es basa en l’assignació de pesos, d’1 a 10, a cada indicador. Els pesos alts representen les zones on els indicadors es valoren positivament mentre que les zones amb pesos més baixos són les que presenten valors més baixos per l’indicador analitzat.
La interpretació dels resultats de cadascun dels escenaris ha estat clau a l’hora de prendre decisions. Finalment, el mapa seleccionat per definir el valor dels espais agraris a Catalunya és l’escenari 2-B.
Els resultats permeten donar una valoració dels espais agraris per tot Catalunya però, cal tenir present que la metodologia no permet arribar a diferenciar els espais que no serien aptes per l’activitat agrària com per exemple: les zones planeres amb sòls salins, els penya-segats o zones de roquissars, les zones de platja i dunes o les masses d’aigua dolça continental com els embassaments, etc.
LIFE CLINOMICS. Oportunitats i reptes de l’economia i la societat local en l’adaptació al canvi climàtic
LIFE CLINOMICS (Life15 CCA/ES/000102)
http://lifeclinomics.eu/ca/
“Promovent la resiliència. Oportunitats i reptes de l’economia i la societat local en l’adaptació al canvi climàtic”.
CLINOMICS té una durada de tres anys (juny 2016-juny 2019), amb un pressupost total de 1.392.349€ i està subvencionat per la Unió Europea amb 835.278€ (60%). La resta és una contribució del promotor i dels socis beneficiaris.
PER QUÈ?
El canvi climàtic és una amenaça per al benestar de les persones, el patrimoni construït, l’activitat econòmica, els sistemes urbans i els sistemes naturals.
Actualment, els territoris no reuneixen les condicions adequades per mantenir la seva activitat davant la nova situació climàtica. La vulnerabilitat dels serveis públics i de les activitats econòmiques respecte aquest fenomen és molt elevada.
COM?
El projecte Life Clinomics proposa posar en marxa nous processos d’inversió d’entitats públiques, especialment municipis, així com empreses privades de determinats sectors representatius, per disminuir la seva vulnerabilitat, anticipar-se als impactes climàtics i augmentar la seva resiliència, la qual cosa pot millorar-ne la competitivitat i augmentar l’ocupació.
CLINOMICS pretén augmentar la resiliència de les entitats locals mediterrànies a través de la intervenció en tres territoris (Terres de l’Ebre, Alt Penedès i Parc Natural del Montseny – Reserva de la Biosfera) i en diferents activitats econòmiques (turisme, pesca, agricultura i forestal).
El projecte posarà en marxa òrgans de participació territorials i socioeconòmics, s’elaboraran estudis i documents (com són els plans d’acció i les estratègies per a l’adaptació), es dissenyaran eines per a les autoritats locals i els agents socioeconòmics (com són les metodologies i les proves pilot), i es generarà coneixement, capacitació i informació dels agents i conscienciació de la societat i altres elements que han de facilitar l’acció en favor de l’adaptació.
–
Promotor del projecte: Diputation of Barcelona
Socis Beneficiaris del projecte:
- Les tres entitats territorials on cal desenvolupar les actuacions del projecte: el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE), per a les Terres de l’Ebre; el Consell Comarcal de l’Alt Penedès (CCAP), per a la comarca de l’Alt Penedès; el Parc Natural del Montseny, per a la Reserva de la Biosfera del Montseny.
- Una entitat de coneixement: l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic (OCCC), que ha d’ajudar a conèixer la problemàtica del canvi climàtic en aquests territoris.
- Quatre entitats socioeconòmiques que han de promoure l’extensió de les accions cap al sistema econòmic i productiu: la Cambra de Comerç de Barcelona (CCB), Comissions Obreres de Catalunya (CONC), la Unió General de Treballadors de Catalunya (UGTCAT) i la Unió de Pagesos de Catalunya (UPCAT).
–
PRIMER INFORME: CLINOMICS_Newsletter_2017_1
–
Jornada espais agraris i món local – 10 ABR, Collbató (Diputació de Barcelona)
Eines per la gestió i desenvolupament dels espais agraris en el món local
Casal de Cultura de Collbató
passeig Mansuet, 9
08293 Collbató
Jornada per reflexionar i debatre amb experts a partir d’experiències ja consolidades de gestió i preservació d’espais agraris.
Objectius
– Compatir experiències – ja consolidades – de gestió i preservació d’espais agraris que puguin servir d’inspiració per a projectes locals
– Debatre amb els experts en projectes de gestió o preservació d’espais agraris les fortaleses i debilitats de cadascun dels models que s’hi presentaran
– Connectar tècnics i gestors d’espais agraris per al foment de fórmules de preservació i gestió d’espais agraris
Programa de la jornada (resum):
9:30 Rebuda dels participants
10:00 Inauguració i presentació de la jornada
Dionís Guiteras, vicepresident primer de la Diputació de Barcelona i president delegat de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat
10:30 Presentació d’experiències exitoses en la preservació i gestió d’espais agraris:
– L’ordenació i planificació dels espais agraris. Josep Montasell
– La gestió d’espais agraris amb figures de protecció o delimitació. Sònia Callau
– Bancs de terres i espais test: noves eines per atraure emprenedors agraris. Anna Roca
13:30 Presentació de pòsters de tots els projectes convidats
14:00 Lunch & Workshops
Workshop 1: Ordenació i planificació dels espais agraris
– El Pla Territorial Agroforestal del País Basc. Juan Cruz Alberdi
– La llei de l’Horta de València. Vicente Doménech
– La llei d’espais agraris de Catalunya. Oriol Anson
Workshop 2: Gestió d’espais agraris
– La gestió dels espais agraris a Menorca. Toni Moll
– El Rincón de Tenerife: un espai agrari protegit
Workshop 3: Bancs de terres i espais test
– El banc de terres de Bierzo. Borja García
– Els espais test de l’Horta de Lleida. Joan Muntané
– Els espais test agrícoles a França. Jean- Baptiste Cavalier.
*
Consulteu el Programa complet
*
Inscripcions
La jornada és gratuïta però cal inscriure’s prèviament a espaisagraris@uniopagesos.cat o bé a 608503764.
Les places són limitades per tal de garantir que els workshops no superin les 20 persones. L’adminissió es farà per ordre d’inscipció.
***
Més informació a: https://www.diba.cat/es/web/incendis/-/eines-per-la-gestio-i-desenvolupament-dels-espais-agraris-en-el-mon-local
*
V jornadas de dinamización agroecológica – 12 ABR, Madrid (Universidad Autónoma de Madrid)
El próximo jueves 12 de abril de 2018…
Con esta edición hace ya cinco años que presentamos en la Universidad Autónoma de Madrid los principales resultados de las distintas experiencias de dinamización agroecológica que tienen lugar en los municipios de la Red TERRAE.
Un año más que nos convocamos para reflexionar, debatir y presentar en sociedad los trabajos de los distintos compañeros en territorios diferentes pero bajo la óptica de la agroecología aplicada. Sin duda será un buen momento para conocer las oportunidades económicas y de empleo que están surgiendo a escala local y de paso reivindicar este nuevo perfil profesional, el dinamizador agroecológico, como pieza clave para la concreción y consolidación de iniciativas. Estamos convocados y esperamos vernos por alli con un buen número de alcaldes, concejales, técnicos, profesionales, voluntarios y personas interesadas e implicadas en el trabajo desde las administraciones locales.
*
LUGAR: Sala de conferencias, Facultad de Filosofía y Letras. Universidad Autónoma de Madrid
*
PROGRAMA
- 9:00. Registro de participantes.
- 9:20-9:40. Apertura institucional. Representantes de la Universidad Autónoma de Madrid, Departamento de Geografía de la UAM y Red TERRAE.
- 9:40-10:00. “El necesario perfil del dinamizador agroecológico”. Manuel Redondo, responsable de comunicación y dinamización de Red TERRAE.
- 10:00-10:30. “Recuperar el tiempo perdido: acceso a la tierra y recuperación del conocimiento agriculto”. Luis Jimenez Parro (Cenicientos, Madrid) y Maria Hernández Gil (DILAS en Carcaboso, Cáceres).
- 10:30-11:00. “Alimentar a la tierra que nos alimenta”. Eva Ramírez, Paco García y Sergio Pineda (Almócita, Almería).
- 11:00-11:20 Pausa café
- 11:20- 12:30. “La doble perspectiva político técnica de la dinamización agroecológica”. Intervienen como DILAS: Charlotte Astier (Alcalá de Henares, Madrid); Carolina Sevilla y Ruth Sanz (Perales de Tajuña) y Valentín Lorenzo (El Berrueco, Madrid). Mesa redonda con: Alberto Egido (concejal de Alcalá de Henares), Yolanda Cuenca (alcaldesa de Perales de Tajuña) y Jaime Sanz (alcalde de El Berrueco). Modera: Franco LLobera, responsable de formación de Red TERRAE.
- 12:30-12:40. Presentación del libro “Arraigar las instituciones. Propuestas agroecológicas desde los movimientos sociales”. Daniel López, biólogo y doctor en agroecología.
- 12:40-13:40. “Agroecología e innovación, más allá de la escala municipal”. Modera: Javier Hernández, secretario técnico de Red TERRAE.
“Red de banco de recursos comunitarios” Jose María Araujo (Asistencia técnica Terrae en proyecto en Extremadura). “Extremadura 2030 hacia emprendimiento verde” Juan Antonio Lucas (AUPEX, Extremadura). “Itínera terrae Escuela Itinerante de emprendimiento agroganadero con enfoque en dinamización rural e inclusión profesional”. Mila Martín (DILAS en Redueña y Antena regional Terrae en Madrid). - 13:40-14:00. Debate final y cierre de la jornada.
*
Inscripcions online a: https://www.tierrasagroecologicas.es/v-jornadas-de-dinamizacion-agroecologica-en-la-uam/
*
Es crea el Parc Rural de Montserrat, el primer d’Europa – TV3 a la carta comarques
Es crea el Parc Rural de Montserrat, el primer d’Europa
Setze municipis de l’entorn de Montserrat s’han posat d’acord per donar empenta a l’agricultura, la ramaderia i la gestió forestal creant el primer Parc Rural d’Europa. Es tracta d’una mesura de protecció del món rural que pretén recuperar-ne l’activitat econòmica. En 50 anys, Montserrat ha perdut el 60% de terreny agrícola.
<iframe src=»http://www.ccma.cat/video/embed/5757640″ allowfullscreen scrolling=»no» frameborder=»0″ width=»500px» height=»281px»></iframe>
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/es-crea-el-parc-rural-de-montserrat-el-primer-deuropa/video/5757640/
Llei de l’Horta de València (DOGV Num 8252, 12.03.2018)
Congrès Pedra Seca – 34-24/03 Lleida (IEI, Diputació de Lleida i CESC)
Congrés sobre la pedra seca a les Terres de Lleida 2018
Valoració i reconeixement de les construccions de pedra seca i el patrimoni que les envolta
El territori de Lleida i els seus encontorns reuneix una gran quantitat d’elements construïts en pedra seca i segueix l’exemple d’altres territoris de la Península i en general de la Mediterrània, i compten amb diferents estudis i inventaris elaborats al voltant del patrimoni, material i immaterial, de la pedra seca. Treballs que s’han centrat en diversos aspectes i amb diferents nivells d’aprofundiment en tot el territori esmentat, uns de caràcter més teòric i altres amb una vessant més pràctica. Des de l’organització del congrés creiem arribat el moment de crear un marc adequat i sòlid per a que tots aquests treballs, els realitzats i els que estan per venir, trobin un escenari on ser exposats i valorats de la manera que es mereixen.
La candidatura d’aquesta tècnica constructiva a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, per una banda, i la reorganització del territori a conseqüència de diferents accions que tenen a veure amb la modernització de les explotacions agràries o amb el seu abandonament, per l’altra, ens ha fet reparar, primer, en la gran riquesa de construccions que formen part del paisatge de les nostres contrades i, segon, la mancança d’elements i eines de coneixement sobre ells que ens ajudin en l’argumentació de la seva restauració, conservació i incorporació als inventaris locals i nacionals de patrimoni.
Pensem que el congrés que proposem és la millor manera de difondre i fer aflorar tot el coneixement generat sobre la pedra seca a casa nostra, d’establir un veritable estat de la qüestió, d’elaborar propostes que dibuixin el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, de reivindicar les construccions de pedra seca des de totes les seves vessants, arquitectònica, social, cultura, econòmica, paisatgística i mediambiental.
L’objectiu no ha de ser un altre que el de generar sinèrgies entre tots els agents implicats en el reconeixement i la valoració d’aquests elements patrimonials per poder disposar de més eines que ens permetin millorar la seva protecció i preservació.
En aquest sentit, el congrés és el marc ideal per constituir un observatori sobre el patrimoni de la pedra seca a les Terres de Lleida i encetar col·laboracions entre entitats pel bé de les construccions de pedra seca.
–
Comité científic:
Josep Gallart Fernandez, arqueòleg. Associació cultural la Femosa.
Maria Jesús Llavero Porcel, arxivera. Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.
Eduard Trepat Deltell, geògraf. Centre d’Estudis Comarcals del Segrià i Fundació del Món Rural.
Isidre Pinyol Cerro, llicenciat en geografia i història. Centre d’Estudis de les Garrigues.
Josep Maria Santesmases Palou, fotògraf i paisatgista. Centre d’Estudis Segarrencs.
Mateu Esquerda Ribes, estudiós de l’arquitectura rural i popular. Amics de l’Arquitectura popular.
Mario Urrea Marsal, impulsor d’estudis de recerca de la pedra seca i alcalde. Centre d’Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses.
Assumpció Vilaseca Viladrich, arquitecta, Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular
Joan Rovira Marsal, president del Centre d’Estudis Lliterans
Josep Maria Navàs Miralles, oficial de 1ª amb la construcció amb pedra seca, Centre d’Estudis de les Garrigues.
Laia Brualla Piulats, arquitecta tècnica.
Roger Costa Solé, Servei de Recerca i Protecció, Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.
Montserrat Macià i Gou.
–
Comité organitzador:
Maria Jesús Llavero Porcel, arxivera. Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.
Eduard Trepat Deltell, geògraf. Centre d’Estudis Comarcals del Segrià i Fundació del Món Rural.
Mercè López Ajamil, tècnica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs
–
–
Enllaç: http://www.pedrasecalleida.cat/ca
–