Grup de Treball Espais Agraris – SIG per caracteritzar espais agraris
Fundació del Món Rural i Fundació Agroterritori van tirar endavant un Grup de Treball d’Espais Agraris que ha portat a creae una eina de valoració dels espais agraris de Catalunya que pretén facilitar la presa de decisions en la planificació i ordenació territorial (veure el document complert i el Resum del Protocol metodològic per a la caracterització dels espais agraris a Catalunya 2018, així com l’Informe anterior Espais Agraris: definició i indicadors per a la seva caracterització 2015 que ha estat la base d’aquesta segona etapa)
Com a conclusió d’aquest protocol metodológic, es proposa el següent mapa de valor dels espais agraris:
El projecte dota d’una metodologia per l’anàlisi i tractament dels espais agraris en la planificació territorial que fins ara no es disposava.
Aquesta metodologia no identifica els usos del sòl sinó que plasma en el territori la valoració dels espais agraris a partir d’anàlisi de 20 indicadors simples. Els indicadors simples identifiquen aspectes concrets del món agrari, de tipus econòmic i productiu, socials, territorials i ambientals. Aquestos s’agregen i ponderen en 5 indicadors compostos, i aquestos a la vega en 3 indicadors de grup.
L’estudi proposa 3 escenaris de ponderació dels indicadors (1 a 3) per generar la cartografia. Cada escenari presenta dos models finals (A i B) que resulten de diferents combinatòries d’agregació d’aquests indicadors de grup. Aquesta valoració es basa en l’assignació de pesos, d’1 a 10, a cada indicador. Els pesos alts representen les zones on els indicadors es valoren positivament mentre que les zones amb pesos més baixos són les que presenten valors més baixos per l’indicador analitzat.
La interpretació dels resultats de cadascun dels escenaris ha estat clau a l’hora de prendre decisions. Finalment, el mapa seleccionat per definir el valor dels espais agraris a Catalunya és l’escenari 2-B.
Els resultats permeten donar una valoració dels espais agraris per tot Catalunya però, cal tenir present que la metodologia no permet arribar a diferenciar els espais que no serien aptes per l’activitat agrària com per exemple: les zones planeres amb sòls salins, els penya-segats o zones de roquissars, les zones de platja i dunes o les masses d’aigua dolça continental com els embassaments, etc.
Facebook
LinkedIn
Twitter
