Categories
15/05 jornada Producció Integrada vi i oli
El Consell Català de Producció Integrada organtiza la jornada tècnica agrària a l’Empordà La Producció Integrada als sectors del vi i de l’oli, el proper 15 de maig a l’Escola d’Hostaleria a Figueres a les 11:00h. Participarà la Sra. Maite Ros del CCPI i comptarà amb l’exemple de producció integrada de La Vinyeta amb el Sr. Josep Serra. Acabarà a les 13h amb un debat i refrigeri
Catalunya des de sempre ha estat pionera en producció integrada i referent en el desplegament de la normatiu sobre aquesta matèria. En l’actualitat una tercera part de la fruita dolça de Catalunya es cultiva amb aquest sistema productiu que prioritza la qualitat, la salut i la protecció del medi ambient en l’activitat agrària.
En aquesta línia, i centrant-nos específicament en els sectors de la vinya i l’olivera, us proposem una jornada al voltant de la normativa vigent per tal d’aconseguir un ús sostenible dels productes fitosanitaris.
Resumen de prensa sobre el proyecto ACV llet de vaca
El Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona y la fundación Agroterritori han desarrollado, de forma conjunta, el proyecto “Análisis de Ciclo de Vida y cálculo de la Huella de Carbono de la producción de leche de vaca en Cataluña”, financiado por la Agencia de Gestión de Ayudas Universitarias y de Investigación, AGAUR y por el Departamento de Agricultura, DAAM, de la Generalitat de Catalunya. El equipo de investigación ha estado formado por el Dr. Josep Vila, Ignasi Ballús, Anna Roca y Cristina Tous.
Este proyecto, llevado a cabo entre mayo de 2013 y marzo de 2014, nació con el objetivo de apoyar al sector de vaca de leche y con la intención de contribuir en la aportación de oportunidades de mejora tanto en temas de eficiencia energética como en el uso de los recursos naturales. Por este motivo, y en consonancia con la creciente exigencia de avanzar en el control y la mitigación de las emisiones de gases de efecto invernadero, se ha trabajado el presente estudio a nivel de explotación lechera desde una perspectiva ambiental, en la que el análisis de ciclo de vida y el cálculo de la huella de carbono juegan un papel clave.
El análisis de ciclo de vida ha permitido identificar todos y cada uno de los factores que intervienen durante la fase productiva de la leche. A partir de aquí, se llevado a cabo un inventario de consumos energéticos y emisiones que ha permitido hacer una balance entre consumo, emisión y fijación que conlleva el cálculo de la huella de carbono, en equivalentes de CO2, para la producción de un quilogramo de leche y para cada explotación analizada.
El estudio se ha desarrollado aplicando una metodología de análisis referenciada en la norma PAS-2050, la norma ISO-14044-44 y la guía metodológica de la International Dairy Federation, así como con el asesoramiento de un grupo de expertos cercanos a la dinámica del sector: desde la administración a través del Observatorio del bovino de leche y carne del DAAM al mundo cooperativo de la producción de leche, pasando por el entorno académico y el sindical agrario. Las aportaciones de estos expertos se han sucedido a lo largo de todo el proceso de investigación, desde el estadio inicial en la elección de los casos de estudio de referencia y en los aspectos metodológicos de base hasta la discusión final de los resultados.
Como era de esperar, los resultados del proyecto ponen revelan que el factor con una contribución mayor sobre la huella de carbono de la leche de vaca es la alimentación, situándose entre el 50 y el 72% del total de las emisiones de carbono. Se ha realizado una categorización de las diferentes responsabilidades de los factores sobre la huella de carbono para facilitar la interpretación de los resultados, fijando el centro de atención en el apartado que hace referencia a la alimentación del ganado. Es sobre este apartado, la alimentación animal, sobre el que el productor, la industria y los gobiernos tienen una mayor capacidad para reducir la huella de carbono.
Otro factor que contribuye a reducir la huella de carbono es una mayor producción lechera per cabeza de ganado. Con una mayor producción de leche, queda más repartida la distribución de la emisión total de gases de efecto invernadero. Los resultados insinúan que una mayor integración de las explotaciones con una cooperativa grande con fábrica de piensos propia implica una menor huella de carbono. Los resultados también apuntan que una mayor base territorial de la explotación favorece una huella menor.
Finalmente, cabe destacar que este proyecto pone en evidencia la necesidad de establecer una periodicidad de estudio de la huella de carbono de las explotaciones, sólo de esta manera se podrán controlar las emisiones y detectar fácilmente los efectos de las medidas y políticas aplicadas.
*
——————
Agrodigital, 12 de maig de 2014 —– Hasta el 70% de la huella de carbono de la leche depende de la alimentación de la vaca
La alimentación es el factor con una contribución mayor sobre la huella de carbono de la leche de vaca, situándose entre el 50 y el 72% del total de las emisiones de carbono, según un proyecto “Análisis de Ciclo de Vida y cálculo de la Huella de Carbono de la producción de leche de vaca en Cataluña”, desarrollado conjuntamente por el Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona y la fundación Agroterritori.
En la investigación se ha realizado una categorización de las diferentes responsabilidades de los factores sobre la huella de carbono para facilitar la interpretación de los resultados, fijando el centro de atención en el apartado que hace referencia a la alimentación del ganado. Es sobre este apartado, la alimentación animal, sobre el que el productor, la industria y los gobiernos tienen una mayor capacidad para reducir la huella de carbono.
Otro factor que contribuye a reducir la huella de carbono es una mayor producción lechera per cabeza de ganado. Con una mayor producción de leche, queda más repartida la distribución de la emisión total de gases de efecto invernadero. Los resultados insinúan que una mayor integración de las explotaciones con una cooperativa grande con fábrica de piensos propia implica una menor huella de carbono. Los resultados también apuntan que una mayor base territorial de la explotación favorece una huella menor.
——————
Otros enlaces que publican la noticia son:
En castellano:
En catalán:
* http://www.diaridegirona.cat/comarques/2014/05/09/sector-lleter-podria-reduir-emissions/668695.html
*
Programa de la jornada (en catalán): 08maig2014_VIC_Cicle_de_Vida
Recull de premsa sobre el projecte ACV llet de vaca
Hasta el 70% de la huella de carbono de la leche depende de la alimentación de la vaca Agrodigital, 12 de maig de 2014
La alimentación es el factor con una contribución mayor sobre la huella de carbono de la leche de vaca, situándose entre el 50 y el 72% del total de las emisiones de carbono, según un proyecto “Análisis de Ciclo de Vida y cálculo de la Huella de Carbono de la producción de leche de vaca en Cataluña”, desarrollado conjuntamente por el Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona y la fundación Agroterritori.
En la investigación se ha realizado una categorización de las diferentes responsabilidades de los factores sobre la huella de carbono para facilitar la interpretación de los resultados, fijando el centro de atención en el apartado que hace referencia a la alimentación del ganado. Es sobre este apartado, la alimentación animal, sobre el que el productor, la industria y los gobiernos tienen una mayor capacidad para reducir la huella de carbono.
Otro factor que contribuye a reducir la huella de carbono es una mayor producción lechera per cabeza de ganado. Con una mayor producción de leche, queda más repartida la distribución de la emisión total de gases de efecto invernadero. Los resultados insinúan que una mayor integración de las explotaciones con una cooperativa grande con fábrica de piensos propia implica una menor huella de carbono. Los resultados también apuntan que una mayor base territorial de la explotación favorece una huella menor.
——————–
Es presenta un estudi sobre l’anàlisi del cicle de vida i petjada de carboni de la producció de llet de vaca a Catalunya Agropress, 11 de maig de 2014
L’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona i la Fundació Agroterritori han desenvolupat, de forma conjunta, el projecte “Anàlisi de Cicle de Vida i càlcul de la Petjada de Carboni de la producció de llet de vaca a Catalunya”, finançat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) de la Generalitat i que ha estat presentat a Vic.
Aquest projecte, dut a terme entre maig del 2013 i març del 2014, va néixer amb l’objectiu de donar suport al sector del vaquí de llet i amb la intenció d’oferir oportunitats de millora tant pel que fa a l’eficiència energètica com en l’ús de recursos naturals. Per aquest motiu, i en consonància amb l’exigència d’avançar en el control i la mitigació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, s’ha promogut el present estudi a nivell d’explotació lletera des d’una perspectiva ambiental, on l’anàlisi de cicle de vida i el càlcul de la petjada de carboni juguen un paper clau.
Identificació dels diferents factors
L’anàlisi de cicle de vida ha permès identificar cadascun dels factors que intervenen durant la fase productiva de la llet. A partir d’aquí, s’ha dut a terme un inventari que ha permès el càlcul de la petjada de carboni, en equivalents de CO2, per a la producció d’un quilogram de llet corresponent a cada explotació analitzada.
L’estudi dut a terme ha comptat amb una metodologia d’anàlisi referenciada en la norma PAS-2050, la norma ISO-14044-44 i la guia metodològica de la International Dairy Federation, així com amb l’assessorament d’un grup d’experts pròxims a la dinàmica del sector: des de l’administració a través de l’Observatori del boví de llet i carn del DAAM al món cooperatiu de la producció de llet, tot passant per l’entorn acadèmic i el marc sindical. Les aportacions d’aquests experts s’han mantingut al llarg de tot el procés de la recerca, des de l’estadi inicial amb la selecció dels casos d’estudi de referència i els aspectes metodològics de base fins a la discussió final dels resultats.
L’alimentació, el factor de major incidència
Com era d’esperar, els resultats del projecte posen sobre la taula que el factor amb una incidència major sobre la petjada de carboni de la llet de vaca és l’alimentació, tot situant-se entre el 50 i el 72% del total de les emissions de carboni. S’ha realitzat una categorització de les diferents responsabilitats per tal d’avançar en la interpretació dels resultats, fixant l’enfoc en l’apartat referent a l’alimentació del bestiar. És en aquest apartat, l’alimentació, on productor i governs tenen major capacitat per a reduir la petjada de carboni.
El principal factor per a reduir la petjada de carboni és una major producció lletera per cap de bestiar. Amb una major producció de llet, més repartida queda la distribució de l’emissió total de gasos d’efecte hivernacle. Els resultats insinuen que una major integració de les explotacions amb una cooperativa gran amb fàbrica de pinsos implica una menor petjada de carboni. També queda reflectit als resultats que una major base territorial de l’explotació afavoreix una petjada menor.
Finalment, cal destacar que aquest projecte fa evident la necessitat d’establir una periodicitat d’estudis de petjada de carboni per a les explotacions; només d’aquesta manera es podran controlar les emissions i detectar fàcilment els efectes de les mesures i polítiques aplicades.
*
—
*
Altres enllaços que publiquen la noticia:
* http://www.diaridegirona.cat/comarques/2014/05/09/sector-lleter-podria-reduir-emissions/668695.html
* http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/743105.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=index&utm_source=rss&utm_medium=index&utm_campaign=rss
*
Programa de la jornada: 08maig2014_VIC_Cicle_de_Vida
*
*
www.acvlletvaca.cat
Benvolguts amics, el projecte Anàlisis de cicle de vida i càlcul de la petjada de carboni de la producció de llet de vaca a Catalunya estrena web www.acvlletvaca.cat
Més informació al web o a https://agroterritori.org/?p=1394
ACV i petjada de carboni de la producció de llet
PROJECTE: http://www.acvlletvaca.cat/recursos/ACV_lletvaca_IBE.pdf
ñ
L’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona i la Fundació Agroterritori han desenvolupat, de forma conjunta, el projecte “Anàlisi de Cicle de Vida i càlcul de la Petjada de Carboni de la producció de llet de vaca a Catalunya”, finançat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, AGAUR i pel Departament d’Agricultura, DAAM, de la Generalitat de Catalunya. L’equip de recerca ha estat format pel Dr. Josep Vila, Ignasi Ballús, Anna Roca i Cristina Tous.
El passat dijous 8 de maig es va presentar a els resultats a la seu de al cooperativa Plana de Vic en el marc de les jornades tècniques del Pla Anual de Transferència Tecnològica del DAAM https://agroterritori.org/?p=1177
–
El projecte #ACVllet, dut a terme entre el maig del 2013 i el març del 2014, va néixer amb l’objectiu de donar suport al sector de vaca de llet i amb la intenció de contribuir en l’aportació d’oportunitats de millora tant pel que fa a l’eficiència energètica com en l’ús de recursos naturals. Per aquest motiu, i en consonància amb l’exigència creixent d’avançar en el control i la mitigació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, s’ha promogut el present estudi a nivell d’explotació lletera des d’una perspectiva ambiental, on l’anàlisi de cicle de vida i el càlcul de la petjada de carboni juguen un paper clau.
L’anàlisi de cicle de vida ha permès identificar cadascun dels factors que intervenen durant la fase productiva de la llet. A partir d’aquí, s’ha dut a terme un inventari de consums energètics i emissions que han permès fer un balanç entre consum, emissió i fixació que porta al càlcul de la petjada de carboni, en equivalents de CO2, per a la producció d’un quilogram de llet corresponent a cada explotació analitzada.
L’estudi dut a terme ha comptat amb una metodologia d’anàlisi referenciada en la norma PAS-2050, la norma ISO-14044-44 i la guia metodològica de la International Dairy Federation, així com amb l’assessorament d’un grup d’experts pròxims a la dinàmica del sector: des de l’administració a través de l’Observatori del boví de llet i carn del DAAM al món cooperatiu de la producció de llet, tot passant per l’entorn acadèmic i el marc sindical. Les aportacions d’aquests experts s’han mantingut al llarg de tot el procés de la recerca, des de l’estadi inicial amb la selecció dels casos d’estudi de referència i els aspectes metodològics de base fins a la discussió final dels resultats.
Com era d’esperar, els resultats del projecte posen sobre la taula que el factor amb una incidència major sobre la petjada de carboni de la llet de vaca és l’alimentació, tot situant-se entre el 50 i el 72% del total de les emissions de carboni. S’ha realitzat una categorització de les diferents responsabilitats per tal d’avançar en la interpretació dels resultats, fixant l’enfoc en l’apartat referent a l’alimentació del bestiar. És en aquest apartat, l’alimentació, on productor, industria i governs tenen major capacitat per a reduir la petjada de carboni.
El principal factor per a reduir la petjada de carboni és una major producció lletera per cap de bestiar. Amb una major producció de llet, més repartida queda la distribució de l’emissió total de gasos d’efecte hivernacle. Els resultats insinuen que una major integració de les explotacions amb una cooperativa gran amb fàbrica de pinsos implica una menor petjada de carboni. També queda reflectit als resultats que una major base territorial de l’explotació afavoreix una petjada menor.
Finalment, cal destacar que aquest projecte fa evident la necessitat d’establir una periodicitat d’estudis de petjada de carboni per a les explotacions; només d’aquesta manera es podran controlar les emissions i detectar fàcilment els efectes de les mesures i polítiques aplicades.
—-
—-
—-
El Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona y la fundación Agroterritori han desarrollado, de forma conjunta, el proyecto “Análisis de Ciclo de Vida y cálculo de la Huella de Carbono de la producción de leche de vaca en Cataluña”, financiado por la Agencia de Gestión de Ayudas Universitarias y de Investigación, AGAUR y por el Departamento de Agricultura, DAAM, de la Generalitat de Catalunya. El equipo de investigación ha estado formado por el Dr. Josep Vila, Ignasi Ballús, Anna Roca y Cristina Tous.
Este proyecto, llevado a cabo entre mayo de 2013 y marzo de 2014, nació con el objetivo de apoyar al sector de vaca de leche y con la intención de contribuir en la aportación de oportunidades de mejora tanto en temas de eficiencia energética como en el uso de los recursos naturales. Por este motivo, y en consonancia con la creciente exigencia de avanzar en el control y la mitigación de las emisiones de gases de efecto invernadero, se ha trabajado el presente estudio a nivel de explotación lechera desde una perspectiva ambiental, en la que el análisis de ciclo de vida y el cálculo de la huella de carbono juegan un papel clave.
El análisis de ciclo de vida ha permitido identificar todos y cada uno de los factores que intervienen durante la fase productiva de la leche. A partir de aquí, se llevado a cabo un inventario de consumos energéticos y emisiones que ha permitido hacer una balance entre consumo, emisión y fijación que conlleva el cálculo de la huella de carbono, en equivalentes de CO2, para la producción de un quilogramo de leche y para cada explotación analizada.
El estudio se ha desarrollado aplicando una metodología de análisis referenciada en la norma PAS-2050, la norma ISO-14044-44 y la guía metodológica de la International Dairy Federation, así como con el asesoramiento de un grupo de expertos cercanos a la dinámica del sector: desde la administración a través del Observatorio del bovino de leche y carne del DAAM al mundo cooperativo de la producción de leche, pasando por el entorno académico y el sindical agrario. Las aportaciones de estos expertos se han sucedido a lo largo de todo el proceso de investigación, desde el estadio inicial en la elección de los casos de estudio de referencia y en los aspectos metodológicos de base hasta la discusión final de los resultados.
Como era de esperar, los resultados del proyecto ponen revelan que el factor con una contribución mayor sobre la huella de carbono de la leche de vaca es la alimentación, situándose entre el 50 y el 72% del total de las emisiones de carbono. Se ha realizado una categorización de las diferentes responsabilidades de los factores sobre la huella de carbono para facilitar la interpretación de los resultados, fijando el centro de atención en el apartado que hace referencia a la alimentación del ganado. Es sobre este apartado, la alimentación animal, sobre el que el productor, la industria y los gobiernos tienen una mayor capacidad para reducir la huella de carbono.
Otro factor que contribuye a reducir la huella de carbono es una mayor producción lechera per cabeza de ganado. Con una mayor producción de leche, queda más repartida la distribución de la emisión total de gases de efecto invernadero. Los resultados insinúan que una mayor integración de las explotaciones con una cooperativa grande con fábrica de piensos propia implica una menor huella de carbono. Los resultados también apuntan que una mayor base territorial de la explotación favorece una huella menor.
Finalmente, cabe destacar que este proyecto pone en evidencia la necesidad de establecer una periodicidad de estudio de la huella de carbono de las explotaciones, sólo de esta manera se podrán controlar las emisiones y detectar fácilmente los efectos de las medidas y políticas aplicadas.
–
x
Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les comarques gironines
Us presenten la Memòria del Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les comarques gironines, publicada a l’abril de 2009. El treball resulta un inventari i estudi per aprofundir en el territori de comarques gironines recercant aquells espais que per les seves condicions naturals i paisatgístiques remarquen la singularitat del territori i requereixen una major atenció.
Us animem a prestari més cura de la següent informació:
Pàg. 25, on s’expossen els criteris de protecció dels espais agraris d’interès.
Pàg. 26, on es llista la Xarxa d’Espais d’Interès Natural.
Pàg. 34, al llistat dels espais del catàleg, el num. 20 és la proposta de Parc Agrari de l’Alt Empordà, el num 32 és la proposta de Parc Agrari del Baix Empordà, i el num 153 çes al proposta de Parc Agrari de la Vall d’en Bas.
De la pàg. 53 a 55, tracta dels aspectes jurídics al voltant dels espais d’especial valor agrari
L’apartat 12.5 (La planificació ambiental i l’ordenació del territori. La conveniència d’impulsar una planificació territorial i sectorial atenent a criteris d’ordenació global referència a les mesures de finançament) resulta molt interessant doncs incideix en la necessitat d’impulsar la redacció i la provacó del Pla Territorial Sectorial Agrari (entre altres) com a instruments de planejament i ordenació del territori.
Diputació de Girona (Medi Ambient i Territori). Abril 2009. La Copa SCCL, Associació de Naturalistes de Girona).
Enllaços d’interès:
Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les comarques gironines
Cartes del Paisatge de Catalunya
La Carta del Paisatge (regulada per la Llei 8/2005 i el decret 343/2006) és un instrument voluntari de concertació entre agents d’un territori orientat a promoure la millora del paisatge i de la qualitat de vida mitjançant l’establiment d’objectius, acords i estratègies de gestió. Aquestes han de tenir en compte el contingut i les directrius del Catàleg del Paisatge corresponent a l’àmbit de la pròpia carta. Les cartes del paisatge han de ser documents de referència a l’hora d’establir polítiques d’ordenació territorial per part de l’Administració.
Enllaços d’interès:
Web de l’Observatori del Paisatge: estat actual de les cartes del paisatge elaborades
Documents relacionats:
Carta del Paisatge, un instrument col·lectiu i voluntari de compromís a favor del paisatge
Parc Agrari, propostes de definició
La manca de legislació específica que reguli les actuacions de protecció i gestió dels espais agraris fa que la figura de Parc Agrari no tingui una definició jurídica, anàlogament a la que tenen els parcs natrurals. No obstant, el Consell de Protecció de la Natura, en la seva Memòria pel període 1990-1993 (pàg.45), entenia els Parcs Agraris com «aquella àrea en què l’Administració pública vol intervenir activament per preservar-la de la seva incorporació al procés urbà i aplicar mesures econòmiques, polítiques, social, tècniques, educatives i mediambientals per tal d’assegurar la seva continuitat d’ús procurant la incorporació i la millora tecnològica de les explotacions agrícoles«.
Del document de conclusions del Seminari sobre la Futura Llei d’Espais Agraris de Catalunya en podem extreure una altra proposta. L’article 11 exposa que «un parc agrari o espai agrari de gestió especial ha de tenir específicament el propòsit de facilitar i garantir la continuïtat de l’ús agrari per tal de desenvolupar-hi tot el seu potencial producitu agrari, econòmic en general, social, cultural i ambiental. Aquesta mena d’àmbits de gestió agrària s’entenen amplis i coherents, preferentment amb visió supramunicipal«.
D’altra banda, els objectius exposats en el Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat (art.2), també serveixen com a base per la reflexió del què ésun Parc Agrari: «assolir la preservació i millora d’un espai agrari, integrat pels recursos agrícoles i naturals de la vall Baixa del Llobregat, com un element equilibrador del territori metropolità, que s’ha de caracteritzar per una ordenació i gestió orientada a aconseguir unes explotacions viables en el marc d’una agricultura sostenible, integrada en el territori i en l’entorn natural, i a atorgar un ús social ordenat en aquest espai, configurant un paisatge agrari característic i de qualitat que doni identitat a aquest territori«.
Parcs Agraris de Catalunya
La zona del Baix Llobregat fou la primera de Catalunya en acollir la figura d’un Parc Agrari que actués com a dinamitzador de l’activitat agrària i que promogués les normatives necessàries per a la protecció dels sòls agraris. Seguint aquest model d’intervenció, d’altres zones de Catalunya han promogut el desenvolupament d’organismes de gestió dels espais agraris (com el cas de Sabadell).
Paral·lelament des de la societat civil i des del propi sector agrari s’han fet nombroses propostes de protecció i gestió d’espais agraris determinats, la major d’ells ubicats en l’àmbit periurbà de Barcelona. A continuació us citem les propostes que han tingut més ressò i a l’entorn de les quals el debat continua viu:
Parcs Agraris en funcionament:
Parc Agrari del Baix Llobregat
Parcs agraris en fase de formulació:
Parcs Agraris en fase de proposta:
Espai Agrari de les Cinc-Sènies de Mataró
Parc Rural o Parc Agrari? Les propostes de Parcs Rurals a Catalunya
Si no existeix conveni sobre la definició per Parc Agrari, no és d’extranyar que no n’existeixi tampoc per Parc Rural. No obstant, en el territori es van desenvolupant iniciatives que ens proposen aquesta diferenciació, i això no pot ser fruit només de la casualitat.
El propi Diccionari de la Llengua Catalana tracta els mots rural i agrari com a quasi-sinònims, doncs ambdós tenen la mateixa definició: «Relatiu o pertanyent al camp«. No obstant, malgrat que ambdós evidentment fan referència al camp, sembla evident que hi ha una diferència de matisos: agrari evoca a una activitat econòmica (l’agricultura) irural a un àmbit (un espai) on hi predomina aquesta activitat. La diferència entre Parc Agrari i Parc Rural és, segurament, una qüestió del pes específic que hi té l’activitat agrària, en aquest cas entesa únicament com a activitat econòmica. L’objectiu d’un Parc Agrari és principalment dinamitzar l’activitat agrícola; en un Parc Rural s’hi barregen els aprofitaments agrícola, d’oci, de paisatge i de medi ambient. És una qüestió, doncs, de «l’atribució percentual que té cada àmbit» (Blas et al, 2007) dins l’àrea del Parc.
A Catalunya hi ha actualment la proposta de creació de tres Parcs rurals: el Parc Rural de Torre Negra, el Parc Rural de Montserrat i el Parc Rural de la Vall del Llémena.
Ens pot ajudar a aquesta reflexió el document Proposta de Parc Rural a la Vall de Llémena (Blas et al, 2007).
Facebook
LinkedIn
Twitter
