Recull de premsa sobre el projecte ACV llet de vaca
Hasta el 70% de la huella de carbono de la leche depende de la alimentación de la vaca Agrodigital, 12 de maig de 2014
La alimentación es el factor con una contribución mayor sobre la huella de carbono de la leche de vaca, situándose entre el 50 y el 72% del total de las emisiones de carbono, según un proyecto “Análisis de Ciclo de Vida y cálculo de la Huella de Carbono de la producción de leche de vaca en Cataluña”, desarrollado conjuntamente por el Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona y la fundación Agroterritori.
En la investigación se ha realizado una categorización de las diferentes responsabilidades de los factores sobre la huella de carbono para facilitar la interpretación de los resultados, fijando el centro de atención en el apartado que hace referencia a la alimentación del ganado. Es sobre este apartado, la alimentación animal, sobre el que el productor, la industria y los gobiernos tienen una mayor capacidad para reducir la huella de carbono.
Otro factor que contribuye a reducir la huella de carbono es una mayor producción lechera per cabeza de ganado. Con una mayor producción de leche, queda más repartida la distribución de la emisión total de gases de efecto invernadero. Los resultados insinúan que una mayor integración de las explotaciones con una cooperativa grande con fábrica de piensos propia implica una menor huella de carbono. Los resultados también apuntan que una mayor base territorial de la explotación favorece una huella menor.
——————–
Es presenta un estudi sobre l’anàlisi del cicle de vida i petjada de carboni de la producció de llet de vaca a Catalunya Agropress, 11 de maig de 2014
L’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona i la Fundació Agroterritori han desenvolupat, de forma conjunta, el projecte “Anàlisi de Cicle de Vida i càlcul de la Petjada de Carboni de la producció de llet de vaca a Catalunya”, finançat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) de la Generalitat i que ha estat presentat a Vic.
Aquest projecte, dut a terme entre maig del 2013 i març del 2014, va néixer amb l’objectiu de donar suport al sector del vaquí de llet i amb la intenció d’oferir oportunitats de millora tant pel que fa a l’eficiència energètica com en l’ús de recursos naturals. Per aquest motiu, i en consonància amb l’exigència d’avançar en el control i la mitigació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, s’ha promogut el present estudi a nivell d’explotació lletera des d’una perspectiva ambiental, on l’anàlisi de cicle de vida i el càlcul de la petjada de carboni juguen un paper clau.
Identificació dels diferents factors
L’anàlisi de cicle de vida ha permès identificar cadascun dels factors que intervenen durant la fase productiva de la llet. A partir d’aquí, s’ha dut a terme un inventari que ha permès el càlcul de la petjada de carboni, en equivalents de CO2, per a la producció d’un quilogram de llet corresponent a cada explotació analitzada.
L’estudi dut a terme ha comptat amb una metodologia d’anàlisi referenciada en la norma PAS-2050, la norma ISO-14044-44 i la guia metodològica de la International Dairy Federation, així com amb l’assessorament d’un grup d’experts pròxims a la dinàmica del sector: des de l’administració a través de l’Observatori del boví de llet i carn del DAAM al món cooperatiu de la producció de llet, tot passant per l’entorn acadèmic i el marc sindical. Les aportacions d’aquests experts s’han mantingut al llarg de tot el procés de la recerca, des de l’estadi inicial amb la selecció dels casos d’estudi de referència i els aspectes metodològics de base fins a la discussió final dels resultats.
L’alimentació, el factor de major incidència
Com era d’esperar, els resultats del projecte posen sobre la taula que el factor amb una incidència major sobre la petjada de carboni de la llet de vaca és l’alimentació, tot situant-se entre el 50 i el 72% del total de les emissions de carboni. S’ha realitzat una categorització de les diferents responsabilitats per tal d’avançar en la interpretació dels resultats, fixant l’enfoc en l’apartat referent a l’alimentació del bestiar. És en aquest apartat, l’alimentació, on productor i governs tenen major capacitat per a reduir la petjada de carboni.
El principal factor per a reduir la petjada de carboni és una major producció lletera per cap de bestiar. Amb una major producció de llet, més repartida queda la distribució de l’emissió total de gasos d’efecte hivernacle. Els resultats insinuen que una major integració de les explotacions amb una cooperativa gran amb fàbrica de pinsos implica una menor petjada de carboni. També queda reflectit als resultats que una major base territorial de l’explotació afavoreix una petjada menor.
Finalment, cal destacar que aquest projecte fa evident la necessitat d’establir una periodicitat d’estudis de petjada de carboni per a les explotacions; només d’aquesta manera es podran controlar les emissions i detectar fàcilment els efectes de les mesures i polítiques aplicades.
*
—
*
Altres enllaços que publiquen la noticia:
* http://www.diaridegirona.cat/comarques/2014/05/09/sector-lleter-podria-reduir-emissions/668695.html
* http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/743105.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=index&utm_source=rss&utm_medium=index&utm_campaign=rss
*
Programa de la jornada: 08maig2014_VIC_Cicle_de_Vida
*
*
Facebook
LinkedIn
Twitter
