La manca de legislació específica que reguli les actuacions de protecció i gestió dels espais agraris fa que la figura de Parc Agrari no tingui una definició jurídica, anàlogament a la que tenen els parcs natrurals. No obstant, el Consell de Protecció de la Natura, en la seva Memòria pel període 1990-1993 (pàg.45), entenia els Parcs Agraris com «aquella àrea en què l’Administració pública vol intervenir activament per preservar-la de la seva incorporació al procés urbà i aplicar mesures econòmiques, polítiques, social, tècniques, educatives i mediambientals per tal d’assegurar la seva continuitat d’ús procurant la incorporació i la millora tecnològica de les explotacions agrícoles«.

Del document de conclusions del Seminari sobre la Futura Llei d’Espais Agraris de Catalunya en podem extreure una altra proposta. L’article 11 exposa que «un parc agrari o espai agrari de gestió especial ha de tenir específicament el propòsit de facilitar i garantir la continuïtat de l’ús agrari per tal de desenvolupar-hi tot el seu potencial producitu agrari, econòmic en general, social, cultural i ambiental. Aquesta mena d’àmbits de gestió agrària s’entenen amplis i coherents, preferentment amb visió supramunicipal«.

D’altra banda, els objectius exposats en el Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat (art.2), també serveixen com a base per la reflexió del què ésun Parc Agrari: «assolir la preservació i millora d’un espai agrari, integrat pels recursos agrícoles i naturals de la vall Baixa del Llobregat, com un element equilibrador del territori metropolità, que s’ha de caracteritzar per una ordenació i gestió orientada a aconseguir unes explotacions viables en el marc d’una agricultura sostenible, integrada en el territori i en l’entorn natural, i a atorgar un ús social ordenat en aquest espai, configurant un paisatge agrari característic i de qualitat que doni identitat a aquest territori«.