Categories
Entrevista Jordi Riembau (HORA L, CadenaSer)
‘HORA L’ Jordi Riembau (Llet Nostra): ‘Som una marca catalana, envasem en català, no crec que tinguéssim molt d’èxit, a fora, a Europa».
Jordi Riembau és el nou president de Llet Nostra, la marca líder a Catalunya. Aquest migdia ha passat per l’HORA L. (Jordi Corominas i Cordomí)
http://www.cadenaser.com/catalunya/audios/hora-l-jordi-riembau-llet-nostra-som-marca-catalana-envasem-catala-crec-tinguessim-molt-d-exit-fora-europa/csrcsrpor/20140723csrcsrcat_24/Aes/
Seguiment del #PleMonAgrari al Twitter
La Fundació Agroterritori va assistir al 5è debat monogràfic sobre el món agrari al Parlament de Catalunya el dimecres 9 de juliol de 2014.
5è debat monogràfic sobre el món agrari
En aquest enllaç trobareu el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, corresponent al 9 de juliol de 2014: http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/10p068.pdf
—-
A continuació, text de Ruralcat: http://www.ruralcat.net/web/guest/noticia/-/journal_content/2002/10136/7837509/el-ple-del-parlament-aprova-20-resolucions-per-al-mon-rural
El 5è debat monogràfic sobre el món agrari al Parlament de Catalunya, celebrat el 9 de juliol de 2014, ha acabat amb l’aprovació de 20 resolucions que contenen un centenar d’acords, i que tenen com a objectiu global potenciar el desenvolupament rural, el progrés del sector agrari i pesquer i la competitivitat.
La setmana passada va tenir lloc el debat monogràfic d’Agricultura al Parlament de Catalunya, en el qual s’han repassat els principals indicadors del sector i el balanç del compliment dels acords de l’anterior debat monogràfic (abril 2010) i han exposat les polítiques que ha desenvolupat el Govern durant aquests darrers 4 anys per impulsar l’activitat econòmica i la competitivitat del sector agroalimentari, pesquer i forestal de Catalunya.
Així mateix, han exposat els reptes i oportunitats que comporta la conjuntura socio-política i econòmica actual i, sobretot, els requeriments i exigències que planteja el nou escenari de la política agrària i pesquera de la Unió Europea per al període 2014-2020.
En aquest sentit, el conseller Josep Maria Pelegrí va defensar que el model de regionalització de la nova PAC imposat per l’Estat ha estat clarament lesiu per a Catalunya, ”no pot ser que un pagès català rebi la meitat que un de les resta d’Espanya, o un terç del que reben els alemany”. Per això, va anunciar el conseller, Catalunya demanarà la revisió del model el 2015, especialment pel que fa als ajuts a la fruita seca i a l’olivera, els drets de la vinya i els ajuts a la fruita que rep un tracte clarament discriminatori.
Pel que fa al model de política pesquera que ens imposa Brussel.les, que deixa fora els ajuts més del 90% de la flota catalana de proximitat, el Govern reclamarà a l’Estat una participació més equitativa del Fons Europeu de la Pesca pel proper període de programació més d’acord amb el pes específic que té el sector català dins el conjunt de l’Estat i que és molt superior al 3% de participació durant el període 2013-2016.
—
Principals temes
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha volgut destacar que les resolucions aprovades estan vinculades als següents temes i polítiques:
1. Facilitar i fer viable la vida en el món rural i pesquer
- Facilitats per a l’accés a l’habitatge per a joves en petits nuclis rurals
- Ampli paquet de mesures contra els robatoris al camp
- Pla de camins rurals coordinant l’acció de les diferents administracions implicades
- Tenir present la mobilitat agrària en la planificació de xarxes viàries
- Dinamitzar el litoral català i el sector pesquer
2. Innovació, transferència i formació
Analitzar l’oferta formativa al món rural, en especial d’FP, que existeix al territori, analitzar les necessitats i apostar per implementar la formació en aquells àmbits, sectors i estudis lligats al territori per implementar, per al curs acadèmic 2015-2016, una oferta formativa al món rural, en especial d’FP, adequada a la realitat socioeconòmica del territori.
- Promoure acords amb les universitats catalanes i els centres educatius per fer formació a distància.
- Potenciar l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel•ligent de Catalunya amb l’objectiu de desenvolupar les tecnologies de la informació i la comunicació en la producció agrícola i ramadera incloses en un dels àmbits sectorials líder (àmbit alimentari) que preveu l’estratègia catalana del RIS3CAT.
3. Regulació de mercats
Impulsar tots aquelles instruments que permetin que el productor sempre pugui rebre un preu per sobre del preu de cost:
- Presentar al Parlament un paquet legislatiu que permeti la regulació, en l’àmbit de Catalunya, de les interprofessionals, els contractes tipus, les agrupacions i organitzacions de productors, així com l’actualització de la regulació de les llotges, cordi de bones pràctiques comercial i agràries i altres mecanismes que assegurin la transparència dels mercats.
4. Internacionalització
- Realitzar les actuacions necessàries per a incrementar la presència de Catalunya en les institucions europees del sector agroalimentari, en les xarxes les europees ja existents.
- Enfortir la Promotora d’Exportacions Catalanes, Prodeca, i dotar-la en els propers pressupostos dels recursos econòmics i de personal adients per a desenvolupar i executar amb més eficàcia els objectius d’acompanyament a l’empresa agroalimentària i de posicionament internacional de la Catalunya agroalimentària.
5. Biodiversitat i dinamització del sector forestal
Establir protocols de prevenció i lluita contra espècies invasores.
- Desenvolupar una gestió eficient de la fauna salvatge, així com desplegar la normativa referent a la comercialització de carn de caça.
- Crear la “marca de productes dels parcs naturals” per fomentar el seu consum, i reconèixer el seu paper en la conservació dels espais.
- Promoure la generació de conreus en mosaic, adequats per a millorar l’eficiència de la prevenció d’incendis i l’augment de la biodiversitat.
- Promoure la gestió activa de les masses forestal i la multifuncionalitat del bosc.
Aplicar i consolidar el recentment aprovat Pla General de Política Forestal.
6. Simplificació de l’Administració agrària
- Modernitzar els canals de comunicació entre l’administració agrària i el ciutadà per accedir de manera àgil a la informació que li afecta
- Potenciar la declaració responsable per tal de substituir l’aportació de documentació per part dels interessats en un procediment administratiu, sempre que sigui possible.
- Facilitar els tràmits als ciutadans mitjançant la comunicació prèvia, l’eliminació de registres administratius i el foment de l’administració electrònica.
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Ma Pelegrí ha fet una “valoració positiva del resultat del debat, malgrat les crítiques que ens ajuden i estimulen a treballar més i millor pel nostre sector agroalimentari, pesquer i forestal de Catalunya, i ha expressat la voluntat del Govern de continuar treballant en la línia que s’ha portat fins ara per acordar i consensuar amb el sector aquelles polítiques i prioritats que l’ajudin a potenciar el desenvolupament rural i a millorar el progrés, el benestar i la qualitat de vida al mon rural”.
CE: beneficios del uso de multifondo en desarrollo rural
La Comisión Europea insiste en los beneficios que un uso coordinado del multifondo puede aportar a las políticas de desarrollo rural y espera que esta práctica se convierta en el estándar europeo
01/07/2014 Área: Noticias sobre la REDR Fuente: REDR
En su labor de defensa de la aplicación del multifondo en la metodología LEADER a través del Desarrollo Local Participativo (DLP), las Redes Nacionales (REDR y REDER) enviaron una serie de cartas consensuadas por ambas entidades y firmadas por los dos presidentes, en las que se solicitaba a la Comisión que estableciera la obligatoriedad de la aplicación de DLP bajo metodología Leader con implementación del plurifondo, tal y como se refleja en el espíritu del reglamento del MEC. Las misivas se enviaron al presidente de la Comisión Europea, al presidente del CESE, al presidente del Comité de las Regiones y a los comisarios de Agricultura, Política Regional y Empleo y Asuntos sociales.
Ahora, la Comisión Europea ha respondido con una carta a las Redes de Desarrollo Rural Nacionales, en la que apoya firmemente el enfoque local en el desarrollo territorial y el uso integrado de los Fondos EIE, incluyendo el Desarrollo Local Participativo (DLP). “De esta manera –dice la Comisión en su misiva-, mientras que por un lado se requiere la concentración en algunas prioridades de inversión claves, las Disposiciones Comunes del Reglamento (DCR) también tienen en cuenta la dimensión regional y local en el logro de los principales objetivos de la Estrategia Europa 2020”. La Comisión cree firmemente que el Desarrollo Local Participativo (DLP) tiene un gran potencial para el impulso de la participación de los ciudadanos y de los agentes socioeconómicos locales, por ejemplo, en materia de desarrollo rural o de regeneración de barrios urbanos. Por tanto, la Comisión recomienda encarecidamente a los Estados miembros la aplicación del DLP en el ámbito del FEDER.
La Comisión Europea afirma que no dejará de comprobar que el Acuerdo de Asociación Español y los Programas Operativos tengan debidamente en cuenta la dimensión urbana y territorial, de acuerdo con las DCR. Sin embargo –recuerda- la aplicación del DLP sólo es obligatorio para el FEADER, ya que para los demás Fondos EIE es aún voluntario. Se lamenta de que la implementación del DLP fuera del FEADER y de los ámbitos tradicionales del FEMP ha sido muy limitada hasta ahora. Algunos Estados miembros se han referido a los sistemas nacionales de enfoques participativos que se utilizan ya en las zonas urbanas. En todo caso, se deberá garantizar la coordinación y las sinergias en la aplicación de los Fondos de EIE.
Como ya fue ratificado por la Comisión, en el FEDER hay un requisito legal de invertir un mínimo del 5% en estrategias urbanas integradas que aborden los aspectos económicos, ambientales, climáticos, cambios demográficos y sociales que afectan a las zonas urbanas, teniendo en cuenta también la necesidad de promover los vínculos entre las zonas urbanas y rurales. La Comisión anima a los Estados miembros a utilizar enfoques de abajo a arriba como un componente básico de las estrategias urbanas, y ya ha proporcionado orientación sobre DLP con el fin de ayudar a los Estados miembros, a las autoridades locales y a todos los interesados en la planificación y el uso de este nuevo instrumento. Insiste en los beneficios que un uso coordinado de los diferentes Fondos EIE o multifondo puede aportar a las políticas de desarrollo rural, y espera que esta práctica se convierta en el estándar europeo.
Invetigaciones Geográficas Nº 61 Ene-Jun 2014
Us animem a llegir la revista Invetigaciones Geográficas nº 61 (enero-junio 2014).
En aquest número apareix un article sobre el regadiu a Catalunya: La gestión del regadío catalán:entre eficiencia, compatibilidad de usos y legitimidad social, de Sandra Ricart y David Pavón a http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/38425/1/Investigaciones_Geograficas_61_07.pdf
Debat Llei Catalana del Canvi Climàtic
Procés de debat per a la Llei Catalana del Canvi Climàtic (LC3)
El Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides (IPCC en anglès), coincidint amb la presentació del Vè Informe publicat en el decurs dels anys 2013 i 2014, ha llançat un seriós crit d’alerta: el canvi climàtic és inqüestionable, està provocat per l’home i les seves conseqüències són ben visibles. Aquesta alerta de la comunitat científica internacional va adreçada a tota la societat, en general, però sobretot als poders públics, en particular.
Catalunya és un dels territoris més actius en aplicar polítiques vers el canvi climàtic, tant pel que fa a la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) causants del problema, com pel que fa a les accions a emprendre per esdevenir menys vulnerables als impactes ja observats i previstos que es deriven de l’escalfament global.
La futura Llei Catalana del Canvi Climàtic (LC3) vol ser la resposta sòlida i valenta que s’aporta al món des de Catalunya per afrontar el repte de l’escalfament global, com a senyal inequívoc de la nostra responsabilitat col·lectiva i del nostre compromís en la lluita contra el canvi climàtic. L’objectiu de l’LC3 és contribuir a l’assoliment d’una societat competitiva, innovadora i sostenible, amb baixes emissions de carboni i millor adaptada als impactes del canvi climàtic.
El Departament de Territori i Sostenibilitat creu necessari, just en aquests moments en què s’està treballant en la redacció de l’LC3, obrir en col·laboració amb el Programa d’Innovació i Qualitat Democràtica, uns espais de debat i reflexió amb la voluntat de què la ciutadania pugui conèixer l’estructura de la Llei i, alhora, rebre les propostes que els nostres conciutadans vulguin realitzar-hi, amb l’objectiu de què la Llei sigui un instrument que pugui comptar amb les aportacions del màxim nombre de persones. A través dels diversos tallers que es faran per Catalunya, o bé mitjançant via telemàtica, qualsevol ciutadà podrà fer arribar les seves propostes.
Assecat de purins amb energia solar (324.cat)
Prova pilot per assecar els purins amb energia solar en hivernacles instal·lats a peu de granja
El clúster per a la innovació en el sector porcí Innovacc ha engegat una prova pilot per assecar els purins amb energia solar com a alternativa al tancament de les plantes. El projecte consisteix a construir hivernacles a peu de granja on s’assecaran les dejeccions dels porcs, que després seran adob o biocombustible.
El gerent d’Innovacc, Eudald Casas, calcula que, si tot va bé, aquest sistema es podrà estendre a les granges a partir de la tardor. Amb aquest projecte es vol rebaixar els costos de gestió de les dejeccions, que amb el tancament de les plantes arran de la retallada dels ajuts en renovables s’han enfilat fins als 30 euros per metre cúbic, quan amb les plantes el cost era de cinc euros.
Casas creu que, amb aquest nou sistema, els costos se situarien en només un euro, tot i que els propietaris de les granges haurien de fer una inversió inicial de 80.000 euros, que és el que costaria aixecar els hivernacles. Pel gerent d’Innovacc, «és una clara alternativa al tancament de les plantes; actualment, els propietaris de les explotacions afectades opten per anar acumulant els purins a les mateixes granges, i això no es pot allargar».
Per tirar endavant el projecte, s’ha demanat una ajuda de 10.000 euros a la Generalitat, amb la qual es vol construir un hivernacle de prova a Osona o la Garrotxa. Per ara, la Generalitat veu amb bons ulls que cada granja de porcs faci el tractament dels seus propis purins i estudiarà finançar-ne la prova pilot. El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, creu que «suposa un pas més respecte al nostre model bàsic per gestionar purins, que es basa en tres eixos: canvi de dieta, separació sòlids-líquids i centres de gestió».
Màster en Planificació, Intervenció i Gestió Sostenible del Medi Rural (UVic)
Per més informació consulteu la pàgina http://www.uvic.cat/formacio-continua/ca i infofc@uvic.cat
————–
S’està estructurant un nou corrent de pensament respecte de l’ordenació del territori que, sense impedir l’activitat econòmica i la competitivitat empresarial, aposta de manera decidida per nous models d’ordenació i d’ocupació de sòl més sostenibles.
El Màster en Planificació, Intervenció i Sostenible del Medi Rural s’ofereix amb l’objectiu de formar especialistes en la planificació i gestió sostenible del medi rural amb una visió multidisciplinar dels diferents àmbits d’estudi del territori. Per aquest motiu, el programa s’estructura en un primer bloc de diagnosi, un segon de planificació i un tercer d’intervenció i gestió.
Alguns dels elements més destacables del Màster són les sortides de pràctiques per conèixer diferents realitats territorials i ambientals, així com el cas d’estudi que consisteix en la realització d’un projecte aplicat de planificació integrada d’un àmbit rural de Catalunya
————
Informació bàsica aquí: Planif_interv_medi_rural_UVIC2014
——————————————————————————————–
Orientació:
Professionalitzador i de recerca.
Destinat a:
Titulats en Biologia, Ciències Ambientals, Enginyeria Forestal, Enginyeria Agrícola, Geografia, Arquitectura, Dret, Economia, Ciències Socials i altres disciplines que intervinguin en la planificació i la gestió del territori.
També està adreçat a professionals en actiu, tant de l’administració pública com d’enginyeries i despatxos professionals que estiguin interessats en els processos de planificació, ordenació, intervenció i gestió del medi rural.
Per accedir als estudis cal estar en possessió d’una titulació universitària. En alguns casos, prèvia entrevista amb el coordinador, podran sol·licitar l’accés al programa formatiu persones sense titulació que acreditin una experiència professional.
Sortides Professionals:
Aquest màster prepara tècnics especialistes que puguin desenvolupar la seva pràctica professional a empreses dedicades a la gestió del medi ambient o ordenació territorial; entitats i organitzacions privades de conservació i gestió del medi rural; entitats de custòdia o emprenedoria rural; administracions públiques, empreses i institucions vinculades a la planificació i gestió del territori; empreses dedicades al sector de l’energia i de les infraestructures de comunicació.
Lloc:
Universitat de Vic i instal·lacions del CTFC a Solsona pel que fa a les dues setmanes intensives.
Horaris:
Les sessions presencials es desenvoluparan entre el 24 d’octubre de 2014 i el 12 de desembre de 2015 i tindran lloc en divendres, de 17h a 21h, i dissabtes, de 9h a 18h. El projecte final de Màster es lliurarà l’abril de 2016.
L’horari dels casos pràctics s’adaptarà a cada cas, mentres que el cas d’estudi es portarà a terme durant dues setmanes intensives, de dilluns a divendres, a Solsona.
Màster coorganitzat amb:
En col·laboració amb:
El pitjor incendi: 20 anys després de l’incendi del 94
Presència del diumenge 29 de juliol de 2014 dedica el Dossier de la pàgina 4 a la 9 a exposar el gran incendi de la Catalunya Central del 1994 vint anys després. Per accedir-hi al contigut podeu fer click aquí: 290614presencia_INCENDI94
Rural – Glossari
Definició
La Real Academia publica avui, 22 de juny de 2012, les modificacions a introduir en la propera versió del Diccionario de la Lengua. Suprimeix la segona accepció de la veu rural. A partir d’ara, ser rural ja no implica, des d’un punt de vista lingüístic, “ser inculto, tosco o estar apegado a las cosas lugareñas”.
Referències
Real Academia de la Lengua (RAE). RURAL (Del lat. ruralis, de rus, ruris, campo). 1. adj. Perteneciente o relativo a la vida del campo y a sus labores.
Facebook
LinkedIn
Twitter
