Categories
Conferències d’Agricultura La Tallada (Grup Municipal ERC 03/10)
El Grup Municipal ERC La Tallada d’Empordà, en col·laboració amb Unió de Pagesos de Catalunya, Flequers Artesans, Agroterritori, Coalició Compromís, Arrels a taula, Km.0 i Llet Nostra, organitzen el Primer Cicle de Conferències d’Agricultura La Tallada el proper 3 d’octubre a l’Espai polivalent Empordanet, la Tallada.
PROGRAMA: 03oct_JornadesAgriculturaLaTallada_programa
Les jornades, en sessió de matí i de tarda, tractaran el futur de la pagesia a Catalunya i a la Unió Europea, la transformació del model agrícola i la viabilitat del model i els casos d’èxit a l’agricultura catalana. L’activitat és gratuïtes i de lliure accés, excepte el dinar al Local l’Empordanet per un preu de 15 euros (cal inscripció al dinar enviant un correu electrònic a jornadalatallada@gmail.com).
Grups Operatius – ajuts al nou PDR
Ajuts a la creació i funcionament de Grups Operatius de l’associació europea per a la innovació en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles
El nou Pla de desenvolupament rural (PDR 2014-2020) recull la creació de noves línies d’ajut per incentivar la cooperació per a la innovació en el sector agroalimentari i forestal a través dels Grups Operatius de l’Associació Europea per a la Innovació (AEI) en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles i mitjançant la subvenció dota amb un total de 17 milions d’euros i destinada a: 1) La constitució de grups operatius i la redacció de projectes innovadors. 2) La realització de projectes pilot.
–
Nou pla per convertir en no urbanitzables 40.000 hectàrees
El Govern redacta un PDU que afectarà els terrenys d’ús econòmic o residencial on nos’hagi construït
La Vanguardia, divendres, 28 d’agosto 2015. http://es.monitor.augure.com/bin/vcache.cgi?clau=14407208681360766767&cc=2294
A Catalunya, segons dades de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, que és la que està redactant el PDU, hi ha 40.000 hectàrees en aquesta situació. Una superfície que equival a la comarca del Maresme. Concretament, hi ha 43.466 sectors de desenvolupament encara no urbanitzats, dels quals 825 són d’activitat econòmica, 3.483 són residencials i 158 mixtos. A aquests se n’hi ha d’afegir 756 sectors més parcialment urbanitzats. La Vall Fosca, on s’havien de construir un camp de golf, una pista d’esquí, habitatges i hotels, n’és un clar exemple. Quan es desenvolupi el PDU i entri en vigor tornaran a ser terrenys no urbanitzables.
Pel conseller Santi Vila el boom immobiliari i la crisi han generat una gran desproporció entre l’oferta i la demanda de sòl. Amb aquest panorama, i a manera d’exemple, explica que als sectors de desenvolupament residencial que estan previstos s’ofereix un potencial de 628.045 habitatges. Una quantitat totalment desproporcionada, sobretot després del canvi de cicle que ha suposat la recessió econòmica. Aquest romanent de terreny podria absorbir la demanda d’habitatge dels pròxims cent anys, segons dades de la conselleria.
Una situació que pel conseller no s’ajusta a un model sostenible del territori. «El PDU recupera la normalitat de certs municipis, i se’ls recomana esgotar els terrenys que posseeixen al nucli urbà abans de desenvolupar-ne d’altres a quilòmetres del centre», explica Vila.
Sobre el calendari del pla director, explica que es tracta d’una oportunitat per recuperar solars on no es construirà res i que d’aquí uns vuit mesos podria estar aprovat definitivament. Una cosa que hauria de decidir el pròxim govern de la Generalitat, tot i que el conseller no veu cap inconvenient perquè tiri endavant.
El PDU estudiarà tots aquests polígons i abordarà una solució per a cada un. En determinats àmbits, com els de la regió metropolitana de Barcelona, on la relació de l’oferta i la demanda és més ajustada, l’estratègia que se segueixi podria ser diferent. De fet, el futur pla no afectarà els sectors més compactes i situats en conjunts urbans de certa entitat.
En aquest sentit, Vila recorda que hi ha projectes de desenvolupament residencial de centenars d’habitatges en municipis que tot just si arriben a un centenar de veïns. Segons la seva opinió, la baixa densitat comporta malbaratar un recurs escàs com és el sòl.
També s’estudiaran -per revertir-los en no urbanitzables- aquells terrenys que estan afectats per pendents elevats, poden ser inundats o tenen riscos naturals o químics. En aquest paquet hi entrarien també les superfícies que comportin un impacte ambiental elevat.
Entre els sectors que quedarien afectats en un primer estudi hi hauria, entre d’altres, el projecte residencial del Parc Empordà, al municipi de Pau, amb una superfície de 34 hectàrees; el del municipi de la Pera, que preveia construir 150 habitatges; el polígon comercial i residencial de Riudellots de la Selva, de 26 hectàrees, o el del municipi d’Alguaire, on es preveia un polígon per a activitats econòmiques de més de 100 hectàrees.
–
Aprovat el PDR.cat2020
El Programa de desenvolupament rural de Catalunya PDR.cat2020 ha estat aprovat per la Comissió Europea per un import de 810,8 milions d’euros
El nou PDR per al període 2014-2020, s’estructura a partir de 4 grans eixos d’acció:
- Economia i ocupació: Fomentar la reactivació econòmica i la creació d’ocupació, amb especial atenció als sectors agrari, alimentació, forestal i les zones rurals, mitjançant el suport a: 1) 5.500 projectes de modernització i reestructuració d’explotacions agràries. 2) 350 projectes d’inversió per a la millora dels processos de transformació d’empreses agroalimentàries. 3) la creació de 600 llocs de treball a través del LEADER. 4) 80 projectes de cooperació per a l’establiment de cadenes curtes i mercats locals. 5) redactar i revisar 1.200 instruments d’ordenació forestal. 6) la creació de 50 organitzacions de productors forestals.
- Joves: Establir polítiques específiques per als joves del món rural, que fomentin el seu arrelament i desenvolupament econòmic i social, mitjançant el suport a: 1) la introducció de 1.800 joves en empreses/explotacions agràries. 2) el LEADER, que cobreix el 73,24% de la superfície i el 10,20% de la població rural de Catalunya. 3) la priorització dels projectes que duguin a terme els joves en elmarc de les diferents línies d’ajut que es derivin del programa.
- Canvi climàtic: Promoure accions dirigides a la mitigació i adaptació al canvi climàtic i la protecció dels recursos naturals, amb el suport a: 1) 1.350 explotacions agràries i 520 ramaderes ecològiques. 2) 117.397 ha perquè implementin actuacions agroambientals. 3) 504 projectes d’inversió per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic d’explotacions agràries i empreses agroalimentàries (energies renovables, eficiència energètica, reducció d’emissions). 4) millorar l’eficiència del consum d’aigua de 6.000 hectàrees de regadiu. 5) 4.000 beneficiaris a realitzar actuacions de prevenció d’incendis forestals i restauració del potencial forestal. 6) Realitzar actuacions silvícoles en 21.250 ha forestals de millora i generació de sistemes ecosistèmics.
- Innovació: Estimular la innovació i la transferència de coneixements en el sector agroalimentari, ajudant a: 1) Formar 18.900 persones del sector agrari i forestal. 2) Desenvolupar 420 projectes innovadors en l’àmbit de la Xarxa Europea per a la Innovació. 3) 2.400 assessoraments a les explotacions agràries.
Veure NOTA DE PREMSA: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2015/07/27/11/17/35dce5bb-14d6-465c-8f7d-20461823717c.pdf
Nova Llei de Cooperatives
La nova Llei: un ventall de possibilitats!
FONT: Butlletí d’Economia Social i Cooperativa. Monogràfic Llei de Cooperatives (http://empresaiocupacio.gencat.cat/ca/treb_ambits_actuacio/_treb_economia_cooperativa/treb_recursos/emo_butlleti/)
Ja s’ha publicat al DOGC la nova Llei de Cooperatives aprovada pel Parlament el passat 18 de juny. La llei entrarà en vigor efectivament el proper 5 d’agost de 2015. Aquesta llei incorpora importants novetats que ofereixen a les cooperatives nous mecanismes per competir amb eficàcia en el segle XXI.
L’element comú de totes les novetats que incorpora la Llei és que són d’aplicació voluntària per part de les cooperatives, de manera que, les que així ho desitgin, no tenen perquè introduir cap modificació en els seus estatuts ni variar el seu funcionament actual. En canvi, s’obre un ventall de possibilitats per a aquelles cooperatives que vulguin aprofitar aquests mecanismes.
Mesures com la reducció de 3 a 2 socis el nombre mínim de socis per constituir una cooperativa, la rebaixa de la dotació del Fons de Reserva Obligatori i la possibilitat d’acordar-ne la repartibilitat, les noves destinacions possibles del Fons d’Educació i Promoció Cooperatives, la regulació del soci col·laborador que només aporta capital, entre d’altres, poden ser utilitzades per les cooperatives en exercici de la seva autonomia de gestió.
Aquests mecanismes tenen per objectiu flexibilitzar i fer més atractiu el model per tal que més emprenedors optin per la fórmula cooperativa a l’hora de crear una empresa. També pretenen afavorir la consolidació i creixement de les cooperatives existents, facilitar-ne l’accés al finançament, millorar la qualitat de la gestió empresarial i afavorir el dimensionament del sector, tot impulsant la intercooperació.
Per tal que les cooperatives, els seus socis i els seus gestors puguin conèixer totes les novetats que preveu la Llei, estem preparant una sèrie d’actuacions. En aquesta pàgina web trobareu el text complet de la Llei, així com una presentació amb les principals novetats. També informarem sobre les sessions de presentació que estem preparant en diversos punts del territori obertes a qualsevol persona interessada en conèixer a fons la nova Llei i les sessions per a col·lectius professionals específics que durem a terme en col·laboració amb els col·legis professionals.
Us informarem de totes les sessions i materials disponibles a través dels següents números del Butlletí d’Economia Social i Cooperativa.
Xavier López i García
Director general d’Economia Social i
Cooperativa i Treball Autònom
–
–
11 grups Leader per 2014-2020
Seleccionats els 11 grups Leader que aplicaran la metodologia en 556 municipis, que representen el 73,24% del territori català
La dotació que es destinarà al desenvolupament participatiu Leader durant aquest període de programació 2014-2020 és de 62.000.000 euros.
Les estratègies de desenvolupament local que han presentat els 11 GAL seleccionats, inclouen els objectius de cada estratègia i com es preveu assolir-los, els agents que han participat en l’elaboració de l’estratègia, una descripció de la zona d’actuació i dels recursos, les línies d’actuació i els criteris de selecció de projectes, entre d’altres. També han acreditat la participació dels agents públics i privats del territori en l’elaboració de l’estratègia, i promouen, com a elements transversals, la innovació, la millora del medi ambient i la mitigació del canvi climàtic.Prèviament a aquesta selecció de GAL, el Departament ha definit l’àmbit territorial d’aplicació del Leader, d’acord amb criteris demogràfics, d’envelliment i gènere de la població, de població aturada i dependència de l’agricultura. S’ha validat mitjançant un procés de participació pública, que ha permès incorporacions tan significatives com la Vall d´Aran, la Cerdanya gironina, o municipis costaners del Baix Ebre i del Montsià, en total 66 nous municipis a l’àmbit territorial Leader, que representa actualment el 73,24% del territori català.
Enllaç: http://agricultura.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Seleccionats-els-11-grups-Leader-que-aplicaran-el-desenvolupament-local-participatiu-del-PDR.cat2020-1407xLEA
–
Aprovada la Llei d’Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya
El Parlament aprova la Llei de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya
Nou instrument legal per vertebrar el sector agroalimentari i ajudar a millorar la seva competitivitat
Es preveu la creació del Registre de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya
El Parlament ha aprovat avui, per 125 vots a favor i 3 abstencions, la Llei de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya amb l’objectiu de donar un marc normatiu al sector agroalimentari per crear, si es creu convenient, una interprofessional.
Aquesta Llei respon a una necessitat del sector per disposar d’instruments per ser competitius i guanyar massa crítica en el mercats alhora que dóna compliment a les resolucions del Ple Monogràfic del Parlament.
Una de les particularitats del sector agroalimentari català és l’existència d’un important nombre de petites i mitjanes empreses en el sector productor i transformador que es troben en un clar desequilibri davant els grans grups de la distribució minorista que concentren la demanda. Cal defensar l’existència d’un model propi i diferenciat de comerç de proximitat, en equilibri amb els diversos formats de distribució comercial.
En aquest sentit, les organitzacions que més interès han mostrat en disposar d’aquest instrument legislatiu són les vinculades als sectors ramaders de Catalunya Cal recordar que Catalunya és eminentment ramadera, això no obstant els sectors agrícoles, cada cop més integrats (entre producció i indústria-transformació-comercialització) estan reclamant de fa temps disposar de mecanismes que els permetin establir acords amplis que afecten a les diferents baules de la cadena de valor agroalimentària.
Així mateix, el marc normatiu europeu, la Política Agrària Comunitària, també indica que cal promoure aquest tipus d’instruments d’organització de la producció i els governs competents han de legislar en la matèria.
Aquesta Llei, un cop aprovada facilitarà la millor integració de la cadena de valor agroalimentària a través d’acords voluntaris entre les parts. I també ha de permetre desenvolupar, si s’escau, les extensions de norma. Aquests instruments no deixen de ser acords entre els agents membres de la interprofessional que determinen que tots els agents del sector han de participar de les actuacions que determini la mateix interprofessional. Així es permet estructurar i ordenar millor tots els agents del sector.
Un dels principals objectius de la Política agrària comunitària és l’orientació de les produccions agràries a les necessitats del mercat, amb la flexibilització dels mecanismes d’intervenció que permetin una major adequació de l’oferta agrària a la demanda.
Les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries han experimentat un important desenvolupament, i s’han configurat com a òrgans de coordinació i col·laboració dels diferents sectors del sistema agroalimentari.
L’avantprojecte de Llei que s’ha presentat avui al Parlament es dicta a l’empara de l’article 116.1 de l’Estatut d’autonomia, que atribueix a la Generalitat, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueixen els articles 149.1.13 i 16 de la Constitució, la competència exclusiva per a la regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i el sector agroalimentari.
–
SOER2015 – Agència Europea del Medi Ambien (EEA)
—
FAO i CIHEAM: Food Security and Euro-Mediterranean Cooperation
Food Security and Euro-Mediterranean Cooperation
In order to ensure development and stability in the Mediterranean, we must find alternatives to imports of raw materials, according to experts from the FAO and the International Center for Advanced Mediterranean Agronomic Studies (CIHEAM), among others, who have participated in an international seminar on food security policies in Barcelona.
The increase in prices of raw materials and the volatility of the values of basic agricultural products currently makes food security a key issue for governments. In the Mediterranean, the region most dependent on international markets for food supplies, finding alternatives to imports is essential to guarantee development and stability.
Therefore, today, at the headquarters of Foment del Treball Nacional in Barcelona experts from the Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO) and the International Center for Advanced Mediterranean Agronomic Studies (CIHEAM), among others, have participated in an international seminar on food security policies on a Euro-Mediterranean level, strategic products in the region, key logistical decisions in the current global market, and business opportunities for an agri-food sector.
In the opening of the seminar, Senén Florensa, Executive President of the IEMed, and Cosimo Lacirignola, Secretary General of CIHEAM, highlighted the importance, on the 20th anniversary of the Barcelona Declaration, of continuing to foster cooperation between the two shores of the Mediterranean to deal with common problems and progress towards a more inclusive socioeconomic development. Lacirignola stressed that the post-2015 development agenda must guarantee food security as otherwise the stability of the region will be endangered.
REPORT: Food_Challengues_in_the_Mediterranean_CIHEAM2015
—
Seguretat alimentària i cooperació euromediterrània
Seminari internacional «Reptes alimentaris a la Mediterrània»
El paisatge de l’agricultura mundial s’ha redibuixat en els últims vint anys: l’increment dels preus de les matèries primeres i la volatilitat dels valors de productes bàsics agrícoles han donat pas a una inquietud significativa per les qüestions de sobirania alimentària. En aquest context, la Mediterrània és la regió del món que més depèn dels mercats internacionals per proveir-se d’aliments. Especialment la conca del Mediterrani, on la geografia segueix sent un handicap i l’accés a la tecnologia limitat.
Per tot plegat, trobar alternatives a les importacions és indispensable, ja que la dependència alimentària pot acabar afectant les quotidianitats mediterrànies, el desenvolupament social i l’estabilitat de la regió.
Per aquest motiu és important debatre sobre polítiques de seguretat alimentària a escala euromediterrània, productes estràtegics de la regió, decisions logístiques clau en l’actual mercat global, així com les oportunitats empresarials que presenta el sector agroalimentari a la Mediterrània.
Això és el que es proposa el seminari internacional «Reptes alimentaris a la Mediterrània», organitzat a Barcelona per l’International Center for Advanced Mediterranean Agronomic Studies (CIHEAM) i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed).
—-
Nova estratègia de la UE en boscos (Comissió d’Agricultura i Desenvolupament Rural)
Document de Sessió del Parlament Europeu
INFORME de la Comissió d’Agricultura i Desenvolupament Rural sobre una nova estratègia de la UE en favor dels boscos i del sector forestal (2014/2223(INI)).
Document: 2015_MA_Boscos-Europa (idioma: Espanyol)
Facebook
LinkedIn
Twitter
