Estrategies – Gestió
Parc Rural o Parc Agrari? Les propostes de Parcs Rurals a Catalunya
Si no existeix conveni sobre la definició per Parc Agrari, no és d’extranyar que no n’existeixi tampoc per Parc Rural. No obstant, en el territori es van desenvolupant iniciatives que ens proposen aquesta diferenciació, i això no pot ser fruit només de la casualitat.
El propi Diccionari de la Llengua Catalana tracta els mots rural i agrari com a quasi-sinònims, doncs ambdós tenen la mateixa definició: «Relatiu o pertanyent al camp«. No obstant, malgrat que ambdós evidentment fan referència al camp, sembla evident que hi ha una diferència de matisos: agrari evoca a una activitat econòmica (l’agricultura) irural a un àmbit (un espai) on hi predomina aquesta activitat. La diferència entre Parc Agrari i Parc Rural és, segurament, una qüestió del pes específic que hi té l’activitat agrària, en aquest cas entesa únicament com a activitat econòmica. L’objectiu d’un Parc Agrari és principalment dinamitzar l’activitat agrícola; en un Parc Rural s’hi barregen els aprofitaments agrícola, d’oci, de paisatge i de medi ambient. És una qüestió, doncs, de «l’atribució percentual que té cada àmbit» (Blas et al, 2007) dins l’àrea del Parc.
A Catalunya hi ha actualment la proposta de creació de tres Parcs rurals: el Parc Rural de Torre Negra, el Parc Rural de Montserrat i el Parc Rural de la Vall del Llémena.
Ens pot ajudar a aquesta reflexió el document Proposta de Parc Rural a la Vall de Llémena (Blas et al, 2007).
Els espais agraris en els Parcs Naturals: dos exemples de gestió
El Garraf i el Montseny són dues àrees on l’agricultura té una presència mínima (en superfície). Les figures de protecció i els plans de gestió que s’han fet dins el marc de la normativa vigent sobre espais naturals a Catalunya en aquests espais ha tingut en compte els usos agrícoles en ambdós casos:
1) l’Espai Natural del Garraf: dins l’àmbit del Pla s’ha identificat una Zona d’Usos Agrícoles, en les quals l’activitat agrícola hi és permesa sota una sèrie de regulacions específiques (capítol VI, art.46-50).
2) el Parc del Montseny: els enclavaments agrícoles estan identificats en la cartografia elaborada pel Pla Especial. Dins aquests enclavaments el pla regula les actuacions sobre les edificacions, els moviments de terres, la crema de restes vegetals i, en general, totes les activitats agràries, ramaderes i forestals que es desevolunpin dins l’àmbit del Parc (capítol V, art.84-92).
A la web de la Diputació de Barcelona (DiBA) trobarem els plans de gestió dels diferents parcs ubicat dins l’àrea de la DiBA.
Enllaços d’interès:
Web de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
Documents relacionats:
Pla Especial de Protecció del medi físic i del paisatge de l’Espai Natural de Garraf
Pla Especial de Protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural del Montseny
El Pla d’Espais Naturals de Catalunya: legislació vigent
La Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de protegir els espais naturals més importants de Catalunya i representatius de la variabilitat biològica i de paisatge existent en el nostre territori, ha promogut una sèrie de legislacions per «conservar, gestionar […] i restaurar i millorar la diversitat genètica, la riquesa i la productivitat dels espais naturals de Catalunya».
La Llei 12/1985 d’espais naturals establí els objectius en matèria de protecció d’espais naturals i les mesures a realitzar per l’Administració. Alhora es van definir les figures jurídiques de protecció d’aquests espais: a) parcs nacionals, b) paratges naturals d’interès nacional, c) reserves naturals i d) parcs naturals (art.21). Cadascuna de les figures presenta unes singularitats definides en el reglament. En els parcs nacionals i reserves naturals l’activitat agrícola no està permesa; en els paratges naturals d’interès nacional i parcs naturals sí que està permès l’ús agrícola, sempre sota una sèrie de normatives desenvolupades en el pla de gestió del parc.
El Consell de Protecció de la Natura és l’òrgan consultiu en matèria de protecció de la natura (Decret 239/1986). Tots els espais naturals que són protegits per l’administració formen part del Pla d’Espais d’Interès Naturals, aprovat mitjançant el Decret 328/1992. L’article 1 d’aquest decret especifica que és objecte del Pla potenciar «els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals […], principals fonts de vida de la majoria d’habitants dels municipis que» són inclosos en els parcs.
Enllaços d’interès:
Web dels Parcs Naturals de Catalunya (Generalitat de Catalunya)
Publicació dels documents vinculats amb la revisió del Pla de Gestió
RESOLUCIÓ TES/545/2014, de 7 de març, per la qual es fan públics l’esquema provisional dels principals temes que es plantegen al Districte de conca fluvial de Catalunya pel que fa a la gestió de l’aigua i els estudis previs a la planificació hidrològica i s’obre un termini per presentar observacions i suggeriments en relació amb aquests documents i amb el calendari i el programa de treball del Pla de gestió del Districte de conca fluvial de Catalunya.
Aprovació Inicial – Catàleg de paisatge de l’Alt Pirineu i Aran
El Departament de Territori i Sostenibilitat aprova inicialment el Catàleg de paisatge de l’Alt Pirineu i Aran. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar aquest 29 de maig l’inici del procés d’informació pública de dos mesos de l’esmentat catàleg.
Podeu seguir-nos i deixar el vostre comentari al nostre Twitter (https://twitter.com/#!/Agroterritori). També podeu enviar-nos un mail amb el vostre comentari i el penjarem a la nostra web.
Enllaços d’interès:
Consulta del contingut del Catàleg de paisatge de l’Alt Pirineu i Aran (aprovació inicial)
Adhereix-te a la Carta de l’Agricultura Periurbana
La Fundació Agroterritori conjuntament amb el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat i la Red Agroterritorial han impulsat la redacció de la “LA CARTA DE L’AGRICULTURA PERIURBANA per a la preservació, l’ordenació, el desenvolupament i la gestió dels espais agraris periurbans”.
El document anima a les autoritats públiques, entitats locals, associacions,… a adoptar polítiques i mesures per protegir, planificar, desenvolupar i gestionar els espais agraris periurbans europeus. La finalitat d’aquestes polítiques i mesures és la consolidació de l’activitat agrària i dels professionals que la fan possible: agricultors i agricultores, així com els tècnics i els investigadors agraris.
L’ajuntament de Sabadell i el Parc Agrari del Baix Llobregat ja s’ha adherit.
Us adjuntem un model per a que pugueu adherir-vos a la «Carta de l’Agricultura Periurbana», que podeu modificar si ho considereu oportú.
Per qualsevol consulta us podeu adreçar al correu electrònic agroterritori@agroterritori.org
*
Enllaços d’interès:
Adhesió de l’Ajuntament de Sabadell
Adhesió del Parc Agrari del Baix Llobregat
*
Documents relacionats:
Català: Model d’Adhesió a la Carta (word)
Castellano: Modelo de Adhesión a la Carta (word)
*
Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida
L’àrea de Lleida és la zona de Catalunya amb menor presència de teixit urbà, doncs el 98% del territori és espai obert. En aquesta zona l’agricultura és la gran protagonsita, essent l’eix de configuració territorial de de la plana i de la regió periurbana de Lleida (Horta de Lleida). Això queda reflexat en els objectius 2 a 4 i 21 del document de Proposta de Mesures i Correccions del Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida.
El Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida va ser aprovat definitivament pel DPTOP el 10 de setembre de 2008.
Enllaços d’interès:
Consultar la documentació del Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida
Documents relacionats:
Proposta de mesures i accions del Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida
Edicte de 10 de setembre de 2008, aprovació definitiva Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida
Catàleg del Paisatge del camp de Tarragona
El camp de Tarragona és un dels àmbits pels quals s’elaboren els Catàlegs del Paisatge. L’agricultura té una forta incidència en la configuració del paisatge d’aquesta àrea, així no és d’extranyar que una gran part dels objectius que es marca aquest catàleg facin referència a la protecció dels espais agrícoles i naturals costaners (obj.4), les construccions rurals (obj.7) i a alguns cultius de referència en la zona (obj.15-19). Per tots aquests objectius es proposen una sèrie de mesures i accions.
El Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona ha estat aprovat amb caràcter previ per l’Acord de Govern de 22 de juliol de 2008.
Enllaços d’interès:
Consultar la documentació del Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona
Documents relacionats:
Proposta de mesures i accions del Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona
Catàleg del Paisatge: bases metodològiques, conceptuals i procedimentals
El Catàleg del Paisatge és un instrument que té per objectiu incorporar criteris paisatgístics en el planejament territorial a Catalunya i en les polítiques sectorials. Regulats per la Llei 8/2005 i el decret 343/2006 de desenvolupament d’aquesta llei, s’ha establert que cada Pla Territorial Parcial (PTP) haurà de seguir les directrius establertes pel seu respectiu Catàleg.
Aquest article, publicat per l’Observatori del Paisatge, és un document de referència per l’elaboració dels Catàlegs del Paisatge.
Observatori del Paisatge, maig del 2006.
Documents relacionats:
Bases conceptuals, metodològiques i procedimentals per elaborar els catàlegs del paisatge de Catalun
Facebook
LinkedIn
Twitter
