Categories
Grup de Treball Espais Agraris – SIG per caracteritzar espais agraris
Fundació del Món Rural i Fundació Agroterritori van tirar endavant un Grup de Treball d’Espais Agraris que ha portat a creae una eina de valoració dels espais agraris de Catalunya que pretén facilitar la presa de decisions en la planificació i ordenació territorial (veure el document complert i el Resum del Protocol metodològic per a la caracterització dels espais agraris a Catalunya 2018, així com l’Informe anterior Espais Agraris: definició i indicadors per a la seva caracterització 2015 que ha estat la base d’aquesta segona etapa)
Com a conclusió d’aquest protocol metodológic, es proposa el següent mapa de valor dels espais agraris:
El projecte dota d’una metodologia per l’anàlisi i tractament dels espais agraris en la planificació territorial que fins ara no es disposava.
Aquesta metodologia no identifica els usos del sòl sinó que plasma en el territori la valoració dels espais agraris a partir d’anàlisi de 20 indicadors simples. Els indicadors simples identifiquen aspectes concrets del món agrari, de tipus econòmic i productiu, socials, territorials i ambientals. Aquestos s’agregen i ponderen en 5 indicadors compostos, i aquestos a la vega en 3 indicadors de grup.
L’estudi proposa 3 escenaris de ponderació dels indicadors (1 a 3) per generar la cartografia. Cada escenari presenta dos models finals (A i B) que resulten de diferents combinatòries d’agregació d’aquests indicadors de grup. Aquesta valoració es basa en l’assignació de pesos, d’1 a 10, a cada indicador. Els pesos alts representen les zones on els indicadors es valoren positivament mentre que les zones amb pesos més baixos són les que presenten valors més baixos per l’indicador analitzat.
La interpretació dels resultats de cadascun dels escenaris ha estat clau a l’hora de prendre decisions. Finalment, el mapa seleccionat per definir el valor dels espais agraris a Catalunya és l’escenari 2-B.
Els resultats permeten donar una valoració dels espais agraris per tot Catalunya però, cal tenir present que la metodologia no permet arribar a diferenciar els espais que no serien aptes per l’activitat agrària com per exemple: les zones planeres amb sòls salins, els penya-segats o zones de roquissars, les zones de platja i dunes o les masses d’aigua dolça continental com els embassaments, etc.
LIFE CLINOMICS. Oportunitats i reptes de l’economia i la societat local en l’adaptació al canvi climàtic
LIFE CLINOMICS (Life15 CCA/ES/000102)
http://lifeclinomics.eu/ca/
“Promovent la resiliència. Oportunitats i reptes de l’economia i la societat local en l’adaptació al canvi climàtic”.
CLINOMICS té una durada de tres anys (juny 2016-juny 2019), amb un pressupost total de 1.392.349€ i està subvencionat per la Unió Europea amb 835.278€ (60%). La resta és una contribució del promotor i dels socis beneficiaris.
PER QUÈ?
El canvi climàtic és una amenaça per al benestar de les persones, el patrimoni construït, l’activitat econòmica, els sistemes urbans i els sistemes naturals.
Actualment, els territoris no reuneixen les condicions adequades per mantenir la seva activitat davant la nova situació climàtica. La vulnerabilitat dels serveis públics i de les activitats econòmiques respecte aquest fenomen és molt elevada.
COM?
El projecte Life Clinomics proposa posar en marxa nous processos d’inversió d’entitats públiques, especialment municipis, així com empreses privades de determinats sectors representatius, per disminuir la seva vulnerabilitat, anticipar-se als impactes climàtics i augmentar la seva resiliència, la qual cosa pot millorar-ne la competitivitat i augmentar l’ocupació.
CLINOMICS pretén augmentar la resiliència de les entitats locals mediterrànies a través de la intervenció en tres territoris (Terres de l’Ebre, Alt Penedès i Parc Natural del Montseny – Reserva de la Biosfera) i en diferents activitats econòmiques (turisme, pesca, agricultura i forestal).
El projecte posarà en marxa òrgans de participació territorials i socioeconòmics, s’elaboraran estudis i documents (com són els plans d’acció i les estratègies per a l’adaptació), es dissenyaran eines per a les autoritats locals i els agents socioeconòmics (com són les metodologies i les proves pilot), i es generarà coneixement, capacitació i informació dels agents i conscienciació de la societat i altres elements que han de facilitar l’acció en favor de l’adaptació.
–
Promotor del projecte: Diputation of Barcelona
Socis Beneficiaris del projecte:
- Les tres entitats territorials on cal desenvolupar les actuacions del projecte: el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE), per a les Terres de l’Ebre; el Consell Comarcal de l’Alt Penedès (CCAP), per a la comarca de l’Alt Penedès; el Parc Natural del Montseny, per a la Reserva de la Biosfera del Montseny.
- Una entitat de coneixement: l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic (OCCC), que ha d’ajudar a conèixer la problemàtica del canvi climàtic en aquests territoris.
- Quatre entitats socioeconòmiques que han de promoure l’extensió de les accions cap al sistema econòmic i productiu: la Cambra de Comerç de Barcelona (CCB), Comissions Obreres de Catalunya (CONC), la Unió General de Treballadors de Catalunya (UGTCAT) i la Unió de Pagesos de Catalunya (UPCAT).
–
PRIMER INFORME: CLINOMICS_Newsletter_2017_1
–
Jornada espais agraris i món local – 10 ABR, Collbató (Diputació de Barcelona)
Eines per la gestió i desenvolupament dels espais agraris en el món local
Casal de Cultura de Collbató
passeig Mansuet, 9
08293 Collbató
Jornada per reflexionar i debatre amb experts a partir d’experiències ja consolidades de gestió i preservació d’espais agraris.
Objectius
– Compatir experiències – ja consolidades – de gestió i preservació d’espais agraris que puguin servir d’inspiració per a projectes locals
– Debatre amb els experts en projectes de gestió o preservació d’espais agraris les fortaleses i debilitats de cadascun dels models que s’hi presentaran
– Connectar tècnics i gestors d’espais agraris per al foment de fórmules de preservació i gestió d’espais agraris
Programa de la jornada (resum):
9:30 Rebuda dels participants
10:00 Inauguració i presentació de la jornada
Dionís Guiteras, vicepresident primer de la Diputació de Barcelona i president delegat de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat
10:30 Presentació d’experiències exitoses en la preservació i gestió d’espais agraris:
– L’ordenació i planificació dels espais agraris. Josep Montasell
– La gestió d’espais agraris amb figures de protecció o delimitació. Sònia Callau
– Bancs de terres i espais test: noves eines per atraure emprenedors agraris. Anna Roca
13:30 Presentació de pòsters de tots els projectes convidats
14:00 Lunch & Workshops
Workshop 1: Ordenació i planificació dels espais agraris
– El Pla Territorial Agroforestal del País Basc. Juan Cruz Alberdi
– La llei de l’Horta de València. Vicente Doménech
– La llei d’espais agraris de Catalunya. Oriol Anson
Workshop 2: Gestió d’espais agraris
– La gestió dels espais agraris a Menorca. Toni Moll
– El Rincón de Tenerife: un espai agrari protegit
Workshop 3: Bancs de terres i espais test
– El banc de terres de Bierzo. Borja García
– Els espais test de l’Horta de Lleida. Joan Muntané
– Els espais test agrícoles a França. Jean- Baptiste Cavalier.
*
Consulteu el Programa complet
*
Inscripcions
La jornada és gratuïta però cal inscriure’s prèviament a es***********@un*********.cat o bé a 608503764.
Les places són limitades per tal de garantir que els workshops no superin les 20 persones. L’adminissió es farà per ordre d’inscipció.
***
Més informació a: https://www.diba.cat/es/web/incendis/-/eines-per-la-gestio-i-desenvolupament-dels-espais-agraris-en-el-mon-local
*
V jornadas de dinamización agroecológica – 12 ABR, Madrid (Universidad Autónoma de Madrid)
El próximo jueves 12 de abril de 2018…
Con esta edición hace ya cinco años que presentamos en la Universidad Autónoma de Madrid los principales resultados de las distintas experiencias de dinamización agroecológica que tienen lugar en los municipios de la Red TERRAE.
Un año más que nos convocamos para reflexionar, debatir y presentar en sociedad los trabajos de los distintos compañeros en territorios diferentes pero bajo la óptica de la agroecología aplicada. Sin duda será un buen momento para conocer las oportunidades económicas y de empleo que están surgiendo a escala local y de paso reivindicar este nuevo perfil profesional, el dinamizador agroecológico, como pieza clave para la concreción y consolidación de iniciativas. Estamos convocados y esperamos vernos por alli con un buen número de alcaldes, concejales, técnicos, profesionales, voluntarios y personas interesadas e implicadas en el trabajo desde las administraciones locales.
*
LUGAR: Sala de conferencias, Facultad de Filosofía y Letras. Universidad Autónoma de Madrid
*
PROGRAMA
- 9:00. Registro de participantes.
- 9:20-9:40. Apertura institucional. Representantes de la Universidad Autónoma de Madrid, Departamento de Geografía de la UAM y Red TERRAE.
- 9:40-10:00. “El necesario perfil del dinamizador agroecológico”. Manuel Redondo, responsable de comunicación y dinamización de Red TERRAE.
- 10:00-10:30. “Recuperar el tiempo perdido: acceso a la tierra y recuperación del conocimiento agriculto”. Luis Jimenez Parro (Cenicientos, Madrid) y Maria Hernández Gil (DILAS en Carcaboso, Cáceres).
- 10:30-11:00. “Alimentar a la tierra que nos alimenta”. Eva Ramírez, Paco García y Sergio Pineda (Almócita, Almería).
- 11:00-11:20 Pausa café
- 11:20- 12:30. “La doble perspectiva político técnica de la dinamización agroecológica”. Intervienen como DILAS: Charlotte Astier (Alcalá de Henares, Madrid); Carolina Sevilla y Ruth Sanz (Perales de Tajuña) y Valentín Lorenzo (El Berrueco, Madrid). Mesa redonda con: Alberto Egido (concejal de Alcalá de Henares), Yolanda Cuenca (alcaldesa de Perales de Tajuña) y Jaime Sanz (alcalde de El Berrueco). Modera: Franco LLobera, responsable de formación de Red TERRAE.
- 12:30-12:40. Presentación del libro “Arraigar las instituciones. Propuestas agroecológicas desde los movimientos sociales”. Daniel López, biólogo y doctor en agroecología.
- 12:40-13:40. “Agroecología e innovación, más allá de la escala municipal”. Modera: Javier Hernández, secretario técnico de Red TERRAE.
“Red de banco de recursos comunitarios” Jose María Araujo (Asistencia técnica Terrae en proyecto en Extremadura). “Extremadura 2030 hacia emprendimiento verde” Juan Antonio Lucas (AUPEX, Extremadura). “Itínera terrae Escuela Itinerante de emprendimiento agroganadero con enfoque en dinamización rural e inclusión profesional”. Mila Martín (DILAS en Redueña y Antena regional Terrae en Madrid). - 13:40-14:00. Debate final y cierre de la jornada.
*
Inscripcions online a: https://www.tierrasagroecologicas.es/v-jornadas-de-dinamizacion-agroecologica-en-la-uam/
*
Es crea el Parc Rural de Montserrat, el primer d’Europa – TV3 a la carta comarques
Es crea el Parc Rural de Montserrat, el primer d’Europa
Setze municipis de l’entorn de Montserrat s’han posat d’acord per donar empenta a l’agricultura, la ramaderia i la gestió forestal creant el primer Parc Rural d’Europa. Es tracta d’una mesura de protecció del món rural que pretén recuperar-ne l’activitat econòmica. En 50 anys, Montserrat ha perdut el 60% de terreny agrícola.
<iframe src=»http://www.ccma.cat/video/embed/5757640″ allowfullscreen scrolling=»no» frameborder=»0″ width=»500px» height=»281px»></iframe>
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/es-crea-el-parc-rural-de-montserrat-el-primer-deuropa/video/5757640/
Llei de l’Horta de València (DOGV Num 8252, 12.03.2018)
Congrès Pedra Seca – 34-24/03 Lleida (IEI, Diputació de Lleida i CESC)
Congrés sobre la pedra seca a les Terres de Lleida 2018
Valoració i reconeixement de les construccions de pedra seca i el patrimoni que les envolta
El territori de Lleida i els seus encontorns reuneix una gran quantitat d’elements construïts en pedra seca i segueix l’exemple d’altres territoris de la Península i en general de la Mediterrània, i compten amb diferents estudis i inventaris elaborats al voltant del patrimoni, material i immaterial, de la pedra seca. Treballs que s’han centrat en diversos aspectes i amb diferents nivells d’aprofundiment en tot el territori esmentat, uns de caràcter més teòric i altres amb una vessant més pràctica. Des de l’organització del congrés creiem arribat el moment de crear un marc adequat i sòlid per a que tots aquests treballs, els realitzats i els que estan per venir, trobin un escenari on ser exposats i valorats de la manera que es mereixen.
La candidatura d’aquesta tècnica constructiva a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, per una banda, i la reorganització del territori a conseqüència de diferents accions que tenen a veure amb la modernització de les explotacions agràries o amb el seu abandonament, per l’altra, ens ha fet reparar, primer, en la gran riquesa de construccions que formen part del paisatge de les nostres contrades i, segon, la mancança d’elements i eines de coneixement sobre ells que ens ajudin en l’argumentació de la seva restauració, conservació i incorporació als inventaris locals i nacionals de patrimoni.
Pensem que el congrés que proposem és la millor manera de difondre i fer aflorar tot el coneixement generat sobre la pedra seca a casa nostra, d’establir un veritable estat de la qüestió, d’elaborar propostes que dibuixin el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, de reivindicar les construccions de pedra seca des de totes les seves vessants, arquitectònica, social, cultura, econòmica, paisatgística i mediambiental.
L’objectiu no ha de ser un altre que el de generar sinèrgies entre tots els agents implicats en el reconeixement i la valoració d’aquests elements patrimonials per poder disposar de més eines que ens permetin millorar la seva protecció i preservació.
En aquest sentit, el congrés és el marc ideal per constituir un observatori sobre el patrimoni de la pedra seca a les Terres de Lleida i encetar col·laboracions entre entitats pel bé de les construccions de pedra seca.
–
Comité científic:
Josep Gallart Fernandez, arqueòleg. Associació cultural la Femosa.
Maria Jesús Llavero Porcel, arxivera. Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.
Eduard Trepat Deltell, geògraf. Centre d’Estudis Comarcals del Segrià i Fundació del Món Rural.
Isidre Pinyol Cerro, llicenciat en geografia i història. Centre d’Estudis de les Garrigues.
Josep Maria Santesmases Palou, fotògraf i paisatgista. Centre d’Estudis Segarrencs.
Mateu Esquerda Ribes, estudiós de l’arquitectura rural i popular. Amics de l’Arquitectura popular.
Mario Urrea Marsal, impulsor d’estudis de recerca de la pedra seca i alcalde. Centre d’Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses.
Assumpció Vilaseca Viladrich, arquitecta, Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular
Joan Rovira Marsal, president del Centre d’Estudis Lliterans
Josep Maria Navàs Miralles, oficial de 1ª amb la construcció amb pedra seca, Centre d’Estudis de les Garrigues.
Laia Brualla Piulats, arquitecta tècnica.
Roger Costa Solé, Servei de Recerca i Protecció, Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.
Montserrat Macià i Gou.
–
Comité organitzador:
Maria Jesús Llavero Porcel, arxivera. Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.
Eduard Trepat Deltell, geògraf. Centre d’Estudis Comarcals del Segrià i Fundació del Món Rural.
Mercè López Ajamil, tècnica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs
–
–
Enllaç: http://www.pedrasecalleida.cat/ca
–
Es crea el Parc Rural del Montserrat – noticia a descobrir.cat
Es crea el Parc Rural del Montserrat
El projecte recupera i impulsa l’activitat agrària, ramadera i forestal al voltant de la muntanya
La Diputació de Barcelona i 16 municipis impulsen la creació del Parc Rural del Montserrat, un projecte que desenvolupa l’activitat agrària, ramadera i forestal en aquest territori.
Les principals línies d’actuació del Parc Rural són la recuperació de terrenys agrícoles —que han disminuït en un 60% en les darreres dècades—, la consolidació i augment de la producció agrària, l’elaboració de productes de qualitat, el foment de l’agricultura ecològica, la venda de productes sota la marca ‘Montserrat’ i la prevenció d’incendis forestals.
Més oportunitats per als agroramaders joves
La voluntat de recuperar l’activitat agrària respon a la necessitat de donar oportunitats a les noves generacions de poder viure de la terra en els seus municipis. “El Parc Rural és excepcional perquè no només és l’espai del parc natural, sinó que abraça un conjunt de territori molt més ampli, a través del qual es volen aconseguir sinergies i oportunitats per a petits emprenedors i nous llocs de treball en el sector agrari”, ha expressat Dionís Guiteras, vicepresident primer de la Diputació de Barcelona.
Pastures contra incendis
Altres objectius del nou Parc Rural del Montserrat són la consolidació dels boscos de pastura amb la doble finalitat d’incrementar la silvopastura amb ramats i prevenir incendis forestals, així com donar a conèixer i apropar a la ciutadania aquest entorn rural privilegiat dels voltants de la muntanya de Montserrat.
Productes artesanals autòctons
Aquest territori té com a conreu destacat l’olivera, que juntament amb la vinya, els fruiters, l’horta i el bosc configuren un paisatge típicament mediterrani on l’activitat ramadera esdevé una activitat econòmica i una eina per a la gestió silvopastoral. D’aquest territori també destaquen productes com la mel, el mató i el formatge, entre d’altres.
Reconnexió amb les urbs
El primer Parc Rural de Catalunya i Espanya és un espai configurat per un paisatge de mosaic on des de fa anys es desenvolupa una activitat agrícola, ramadera i forestal. Amb totes les accions que s’hi desenvoluparan s’impulsarà la seva personalitat rural i es reconnectarà amb l’àmbit urbà, que és tan proper.
Enllaç: http://www.descobrir.cat/ca/notices/2018/02/es-crea-el-parc-rural-del-montserrat-4072.php
Pastura del ramat per la prevenció d’incendis
A Catalunya existeixen nombrosos exemples de projectes i iniciatives públic-privades de gestió del risc d’incendi a través del pasturatge de ramats, sobretot de cabra i ovella, però també de vaca o ruc.
El més recent al Garraf, al Mas Girona de Sitges: http://www.diaridevilanova.cat/noticia/7979/ramat/ovelles/cabres/pastura/masia/can/girona/netejar/sotabosc/disminuir/risc/incendis
En el marc del projecte LIFE Montserrat de la Diputació de Barcelona: http://lifemontserrat.eu/
En el Parc Natural de Collserola: http://www.parcnaturalcollserola.cat/news/tres-centenars-d-ovelles-i-20-cabres-reforcaran-el-dispositiu-de
Dades obertes georeferenciades del Departament d’Agricultura
Dades obertes georeferenciades al servei de la millora i modernització del sector agrari català
- impacte-valoració econòmica d’incendis, pedregades, plagues o noves infraestructures (si hom coneix l’àrea afectada hom pot conèixer quins cultius se situen en aquesta zona)
- els possibles canvis de conreus per a la transformació en regadiu
- evolució geogràfica de determinats productes
- possible impacte dels conreus en determinades poblacions d’animals (aus, insectes, …)
- estudis en relació amb l’efecte del canvi climàtic en l’agricultura.
- http://agricultura.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Nova-Noticia-08937
- Aplicació CROMOS: http://agricultura.gencat.cat/ca/serveis/cartografia-sig/aplicatius-tematics-geoinformacio/sigpac/aplicacio-cromos-dun-sigpac/
- Base de dades de cultius DUN (mapa de cultius)
- Dades dels recintes SIGPAC (al portal de Dades Obertes): https://analisi.transparenciacatalunya.cat/browse?category=Medi%20Rural-Pesca&anonymous=true&q=SIGPAC&sortBy=relevance
- Visor corporatiu del DARP (mapa de cultius): http://sig.gencat.cat/visors/Cultius_DUN_SIGPAC.html
- Govern obert – Dades obertes: http://governobert.gencat.cat/ca/dades_obertes/
Facebook
LinkedIn
Twitter
