Categories
Invetigaciones Geográficas Nº 61 Ene-Jun 2014
Us animem a llegir la revista Invetigaciones Geográficas nº 61 (enero-junio 2014).
En aquest número apareix un article sobre el regadiu a Catalunya: La gestión del regadío catalán:entre eficiencia, compatibilidad de usos y legitimidad social, de Sandra Ricart y David Pavón a http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/38425/1/Investigaciones_Geograficas_61_07.pdf
Debat Llei Catalana del Canvi Climàtic
Procés de debat per a la Llei Catalana del Canvi Climàtic (LC3)
El Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides (IPCC en anglès), coincidint amb la presentació del Vè Informe publicat en el decurs dels anys 2013 i 2014, ha llançat un seriós crit d’alerta: el canvi climàtic és inqüestionable, està provocat per l’home i les seves conseqüències són ben visibles. Aquesta alerta de la comunitat científica internacional va adreçada a tota la societat, en general, però sobretot als poders públics, en particular.
Catalunya és un dels territoris més actius en aplicar polítiques vers el canvi climàtic, tant pel que fa a la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) causants del problema, com pel que fa a les accions a emprendre per esdevenir menys vulnerables als impactes ja observats i previstos que es deriven de l’escalfament global.
La futura Llei Catalana del Canvi Climàtic (LC3) vol ser la resposta sòlida i valenta que s’aporta al món des de Catalunya per afrontar el repte de l’escalfament global, com a senyal inequívoc de la nostra responsabilitat col·lectiva i del nostre compromís en la lluita contra el canvi climàtic. L’objectiu de l’LC3 és contribuir a l’assoliment d’una societat competitiva, innovadora i sostenible, amb baixes emissions de carboni i millor adaptada als impactes del canvi climàtic.
El Departament de Territori i Sostenibilitat creu necessari, just en aquests moments en què s’està treballant en la redacció de l’LC3, obrir en col·laboració amb el Programa d’Innovació i Qualitat Democràtica, uns espais de debat i reflexió amb la voluntat de què la ciutadania pugui conèixer l’estructura de la Llei i, alhora, rebre les propostes que els nostres conciutadans vulguin realitzar-hi, amb l’objectiu de què la Llei sigui un instrument que pugui comptar amb les aportacions del màxim nombre de persones. A través dels diversos tallers que es faran per Catalunya, o bé mitjançant via telemàtica, qualsevol ciutadà podrà fer arribar les seves propostes.
Assecat de purins amb energia solar (324.cat)
Prova pilot per assecar els purins amb energia solar en hivernacles instal·lats a peu de granja
El clúster per a la innovació en el sector porcí Innovacc ha engegat una prova pilot per assecar els purins amb energia solar com a alternativa al tancament de les plantes. El projecte consisteix a construir hivernacles a peu de granja on s’assecaran les dejeccions dels porcs, que després seran adob o biocombustible.
El gerent d’Innovacc, Eudald Casas, calcula que, si tot va bé, aquest sistema es podrà estendre a les granges a partir de la tardor. Amb aquest projecte es vol rebaixar els costos de gestió de les dejeccions, que amb el tancament de les plantes arran de la retallada dels ajuts en renovables s’han enfilat fins als 30 euros per metre cúbic, quan amb les plantes el cost era de cinc euros.
Casas creu que, amb aquest nou sistema, els costos se situarien en només un euro, tot i que els propietaris de les granges haurien de fer una inversió inicial de 80.000 euros, que és el que costaria aixecar els hivernacles. Pel gerent d’Innovacc, «és una clara alternativa al tancament de les plantes; actualment, els propietaris de les explotacions afectades opten per anar acumulant els purins a les mateixes granges, i això no es pot allargar».
Per tirar endavant el projecte, s’ha demanat una ajuda de 10.000 euros a la Generalitat, amb la qual es vol construir un hivernacle de prova a Osona o la Garrotxa. Per ara, la Generalitat veu amb bons ulls que cada granja de porcs faci el tractament dels seus propis purins i estudiarà finançar-ne la prova pilot. El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, creu que «suposa un pas més respecte al nostre model bàsic per gestionar purins, que es basa en tres eixos: canvi de dieta, separació sòlids-líquids i centres de gestió».
Màster en Planificació, Intervenció i Gestió Sostenible del Medi Rural (UVic)
Per més informació consulteu la pàgina http://www.uvic.cat/formacio-continua/ca i in****@uv**.cat
————–
S’està estructurant un nou corrent de pensament respecte de l’ordenació del territori que, sense impedir l’activitat econòmica i la competitivitat empresarial, aposta de manera decidida per nous models d’ordenació i d’ocupació de sòl més sostenibles.
El Màster en Planificació, Intervenció i Sostenible del Medi Rural s’ofereix amb l’objectiu de formar especialistes en la planificació i gestió sostenible del medi rural amb una visió multidisciplinar dels diferents àmbits d’estudi del territori. Per aquest motiu, el programa s’estructura en un primer bloc de diagnosi, un segon de planificació i un tercer d’intervenció i gestió.
Alguns dels elements més destacables del Màster són les sortides de pràctiques per conèixer diferents realitats territorials i ambientals, així com el cas d’estudi que consisteix en la realització d’un projecte aplicat de planificació integrada d’un àmbit rural de Catalunya
————
Informació bàsica aquí: Planif_interv_medi_rural_UVIC2014
——————————————————————————————–
Orientació:
Professionalitzador i de recerca.
Destinat a:
Titulats en Biologia, Ciències Ambientals, Enginyeria Forestal, Enginyeria Agrícola, Geografia, Arquitectura, Dret, Economia, Ciències Socials i altres disciplines que intervinguin en la planificació i la gestió del territori.
També està adreçat a professionals en actiu, tant de l’administració pública com d’enginyeries i despatxos professionals que estiguin interessats en els processos de planificació, ordenació, intervenció i gestió del medi rural.
Per accedir als estudis cal estar en possessió d’una titulació universitària. En alguns casos, prèvia entrevista amb el coordinador, podran sol·licitar l’accés al programa formatiu persones sense titulació que acreditin una experiència professional.
Sortides Professionals:
Aquest màster prepara tècnics especialistes que puguin desenvolupar la seva pràctica professional a empreses dedicades a la gestió del medi ambient o ordenació territorial; entitats i organitzacions privades de conservació i gestió del medi rural; entitats de custòdia o emprenedoria rural; administracions públiques, empreses i institucions vinculades a la planificació i gestió del territori; empreses dedicades al sector de l’energia i de les infraestructures de comunicació.
Lloc:
Universitat de Vic i instal·lacions del CTFC a Solsona pel que fa a les dues setmanes intensives.
Horaris:
Les sessions presencials es desenvoluparan entre el 24 d’octubre de 2014 i el 12 de desembre de 2015 i tindran lloc en divendres, de 17h a 21h, i dissabtes, de 9h a 18h. El projecte final de Màster es lliurarà l’abril de 2016.
L’horari dels casos pràctics s’adaptarà a cada cas, mentres que el cas d’estudi es portarà a terme durant dues setmanes intensives, de dilluns a divendres, a Solsona.
Màster coorganitzat amb:
En col·laboració amb:
El pitjor incendi: 20 anys després de l’incendi del 94
Presència del diumenge 29 de juliol de 2014 dedica el Dossier de la pàgina 4 a la 9 a exposar el gran incendi de la Catalunya Central del 1994 vint anys després. Per accedir-hi al contigut podeu fer click aquí: 290614presencia_INCENDI94
Rural – Glossari
Definició
La Real Academia publica avui, 22 de juny de 2012, les modificacions a introduir en la propera versió del Diccionario de la Lengua. Suprimeix la segona accepció de la veu rural. A partir d’ara, ser rural ja no implica, des d’un punt de vista lingüístic, “ser inculto, tosco o estar apegado a las cosas lugareñas”.
Referències
Real Academia de la Lengua (RAE). RURAL (Del lat. ruralis, de rus, ruris, campo). 1. adj. Perteneciente o relativo a la vida del campo y a sus labores.
Petjada ecològica – Glossari
Definició
Àrea ecològicament productiva requerida per satisfer el nostre estil de vida actual per sempre. Indicador agregat i sintètic que mesura la dependència que un país té dels sistemes naturals. Es basa en el càlcul de la superfície de terra i mar productives que calen per generar els recursos que consumim i la superfície necessària per absorvir les emissions i els residus que produïm, de forma continuada, amb les tecnologies disponibles actualment.
Referències
Indicador creat pels investigadors William Rees i Mathis Wackernagel a l’any 1996 publicat als llibres «Our Ecological Footprint» (1996), «Ecological Footprints of Nations» (1997), «The Ecological Footprint of Santiago de Chile» (1998).
Parc Agrari – Glossari
Definició
Espai obert i delimitat, el propòsit del qual és facilitar i garantir la continuïtat de l’ús agrari, preservant-lo de la seva incorporació al procés urbà, tot impulsant programes específics que permetin millorar i desenvolupar el seu potencial econòmic, mediambiental i socio-cultural, protegint el patrimoni natural del seu entorn.
Referències
Definició del Consell de Protecció de la Natura (CPN) de la Generalitat de Catalunya feta a l’any 1993 sobre el Pla Director Territorial de Catalunya (Memòria CPN 1990-1993) i reiterada en informe emès el 28 de novembre de 1995 sobre el Pla director de coordinació del delta de l’Ebre (Montsià/Baix Ebre) (Memòria CPN 1994-1995), informe emès el 15 de juliol de 1999 sobre el Pla especial del medi natural i paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Cèllecs (Memòria CPN 1998-1999)
Estratègia – Glossari
Definició
Pla d’acció que s’executa per arribar, de la millor manera, a assolir, a llarg termini, els objectius buscats.
Referències
L’estratègia és un procés racional mitjançant el qual ens situem mentalment en el futur desitjat i des d’aquesta posició prendre totes les decisions necessàries en el present per arribar a aconseguir allò que hem previst. Les estratègies es concreten en tàctiques que han de ser d’integració i complementàries. No hi cap lluita que és perdi, totes tard a d’hora donen els seus fruits, per petits que siguin. Les batalles perdudes han de ser útils per reorientar estratègies, no raons per abandonar “la guerra”.
Erosió urbana – Glossari
Definició
Conjunt de processos de transport d’elements i d\’ocupació d’espais per usos urbans que en acumular-se sobre l\’espai agrari periurbà generen pèrdues irrecuperables de sòl productiu i ocasionen problemes, en molts casos, de viabilitat.
Referències
Els pobles i les ciutats amb els seus creixements dispersos i amb la idea de que el sòl agrari periurbà és el pati de darrera on hi cap tot provoquen pèrdues de sòl, erosionen el territori podent arribar a malmetre i a comprometre la viabilitat territorial, econòmica i social dels espais agraris periurbans. Les erosions urbanes creen fragmentacions territorials a causa de les xarxes de comunicació i transport energètic, esmicolen el territori, malmeten recursos naturals com el sòl o l’aigua
Facebook
LinkedIn
Twitter
