Categories
Societat Catalana d’Ordenació del Territori
La Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), entitat filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), treballa sobre l’estructura territorial de Catalunya, promovent la recerca sobre aspectes teòrics de l’ordenació territorial, impulsant l’anàlisi sobre els diferents instruments de planejament i fomentant el debat sobre les actuacions que afecten al territori.
A través de l’Observatori de Projectes i Debats Territorials de Catalunya, l’SCOT posa a l’abast del gran públic tot el coneixement relacionat amb els processos que tenen impacte en el territori català a través de l’anàlisi dels plans i projectes que defineixen el futur del territori, així com ens acosta el debat públic sobre el model territorial.
Institut del Territori
L’Institut del Territori (IdT) és una plataforma valenciana que pretén actuar com afòrum de reflexió enfront de les polítiques i dinàmiques que estan posant contra les cordes el futur del territori, del medi ambient i del patrimoni natural i cultural. Enfront de la crisi territorial i mediambiental, l’Institut del Territori té com a objectiu establir les bases per una nova cultura del territori i per una nova ètica socioambiental, a partir de les quals puguen establir-se sinergies entre els agents socials, polítics i econòmics.
Enllaços d’interès:
SIG Inventari d’Acords i Entitats de Custòdia del Territori
La Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) publica, en format ràster, l’inventari dels territoris que disposen d’acords de custòdia a Catalunya. Les dades corresponen a l’any 2009. En total aquest any a Catalunya hi ha 629 acords de custòdia signats, essent el de major extensió el signat per l’Ajutnament de Tremp amb l’espai de Lo Trencalòs (9.000 ha).
Figura: distribució dels territoris que disposen d’acords de custòdia a Catalunya l’any 2009.
Xarxa de Custòdia del Territori, juny del 2009.
Enllaços d’interès:
Pla Territorial Metropolità de Barcelona
El Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB) ha estat recentment aprovat mitjançant l’Acord GOV/77/2010 (DOGC núm. 5627, de 12.5.2010). Aquest document estableix les estratègies de desenvolupament territorial d’aquesta àrea geogràfica, que comprèn les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, Alt Penedès, Garraf, Vallès Oriental i Vallès Occidental.
El Pla s’articula a partir de les consideracions generals definides en l’article 1.4, entre les quals «afavorir la diversitat del territori, mantenint la referència de la seva matriu biofísica» o «protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori«.
Respecte al Sistema d’Espais Oberts, que comprèn el sòl classificat com a no urbanitzable pel planejament urbanístic vigent, el PTMB distingeix tres tipus bàsics de sòl (Art. 2.4):
1. Espais de protecció especial pel seu interès natural i agrari.
2. Espais de protecció especial de la vinya.
3. Espais de protecció preventiva.
Referent als espais agraris el PTMB estableix que el planejament urbanístic ha de tenir en compte les següents vàlues agràries a l’hora de classificar el sòl no urbanitzable (Art. 2.13):
1. Terrenys destinats a usos agraris de conreu o de pastura significatius en el context territorial.
2. Terrenys edafològicament valuosos.
3. Terrenys de regadiu o que poden ser-ho.
4. Terrenys més planers i amb unitats productives extenses.
5. Terrenys que embolcallen espais naturals protegits.
6. Terrenys en producció objecte d’usos agraris amb les modalitats de pastura, estanyatge i/o guaret.
7. Espais de transició entre l’espai urbà i l’espai agrari, per tal de fer compatible i garantir l’encaix dels usos respectius.
Tot aquest compendi de punts defineixen els objectius del pla respecte a l’ordenació dels espais agraris. La seva aplicació en la matriu territorial queda plasmada en la documentació del PTMB. Adjunt trobareu el mapa del planejament dels espais oberts de la regió metropolitana, on queda reflexada la classificació dels diferents tipus de sòl.
Generalitat de Catalunya, DPTOP, maig 2010
Enllaços d’interès:
Documentació del Pla Territorial Metropolità de Barcelona
Documents relacionats:
Acord GOV/77/2010, pel qual s’aprova el Pla Territorial Metropolità de Barcelona
Nova cultura del territori i ètica del paisatge
El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) publica un document que ens presenta la nova concepció de l’ordenació territorial, des de la seva vessant més local i social. La reflexió parteix de les especificacions que realitzà l’any 1999 la Comissió Europea i que recollí a l’Estratègia Territorial Europea (ETE). Aquesta nova cultura del territori, que va prenent forma des dels anys 1990, es basa en «[l’]aposta per les polítiques públiques de base territorial i no sectorial, d’escala supramunicipal, que integren camp i ciutat i que estan basades en la concertació, la cooperació territorial i la participació dels agents del territori i dels ciutadans«.
Aquests nous esquemes de treball en la presa de decisions que afecten al territori (on el paisatge és un clar protagonsita), així com els instruments que possibiliten la participació ciutadana o les plataformes que han sorgit recentment en el territori, centren aquest document, el qual alhora constitueix una de les revisions més actuals de bibliografia i legislació referida al paisatge i l’ordenació territorial.
Cortina Ramos, A. (2010) CADS, Documents de recerca nº17.
Enllaços d’interès:
Debat general sobre el món agrari (2010)
El 14 d’abril del 2010 s’ha celebrat al Parlament de Catalunya un debat monogràfic sobre el món agrari. En el transcurs del debat, que ha comptat amb intervencions dels representants de tots els grups polítics, s’ha destacat la importància del sector agrari tant a nivell econòmic, com social i, evidentment, les múltiples vàlues que aporta al territori de Catalunya.
En paraules del president de la Generalitat de Catalunya, Sr. José Montilla, el sector agrari «és un dels sectors més importants de la nostra economia, tant des del punt de vista de generació de riquesa com d’ocupació» que a més «té un paper clarament estratègic en la gestió del nostre territori». Alhora es tracta d’un sector«que aporta un valor qualitatiu a la presència humana al conjunt del país i a la preservació del nostre patrimoni natural, […] un sector clau per assegurar la biodiversitat […]«.
Aquesta valoració del sector ha estat un punt de trobada de la majoria de partits polítics, i de fet es veu reflexada a la resolució aprovada al final del debat. En aquest document (Resolució 671/VII del Parlament de Catalunya), el Parlament de Catalunya es compromet a desenvolupar el Pla territorial sectorial agrari i a elaborar un projecte de Llei d’espais agraris (en el punt II.1). Reproduïm a continuació el text que apareix en aquest apartat de la resolució (podeu consultar el text sencer de la Resolució en l’arxiu adjunt):
«II. Polítiques destinades al desenvolupament rural sostenible del territori. 1. Gestió d’espais agraris i silvícoles.
a) Protegir i promoure el sòl per a usos agraris i l’eficiència d’aquests usos per tal d’incrementar la capacitat de producció alimentària de Catalunya, i amb aquest objectiu:
Primer. Garantir l’existència d’una quantitat suficient de sòl agrícola de qualitat i, en conseqüència, racionalitzar l’ocupació del sòl per a altres usos, com ara l’ús industrial o per a infraestructures.
Segon. Definir i aprovar els instruments d’intervenció en el territori més idonis per a protegir els espais d’interès agrari davant d’altres usos del sòl, amb la finalitat de garantir l’equilibri entre els usos agraris i els altres usos del territori, i aconseguir d’aquesta manera que l’impacte de les infraestructures i del sòl urbà, industrial i logístic sigui el menor possible en els espais d’alt valor agrari.
Tercer. Incloure un estudi d’impacte agrari en tots els projectes de transformació de sòl no urbanitzable en sòl urbanitzable i/o urbà i en tots els projectes d’infraestructures.
Quart. Promoure i executar actuacions d’atenuació de l’impacte agrari de les infraestructures.
Cinquè. Garantir que l’Institut Català del Sòl tingui en compte en les seves actuacions la necessitat de preservar el manteniment del sòl per a usos agraris.
Sisè. Desenvolupar, en el marc del Pla territorial general de Catalunya, el Pla territorial sectorial agrari.
Setè. Presentar al Parlament un projecte de llei d’espais agraris, que estableixi la definició jurídica del terme espai agrari, que determini les finalitats d’ordenació d’aquests espais, per tal de poder-los preservar, ordenar i gestionar, i que doti el sistema dels recursos econòmics i humans necessaris.
b) Impulsar els estudis necessaris per a elaborar la llei de creació d’un fons de terres agrícoles i silvícoles de Catalunya.«
Podeu consultar totes les interevencions del debat en els arxius adjunts, que contenen la transcripció del debat. Al matí van intervenir-hi el president de la Generalitat, el conseller d’Agricultura i els grups polítics PSC, CIU i ERC. A la tarda hi van intervenir els grups PP, ICV i el Grup Mixt, alhora que es van fer les votacions de les propostes de resolució.
Enllaços d’interès:
Vídeo – Resum del debat sobre el món agrari
Documents relacionats:
Resolució 671/VII del Parlament de Catalunya, sobre el món agrari
La distribució de l’agricultura de secà i de regadiu de Catalunya: una anàlisi des de la teledetecció
El monitoreig de les superfícies de regadiu a Catalunya és plausible a través de les tècniques de teledetecció actuals. Aquest article, de tipus metodològic, mostra les eines de teledetecció disponibles per identificar l’evolució de la superfície de regadiu cultivada a Catalunya.
L’estudi de la humitat disponible al sòl, calculat a partir de la modelització de les dades obtingudes pel satèl·lit LANDSAT, permet als autors desenvolupar un mètode de càlcul per identificar les zones destinades a cultiu de secà i de regadiu a Catalunya.
L’estudi presentat a la Revista Catalana de Geografia, basa la seva metodologia en resultats previs del mateix grup de treball i publicats a l’International Journal of Remote Sensing. En l’article Monitoring farmers’ decisions on Mediterranean irrigated crops using satellite image time series es presenta un estudi més detallat dels indicadors que permeten avaluar les cobertes vegetals agràries i si són cultivades en regadiu. Aquest estudi està centrat a l’àrea de l’Empordà.
L’article és d’accés obert i podreu accedir-hi a través del primer enllaç. El segon article que us presentem: «Monitoring farmers’ decisions on Mediterranean irrigated crops using satellite image time series» el trobareu publicat a l’International Journal of Remote Sensing, (2008) 29(8):2293 — 2316.
Serra P, Domingo C (2008) Revista Catalana de Geografia, vol.XV, núm 39.
Enllaços d’interès:
Revista Catalana de Geografia – Accés a l’article
International Journal of Remote Sensing
Reglament 271/2010/CE, logotip de la producció ecològica
El 24 de març de 2010 es va aprovar el nou logotip de la producció ecològica de la Unió Europea (imatge 1), el qual substitueix el que fou aprovat mitjançant el Reglament 889/2008/CE sobre etiquetatge i control de la producció ecològica a la Unió Europea(imatge 2).
El període per adaptar-se a la nova imatge de la producció ecològica a la UE és fins el 1 de juliol del 2012, data a partir de la qual només es podran comercialitzar productes amb la nova etiqueta.
Aquest Reglament modifica el Reglament 889/2008/CE sobre etiquetatge i control de la producció ecològica a la UE.
Unió Europea, DO L 84/19, de 31.3.2010
logotip de la producció ecològica de la Unió Europea.
Logotip antic de la producció ecològica a la Unió Europea (vàlid fins el 1 de juliol del 2012)
Enllaços d’interès:
Portal de producció ecològica de la Unió Europea
Documents relacionats:
Reglament 271/2010/CE, sobre el nou logotip de la producció ecològica a la UE
Informe sobre l’agricultura de la UE i el canvi climàtic
L’agricultura juga un paper clau en el fenòmen del canvi climàtic, essent una activitat econòmica que es veurà fortament afectada pels canvis en l’ambient i en els ecosistemes, i actuant d’una banda com una font d’emissió de gasos amb efecte hivernacle i d’una altra com un agent actiu en la mitigació d’aquest procés (com per exemple pel seu rol en la seqüestració del carboni o en la regulació de múltiples fluxes d’energia i matèria en el medi ambient).
El paper dual de l’agricultura respecte el canvi climàtic
Emissora: L’agricultura és una de les principals fonts d’emissió de dos gasos amb efecte hivernacle (GEH): el protòxid de nitrogen (procedent principalment dels adobats nitrogenats) i el metà (generat durant la digestió del bestiar i en l’emmagatzematge i escampat de fems). L’any 2007 l’agricultura generà el 9,3% de les emissions de GEH a Europa (cal destacar que en el període 1999-2007 aquestes emissions s’han reduït un 20%).
Reguladora: L’agricultura és el primer sector econòmic amb capacitat per fixar el diòxid de carboni (recordem que el CO2 és la principal font de carboni dels vegetals, captat a través de la fotosíntesi), contribuint així a la disminució d’un dels principals gasos amb efecte hivernacle.
L’informe del Parlament Europeu
En aquest context el Parlament Europeu aprovà un Informe el 24 de març de 2010 amb l’objectiu de reduir les emissions de GEH d’origen agrícola (foment de tècniques de producció agràries més sostenibles, investigació en processos de millora de la sostenbilitat dels processos agraris, etc.) i de fomentar la funció de segrest de carboni d’aquesta activitat.
Alhora l’informe alerta sobre les repercussions que tindrà el canvi climàtic en l’agricultura europea i la necessitat d’endegar estratègies que permetin adaptar els sistemes productius agraris als efectes del canvi climàtic (selecció de varietats adaptades a les noves condicions locals, millores en la gestió dels recursos hídrics, protecció dels sòls contra els processos d’erosió, etc.).
Alguns apunts
Per bé que l’informe focalitza les estratègies en el sistema productiu, algunes de les línies de treball proposades tenen un caràcter més transversal, visant la protecció dels espais agraris o el foment de les produccions locals. En aquest sentit destaca l’article 38, en el qual es subratlla la importància de «promoure pràctiques de planificació integrada del desenvolupament en zones rurals en funció de les necessitats locals, mitjançant els principis d’optimització de l’ús de la terra […]«.
Per altra banda l’informe destaca també el paper actiu que ha de jugar la ciutadania europea en aquest procés. Així els articles 20 i 21 destaquen la importància de les produccions locals i proposen la creació d’un segell «origen europeu».
«El canvi climàtic […] afecta directament a l’agricultura europea, donat que aquesta gestiona els recursos que permeten viure a la humanitat» (pg.13).
Parlament Europeu, Comissió d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Document de sessió 2009/2157(INI)
Enllaços d’interès:
Web del Parlament Europeu – Accés a la documentació
Documents relacionats:
Informe sobre la agricultura de la UE y el cambio climático (en castellà)
Compareixença de la Fundació Agroterritori davant la Comissió d’Agricultura
La Fundació Agroterritori va comparèixer el 18 de març de 2010 davant la Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per tal de presentar els seus objectius i línies de treball. Els ponents de la fundació foren: Joan Caball Subirana, vicepresident; Josep Montasell i Dorda, membre de la Comissió Tecnicocientífica;Isabel Salamaña Serra, membre de la Comissió Executiva.
En el transcurs de les intervencions els membres d’Agroterritori van exposar les motivacions que han portat a les tres institucions (Cambra Agrària de Girona, Universitat de Girona i Unió de Pagesos) a impulsar aquesta fundació, i alhora van fer un repàs dels principals reptes que tenim a Catalunya en relació amb la gestió dels espais agraris.
Adjunt trobareu el document que els ponents d’Agroterritori van entregar als representants dels diferents partits polítics, així com la transcripció de la compareixença.
Documents relacionats:
Text de la compareixença de la Fundació Agroterritori a la Comissió d’Agricultura del Parlament
Diari de sessions – Transcripció de la compareixença de la Fundació Agroterritori
Facebook
LinkedIn
Twitter
