Alternatives per al territori i l’urbanisme a Catalunya

Josep M. Llop, president de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT)

El Fòrum Catalunya 21 Territori i Urbanisme. Estat i Alternatives (http://forum.scot.cat/), organitzat per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), ha preparat el Congrés 2014. Un procés de gairebé dos anys de diàlegs, amplis i transversals, que ha involucrat més de tres-centes persones, ha donat els materials de base per acabar de concretar propostes al voltant de l’ordenació del territori i l’urbanisme del país, en una doble perspectiva: la crisi de model i el procés de sobirania de la mateixa societat catalana.

El Fòrum de la SCOT s’inicià el juliol del 2012 i és una plataforma de pensament, de diàleg, de debat i de proposta. Al llarg d’aquests dos anys, dotze Grups de Diàleg han estat construint reflexions i formulant propostes, que es concretaran i presentaran el proper 27 de setembre a l’IEC. Posteriorment, s’obrirà un període d’aportacions i valoracions, i el document definitiu es farà públic abans d’acabar l’any.

Volem proposar alternatives per a Catalunya amb un esperit de servei al país, amb un mètode de treball coŀlectiu i amb una finalitat comunitària. Considerem que els resultats del Fòrum de la SCOT en són un exemple. I, amb aquest esperit —l’esperit constitutiu de la mateixa SCOT, entitat hereva del Primer Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) i, concretament, de l’Àmbit VIII sobre l’Ordenació del Territori i Urbanisme—, el procés està obert a tothom.

Els Grups de Diàleg han reflexionat sobre temes diversos:
— «El factor territorial en la millora de l’eficiència administrativa», amb l’objectiu d’analitzar les realitats urbanes i territorials com a base de futures àrees de cooperació i prestació conjunta de serveis.
— «Bases per a un nou contracte territorial i urbà», en què s’han revisat a fons les transformacions urbanes pel que fa als fonaments econòmics, des d’un repartiment més equitatiu de la distribució de càrregues i beneficis fins a les noves formes de socialitzar el desenvolupament.
— «L’escenari ambiental: l’espai urbà com a ecosistema», per a desenvolupar temàticament les reflexions i idees subjacents vinculades a l’estat del món ambiental en relació amb l’ordenació i el tractament del territori.
— «Mobilitat, formes d’organització i gestió dels transports públics», amb la finalitat d’establir, en el context de crisi, les prioritats en infraestructures de transport en relació directa amb el model de mobilitat del país.
— «Veus i discursos urbans i territorials emergents», en que s’ha analitzat el moment actual de les polítiques urbanes i territorials des d’una perspectiva crítica, identificant i conceptualitzant allò que podríem considerar veus i discursos territorials emergents.
— «Ètica en l’urbanisme i l’ordenació del territori», per a detectar les idees, els valors i les actituds que fan realitat una ètica de la responsabilitat, aplicada al pensament, a les polítiques, a la planificació i a la gestió de la ciutat i del territori.
— «Responsabilitat i lleialtat de l’Administració pública», amb l’objectiu d’identificar formes de gestió més transparent i de més cooperació amb els agents del territori i l’urbanisme, i cercar alternatives per a materialitzar fórmules més eficients d’impulsar les actuacions de present i de futur.
— «Forma urbis: reptes, processos i tendències del desenvolupament de la ciutat». El debat s’ha centrat al voltant del creixement urbà, entès no sols com a extensió, sinó també des la perspectiva de la transformació dels teixits obsolets i del seu potencial de regeneració.
— «Ruralitat i urbanitat: nous reptes per al territori català al segle XXI». S’ha volgut cercar una mirada actual i més respectuosa vers l’espai agrari i rural de Catalunya, incorporant aportacions dels ens socials i dels ens institucionals d’aquest àmbit.
— «Turisme i territori, ciutat i litoral». S’ha reflexionat sobre les possibilitats de convertir el turisme en un actiu en favor del territori, en una activitat amb capacitat per a revitalitzar, rehabilitar i recrear els nostres paisatges.
— «Polítiques de sòl i habitatge: la dimensió territorial, social i econòmica dels reptes de futur», en què s’ha plantejat la reformulació o l’evolució de les línies d’actuació que han d’articular les polítiques de sòl i habitatge dels propers anys, les quals s’han vist especialment afectades per l’actual context de crisi econòmica i financera (tant pública com privada), d’agudització de la pobresa i de pèrdua generalitzada de poder adquisitiu i d’enfonsament del sector immobiliari.
— «Paisatge, urbanisme i desenvolupament territorial en temps de crisi: reptes i oportunitats». L’objectiu d’aquest darrer debat ha estat reflexionar sobre la vigència i la validesa dels conceptes, instruments i estratègies que han fonamentat les polítiques de paisatge i les oportunitats que ofereix per a superar els reptes del desenvolupament territorial actual.

Les sis idees bàsiques, per a millorar el territori i l’urbanisme a Catalunya, que aporta la primera lectura dels treballs que està elaborant la secretaria tècnica del Fòrum són les següents:

1) Un estil de treball que es fonamenta en l’esperit transversal, interdisciplinari, de diàleg, que és constitutiu de la mateixa SCOT.

2) Una visió més estratègica del territori, que recuperi el principi bàsic del «model territorial de Catalunya» com a element definidor de les polítiques públiques.

3) Una planificació flexible, que es tradueixi en instruments de planificació més concisos, breus i clars, que pugui entendre la societat i que es pugui fer seva.

4) Una actuació adaptada a la realitat, més flexible, que, sense trair la visió estratègica, faciliti les fórmules de gestió de les propostes de planificació abans caracteritzades.

5) Una avaluació coŀlectiva, que marqui un govern obert que accepti una supervisió pública efectiva, dins el criteri general d’una major amplitud de la presència de les persones en la política.

6) Creació de noves alternatives que emergeixin de la societat i per a la societat. Aquest criteri d’emergència no té només el sentit més comú de pensament de baix a d’alt, sinó també de la necessitat actual, i de la capacitat corresponent, de crear aquestes noves alternatives emergents per a i des de la societat.

Després dels debats, ara ja tenim les bases. El procés, però, continua i, com ja hem dit, és obert al conjunt de la societat.