Categories
Els espais agraris en els Parcs Naturals: dos exemples de gestió
El Garraf i el Montseny són dues àrees on l’agricultura té una presència mínima (en superfície). Les figures de protecció i els plans de gestió que s’han fet dins el marc de la normativa vigent sobre espais naturals a Catalunya en aquests espais ha tingut en compte els usos agrícoles en ambdós casos:
1) l’Espai Natural del Garraf: dins l’àmbit del Pla s’ha identificat una Zona d’Usos Agrícoles, en les quals l’activitat agrícola hi és permesa sota una sèrie de regulacions específiques (capítol VI, art.46-50).
2) el Parc del Montseny: els enclavaments agrícoles estan identificats en la cartografia elaborada pel Pla Especial. Dins aquests enclavaments el pla regula les actuacions sobre les edificacions, els moviments de terres, la crema de restes vegetals i, en general, totes les activitats agràries, ramaderes i forestals que es desevolunpin dins l’àmbit del Parc (capítol V, art.84-92).
A la web de la Diputació de Barcelona (DiBA) trobarem els plans de gestió dels diferents parcs ubicat dins l’àrea de la DiBA.
Enllaços d’interès:
Web de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
Documents relacionats:
Pla Especial de Protecció del medi físic i del paisatge de l’Espai Natural de Garraf
Pla Especial de Protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural del Montseny
El Pla d’Espais Naturals de Catalunya: legislació vigent
La Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de protegir els espais naturals més importants de Catalunya i representatius de la variabilitat biològica i de paisatge existent en el nostre territori, ha promogut una sèrie de legislacions per «conservar, gestionar […] i restaurar i millorar la diversitat genètica, la riquesa i la productivitat dels espais naturals de Catalunya».
La Llei 12/1985 d’espais naturals establí els objectius en matèria de protecció d’espais naturals i les mesures a realitzar per l’Administració. Alhora es van definir les figures jurídiques de protecció d’aquests espais: a) parcs nacionals, b) paratges naturals d’interès nacional, c) reserves naturals i d) parcs naturals (art.21). Cadascuna de les figures presenta unes singularitats definides en el reglament. En els parcs nacionals i reserves naturals l’activitat agrícola no està permesa; en els paratges naturals d’interès nacional i parcs naturals sí que està permès l’ús agrícola, sempre sota una sèrie de normatives desenvolupades en el pla de gestió del parc.
El Consell de Protecció de la Natura és l’òrgan consultiu en matèria de protecció de la natura (Decret 239/1986). Tots els espais naturals que són protegits per l’administració formen part del Pla d’Espais d’Interès Naturals, aprovat mitjançant el Decret 328/1992. L’article 1 d’aquest decret especifica que és objecte del Pla potenciar «els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals […], principals fonts de vida de la majoria d’habitants dels municipis que» són inclosos en els parcs.
Enllaços d’interès:
Web dels Parcs Naturals de Catalunya (Generalitat de Catalunya)
Plataforma de Custodia del Territorio
.jpg){kind=small}
La Fundación BIODIVERSIDAD, òrgan públic depenent del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, ha creat aquesta plataforma per impulsar les iniciatives de custòdia en el territori español i per actuar com a punt de convergència de les diferents xarxes de custòdia que existeixen a nivell local.
En el portal web de la Plataforma trobarem nombrosa informació relacionada amb temes de custòdia, així com una descripció de les diferents actuacions que s’estan fent en el territori.
Enllaços d’interès:
Xarxa de Custòdia del Territori (XCT)
La Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) és una organització sense ànim de lucre i de caràcter tènci i divulgatiu que té per objecte impulsar la custòdia del territori. Aquest organisme assessora i dóna suport a les entitats de custòdia, promou el desenvolupament legislatiu de la normativa referent a la custòdia i ha elaborat nombrosos manuals de referència en l’àmbit de la custòdia.
Enllaços d’interès:
PURPLE
PURPLE (Plataforma Europea de Regions Peiurbanes) és una xarxa de treball creada l’any 2004 per diagnosticar els processos que es produeixen en els espais agraris periurbans i definir estratègies per aprofitar la proximitat a les grans ciutats. L’objectiu és entendre la periurbanització com una oportunitat, procurant minimitzar els impactes que es produeixen sobre la identitat agrícola, el paisatge i el medi ambient.
La xarxa agrupa diverses regions d’Europa, entre les quals hi és present Catalunya. En formen part també les regions de Dublin, Flanderes, Frankfurt Rhein-Main, Île de France, Mazovia, MHAL (Provincia de Limburg), Nord Pas de Calais, Regio Randstad, Rhône-Alpes, Sudest d’Anglaterra, Stockolm, West Midlands i Zealand. Això permet emetre una valoració conjunta de les polítiques comunitàries que afecten al desenvolupament rural, i especialment de les àrees periurbanes.
PURPLE actúa, doncs, com a organisme dinamitzador de les diferents accions de promoció i conservació de l’agricultura en espais periurbans.
Enllaços d’interès:
Documents relacionats:
Terres en Villes
Associació francesa de territoris urbans i periurbans que posen en comú les seves experiències per promoure l’agricultura periurbana i afavorir el seu desenvolupament.
Enllaços d’interès:
Pla Estratègic per al litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona
Els municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona que formen la façana davant el mar comparteixen elements territorials comuns, deguts a l’especial configuració orogràfica (estan comprimits entre la Serralada Litoral i la mar) i al protagonsime que hi té l’urbanisme en el territori. Aquestes característiques comunes fan imprescindible definir estratègies de desenvolupament transversals entre els diferents municipis, que tinguin en compte aquests espais com un sol bloc.
Amb aquest objectiu va néixer el Pla Estratègic per al litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona, com a eina de treball per fomentar projectes integrals de desenvolupament territorial al litoral barceloní (el Pla comprèn 27 municipis). Entre els objectius que es van proposar, trobem:
– Contribuir a una gestió del sòl coherent i sostenible que compatibilitzi els diferents usos, procurant establir polítiques de moderació en el consum de sòl.
– Establir les bases per a una gestió integral del litoral que faci front a problemes relacionats amb la regressió de les platges, la preservació dels fons marins i la contaminació del litoral.
-Recuperar i, fins i tot renaturalitzar, una xarxa d’espais blau-verds que ajudin a preservar la biodiversitat i assegurar la connexió, quan sigui possible, amb altres espais naturals més importants a través de corredors.
El sòl agrari al litoral
Els espais agraris del Maresme i el Baix Llobregat han estat històricament anomenats l’horta de Barcelona. Es tracta d’un àmbit on l’agricultura és una oportunitat, tant a nivell econòmic (per la proximitat a un gran número de consumidors) com territorial (per la gestió dels ecosistemes), no obstant, degut a la forta pressió urbanística, aquests espais requereixen d’instruments de protecció i de gestió per tal d’evitar l’ocupació de les millors terres per usos aliens a l’agrari.
En aquest marc el Pla reconeix la importància de l’agricultura en aquest territori per «gestionar els pocs espais lliures que queden i diversificar l’activitat econòmica». Per bé que la mirada que fa del sector és lleugerament pessimista: «l’agricultura i la pesca són activitats econòmiques marginals, que resulten econòmicament viables perquè no internalitzen costos externs i, fins ara, en el seu conjunt han tingut impactes ambientals negatius», el pla contempla eines de dinamització agrària en les seves línies estratègiques: «donar suport al manteniment o la transformació de les activitats agrícoles o pesqueres en funció de les oportunitats de negoci en els mercats de proximitat i la millora de la seva qualitat mediambiental».
Enllaços d’interès:
Web del Pla Estratègic per al litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona
Documents relacionats:
Pla Estratègic Metropolità de Barcelona
El Pla estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) és una associació privada promoguda per l’Ajuntament de Barcelona que actua com a taula d’anàlisi de les perspectives de desenvolupament socioeconòmiques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En aquest ens hi participen adminsitracions públiques, agents socials i econòmics i els ens municipals.
L’organisme actua com a espai de diagnosi i anàlisi dels principals reptes de desenvolupament de l’AMB i com a xarxa de treball entre els agents del territori per elaborar estratègies de desenvolupament territorial, social i econòmic. Actualment promou el pla anomenat Model 2020, en el qual es defineixen els principals reptes de l’àrea a l’horitzó 2020 i es proposen una sèrie d’actuacions territorials.
Entre les actuacions que es contemplen dins el Pla, destaquen el desenvolupament del Parc Agrari del Baix Llobregat o la gestió de les zones agroforestals de l’àrea anomenada montanyes del Baix (alentorns de Begues).
Enllaços d’interès:
Web del Pla estratègic Metropolità de Barcelona
Documents relacionats:
La Producció Integrada als sector del vi i de l’oli (Vilajuïga i Figueres)
El Consell Català de Producció Integrada presentarà la jornada tècnica agrària a l’Empordà La Producció Integrada als sectors del vi i de l’oli, el proper 14 de maig a la Cooperativa Empordàlia a Vilajuïga, i el 15 de maig a l’Escola d’Hostaleria a Figueres a les 11:00h. Participarà la Sra. Maite Ros del CCPI i comptarà amb l’exemple de producció integrada de La Vinyeta amb el Sr. Josep Serra.
Fundació Agroterritori coordina l’organització d’aquestes dues jornades tècniques.
Catalunya des de sempre ha estat pionera en producció integrada i referent en el desplegament de la normatiu sobre aquesta matèria. En l’actualitat una tercera part de la fruita dolça de Catalunya es cultiva amb aquest sistema productiu que prioritza la qualitat, la salut i la protecció del medi ambient en l’activitat agrària.
En aquesta línia, i centrant-nos específicament en els sectors de la vinya i l’olivera, us proposem una jornada al voltant de la normativa vigent per tal d’aconseguir un ús sostenible dels productes fitosanitaris.
Presentació de l’estudi d’ACV de llet a Catalunya (Jornada PATT)
El proper dijous 8 de maig a la seu de la cooperativa Plana de Vic organitzem la jornada Anàlisis de Cicle de Vida i càlcul de la Petjada de Carboni de la producció de llet de vaca a Catalunya.
En aquesta jornada us presentem els resultats del projecte l’ACV de la llet de vaca a Catalunya elaborat durant el període maig 2013 – maig 2014 per a tres casos d’estudi, tot parant atenció a una de les explotacions objecte d’estudi: el Pujol de Calldetenes.
Els estudis de Petjada de Carboni i d’Anàlisi de Cicle de Vida de productes i processos agraris són relativament recents. Alguns sectors a Catalunya ja han fet esforços en aquest sentit com és el cas d’alguns productes d’horta i de fruita o el cas del sector porcí. La recerca que aquí es presenta ha de contribuir al coneixement, control i millora ambiental de la producció de llet de vaca a nivell d’explotació i de l’entorn cooperatiu.
Programa de la jornada: 08maig2014_VIC_Cicle_de_Vida
Facebook
LinkedIn
Twitter
