Retalls informatius

El Punt Avui – Refer els límits de la zona PEIN a Pals

El govern de Pals vol refer els límits de la zona PEIN

Encarreguen un estudi per desafectar 94.000 m² a canvi de protegir-ne “el triple”. L’oposició no ho veu clar

21/09/14 02:00 – PALS –

La zona de Rodors, a la zona dels Masos de Pals Foto: J.P.
————
El govern de Junts per Pals i CiU ha encarregat a una consultoria ambiental un estudi tècnic per reclamar a la Generalitat la modificació dels límits de la zona de protecció d’espais d’interès natural (PEIN) inclosa en la xarxa Natura 2000. La regidora d’Urbanisme, Maite Servià (CiU), ho va admetre en el ple de dijous, després que el regidor de Compromís amb Pals, Joan Trias, inquirís si la contractació de l’estudi extern, per 2.000 euros, tenia a veure amb la modificació del planejament per incrementar el nombre d’habitatges permesos en espais protegits de Rodors, que el Departament de Territori i Sostenibilitat ha denegat.

Servià va argumentar que el conjunt de zones PEIN ha estat objecte de “múltiples modificacions de límits que eren fruit de múltiples errors” i va confirmar que proposaran a la Generalitat que defensi davant la UE la desafectació dels 94.000 m² de Rodors. A canvi, però, va afegir que volen compensar la pèrdua amb “300.000 m² d’una qualitat ambiental molt superior”.

Al regidor de l’oposició no el van convèncer els arguments i va qüestionar que el consistori hagi de pagar els 2.000 euros de l’estudi quan la modificació urbanística parteix d’un promotor privat: “Quin interès públic té això?”, va inquirir. Servià va replicar que la despesa es fa per prevenir indemnitzacions superiors si hi ha contenciós: “Ens gastem 2.000 euros per resoldre un problema que ens en pot costar molts més.”

LES XIFRES

300.000
metres quadrats
d’un valor ecològic “superior” proposaran incloure en el PEIN com a contrapartida de l’operació.
94.000
metres quadrats
de la zona PEIN de Rodors vol excloure el municipi de la zona protegida de Natura 2000.

Nou POUM per evitar mals majors

El consistori està revisant el pla general urbanístic (POUM) per posar fre a diverses reclamacions de propietaris privats. I la regidora d’Urbanisme va posar com a exemple una sentència desfavorable que obliga el municipi a indemnitzar un altre privat amb una suma de 4,5 milions d’euros pels greuges que va denunciar que li provocava el planejament. El govern de Pals, però, ha pactat amb el denunciant la suspensió de la sentència mentre s’ajusten els paràmetres en el nou POUM. En el cas de Rodors també s’actua per evitar reclamacions judicials.

Actualitzacions dels programes de treball Horizon2020

La Comissió Europea va aprovar el 22 de juliol passat una primera actualització dels programes de treball 2014-2015 de Horizon 2020 corresponent a les convocatòries que tenen data de tancament al 2015. Les actualitzacions estan enfocades a confirmar els imports de les convocatòries pel 2015, i ena alguns casos poden incloure lleugeres modificacions en la descripció dels topics, per la qual cosa us recomanem descarregar-vos els programes de treball actualitzats al Research Participant Portal http://ec.europa.eu/research/participants/portal/desktop/en/home.html

Aquesta actualització també ha servit per implementar dos nous instruments: un pilot denominat Fast Track to Innovation (FTI) i 5 Innovation prizes.

Els FTI s’implementaran a partir de Gener del 2015 per al període 2015-2016 amb 200 M euros de pressupost. Seran pilots orientats a les tecnologies i les seves aplicacions, que proveiran finançament a les accions properes al mercat i orientades a negoci.

Els Innovation prizes premiaran els projectes orientats a solucionar problemes concrets i reptes socials: «Reducing the Mis-use of Antibiotics», «Breaking the optical transmission barriers», «Collaborative Sharing of Spectrum», «Reduction of Air Pollution» i «Food-Scanner».

​ Trobareu més informació a: http://europa.eu/rapid/press-release_MEMO-14-492_en.htm

Fòrum Catalunya 21 Territori i Urbanisme

Alternatives per al territori i l’urbanisme a Catalunya

Josep M. Llop, president de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT)

El Fòrum Catalunya 21 Territori i Urbanisme. Estat i Alternatives (http://forum.scot.cat/), organitzat per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), ha preparat el Congrés 2014. Un procés de gairebé dos anys de diàlegs, amplis i transversals, que ha involucrat més de tres-centes persones, ha donat els materials de base per acabar de concretar propostes al voltant de l’ordenació del territori i l’urbanisme del país, en una doble perspectiva: la crisi de model i el procés de sobirania de la mateixa societat catalana.

El Fòrum de la SCOT s’inicià el juliol del 2012 i és una plataforma de pensament, de diàleg, de debat i de proposta. Al llarg d’aquests dos anys, dotze Grups de Diàleg han estat construint reflexions i formulant propostes, que es concretaran i presentaran el proper 27 de setembre a l’IEC. Posteriorment, s’obrirà un període d’aportacions i valoracions, i el document definitiu es farà públic abans d’acabar l’any.

Volem proposar alternatives per a Catalunya amb un esperit de servei al país, amb un mètode de treball coŀlectiu i amb una finalitat comunitària. Considerem que els resultats del Fòrum de la SCOT en són un exemple. I, amb aquest esperit —l’esperit constitutiu de la mateixa SCOT, entitat hereva del Primer Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) i, concretament, de l’Àmbit VIII sobre l’Ordenació del Territori i Urbanisme—, el procés està obert a tothom.

Els Grups de Diàleg han reflexionat sobre temes diversos:
— «El factor territorial en la millora de l’eficiència administrativa», amb l’objectiu d’analitzar les realitats urbanes i territorials com a base de futures àrees de cooperació i prestació conjunta de serveis.
— «Bases per a un nou contracte territorial i urbà», en què s’han revisat a fons les transformacions urbanes pel que fa als fonaments econòmics, des d’un repartiment més equitatiu de la distribució de càrregues i beneficis fins a les noves formes de socialitzar el desenvolupament.
— «L’escenari ambiental: l’espai urbà com a ecosistema», per a desenvolupar temàticament les reflexions i idees subjacents vinculades a l’estat del món ambiental en relació amb l’ordenació i el tractament del territori.
— «Mobilitat, formes d’organització i gestió dels transports públics», amb la finalitat d’establir, en el context de crisi, les prioritats en infraestructures de transport en relació directa amb el model de mobilitat del país.
— «Veus i discursos urbans i territorials emergents», en que s’ha analitzat el moment actual de les polítiques urbanes i territorials des d’una perspectiva crítica, identificant i conceptualitzant allò que podríem considerar veus i discursos territorials emergents.
— «Ètica en l’urbanisme i l’ordenació del territori», per a detectar les idees, els valors i les actituds que fan realitat una ètica de la responsabilitat, aplicada al pensament, a les polítiques, a la planificació i a la gestió de la ciutat i del territori.
— «Responsabilitat i lleialtat de l’Administració pública», amb l’objectiu d’identificar formes de gestió més transparent i de més cooperació amb els agents del territori i l’urbanisme, i cercar alternatives per a materialitzar fórmules més eficients d’impulsar les actuacions de present i de futur.
— «Forma urbis: reptes, processos i tendències del desenvolupament de la ciutat». El debat s’ha centrat al voltant del creixement urbà, entès no sols com a extensió, sinó també des la perspectiva de la transformació dels teixits obsolets i del seu potencial de regeneració.
— «Ruralitat i urbanitat: nous reptes per al territori català al segle XXI». S’ha volgut cercar una mirada actual i més respectuosa vers l’espai agrari i rural de Catalunya, incorporant aportacions dels ens socials i dels ens institucionals d’aquest àmbit.
— «Turisme i territori, ciutat i litoral». S’ha reflexionat sobre les possibilitats de convertir el turisme en un actiu en favor del territori, en una activitat amb capacitat per a revitalitzar, rehabilitar i recrear els nostres paisatges.
— «Polítiques de sòl i habitatge: la dimensió territorial, social i econòmica dels reptes de futur», en què s’ha plantejat la reformulació o l’evolució de les línies d’actuació que han d’articular les polítiques de sòl i habitatge dels propers anys, les quals s’han vist especialment afectades per l’actual context de crisi econòmica i financera (tant pública com privada), d’agudització de la pobresa i de pèrdua generalitzada de poder adquisitiu i d’enfonsament del sector immobiliari.
— «Paisatge, urbanisme i desenvolupament territorial en temps de crisi: reptes i oportunitats». L’objectiu d’aquest darrer debat ha estat reflexionar sobre la vigència i la validesa dels conceptes, instruments i estratègies que han fonamentat les polítiques de paisatge i les oportunitats que ofereix per a superar els reptes del desenvolupament territorial actual.

Les sis idees bàsiques, per a millorar el territori i l’urbanisme a Catalunya, que aporta la primera lectura dels treballs que està elaborant la secretaria tècnica del Fòrum són les següents:

1) Un estil de treball que es fonamenta en l’esperit transversal, interdisciplinari, de diàleg, que és constitutiu de la mateixa SCOT.

2) Una visió més estratègica del territori, que recuperi el principi bàsic del «model territorial de Catalunya» com a element definidor de les polítiques públiques.

3) Una planificació flexible, que es tradueixi en instruments de planificació més concisos, breus i clars, que pugui entendre la societat i que es pugui fer seva.

4) Una actuació adaptada a la realitat, més flexible, que, sense trair la visió estratègica, faciliti les fórmules de gestió de les propostes de planificació abans caracteritzades.

5) Una avaluació coŀlectiva, que marqui un govern obert que accepti una supervisió pública efectiva, dins el criteri general d’una major amplitud de la presència de les persones en la política.

6) Creació de noves alternatives que emergeixin de la societat i per a la societat. Aquest criteri d’emergència no té només el sentit més comú de pensament de baix a d’alt, sinó també de la necessitat actual, i de la capacitat corresponent, de crear aquestes noves alternatives emergents per a i des de la societat.

Després dels debats, ara ja tenim les bases. El procés, però, continua i, com ja hem dit, és obert al conjunt de la societat.

Parcs als comunals, article d’Ismael Vaccaro

Us fem arribar l’article d’Ismael Vaccaro sobre «Parcs als comunals. La patrimonialització de la muntanya al Pallars Sobirà«, on s’analitza més enllà dels valors ambientals dels paisatges de la comarca, les polítiques de conservació que s’hi desenvolupen.

Podeu expressar la vostra opinió a través dels comentaris al post: http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/llibresgencat/

 

Entrevista Jordi Riembau (HORA L, CadenaSer)

Jordi Riembau és el nou president de Llet Nostra, la marca líder a Catalunya. Aquest migdia ha passat per l’HORA L. (Jordi Corominas i Cordomí)

http://www.cadenaser.com/catalunya/audios/hora-l-jordi-riembau-llet-nostra-som-marca-catalana-envasem-catala-crec-tinguessim-molt-d-exit-fora-europa/csrcsrpor/20140723csrcsrcat_24/Aes/

CE: beneficios del uso de multifondo en desarrollo rural

La Comisión Europea insiste en los beneficios que un uso coordinado del multifondo puede aportar a las políticas de desarrollo rural y espera que esta práctica se convierta en el estándar europeo

01/07/2014 Área: Noticias sobre la REDR Fuente: REDR

En su labor de defensa de la aplicación del multifondo en la metodología LEADER a través del Desarrollo Local Participativo (DLP), las Redes Nacionales (REDR y REDER) enviaron una serie de cartas consensuadas por ambas entidades y firmadas por los dos presidentes, en las que se solicitaba a la Comisión que estableciera la obligatoriedad de la aplicación de DLP bajo metodología Leader con implementación del plurifondo, tal y como se refleja en el espíritu del reglamento del MEC. Las misivas se enviaron al presidente de la Comisión Europea, al presidente del CESE, al presidente del Comité de las Regiones y a los comisarios de Agricultura, Política Regional y Empleo y Asuntos sociales.

Ahora, la Comisión Europea ha respondido con una carta a las Redes de Desarrollo Rural Nacionales, en la que apoya firmemente el enfoque local en el desarrollo territorial y el uso integrado de los Fondos EIE, incluyendo el Desarrollo Local Participativo (DLP). “De esta manera –dice la Comisión en su misiva-, mientras que por un lado se requiere la concentración en algunas prioridades de inversión claves, las Disposiciones Comunes del Reglamento (DCR) también tienen en cuenta la dimensión regional y local en el logro de los principales objetivos de la Estrategia Europa 2020”. La Comisión cree firmemente que el Desarrollo Local Participativo (DLP) tiene un gran potencial para el impulso de la participación de los ciudadanos y de los agentes socioeconómicos locales, por ejemplo, en materia de desarrollo rural o de regeneración de barrios urbanos. Por tanto, la Comisión recomienda encarecidamente a los Estados miembros la aplicación del DLP en el ámbito del FEDER.

La Comisión Europea afirma que no dejará de comprobar que el Acuerdo de Asociación Español y los Programas Operativos tengan debidamente en cuenta la dimensión urbana y territorial, de acuerdo con las DCR. Sin embargo –recuerda- la aplicación del DLP sólo es obligatorio para el FEADER, ya que para los demás Fondos EIE es aún voluntario. Se lamenta de que la implementación del DLP fuera del FEADER y de los ámbitos tradicionales del FEMP ha sido muy limitada hasta ahora. Algunos Estados miembros se han referido a los sistemas nacionales de enfoques participativos que se utilizan ya en las zonas urbanas. En todo caso, se deberá garantizar la coordinación y las sinergias en la aplicación de los Fondos de EIE.

Como ya fue ratificado por la Comisión, en el FEDER hay un requisito legal de invertir un mínimo del 5% en  estrategias urbanas integradas que aborden los aspectos económicos, ambientales, climáticos, cambios demográficos y sociales que afectan a las zonas urbanas, teniendo en cuenta también la necesidad de promover los vínculos entre las zonas urbanas y rurales. La Comisión anima a los Estados miembros a utilizar enfoques de abajo a arriba como un componente básico de las estrategias urbanas, y ya ha proporcionado orientación sobre DLP con el fin de ayudar a los Estados miembros, a las autoridades locales y a todos los interesados en la planificación y el uso de este nuevo instrumento. Insiste en los beneficios que un uso coordinado de los diferentes Fondos EIE o multifondo puede aportar a las políticas de desarrollo rural, y espera que esta práctica se convierta en el estándar europeo.

Debat Llei Catalana del Canvi Climàtic

Inscripcions al procés de debat per a la redacció de la Llei Catalana del Canvi Climàtic (LC3). Formulari d’inscripció a les sessions territorials:

http://www20.gencat.cat/portal/site/canviclimatic/menuitem.30e1e4c6cbe0eb9f9b85ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=b05231f3ac146410VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b05231f3ac146410VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Procés de debat per a la Llei Catalana del Canvi Climàtic (LC3)

El Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides (IPCC en anglès), coincidint amb la presentació del Vè Informe publicat en el decurs dels anys 2013 i 2014, ha llançat un seriós crit d’alerta: el canvi climàtic és inqüestionable, està provocat per l’home i les seves conseqüències són ben visibles. Aquesta alerta de la comunitat científica internacional va adreçada a tota la societat, en general, però sobretot als poders públics, en particular.

Catalunya és un dels territoris més actius en aplicar polítiques vers el canvi climàtic, tant pel que fa a la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) causants del problema, com pel que fa a les accions a emprendre per esdevenir menys vulnerables als impactes ja observats i previstos que es deriven de l’escalfament global.

La futura Llei Catalana del Canvi Climàtic (LC3) vol ser la resposta sòlida i valenta que s’aporta al món des de Catalunya per afrontar el repte de l’escalfament global, com a senyal inequívoc de la nostra responsabilitat col·lectiva i del nostre compromís en la lluita contra el canvi climàtic. L’objectiu de l’LC3 és contribuir a l’assoliment d’una societat competitiva, innovadora i sostenible, amb baixes emissions de carboni i millor adaptada als impactes del canvi climàtic.

El Departament de Territori i Sostenibilitat creu necessari, just en aquests moments en què s’està treballant en la redacció de l’LC3, obrir en col·laboració amb el Programa d’Innovació i Qualitat Democràtica, uns espais de debat i reflexió amb la voluntat de què la ciutadania pugui conèixer l’estructura de la Llei i, alhora, rebre les propostes que els nostres conciutadans vulguin realitzar-hi, amb l’objectiu de què la Llei sigui un instrument que pugui comptar amb les aportacions del màxim nombre de persones. A través dels diversos tallers que es faran per Catalunya, o bé mitjançant via telemàtica, qualsevol ciutadà podrà fer arribar les seves propostes.

Assecat de purins amb energia solar (324.cat)

Prova pilot per assecar els purins amb energia solar en hivernacles instal·lats a peu de granja

Redacció – 30/06/2014 – 22.04h.

El clúster per a la innovació en el sector porcí Innovacc ha engegat una prova pilot per assecar els purins amb energia solar com a alternativa al tancament de les plantes. El projecte consisteix a construir hivernacles a peu de granja on s’assecaran les dejeccions dels porcs, que després seran adob o biocombustible.

El gerent d’Innovacc, Eudald Casas, calcula que, si tot va bé, aquest sistema es podrà estendre a les granges a partir de la tardor. Amb aquest projecte es vol rebaixar els costos de gestió de les dejeccions, que amb el tancament de les plantes arran de la retallada dels ajuts en renovables s’han enfilat fins als 30 euros per metre cúbic, quan amb les plantes el cost era de cinc euros.

Casas creu que, amb aquest nou sistema, els costos se situarien en només un euro, tot i que els propietaris de les granges haurien de fer una inversió inicial de 80.000 euros, que és el que costaria aixecar els hivernacles. Pel gerent d’Innovacc, «és una clara alternativa al tancament de les plantes; actualment, els propietaris de les explotacions afectades opten per anar acumulant els purins a les mateixes granges, i això no es pot allargar».

Per tirar endavant el projecte, s’ha demanat una ajuda de 10.000 euros a la Generalitat, amb la qual es vol construir un hivernacle de prova a Osona o la Garrotxa. Per ara, la Generalitat veu amb bons ulls que cada granja de porcs faci el tractament dels seus propis purins i estudiarà finançar-ne la prova pilot. El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, creu que «suposa un pas més respecte al nostre model bàsic per gestionar purins, que es basa en tres eixos: canvi de dieta, separació sòlids-líquids i centres de gestió».

 

    Lo sentimos. No se han encontrado Tweets.