Publicacions – Escrita
Anuari 2018 per a la Nova Cultura del Territori – CRT
El Centre per a la Sostenibilitat Territorial publica el segon anuari per a la Nova Cultura del Territori (Anuari 2018_CST).
–
El CST destaca d’aquest número l’extensa feina relacionada amb els conflictes socioecològics que hi ha en el nostre país. Un anàlisis dels mateixos, unes propostes de millora per la gestió territorial, … en total 11 articles entre reflexions, experiències i propostes.
Aquest anuari pren el conflicte com a espai per tal d’establir un diàleg entre ciència i moviment social on les aportacions són mútues. Els científics aporten als activistes coneixements que fonamenten les seves crítiques i resistències i alternatives raonables i possibles. Alhora la ciutadania mobilitzada converteix en una corretja de transmissió la conversió de coneixement crític a programa polític concret, en actuació real sobre el terreny. També assenyalen als experts quines són les necessitats socials que s’han de convertir en noves línies d’investigació científica i al final una millora democràtica al popularitzar la capacitat de decisió de temes complexos.
I per aquest motiu, el CST pren com a seves les paraules del poeta Friedrich Holderlin “D’on neix el perill, neix la salvació també” al entendre els conflictes com a positius i creatius.
El Centre per a la Sostenibilitat Territorial indica que si voleu fer una donació, us enviaran l’Anuari 2018 imprès.
Aquest anuari ha tingut el suport de la diputació de Girona.
–
–
Resultats d’AgroFoodHub – La Terra N449 oct-nov 2018
Avui publiquem a la revista La Terra d’octubre-novembre 2018, Num 449 l’informe AgroFoodHub amb els principals resultats del Grup Operatiu Supraautonòmic ‘AgroFoodHub: alimentando personas, gestionando territorios’, un grup de treball liderat pel Grup de Desenvolupament Rural Valle del Guadalhorce (Màlaga) i en el qual ha participat Fundació Agroterritori, Unió d’Unions, Soc. Coop. And. Guadalhorce Ecológico (Andalusia), Heliconia Soc. Coop. Mad. (Madrid) i la Universitat Autònoma de Madrid.
AgroFoodHub cerca la millora del sistema agroalimentari dels entorns periurbans, amb solucions que sumin sinergies camp-ciutat que assegurin la viabilitat econòmica de les explotacions familiars i millorin el subministrament d’aliments de proximitat. Aquest projecte ha estat seleccionat a la convocatòria 2018 en el marc del Programa Nacional de Desenvolupament Rural 2014-2020 i finançat pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural i el Ministeri d’Agricultura, finançat en la seva totalitat per la Unió Europea.
—-
Espais Agraris. Definició i indicadors per la seva caracterització
Noticia Agroinformación – 18/04/2016 enllaç
Plantean que el suelo agrario tenga tratamiento específico dentro del planeamiento urbanístico
Presentado un documento que ayudará a definir la futura Ley del Suelo de Uso Agrario
Un informe de expertos propone que los espacios agrarios tengan un tratamiento específico dentro del planeamiento urbanístico, según se desprende del documento “Espacios agrarios. Definición e indicadores para su caracterización”, presentado como «una buena base para poder avanzar en la elaboración de un Plan Sectorial Agrario y de la futura Ley del Suelo de Uso Agrario», según ha destacado la consejera de Agricultura, Ganadería Pesca y Alimentación de la Generaliat catalana, Meritxell Serret. La consejera, que ha inaugurado la jornada de presentación de este informe en la sede de Barcelona del Consejo de Trabajo, Económico y Social de Cataluña (CTESC), ha señalado que es un texto pionero por el trabajo en red realizado y porque ha conseguido reunir conocimiento multidisciplinar y que «demuestra la capacidad de llegar a consensos cuando se trata de una necesidad de país».
Para la consejera se trata de un primer paso para establecer las bases para mantener y preservar un recurso básico cómo es el suelo «un suelo fértil para Catalunya y para las próximas generaciones que garantice la producción de alimentos y la gestión del territorio». El informe ha sido elaborado por el Grupo de Trabajo de Espacios Agrarios e impulsado por la Fundación del Mundo Rural y la Fundación Agroterritorio.
La presentación también ha contado con la presencia de Joan Caball, vicepresidente de la Fundación Agroterritorio, Oriol Anson, director general de Desarrollo Rural de la Generalitat y vicepresidente de la Fundación del Mundo Rural y Antoni Ferran, miembro del Grupo de Trabajo sobre Espacios Agrarios. Tanto la publicación como el grupo de trabajo han sido impulsados por la Fundación del Mundo Rural y la Fundación Agroterritorio y han participado representantes de administraciones, universidades y centros de investigación, organizaciones labradoras y entidades rurales.
Un documento importante para la futura Ley del Suelo de Uso Agrario
El documento, que es fruto del consenso conseguido entre los expertos que han participado en el Grupo de Trabajo de Espacios Agrarios, facilitará la caracterización de los espacios agrarios en el planeamiento urbanístico a partir de su identificación (a través de indicadores objetivables). El documento quiere ser de utilidad en la redacción de la futura Ley del Suelo de Uso Agrario que está desarrollándose por parte Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca y Alimentación y que fue aprobada en Catalunya como proyecto de ley por el Gobierno el pasado marzo de 2015 y que en su redactado alertaba sobre la necesidad de delimitar conceptualmente qué son los espacios agrarios en el territorio catalán. El consenso logrado permitirá avanzar en la puesta en valor efectiva de los espacios agrarios de Catalunya y también desde el planeamiento urbanístico y el Plan Sectorial Agrario.
En la actualidad, con la legislación urbanística catalana, el suelo sólo clasifica en tres categorías: suelo urbano, suelo urbanizable y no urbanizable. La actividad agraria sólo era catalogable como suelo no urbanizable, sin ninguna valoración ni atribución más. En este sentido, las organizaciones agrarias han reivindicado históricamente que los espacios agrarios fueran tratados de manera específica, unos planteamientos que han hecho suyos el Gobierno y el Parlamento de Catalunya. Por otro lado, diferentes documentos de planeamiento urbano, como por ejemplo el Plan Territorial General de Cataluña y otros de ámbito territorial menor, habían reclamado una definición y regulación legal para poder impulsar desde las políticas públicas la promoción que la producción agraria necesitaba.
El informe divide los espacios agrarios en tres modalidades en función de la actividad económica predominante: agrario, ganadero y forestal. A su vez también delimita qué actividades y en qué grado de desarrollo se pueden realizar en los espacios considerados de interés agrario como por ejemplo: el turismo rural o agrario; producción, almacenamiento y transporte de energía; las infraestructuras de comunicaciones y telecomunicaciones, etc. La aplicación de las recomendaciones del documento “Espacios agrarios. Definición e indicadores para su caracterización”, podría influir, además de la Ley del Suelo de Uso Agrario, en las ya vigentes leyes forestal y de urbanismo, además de afectaciones indirectas en otras muchas reglamentaciones y planes de ordenación urbanística.
–
Premsa Gencat – 18-04-2016 14.29 enllaç
Meritxell Serret: «Aprovar la Llei de l’ús del sòl agrari és un dels objectius d’aquest Govern»
La consellera destaca que «com a país necessitem planificar i legislar tenint en compte l’espai agrari»
Els espais agraris i el planejament urbanístic
L’informe «Espais agraris. Definició i indicadors per a la seva caracterització», que vol esdevenir una de les bases pel desenvolupament de la futura Llei del Sòl d’Ús Agrari, ha estat redactat per un grup d’experts impulsat per les fundacions Agroterritori i del Món Rural.
Mosaic mediterrani a Torrebesses. Autor: Eduard Trepat.
El document facilitarà la caracterització dels espais agraris en el planejament urbanístic a partir de la seva identificació (mitjançant d’indicadors objectivables). L’informe vol ser d’utilitat en la redacció de la futura Llei del Sòl d’Ús Agrari que està desenvolupant-se per part Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i que va ser aprovada a Catalunya com a projecte de llei pel Govern el passat març de 2015 i que en el seu redactat alertava sobre la necessitat de delimitar conceptualment què són els espais agraris al territori. El consens assolit permetrà avançar en la posada en valor efectiva dels espais agraris de Catalunya també des del planejament urbanístic i el Pla Sectorial Agrari.
En l’actualitat, amb la legislació urbanística catalana, el sòl només classifica en tres categories: sòl urbà, sòl urbanitzable i no urbanitzable. L’activitat agrària només era catalogable com a sòl no urbanitzable, sense cap valoració ni atribució més. En aquest sentit, les organitzacions agràries han reivindicat històricament que els espais agraris fossin tractats de manera específica, uns plantejaments que han fet seus el Govern i el Parlament de Catalunya. D’altra banda, diferents documents de planejament urbà, com ara el Pla Territorial General de Catalunya i altres d’àmbit territorial menor, havien reclamat una definició i regulació legal per poder impulsar des de les polítiques públiques la promoció que la producció agrària necessitava.
L’informe divideix els espais agraris en tres modalitats en funció de l’activitat econòmica predominant (agrari, ramader i forestal). Alhora també delimita quines activitats i en quin grau de desenvolupament es poden realitzar en els espais considerats d’interès agrari com ara: el turisme rural o agrari, producció, emmagatzematge i transport d’energia, les infraestructures de comunicacions i telecomunicacions, etc. L’aplicació de les recomanacions del document “Espais agraris. Definició i indicadors per a la seva caracterització”, podria influir, a més del projecte de Llei del Sòl d’Ús Agrari, en les ja vigents lleis forestal i d’urbanisme, a més d’afectacions indirectes en moltes altres reglamentacions i plans d’ordenació urbanística.
–
FAO i CIHEAM: Food Security and Euro-Mediterranean Cooperation
Food Security and Euro-Mediterranean Cooperation
In order to ensure development and stability in the Mediterranean, we must find alternatives to imports of raw materials, according to experts from the FAO and the International Center for Advanced Mediterranean Agronomic Studies (CIHEAM), among others, who have participated in an international seminar on food security policies in Barcelona.
The increase in prices of raw materials and the volatility of the values of basic agricultural products currently makes food security a key issue for governments. In the Mediterranean, the region most dependent on international markets for food supplies, finding alternatives to imports is essential to guarantee development and stability.
Therefore, today, at the headquarters of Foment del Treball Nacional in Barcelona experts from the Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO) and the International Center for Advanced Mediterranean Agronomic Studies (CIHEAM), among others, have participated in an international seminar on food security policies on a Euro-Mediterranean level, strategic products in the region, key logistical decisions in the current global market, and business opportunities for an agri-food sector.
In the opening of the seminar, Senén Florensa, Executive President of the IEMed, and Cosimo Lacirignola, Secretary General of CIHEAM, highlighted the importance, on the 20th anniversary of the Barcelona Declaration, of continuing to foster cooperation between the two shores of the Mediterranean to deal with common problems and progress towards a more inclusive socioeconomic development. Lacirignola stressed that the post-2015 development agenda must guarantee food security as otherwise the stability of the region will be endangered.
REPORT: Food_Challengues_in_the_Mediterranean_CIHEAM2015
—
Seguretat alimentària i cooperació euromediterrània
Seminari internacional «Reptes alimentaris a la Mediterrània»
El paisatge de l’agricultura mundial s’ha redibuixat en els últims vint anys: l’increment dels preus de les matèries primeres i la volatilitat dels valors de productes bàsics agrícoles han donat pas a una inquietud significativa per les qüestions de sobirania alimentària. En aquest context, la Mediterrània és la regió del món que més depèn dels mercats internacionals per proveir-se d’aliments. Especialment la conca del Mediterrani, on la geografia segueix sent un handicap i l’accés a la tecnologia limitat.
Per tot plegat, trobar alternatives a les importacions és indispensable, ja que la dependència alimentària pot acabar afectant les quotidianitats mediterrànies, el desenvolupament social i l’estabilitat de la regió.
Per aquest motiu és important debatre sobre polítiques de seguretat alimentària a escala euromediterrània, productes estràtegics de la regió, decisions logístiques clau en l’actual mercat global, així com les oportunitats empresarials que presenta el sector agroalimentari a la Mediterrània.
Això és el que es proposa el seminari internacional «Reptes alimentaris a la Mediterrània», organitzat a Barcelona per l’International Center for Advanced Mediterranean Agronomic Studies (CIHEAM) i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed).
—-
Avaluació ambiental: Espanya 2015 (OCDE)
Última avaluació de l’OCDE sobre aspectes ambientals a Espanya: OECD Environmental Performance Reviews: Spain 2015. Enllaç
——
España necesita integrar más el medio ambiente en su programa de recuperación económica, según la OCDE
Agrodigital de 3 de març de 2015 (http://www.agrodigital.com/PlArtStd.asp?CodArt=100959)
La última Evaluación de la OCDE del desempeño ambiental de España concluye que, desde 2000, se ha reducido la intensidad de la economía en consumo de energía y carbono, ha descendido la contaminación industrial y se ha recortado la generación de residuos per cápita. Sin embargo, el informe advierte de que, a medida que la economía repunte, el crecimiento de la producción industrial podría ejercer nuevas presiones sobre el medio ambiente.
“España ha mejorado notablemente su desempeño ambiental desde el cambio de siglo,” afirmó el Secretario General de la OCDE, Ángel Gurría, en la presentación de dicha Evaluación en Madrid, junto a la Ministra española de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, Isabel García Tejerina. “España ha de asegurarse ahora que su recuperación económica no revierta estos progresos. Hay margen para reforzar y a la vez simplificar las políticas medioambientales con objeto de lograr un crecimiento más sólido, incluyente y ecológicamente sostenible.”
España ha hecho importantes progresos en muchos aspectos en su desempeño medioambiental desde el año 2000. Sin embargo, dispone de margen para reforzar la aplicación de impuestos medioambientales y reducir los gravámenes sobre el trabajo con el fin de estimular el crecimiento económico, según el informe.
Partiendo de las medidas ya adoptadas, España también puede avanzar más en la simplificación y racionalización de la regulación ambiental, puesto que la complejidad de su normativa y la gestión descentralizada continúan imponiendo a las empresas una carga burocrática gravosa en materia ambiental, añade el informe.
Los ingresos por impuestos ambientales han caído en España a uno de los niveles más bajos de Europa, un 1,6% del PIB en 2012, mientras que la tributación del trabajo se ha incrementado. El informe apoya una reforma que amplíe y aumente los impuestos ambientales. Por ejemplo, un aumento de los impuestos sobre el diésel hasta el nivel correspondiente a la gasolina podría contribuir a proteger el medio ambiente, permitiendo asimismo una reducción de la tributación del trabajo.
España necesita integrar más el medio ambiente en su programa de recuperación económica, según la OCDE.
Otras conclusiones de la Evaluación de la OCDE del desempeño ambiental de España:
– La intensidad de la economía española en energía (la cantidad de energía primaria utilizada para generar una unidad del PIB) disminuyó un 15% en el período 2000-12 y un 5% adicional en 2013. El consumo energético general siguió el ciclo económico de “expansión y contracción”, aumentando rápidamente hasta 2007 para descender después. En 2012, el consumo energético fue un 1% menor que en 2000.
– España genera actualmente un 20% menos de CO2 por unidad de PIB que en 2000, debido al creciente porcentaje que representan las energías renovables en la producción de electricidad, por unas medidas de eficiencia energética más estrictas, así como por los efectos de la crisis. El suministro de energías renovables se ha disparado en un 147% desde 2000, representando un 14% del suministro de energía primaria en 2013. Ha habido una fuerte expansión de la energía eólica y solar desde 2005.
– Aproximadamente un 29% de la superficie de España y un 8,4% de sus aguas territoriales disfrutan de algún tipo de protección ambiental, lo cual supone uno de los niveles más altos entre los países de la OCDE. El país alberga también una rica biodiversidad. Sin embargo, el estado de conservación de aproximadamente un 40% de los hábitats y especies es relativamente desfavorable.
– Aunque el consumo de agua en España es uno de los más intensivos de entre los países de la OCDE – se extraen aproximadamente un 30% de los recursos renovables totales disponibles de agua dulce – el consumo de agua del sector industrial descendió un 60% en el período 2000-2010.
———–
Recursos genètics i agricultura per fer front al canvi climàtic (FAO)
Fer front al canvi climàtic. Els rols dels recursos genètics per a l’alimentació i l’agricultura. FAO. 2015. ENLLAÇ
Combatre el canvi climàtic és fonamental per aconseguir un futur sostenible per a la creixent població i la seguretat alimentària al món ha d’estar al centre d’aquests esforços. El canvi climàtic és un dels principals impulsors de la pèrdua de biodiversitat. Els factors d’estrès i els riscos que planteja el canvi climàtic als diversos sectors dels recursos genètics per a l’alimentació i l’agricultura (plantes, animals, boscos, recursos aquàtics, invertebrats i microorganismes) són múltiples. No obstant això, també s’espera que els recursos genètics per a l’alimentació i l’agricultura a jugar un paper important en la mitigació i l’adaptació a les conseqüències del canvi climàtic en suport dels esforços per assolir els objectius de seguretat alimentària i nutrició.
No obstant això, també s’espera que els recursos genètics per a l’alimentació i l’agricultura a jugar un paper important en la mitigació i l’adaptació a les conseqüències del canvi climàtic en suport dels esforços per assolir els objectius de seguretat alimentària i nutrició.
Els recursos genètics podrien contribuir en gran mesura als nostres esforços per fer front al canvi climàtic, però en molts casos la magnitud i la velocitat del canvi climàtic sobrepassaran la nostra capacitat per identificar, seleccionar, reproduir i – finalment – utilitzar aquests recursos en el camp. El canvi climàtic ja està afectant els ecosistemes naturals i els sistemes de producció d’aliments. En el seu Cinquè Informe d’Avaluació, el canvi climàtic de 2014, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) considera, entre altres coses, la vulnerabilitat dels sistemes humans i naturals, els impactes observats del canvi climàtic i el potencial d’adaptació. L’informe de síntesi de l’IPCC reconeix que l’agricultura ofereix sinergies úniques que poden contribuir als esforços per complir els adaptació al canvi climàtic i mitigació necessitats de les pròximes dècades, en suport dels objectius de seguretat alimentària. Les decisions i accions relacionades amb la gestió dels recursos genètics per a l’alimentació i l’agricultura s’han de prendre de manera oportuna si volem adaptar l’agricultura a l’efecte d’un clima canviant. L’ús futur dels recursos genètics per a l’alimentació i l’agricultura en l’adaptació i mitigació del canvi climàtic depèn d’assegurar que segueixen estant disponibles els recursos pertinents.
La Comissió de Recursos Genètics per a l’Agricultura de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació i l’Alimentació (FAO) proporciona un fòrum intergovernamental per a la discussió i el desenvolupament de coneixements i polítiques pertinents per a la biodiversitat per a l’alimentació i l’agricultura. El seu treball sobre el canvi climàtic és d’enorme importància en el suport a la seguretat alimentària mundial i el desenvolupament sostenible, per presents i futures generacions.
revista «Quaderns Agraris»
Quaderns agraris és la revista periòdica de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, destinada a publicar treballs i articles de temes relacionats amb l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i el món rural, preferentment catalanes. Com a mitjà d’expressió dels socis de la ICEA, disposa, a més, d’una secció, «Agrofòrum», on tenen cabuda articles d’opinió i informació.
La revista publica aquest any 2014 els números 36 i 37. Ha publicat treballs de camp sobre cultius, adobs, regadiu, ramaderia, etc., treballs de prospecció del sector agrari, treballs històrics, d’economia, de política agràries, etc.
Sobirania alimentària. Article de Pep Tuson
Ahir dia 28 d’octubre es va les sisenes jornades d’anàlisi i debat sobre les ciències ambientals, els DIÀLEGS AMBIENTALS’14 – ÉS SOSTENIBLE LA NOSTRA ALIMENTACIÓ?
Aquesta primera sessió titulada “Com garantir un subministrament sostenible d’aliments?” varen participar: el Sr. Josep Maria Coll, responsable de qualitat i seguretat alimentaria a la comissió permanent nacional d’Unió de Pagesos, patró de la Fundació Agroterritori i pagès de Rodonyà dels sectors de la fruita seca, vinya i olivera; i el Sr. Pep Tuson, enginyer Tècnic agrícola i col·laborador de l’ERA.
Us adjuntem l’article del Sr. Pep Tuson titulat “L’autoproveïment d’aliments a Catalunya. És possible la nostra sobirania alimentària?”: sobirania_alimentaria_Pep_Tuson
**
Ponències d’Agroterritori en el COLORURAL 2014
Us fem arribar les comunicacions que els diferents menbres i col·laboradors de la Fundació Agroterritori hem presentat en aquesta edició del col·loqui del Grup de Treball en Geografia Rural de l’Associación de Geógrafos Españoles en el XVII Coloquio COLORURAL 2014 celebrat a Girona del 3 al 6 de setembre.
cluster_vitivinicola_AltPenedes
transformacion_espacio_agrario
Parcs als comunals, article d’Ismael Vaccaro
Us fem arribar l’article d’Ismael Vaccaro sobre «Parcs als comunals. La patrimonialització de la muntanya al Pallars Sobirà«, on s’analitza més enllà dels valors ambientals dels paisatges de la comarca, les polítiques de conservació que s’hi desenvolupen.
Podeu expressar la vostra opinió a través dels comentaris al post: http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/llibresgencat/
Facebook
LinkedIn
Twitter
