Categories
ACV i petjada de carboni de la producció de llet
PROJECTE: http://www.acvlletvaca.cat/recursos/ACV_lletvaca_IBE.pdf
ñ
L’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona i la Fundació Agroterritori han desenvolupat, de forma conjunta, el projecte “Anàlisi de Cicle de Vida i càlcul de la Petjada de Carboni de la producció de llet de vaca a Catalunya”, finançat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, AGAUR i pel Departament d’Agricultura, DAAM, de la Generalitat de Catalunya. L’equip de recerca ha estat format pel Dr. Josep Vila, Ignasi Ballús, Anna Roca i Cristina Tous.
El passat dijous 8 de maig es va presentar a els resultats a la seu de al cooperativa Plana de Vic en el marc de les jornades tècniques del Pla Anual de Transferència Tecnològica del DAAM https://agroterritori.org/?p=1177
–
El projecte #ACVllet, dut a terme entre el maig del 2013 i el març del 2014, va néixer amb l’objectiu de donar suport al sector de vaca de llet i amb la intenció de contribuir en l’aportació d’oportunitats de millora tant pel que fa a l’eficiència energètica com en l’ús de recursos naturals. Per aquest motiu, i en consonància amb l’exigència creixent d’avançar en el control i la mitigació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, s’ha promogut el present estudi a nivell d’explotació lletera des d’una perspectiva ambiental, on l’anàlisi de cicle de vida i el càlcul de la petjada de carboni juguen un paper clau.
L’anàlisi de cicle de vida ha permès identificar cadascun dels factors que intervenen durant la fase productiva de la llet. A partir d’aquí, s’ha dut a terme un inventari de consums energètics i emissions que han permès fer un balanç entre consum, emissió i fixació que porta al càlcul de la petjada de carboni, en equivalents de CO2, per a la producció d’un quilogram de llet corresponent a cada explotació analitzada.
L’estudi dut a terme ha comptat amb una metodologia d’anàlisi referenciada en la norma PAS-2050, la norma ISO-14044-44 i la guia metodològica de la International Dairy Federation, així com amb l’assessorament d’un grup d’experts pròxims a la dinàmica del sector: des de l’administració a través de l’Observatori del boví de llet i carn del DAAM al món cooperatiu de la producció de llet, tot passant per l’entorn acadèmic i el marc sindical. Les aportacions d’aquests experts s’han mantingut al llarg de tot el procés de la recerca, des de l’estadi inicial amb la selecció dels casos d’estudi de referència i els aspectes metodològics de base fins a la discussió final dels resultats.
Com era d’esperar, els resultats del projecte posen sobre la taula que el factor amb una incidència major sobre la petjada de carboni de la llet de vaca és l’alimentació, tot situant-se entre el 50 i el 72% del total de les emissions de carboni. S’ha realitzat una categorització de les diferents responsabilitats per tal d’avançar en la interpretació dels resultats, fixant l’enfoc en l’apartat referent a l’alimentació del bestiar. És en aquest apartat, l’alimentació, on productor, industria i governs tenen major capacitat per a reduir la petjada de carboni.
El principal factor per a reduir la petjada de carboni és una major producció lletera per cap de bestiar. Amb una major producció de llet, més repartida queda la distribució de l’emissió total de gasos d’efecte hivernacle. Els resultats insinuen que una major integració de les explotacions amb una cooperativa gran amb fàbrica de pinsos implica una menor petjada de carboni. També queda reflectit als resultats que una major base territorial de l’explotació afavoreix una petjada menor.
Finalment, cal destacar que aquest projecte fa evident la necessitat d’establir una periodicitat d’estudis de petjada de carboni per a les explotacions; només d’aquesta manera es podran controlar les emissions i detectar fàcilment els efectes de les mesures i polítiques aplicades.
—-
—-
—-
El Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona y la fundación Agroterritori han desarrollado, de forma conjunta, el proyecto “Análisis de Ciclo de Vida y cálculo de la Huella de Carbono de la producción de leche de vaca en Cataluña”, financiado por la Agencia de Gestión de Ayudas Universitarias y de Investigación, AGAUR y por el Departamento de Agricultura, DAAM, de la Generalitat de Catalunya. El equipo de investigación ha estado formado por el Dr. Josep Vila, Ignasi Ballús, Anna Roca y Cristina Tous.
Este proyecto, llevado a cabo entre mayo de 2013 y marzo de 2014, nació con el objetivo de apoyar al sector de vaca de leche y con la intención de contribuir en la aportación de oportunidades de mejora tanto en temas de eficiencia energética como en el uso de los recursos naturales. Por este motivo, y en consonancia con la creciente exigencia de avanzar en el control y la mitigación de las emisiones de gases de efecto invernadero, se ha trabajado el presente estudio a nivel de explotación lechera desde una perspectiva ambiental, en la que el análisis de ciclo de vida y el cálculo de la huella de carbono juegan un papel clave.
El análisis de ciclo de vida ha permitido identificar todos y cada uno de los factores que intervienen durante la fase productiva de la leche. A partir de aquí, se llevado a cabo un inventario de consumos energéticos y emisiones que ha permitido hacer una balance entre consumo, emisión y fijación que conlleva el cálculo de la huella de carbono, en equivalentes de CO2, para la producción de un quilogramo de leche y para cada explotación analizada.
El estudio se ha desarrollado aplicando una metodología de análisis referenciada en la norma PAS-2050, la norma ISO-14044-44 y la guía metodológica de la International Dairy Federation, así como con el asesoramiento de un grupo de expertos cercanos a la dinámica del sector: desde la administración a través del Observatorio del bovino de leche y carne del DAAM al mundo cooperativo de la producción de leche, pasando por el entorno académico y el sindical agrario. Las aportaciones de estos expertos se han sucedido a lo largo de todo el proceso de investigación, desde el estadio inicial en la elección de los casos de estudio de referencia y en los aspectos metodológicos de base hasta la discusión final de los resultados.
Como era de esperar, los resultados del proyecto ponen revelan que el factor con una contribución mayor sobre la huella de carbono de la leche de vaca es la alimentación, situándose entre el 50 y el 72% del total de las emisiones de carbono. Se ha realizado una categorización de las diferentes responsabilidades de los factores sobre la huella de carbono para facilitar la interpretación de los resultados, fijando el centro de atención en el apartado que hace referencia a la alimentación del ganado. Es sobre este apartado, la alimentación animal, sobre el que el productor, la industria y los gobiernos tienen una mayor capacidad para reducir la huella de carbono.
Otro factor que contribuye a reducir la huella de carbono es una mayor producción lechera per cabeza de ganado. Con una mayor producción de leche, queda más repartida la distribución de la emisión total de gases de efecto invernadero. Los resultados insinúan que una mayor integración de las explotaciones con una cooperativa grande con fábrica de piensos propia implica una menor huella de carbono. Los resultados también apuntan que una mayor base territorial de la explotación favorece una huella menor.
Finalmente, cabe destacar que este proyecto pone en evidencia la necesidad de establecer una periodicidad de estudio de la huella de carbono de las explotaciones, sólo de esta manera se podrán controlar las emisiones y detectar fácilmente los efectos de las medidas y políticas aplicadas.
–
x
Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les comarques gironines
Us presenten la Memòria del Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les comarques gironines, publicada a l’abril de 2009. El treball resulta un inventari i estudi per aprofundir en el territori de comarques gironines recercant aquells espais que per les seves condicions naturals i paisatgístiques remarquen la singularitat del territori i requereixen una major atenció.
Us animem a prestari més cura de la següent informació:
Pàg. 25, on s’expossen els criteris de protecció dels espais agraris d’interès.
Pàg. 26, on es llista la Xarxa d’Espais d’Interès Natural.
Pàg. 34, al llistat dels espais del catàleg, el num. 20 és la proposta de Parc Agrari de l’Alt Empordà, el num 32 és la proposta de Parc Agrari del Baix Empordà, i el num 153 çes al proposta de Parc Agrari de la Vall d’en Bas.
De la pàg. 53 a 55, tracta dels aspectes jurídics al voltant dels espais d’especial valor agrari
L’apartat 12.5 (La planificació ambiental i l’ordenació del territori. La conveniència d’impulsar una planificació territorial i sectorial atenent a criteris d’ordenació global referència a les mesures de finançament) resulta molt interessant doncs incideix en la necessitat d’impulsar la redacció i la provacó del Pla Territorial Sectorial Agrari (entre altres) com a instruments de planejament i ordenació del territori.
Diputació de Girona (Medi Ambient i Territori). Abril 2009. La Copa SCCL, Associació de Naturalistes de Girona).
Enllaços d’interès:
Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les comarques gironines
Cartes del Paisatge de Catalunya
La Carta del Paisatge (regulada per la Llei 8/2005 i el decret 343/2006) és un instrument voluntari de concertació entre agents d’un territori orientat a promoure la millora del paisatge i de la qualitat de vida mitjançant l’establiment d’objectius, acords i estratègies de gestió. Aquestes han de tenir en compte el contingut i les directrius del Catàleg del Paisatge corresponent a l’àmbit de la pròpia carta. Les cartes del paisatge han de ser documents de referència a l’hora d’establir polítiques d’ordenació territorial per part de l’Administració.
Enllaços d’interès:
Web de l’Observatori del Paisatge: estat actual de les cartes del paisatge elaborades
Documents relacionats:
Carta del Paisatge, un instrument col·lectiu i voluntari de compromís a favor del paisatge
Parc Agrari, propostes de definició
La manca de legislació específica que reguli les actuacions de protecció i gestió dels espais agraris fa que la figura de Parc Agrari no tingui una definició jurídica, anàlogament a la que tenen els parcs natrurals. No obstant, el Consell de Protecció de la Natura, en la seva Memòria pel període 1990-1993 (pàg.45), entenia els Parcs Agraris com «aquella àrea en què l’Administració pública vol intervenir activament per preservar-la de la seva incorporació al procés urbà i aplicar mesures econòmiques, polítiques, social, tècniques, educatives i mediambientals per tal d’assegurar la seva continuitat d’ús procurant la incorporació i la millora tecnològica de les explotacions agrícoles«.
Del document de conclusions del Seminari sobre la Futura Llei d’Espais Agraris de Catalunya en podem extreure una altra proposta. L’article 11 exposa que «un parc agrari o espai agrari de gestió especial ha de tenir específicament el propòsit de facilitar i garantir la continuïtat de l’ús agrari per tal de desenvolupar-hi tot el seu potencial producitu agrari, econòmic en general, social, cultural i ambiental. Aquesta mena d’àmbits de gestió agrària s’entenen amplis i coherents, preferentment amb visió supramunicipal«.
D’altra banda, els objectius exposats en el Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat (art.2), també serveixen com a base per la reflexió del què ésun Parc Agrari: «assolir la preservació i millora d’un espai agrari, integrat pels recursos agrícoles i naturals de la vall Baixa del Llobregat, com un element equilibrador del territori metropolità, que s’ha de caracteritzar per una ordenació i gestió orientada a aconseguir unes explotacions viables en el marc d’una agricultura sostenible, integrada en el territori i en l’entorn natural, i a atorgar un ús social ordenat en aquest espai, configurant un paisatge agrari característic i de qualitat que doni identitat a aquest territori«.
Parcs Agraris de Catalunya
La zona del Baix Llobregat fou la primera de Catalunya en acollir la figura d’un Parc Agrari que actués com a dinamitzador de l’activitat agrària i que promogués les normatives necessàries per a la protecció dels sòls agraris. Seguint aquest model d’intervenció, d’altres zones de Catalunya han promogut el desenvolupament d’organismes de gestió dels espais agraris (com el cas de Sabadell).
Paral·lelament des de la societat civil i des del propi sector agrari s’han fet nombroses propostes de protecció i gestió d’espais agraris determinats, la major d’ells ubicats en l’àmbit periurbà de Barcelona. A continuació us citem les propostes que han tingut més ressò i a l’entorn de les quals el debat continua viu:
Parcs Agraris en funcionament:
Parc Agrari del Baix Llobregat
Parcs agraris en fase de formulació:
Parcs Agraris en fase de proposta:
Espai Agrari de les Cinc-Sènies de Mataró
Parc Rural o Parc Agrari? Les propostes de Parcs Rurals a Catalunya
Si no existeix conveni sobre la definició per Parc Agrari, no és d’extranyar que no n’existeixi tampoc per Parc Rural. No obstant, en el territori es van desenvolupant iniciatives que ens proposen aquesta diferenciació, i això no pot ser fruit només de la casualitat.
El propi Diccionari de la Llengua Catalana tracta els mots rural i agrari com a quasi-sinònims, doncs ambdós tenen la mateixa definició: «Relatiu o pertanyent al camp«. No obstant, malgrat que ambdós evidentment fan referència al camp, sembla evident que hi ha una diferència de matisos: agrari evoca a una activitat econòmica (l’agricultura) irural a un àmbit (un espai) on hi predomina aquesta activitat. La diferència entre Parc Agrari i Parc Rural és, segurament, una qüestió del pes específic que hi té l’activitat agrària, en aquest cas entesa únicament com a activitat econòmica. L’objectiu d’un Parc Agrari és principalment dinamitzar l’activitat agrícola; en un Parc Rural s’hi barregen els aprofitaments agrícola, d’oci, de paisatge i de medi ambient. És una qüestió, doncs, de «l’atribució percentual que té cada àmbit» (Blas et al, 2007) dins l’àrea del Parc.
A Catalunya hi ha actualment la proposta de creació de tres Parcs rurals: el Parc Rural de Torre Negra, el Parc Rural de Montserrat i el Parc Rural de la Vall del Llémena.
Ens pot ajudar a aquesta reflexió el document Proposta de Parc Rural a la Vall de Llémena (Blas et al, 2007).
Els espais agraris en els Parcs Naturals: dos exemples de gestió
El Garraf i el Montseny són dues àrees on l’agricultura té una presència mínima (en superfície). Les figures de protecció i els plans de gestió que s’han fet dins el marc de la normativa vigent sobre espais naturals a Catalunya en aquests espais ha tingut en compte els usos agrícoles en ambdós casos:
1) l’Espai Natural del Garraf: dins l’àmbit del Pla s’ha identificat una Zona d’Usos Agrícoles, en les quals l’activitat agrícola hi és permesa sota una sèrie de regulacions específiques (capítol VI, art.46-50).
2) el Parc del Montseny: els enclavaments agrícoles estan identificats en la cartografia elaborada pel Pla Especial. Dins aquests enclavaments el pla regula les actuacions sobre les edificacions, els moviments de terres, la crema de restes vegetals i, en general, totes les activitats agràries, ramaderes i forestals que es desevolunpin dins l’àmbit del Parc (capítol V, art.84-92).
A la web de la Diputació de Barcelona (DiBA) trobarem els plans de gestió dels diferents parcs ubicat dins l’àrea de la DiBA.
Enllaços d’interès:
Web de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
Documents relacionats:
Pla Especial de Protecció del medi físic i del paisatge de l’Espai Natural de Garraf
Pla Especial de Protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural del Montseny
El Pla d’Espais Naturals de Catalunya: legislació vigent
La Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de protegir els espais naturals més importants de Catalunya i representatius de la variabilitat biològica i de paisatge existent en el nostre territori, ha promogut una sèrie de legislacions per «conservar, gestionar […] i restaurar i millorar la diversitat genètica, la riquesa i la productivitat dels espais naturals de Catalunya».
La Llei 12/1985 d’espais naturals establí els objectius en matèria de protecció d’espais naturals i les mesures a realitzar per l’Administració. Alhora es van definir les figures jurídiques de protecció d’aquests espais: a) parcs nacionals, b) paratges naturals d’interès nacional, c) reserves naturals i d) parcs naturals (art.21). Cadascuna de les figures presenta unes singularitats definides en el reglament. En els parcs nacionals i reserves naturals l’activitat agrícola no està permesa; en els paratges naturals d’interès nacional i parcs naturals sí que està permès l’ús agrícola, sempre sota una sèrie de normatives desenvolupades en el pla de gestió del parc.
El Consell de Protecció de la Natura és l’òrgan consultiu en matèria de protecció de la natura (Decret 239/1986). Tots els espais naturals que són protegits per l’administració formen part del Pla d’Espais d’Interès Naturals, aprovat mitjançant el Decret 328/1992. L’article 1 d’aquest decret especifica que és objecte del Pla potenciar «els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals […], principals fonts de vida de la majoria d’habitants dels municipis que» són inclosos en els parcs.
Enllaços d’interès:
Web dels Parcs Naturals de Catalunya (Generalitat de Catalunya)
Plataforma de Custodia del Territorio
.jpg){kind=small}
La Fundación BIODIVERSIDAD, òrgan públic depenent del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, ha creat aquesta plataforma per impulsar les iniciatives de custòdia en el territori español i per actuar com a punt de convergència de les diferents xarxes de custòdia que existeixen a nivell local.
En el portal web de la Plataforma trobarem nombrosa informació relacionada amb temes de custòdia, així com una descripció de les diferents actuacions que s’estan fent en el territori.
Enllaços d’interès:
Xarxa de Custòdia del Territori (XCT)
La Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) és una organització sense ànim de lucre i de caràcter tènci i divulgatiu que té per objecte impulsar la custòdia del territori. Aquest organisme assessora i dóna suport a les entitats de custòdia, promou el desenvolupament legislatiu de la normativa referent a la custòdia i ha elaborat nombrosos manuals de referència en l’àmbit de la custòdia.
Enllaços d’interès:
Facebook
LinkedIn
Twitter
