Categories
El Punt Avui – Refer els límits de la zona PEIN a Pals
El govern de Pals vol refer els límits de la zona PEIN
Encarreguen un estudi per desafectar 94.000 m² a canvi de protegir-ne “el triple”. L’oposició no ho veu clar
Servià va argumentar que el conjunt de zones PEIN ha estat objecte de “múltiples modificacions de límits que eren fruit de múltiples errors” i va confirmar que proposaran a la Generalitat que defensi davant la UE la desafectació dels 94.000 m² de Rodors. A canvi, però, va afegir que volen compensar la pèrdua amb “300.000 m² d’una qualitat ambiental molt superior”.
Al regidor de l’oposició no el van convèncer els arguments i va qüestionar que el consistori hagi de pagar els 2.000 euros de l’estudi quan la modificació urbanística parteix d’un promotor privat: “Quin interès públic té això?”, va inquirir. Servià va replicar que la despesa es fa per prevenir indemnitzacions superiors si hi ha contenciós: “Ens gastem 2.000 euros per resoldre un problema que ens en pot costar molts més.”
LES XIFRES
Nou POUM per evitar mals majors
El consistori està revisant el pla general urbanístic (POUM) per posar fre a diverses reclamacions de propietaris privats. I la regidora d’Urbanisme va posar com a exemple una sentència desfavorable que obliga el municipi a indemnitzar un altre privat amb una suma de 4,5 milions d’euros pels greuges que va denunciar que li provocava el planejament. El govern de Pals, però, ha pactat amb el denunciant la suspensió de la sentència mentre s’ajusten els paràmetres en el nou POUM. En el cas de Rodors també s’actua per evitar reclamacions judicials.
Jornada «Els cortals empordanesos»
Els cortals empordanesos. De la baixa edat mitjana al segle XXI. PROGRAMA_jornades_cortals_empordanesos
20 de desembre de 2014. SALA DEL GRA, Ecomiseu-farinera. Castelló d’Empúries.
Jornada d’estudi en homenatge a Albert Compte Freixanet.
Una de les particularitats del litoral alt empordanès és l’existènica d’un tipus d’explotació agrària, amb fort component ramader i vinculació a les zones humides, que rep la denominació de cortal. El procés de construcció dels cortals té el seu origen en el període baixmedieval i va intensificar-se a partir dels segles XVI i XVII, en paral·lel a la colonització agrícola del territori.
L’objectiu d’aquesta jornada és reunir un grup d’investigadors que està estudiant aquest tipus d’explotacions agrícoles en diferents períodes històrics per tal d’analitzar la seva transformació al llarg del temps, tant des d’una perspectiva econòmica com social i paisatgística. També volen plantejar la jornada com un petit homenatge a Albert Compte i Freixanet, qui al llarg de la seva vida va dedicar una atenció especial a la comprensió històrica i geogràfica dels cortals empordanesos.
La jornada està adreçada a tothom qui hi estigui interessat i s’ha programat paral·lelament a l’exposició temporal «Paisatge latent. Closes, Cortals i Cortalers».
Ponències d’Agroterritori en el COLORURAL 2014
Us fem arribar les comunicacions que els diferents menbres i col·laboradors de la Fundació Agroterritori hem presentat en aquesta edició del col·loqui del Grup de Treball en Geografia Rural de l’Associación de Geógrafos Españoles en el XVII Coloquio COLORURAL 2014 celebrat a Girona del 3 al 6 de setembre.
cluster_vitivinicola_AltPenedes
transformacion_espacio_agrario
Actualitzacions dels programes de treball Horizon2020
La Comissió Europea va aprovar el 22 de juliol passat una primera actualització dels programes de treball 2014-2015 de Horizon 2020 corresponent a les convocatòries que tenen data de tancament al 2015. Les actualitzacions estan enfocades a confirmar els imports de les convocatòries pel 2015, i ena alguns casos poden incloure lleugeres modificacions en la descripció dels topics, per la qual cosa us recomanem descarregar-vos els programes de treball actualitzats al Research Participant Portal http://ec.europa.eu/research/participants/portal/desktop/en/home.html
Aquesta actualització també ha servit per implementar dos nous instruments: un pilot denominat Fast Track to Innovation (FTI) i 5 Innovation prizes.
Els FTI s’implementaran a partir de Gener del 2015 per al període 2015-2016 amb 200 M euros de pressupost. Seran pilots orientats a les tecnologies i les seves aplicacions, que proveiran finançament a les accions properes al mercat i orientades a negoci.
Els Innovation prizes premiaran els projectes orientats a solucionar problemes concrets i reptes socials: «Reducing the Mis-use of Antibiotics», «Breaking the optical transmission barriers», «Collaborative Sharing of Spectrum», «Reduction of Air Pollution» i «Food-Scanner».
Trobareu més informació a: http://europa.eu/rapid/press-release_MEMO-14-492_en.htm
Fòrum Catalunya 21 Territori i Urbanisme
Alternatives per al territori i l’urbanisme a Catalunya
Josep M. Llop, president de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT)
El Fòrum Catalunya 21 Territori i Urbanisme. Estat i Alternatives (http://forum.scot.cat/), organitzat per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), ha preparat el Congrés 2014. Un procés de gairebé dos anys de diàlegs, amplis i transversals, que ha involucrat més de tres-centes persones, ha donat els materials de base per acabar de concretar propostes al voltant de l’ordenació del territori i l’urbanisme del país, en una doble perspectiva: la crisi de model i el procés de sobirania de la mateixa societat catalana.
El Fòrum de la SCOT s’inicià el juliol del 2012 i és una plataforma de pensament, de diàleg, de debat i de proposta. Al llarg d’aquests dos anys, dotze Grups de Diàleg han estat construint reflexions i formulant propostes, que es concretaran i presentaran el proper 27 de setembre a l’IEC. Posteriorment, s’obrirà un període d’aportacions i valoracions, i el document definitiu es farà públic abans d’acabar l’any.
Volem proposar alternatives per a Catalunya amb un esperit de servei al país, amb un mètode de treball coŀlectiu i amb una finalitat comunitària. Considerem que els resultats del Fòrum de la SCOT en són un exemple. I, amb aquest esperit —l’esperit constitutiu de la mateixa SCOT, entitat hereva del Primer Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) i, concretament, de l’Àmbit VIII sobre l’Ordenació del Territori i Urbanisme—, el procés està obert a tothom.
Els Grups de Diàleg han reflexionat sobre temes diversos:
— «El factor territorial en la millora de l’eficiència administrativa», amb l’objectiu d’analitzar les realitats urbanes i territorials com a base de futures àrees de cooperació i prestació conjunta de serveis.
— «Bases per a un nou contracte territorial i urbà», en què s’han revisat a fons les transformacions urbanes pel que fa als fonaments econòmics, des d’un repartiment més equitatiu de la distribució de càrregues i beneficis fins a les noves formes de socialitzar el desenvolupament.
— «L’escenari ambiental: l’espai urbà com a ecosistema», per a desenvolupar temàticament les reflexions i idees subjacents vinculades a l’estat del món ambiental en relació amb l’ordenació i el tractament del territori.
— «Mobilitat, formes d’organització i gestió dels transports públics», amb la finalitat d’establir, en el context de crisi, les prioritats en infraestructures de transport en relació directa amb el model de mobilitat del país.
— «Veus i discursos urbans i territorials emergents», en que s’ha analitzat el moment actual de les polítiques urbanes i territorials des d’una perspectiva crítica, identificant i conceptualitzant allò que podríem considerar veus i discursos territorials emergents.
— «Ètica en l’urbanisme i l’ordenació del territori», per a detectar les idees, els valors i les actituds que fan realitat una ètica de la responsabilitat, aplicada al pensament, a les polítiques, a la planificació i a la gestió de la ciutat i del territori.
— «Responsabilitat i lleialtat de l’Administració pública», amb l’objectiu d’identificar formes de gestió més transparent i de més cooperació amb els agents del territori i l’urbanisme, i cercar alternatives per a materialitzar fórmules més eficients d’impulsar les actuacions de present i de futur.
— «Forma urbis: reptes, processos i tendències del desenvolupament de la ciutat». El debat s’ha centrat al voltant del creixement urbà, entès no sols com a extensió, sinó també des la perspectiva de la transformació dels teixits obsolets i del seu potencial de regeneració.
— «Ruralitat i urbanitat: nous reptes per al territori català al segle XXI». S’ha volgut cercar una mirada actual i més respectuosa vers l’espai agrari i rural de Catalunya, incorporant aportacions dels ens socials i dels ens institucionals d’aquest àmbit.
— «Turisme i territori, ciutat i litoral». S’ha reflexionat sobre les possibilitats de convertir el turisme en un actiu en favor del territori, en una activitat amb capacitat per a revitalitzar, rehabilitar i recrear els nostres paisatges.
— «Polítiques de sòl i habitatge: la dimensió territorial, social i econòmica dels reptes de futur», en què s’ha plantejat la reformulació o l’evolució de les línies d’actuació que han d’articular les polítiques de sòl i habitatge dels propers anys, les quals s’han vist especialment afectades per l’actual context de crisi econòmica i financera (tant pública com privada), d’agudització de la pobresa i de pèrdua generalitzada de poder adquisitiu i d’enfonsament del sector immobiliari.
— «Paisatge, urbanisme i desenvolupament territorial en temps de crisi: reptes i oportunitats». L’objectiu d’aquest darrer debat ha estat reflexionar sobre la vigència i la validesa dels conceptes, instruments i estratègies que han fonamentat les polítiques de paisatge i les oportunitats que ofereix per a superar els reptes del desenvolupament territorial actual.
Les sis idees bàsiques, per a millorar el territori i l’urbanisme a Catalunya, que aporta la primera lectura dels treballs que està elaborant la secretaria tècnica del Fòrum són les següents:
1) Un estil de treball que es fonamenta en l’esperit transversal, interdisciplinari, de diàleg, que és constitutiu de la mateixa SCOT.
2) Una visió més estratègica del territori, que recuperi el principi bàsic del «model territorial de Catalunya» com a element definidor de les polítiques públiques.
3) Una planificació flexible, que es tradueixi en instruments de planificació més concisos, breus i clars, que pugui entendre la societat i que es pugui fer seva.
4) Una actuació adaptada a la realitat, més flexible, que, sense trair la visió estratègica, faciliti les fórmules de gestió de les propostes de planificació abans caracteritzades.
5) Una avaluació coŀlectiva, que marqui un govern obert que accepti una supervisió pública efectiva, dins el criteri general d’una major amplitud de la presència de les persones en la política.
6) Creació de noves alternatives que emergeixin de la societat i per a la societat. Aquest criteri d’emergència no té només el sentit més comú de pensament de baix a d’alt, sinó també de la necessitat actual, i de la capacitat corresponent, de crear aquestes noves alternatives emergents per a i des de la societat.
Després dels debats, ara ja tenim les bases. El procés, però, continua i, com ja hem dit, és obert al conjunt de la societat.
Parcs als comunals, article d’Ismael Vaccaro
Us fem arribar l’article d’Ismael Vaccaro sobre «Parcs als comunals. La patrimonialització de la muntanya al Pallars Sobirà«, on s’analitza més enllà dels valors ambientals dels paisatges de la comarca, les polítiques de conservació que s’hi desenvolupen.
Podeu expressar la vostra opinió a través dels comentaris al post: http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/llibresgencat/
Entrevista Jordi Riembau (HORA L, CadenaSer)
‘HORA L’ Jordi Riembau (Llet Nostra): ‘Som una marca catalana, envasem en català, no crec que tinguéssim molt d’èxit, a fora, a Europa».
Jordi Riembau és el nou president de Llet Nostra, la marca líder a Catalunya. Aquest migdia ha passat per l’HORA L. (Jordi Corominas i Cordomí)
http://www.cadenaser.com/catalunya/audios/hora-l-jordi-riembau-llet-nostra-som-marca-catalana-envasem-catala-crec-tinguessim-molt-d-exit-fora-europa/csrcsrpor/20140723csrcsrcat_24/Aes/
Seguiment del #PleMonAgrari al Twitter
La Fundació Agroterritori va assistir al 5è debat monogràfic sobre el món agrari al Parlament de Catalunya el dimecres 9 de juliol de 2014.
5è debat monogràfic sobre el món agrari
En aquest enllaç trobareu el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, corresponent al 9 de juliol de 2014: http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/10p068.pdf
—-
A continuació, text de Ruralcat: http://www.ruralcat.net/web/guest/noticia/-/journal_content/2002/10136/7837509/el-ple-del-parlament-aprova-20-resolucions-per-al-mon-rural
El 5è debat monogràfic sobre el món agrari al Parlament de Catalunya, celebrat el 9 de juliol de 2014, ha acabat amb l’aprovació de 20 resolucions que contenen un centenar d’acords, i que tenen com a objectiu global potenciar el desenvolupament rural, el progrés del sector agrari i pesquer i la competitivitat.
La setmana passada va tenir lloc el debat monogràfic d’Agricultura al Parlament de Catalunya, en el qual s’han repassat els principals indicadors del sector i el balanç del compliment dels acords de l’anterior debat monogràfic (abril 2010) i han exposat les polítiques que ha desenvolupat el Govern durant aquests darrers 4 anys per impulsar l’activitat econòmica i la competitivitat del sector agroalimentari, pesquer i forestal de Catalunya.
Així mateix, han exposat els reptes i oportunitats que comporta la conjuntura socio-política i econòmica actual i, sobretot, els requeriments i exigències que planteja el nou escenari de la política agrària i pesquera de la Unió Europea per al període 2014-2020.
En aquest sentit, el conseller Josep Maria Pelegrí va defensar que el model de regionalització de la nova PAC imposat per l’Estat ha estat clarament lesiu per a Catalunya, ”no pot ser que un pagès català rebi la meitat que un de les resta d’Espanya, o un terç del que reben els alemany”. Per això, va anunciar el conseller, Catalunya demanarà la revisió del model el 2015, especialment pel que fa als ajuts a la fruita seca i a l’olivera, els drets de la vinya i els ajuts a la fruita que rep un tracte clarament discriminatori.
Pel que fa al model de política pesquera que ens imposa Brussel.les, que deixa fora els ajuts més del 90% de la flota catalana de proximitat, el Govern reclamarà a l’Estat una participació més equitativa del Fons Europeu de la Pesca pel proper període de programació més d’acord amb el pes específic que té el sector català dins el conjunt de l’Estat i que és molt superior al 3% de participació durant el període 2013-2016.
—
Principals temes
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha volgut destacar que les resolucions aprovades estan vinculades als següents temes i polítiques:
1. Facilitar i fer viable la vida en el món rural i pesquer
- Facilitats per a l’accés a l’habitatge per a joves en petits nuclis rurals
- Ampli paquet de mesures contra els robatoris al camp
- Pla de camins rurals coordinant l’acció de les diferents administracions implicades
- Tenir present la mobilitat agrària en la planificació de xarxes viàries
- Dinamitzar el litoral català i el sector pesquer
2. Innovació, transferència i formació
Analitzar l’oferta formativa al món rural, en especial d’FP, que existeix al territori, analitzar les necessitats i apostar per implementar la formació en aquells àmbits, sectors i estudis lligats al territori per implementar, per al curs acadèmic 2015-2016, una oferta formativa al món rural, en especial d’FP, adequada a la realitat socioeconòmica del territori.
- Promoure acords amb les universitats catalanes i els centres educatius per fer formació a distància.
- Potenciar l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel•ligent de Catalunya amb l’objectiu de desenvolupar les tecnologies de la informació i la comunicació en la producció agrícola i ramadera incloses en un dels àmbits sectorials líder (àmbit alimentari) que preveu l’estratègia catalana del RIS3CAT.
3. Regulació de mercats
Impulsar tots aquelles instruments que permetin que el productor sempre pugui rebre un preu per sobre del preu de cost:
- Presentar al Parlament un paquet legislatiu que permeti la regulació, en l’àmbit de Catalunya, de les interprofessionals, els contractes tipus, les agrupacions i organitzacions de productors, així com l’actualització de la regulació de les llotges, cordi de bones pràctiques comercial i agràries i altres mecanismes que assegurin la transparència dels mercats.
4. Internacionalització
- Realitzar les actuacions necessàries per a incrementar la presència de Catalunya en les institucions europees del sector agroalimentari, en les xarxes les europees ja existents.
- Enfortir la Promotora d’Exportacions Catalanes, Prodeca, i dotar-la en els propers pressupostos dels recursos econòmics i de personal adients per a desenvolupar i executar amb més eficàcia els objectius d’acompanyament a l’empresa agroalimentària i de posicionament internacional de la Catalunya agroalimentària.
5. Biodiversitat i dinamització del sector forestal
Establir protocols de prevenció i lluita contra espècies invasores.
- Desenvolupar una gestió eficient de la fauna salvatge, així com desplegar la normativa referent a la comercialització de carn de caça.
- Crear la “marca de productes dels parcs naturals” per fomentar el seu consum, i reconèixer el seu paper en la conservació dels espais.
- Promoure la generació de conreus en mosaic, adequats per a millorar l’eficiència de la prevenció d’incendis i l’augment de la biodiversitat.
- Promoure la gestió activa de les masses forestal i la multifuncionalitat del bosc.
Aplicar i consolidar el recentment aprovat Pla General de Política Forestal.
6. Simplificació de l’Administració agrària
- Modernitzar els canals de comunicació entre l’administració agrària i el ciutadà per accedir de manera àgil a la informació que li afecta
- Potenciar la declaració responsable per tal de substituir l’aportació de documentació per part dels interessats en un procediment administratiu, sempre que sigui possible.
- Facilitar els tràmits als ciutadans mitjançant la comunicació prèvia, l’eliminació de registres administratius i el foment de l’administració electrònica.
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Ma Pelegrí ha fet una “valoració positiva del resultat del debat, malgrat les crítiques que ens ajuden i estimulen a treballar més i millor pel nostre sector agroalimentari, pesquer i forestal de Catalunya, i ha expressat la voluntat del Govern de continuar treballant en la línia que s’ha portat fins ara per acordar i consensuar amb el sector aquelles polítiques i prioritats que l’ajudin a potenciar el desenvolupament rural i a millorar el progrés, el benestar i la qualitat de vida al mon rural”.
CE: beneficios del uso de multifondo en desarrollo rural
La Comisión Europea insiste en los beneficios que un uso coordinado del multifondo puede aportar a las políticas de desarrollo rural y espera que esta práctica se convierta en el estándar europeo
01/07/2014 Área: Noticias sobre la REDR Fuente: REDR
En su labor de defensa de la aplicación del multifondo en la metodología LEADER a través del Desarrollo Local Participativo (DLP), las Redes Nacionales (REDR y REDER) enviaron una serie de cartas consensuadas por ambas entidades y firmadas por los dos presidentes, en las que se solicitaba a la Comisión que estableciera la obligatoriedad de la aplicación de DLP bajo metodología Leader con implementación del plurifondo, tal y como se refleja en el espíritu del reglamento del MEC. Las misivas se enviaron al presidente de la Comisión Europea, al presidente del CESE, al presidente del Comité de las Regiones y a los comisarios de Agricultura, Política Regional y Empleo y Asuntos sociales.
Ahora, la Comisión Europea ha respondido con una carta a las Redes de Desarrollo Rural Nacionales, en la que apoya firmemente el enfoque local en el desarrollo territorial y el uso integrado de los Fondos EIE, incluyendo el Desarrollo Local Participativo (DLP). “De esta manera –dice la Comisión en su misiva-, mientras que por un lado se requiere la concentración en algunas prioridades de inversión claves, las Disposiciones Comunes del Reglamento (DCR) también tienen en cuenta la dimensión regional y local en el logro de los principales objetivos de la Estrategia Europa 2020”. La Comisión cree firmemente que el Desarrollo Local Participativo (DLP) tiene un gran potencial para el impulso de la participación de los ciudadanos y de los agentes socioeconómicos locales, por ejemplo, en materia de desarrollo rural o de regeneración de barrios urbanos. Por tanto, la Comisión recomienda encarecidamente a los Estados miembros la aplicación del DLP en el ámbito del FEDER.
La Comisión Europea afirma que no dejará de comprobar que el Acuerdo de Asociación Español y los Programas Operativos tengan debidamente en cuenta la dimensión urbana y territorial, de acuerdo con las DCR. Sin embargo –recuerda- la aplicación del DLP sólo es obligatorio para el FEADER, ya que para los demás Fondos EIE es aún voluntario. Se lamenta de que la implementación del DLP fuera del FEADER y de los ámbitos tradicionales del FEMP ha sido muy limitada hasta ahora. Algunos Estados miembros se han referido a los sistemas nacionales de enfoques participativos que se utilizan ya en las zonas urbanas. En todo caso, se deberá garantizar la coordinación y las sinergias en la aplicación de los Fondos de EIE.
Como ya fue ratificado por la Comisión, en el FEDER hay un requisito legal de invertir un mínimo del 5% en estrategias urbanas integradas que aborden los aspectos económicos, ambientales, climáticos, cambios demográficos y sociales que afectan a las zonas urbanas, teniendo en cuenta también la necesidad de promover los vínculos entre las zonas urbanas y rurales. La Comisión anima a los Estados miembros a utilizar enfoques de abajo a arriba como un componente básico de las estrategias urbanas, y ya ha proporcionado orientación sobre DLP con el fin de ayudar a los Estados miembros, a las autoridades locales y a todos los interesados en la planificación y el uso de este nuevo instrumento. Insiste en los beneficios que un uso coordinado de los diferentes Fondos EIE o multifondo puede aportar a las políticas de desarrollo rural, y espera que esta práctica se convierta en el estándar europeo.
Facebook
LinkedIn
Twitter
