Categories
L’agricultura periurbana a l’encreuament dels territoris. Situació i qüestions sobre Montpellier
«La coherència territorial de les noves aglomeracions imposa integrar els espais agrícoles al projecte urbà i la durabilitat de l’agricultura periurbana tendeix a esdevenir un repte de la societat sobrepassant les fronteres del món agrícola«. En aquest estudi els autors, conscients de l’importància de l’activitat agrícola per la durabilitat dels espais periurbans a la zona de Montpellier, fan un anàlisi de la situació de les explotacions agrícoles de la zona i del mercat de la terra, com a punt de partida per endegar un projecte de gestió d’aquests espais, on els agricultors en siguin els princiapls actors.
Jarrige F, Jornades Olivier de Serres, Fòrum Agrònoms i Territoris, 12-13 de setembre del 2002, Montpellier
Enllaços d’interès:
Web de l’INRA – Jornades Olivier de Serres 2002
Documents relacionats:
L’agricultura periurbana a l’encreuament dels territoris. Situació i qüestions sobre Montpellier
Llei 15/2002 d’ordenació vitivinícola
Aquesta Llei regula el sector productiu del vi (tant la part agronòmica relacionada amb la vinya com la d’elaboració del vi). També les Denominacions d’Origen catalanes (DO) i l’INCAVI. Adjudica a les administracions públiques la responsabilitat de fomentar la vinya i la promoció d’un consum responsable del vi.
Estat Espanyol. BOE núm.177, de 25.7.2002
Documents relacionats:
El futur dels espais agraris
És el títol de la conferència que va pronunciar Josep Montasell, director del Parc Agrari del Baix Llobregat, amb motiu dels 25 anys de l’Institut Català d’Estudis Agraris, ICEA. L’autor es planteja el futur dels espais agraris periurbans i posa de manifest la importància de l’actitud (per davant del valor econòmic) respecte el futur d’aquests espais.
Montasell J, Congrés pel 25è aniversari del l’ICEA. Barcelona, 27 de maig de 2002.
Documents relacionats:
El parque rural: un instrumento de vertebración de los sistemas urbanos
Des de la perspectiva urbanística els Parcs Rurals emergeixen com una figura útil per contenir el creixement del teixit urbà i per mantenir les funcions que tenen els espais agraris pels ciutadans. A través de l’anàlisi dels casos del periurbà de Sant Sebastià, els autors fan una revisió dels mecanismes de planificació territorial que s’estan activant per protegir les zones periurbanes i de la resposta que donen els propis agricultors respecte als projectes engegats per protegir l’ús agrícola dels seus terrenys.
Cruz J, Documents d’Anàlisi Geogràfica, 42:71-94 (2003)
Documents relacionats:
El parque rural: un instrumento de vertebración de los sistemas urbanos
Llei d’Urbanisme de Catalunya
Aquesta llei regula com les administracions públiques competents en la matèria planifiquen o defineixen el model urbanístic de ciutat i el desenvolupen amb la participació dels propietaris i la resta d’operadors públics i privats. Es a dir, abasta l’ordenació, la transformació la conservació i el control de l’ús del sòl, del subsòl i del vol, llur urbanització, edificació i usos. També la conservació i rehabilitació de les obres, edificis i instal•lacions.
La norma estableix que els Plans Directors coordinen el planejament urbanístic, concreten l’emplaçament de les infraestructures, protegeixen el sòl no urbanitzable, inclouen determinacions sobre urbanisme sostenible i programen polítiques supramunicipals de sòl. Aquesta Llei només admet nous habitatges en sòl no urbanitzable si aquests estan vinculats a explotacions agràries (agrícola, ramadera, forestal o rústica). D’altra banda, adverteix que les normes de planejament són competència del Departament de Política Territorial i Obres Públiques per complementar o substituir els POUM en diversos supòsits.
Documents recents:
RD 2/2002, aplicació del programa Leader + a l’Estat Espanyol
Decret normatiu que fixa les bases per l’aplicació del programa Leader + a l’estat espanyol.
Estat Espanyol. BOE núm.11, de 12.01.2002
Documents relacionats:
Llei 18/2001 d’orientació agrària
L’objectiu de la llei és» establir els objectius de l’actuació de l’Administració de la Generalitat i dels agents econòmics i socials en els àmbits agrícola, ramader, forestal i agroindustrial». Es tracta del document normatiu que exposa les línies d’actuació de la Generalitat en el sector agrari.
La llei estableix en l’article 5 els objectius de l’administració en l’àmbit de desenvolupament rural i l’equilibri territorial. Alhora estableix com a línia d’actuació «la protecció dels sòls agraris, especialment els situats en zones amb fortes pressions urbanístiques» (art.6.b). La Disposició Addicional cinquena obliga al departament d’agricultura a emetre un informe «durant la tramitació de les figures de planejament urbanístic», amb objecte de valorar les repercussions de les actuacions sobre sòl no urbanitzable respecte el funcionament de l’activitat de les explotacions agràries. D’altra banda els apartats g,h de l’article 4 reclamen la creació d’un òrgan administratiu que s’ocupi de gestionar el mercat de la terra i promogui la incoporació al mercat de les terres on s’hi ha cessat l’activitat agrària.
Generalitat de Catalunya. DOGC núm.3549 de 9.1.2002
Documents relacionats:
Llei 18/2001 d’orientació agrària
Llei 24/2001, de reconeixement de l’Alt Pirineu com àrea funcional de planificació
L’article 2.2 de la llei 1/1995 estableix els àmbits territorials que seran unitats funcionals en aspectes de planejament. Aquesta divisió del territori ha estat modificada per la present llei, la qual incorpora una nova àrea funcional: Alt Pirineu i Aran.
Generalitat de Catalunya. DOGC núm.3563, de 29.1.2002
Documents relacionats:
Llei 24/2001, reconeixement de l’Alt Pirineu com àrea funcional
Per l’horta
Plataforma de defensa de les hortes de València, organitzant nombroses activitats per a la promoció dels productes locals i la sensibilització de la ciutadania a l’entorn de la importància de preservar aquests espais.
Enllaços d’interès: Enllaç al web de l’organització Per l’Horta
Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes
Aquest decret estableix la normativa aplicable a les explotacions ramaderes en relació amb la correcta gestió de les dejeccions.
És obligació d’aquestes explotacions establir un Pla de gestió de les dejeccions(art.4) i documentar totes les actuaciones referents a les dejeccions en el Llibre de les dejeccions ramaderes (art.5). Alhora el Decret estableix la normativa aplicable al transport de les dejeccions (art.7).
Generalitat de Catalunya. DOGC, núm.3447, de 7.8.2001
Documents relacionats:
Facebook
LinkedIn
Twitter
