Llei d’Urbanisme de Catalunya
Aquesta llei regula com les administracions públiques competents en la matèria planifiquen o defineixen el model urbanístic de ciutat i el desenvolupen amb la participació dels propietaris i la resta d’operadors públics i privats. Es a dir, abasta l’ordenació, la transformació la conservació i el control de l’ús del sòl, del subsòl i del vol, llur urbanització, edificació i usos. També la conservació i rehabilitació de les obres, edificis i instal•lacions.
La norma estableix que els Plans Directors coordinen el planejament urbanístic, concreten l’emplaçament de les infraestructures, protegeixen el sòl no urbanitzable, inclouen determinacions sobre urbanisme sostenible i programen polítiques supramunicipals de sòl. Aquesta Llei només admet nous habitatges en sòl no urbanitzable si aquests estan vinculats a explotacions agràries (agrícola, ramadera, forestal o rústica). D’altra banda, adverteix que les normes de planejament són competència del Departament de Política Territorial i Obres Públiques per complementar o substituir els POUM en diversos supòsits.
Documents recents: