Des de la perspectiva urbanística els Parcs Rurals emergeixen com una figura útil per contenir el creixement del teixit urbà i per mantenir les funcions que tenen els espais agraris pels ciutadans. A través de l’anàlisi dels casos del periurbà de Sant Sebastià, els autors fan una revisió dels mecanismes de planificació territorial que s’estan activant per protegir les zones periurbanes i de la resposta que donen els propis agricultors respecte als projectes engegats per protegir l’ús agrícola dels seus terrenys.

Cruz J, Documents d’Anàlisi Geogràfica, 42:71-94 (2003)

Documents relacionats:

El parque rural: un instrumento de vertebración de los sistemas urbanos