Categories
Projecte Interreg IV RURURBAL (Consell Comarcal del Vallès Oriental)
Recentment s’ha aprovat el projecte Rururbal, presentat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental, en col·laboració amb el DAR i l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. El projecte, amb un pressupost de 1.715.000 €, porta per títol: «Carta europea de Governança Territorial mitjançant la cadena alimentària periurbana per a un desenvolupament local sostenible«.
L’objectiu del projecte és desenvolupar una metodologia per gestionar els espais agraris periurbans, mitjançant el suport a l’activitat agrària i la promoció de l’agricultura de proximitat. El projecte es realitza en col·laboració amb d’altres organismes europeus (França, Itàlia, Grècia) i pretén crear una xarxa europea d’impuls de l’agricultura periurbana (principalment en les regions de l’arc del Mediterrani).
Enllaços d’interès:
Web de la Xarxa de Parcs de la DiBA – Notícia sobre RURURBAL
Web Ecodiari.cat – El projecte europeu RURURBAL promou l’agricultura de proximitat
Ordre AAR/49/2009, bases reguladores del Contracte Global d’Explotació per a l’any 2009
El Contracte Global d’Explotació (CGE) és l’acord entre l’Administració i les explotacions agràries per a la implementació de les accions definides en el Pla de Desenvolupament Rural (PDR 2007-2013), essent l’objectiu final el foment d’un desenvolupament rural sostenible.
En acord, doncs, amb les línies estratègiques definides en el PDR, anualment es publiquen les línies d’ajuts a les quals es poden acollir les explotacions agràries, essent els eixos principals:
1- Incorporació de joves en el sector agrari.
2- Ajuts per la modernització de les explotacions.
3- Diversificació cap a activitats no agrícoles
Aquestes tres primeres línies d’ajuts estan subjectes al Procediment General del CGE, el que implica el requisit d’elaborar una diagnosi prèvia de l’explotació i un pla d’explotació. En canvi la resta d’ajuts estan subjectes al Procediment Abreujat del CGE, essent els principals compromisos complir amb aspectes de traçabilitat i de condicionalitat:
1- Adaptació a les normes comunitàries: traçabilitat dels productes agraris.
2- Ús de serveis d’assessorament.
3- Foment de pràctiques agroambientals.
4- Foment de la ramaderia ecològica.
5- Inversions no productives en zones desafavorides de muntanya i espais inclosos a la Xarxa Natura 2000.
Generalitat de Catalunya, DOGC núm.5325, de 24.2.2009
Documents relacionats:
Ordre AAR/49/2009, bases reguladores del Contracte Global d’Explotació per a l’any 2009
Les dificultats de manteniment de l’agricultura periurbana. L’exemple de l’Horta de Lleida
Ignasi Aldomà ens presenta en aquest article una extensa radiografia de l’evolució de l’Horta de Lleida i els seus principals reptes en la conjuntura agrària i territorial actual. Les implicacions que ha tingut el desenvolupament del regadiu a la zona, la difusió de la taca urbana als espais tradicionalment agraris o els canvis socioeconòmics que ha viscut l’explotació agrària serveixen de guia per explicar les principals transformacions que ha sofert aquest espai i les seves perspectives de futur.
L’estudi conclou amb una definció d’estratègies per mantenir els usos agraris a l’Horta de Lleida, entre els quals es destaquen: (i) ordenar la pressió urbana, (ii) desenvolupar la multifuncionalitat de l’espai periurbà, i (iii) impulsar l’augment del valor afegit agrari territorial.
Aldomà, I (2009) Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias sociales, vol XIII, núm 284
Enllaços d’interès:
Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya (RPUC)
Atenent als articles 17 i 18 del Decret 305/2006 (Reglament de la Llei d’Urbanisme), la informació urbanística ha de ser consultable per qualsevol ciutadà, mitjançant els expedients que cadascún dels ajuntament posa a disposició dels ciutadans o bé a través del Registre de Planejament Urbanísitc de Catalunya (RPUC), el qual permet la consulta telemàtica dels expedients. El RPUC (art.18.3) ha de contenir un exemplar complet de tots els instruments de planejament urbanístic vigents en l’àmbit de Catalunya, inclosos els plans urbanístics derivats aprovats definitivament pels ajuntaments.
Així doncs a través del RPUC podrem consultar el planejament urbanístic general i derivat de cadascun dels ajuntaments de Catalunya, així com la cartografia associada i els expedients tramitats.
Enllaços d’interès:
Plans Directors Urbanístics de Catalunya (PDU)
Els Plans Directors Urbanístics (PDU) formen part del planejament urbanístic general, i estableixen els criteris per l’elaboració dels POUM en acord amb el planejament territorial vigent.
Els PDU són definits en l’article 56 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya. Atenent al text d’aquest article, correspon als PDU establir:
a) Directrius per a coordinar l’ordenació urbanística d’un territori d’abast supramunicipal.
b) Determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de persones i mercaderies i el transport públic.
c) Mesures de protecció del sòl no urbanitzable, i els criteris per a l’estructuració orgànica d’aquest sòl.
d) La concreció i la delimitació de les reserves de sòl per a les grans infraestructures, com ara xarxes viàries, ferroviàries, hidràuliques, energètiques, portuàries, aeroportuàries, de sanejament i abastament d’aigua, de telecomunicacions, d’equipaments i altres de semblants.
e) La programació de polítiques supramunicipals de sòl i d’habitatge, concertades amb els ajuntaments afectats en el si de la tramitació regulada per l’article 81. Aquesta programació ha de garantir la solidaritat intermunicipal en l’execució de polítiques d’habitatge assequible i de protecció pública, la suficiència i la viabilitat d’aquestes polítiques per a garantir el dret constitucional a l’habitatge i el compliment dels principis que estableix l’article 3.
Els Plans Directors Urbanísitcs no poden classificar sòl, doncs aquesta competència correspon als Plans d’Ordenació Urbanística Municpal (POUM, art. 57.2.a), sinó que dónen les directrius a les quals s’hauran d’adaptar aquests POUM’s.
Podem consultar la relació de PDU aprovats a Catalunya a través del portal web del DPTOP.
Enllaços d’interès:
Gestión del paisaje. Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje
Manual al servei de professionals, tècnics i estudiants interessats en la protecció, gestió i ordenació del paisatge. És una obra col·lectiva que inclou una part metodològica i estudis de casos que exemplifiquen la gestió del paisatge a través dels diversos instruments existents.
En el portal web de l’editorial ARIEL podem adquirir aquest manual o accedir a alguns continguts d’accés obert.
A l’apartat 5 (estudi de casos) trobarem un anàlisi del Parc Agrari del Baix Llobregat
Busquets J, Cortina A. Editorial Ariel, febrer del 2009
Enllaços d’interès:
Editorial ARIEL – Informació del llibre i continguts d’accés obert
Documents relacionats:
El valor dels espais agraris periurbans: el cas de les Cinc-Sènies-Mata-Valldeix de Mataró
Aquest article ens ofereix anàlisi de la realitat dels espais agraris en zones periurbanes: funcions d’aquests espais, problemàtiques, oportunitats…. com a exemple explica el cas de l’espai de les Cinc-Sènies-Mata-Valldeix, essent una revisió molt actualitzada de l’estat d en què es troba ara aquest espai.
L’Atzavara núm.17, de gener del 2009
Enllaços d’interès:
Web de la revista L’Atazavara – Núm.17: El valor dels espais agraris periurbans
Documents relacionats:
El valor dels espais agraris periurbans: el cas de les Cinc-Sènies-Mata-Valldeix de Mataró
Atles de la nova ruralitat
L’Atles de la Nova Ruralitat, publicat per la Fundació del Món Rural, és un estudi del medi rural català i de les dinàmiques sociològiques, econòmiques i territorials que el defineixen. L’Atles s’estructura en diferents blocs temàtics: ruralitat, població, agroindústria, serveis, equipaments, territori i desenvolupament; en cadascún dels quals s’ofereixen un gran número de dades actualitzades i presentades en format cartogràfic.
Alhora ofereix una revisió de com ha canviat el concepte del món rural, tant des d’un punt de vista institucional com social i econòmic, i ofereix les dades necessàries per interpretar les dinàmiques que configuren i han configurat el medi rural i la seva principal activitat econòmica, l’agricultura.
Es tracta d’un document de referència per entendre els processos que s’estan produïnt en el conjunt de la societat i l’economia i que estan afectant a les estructures agràries i, en general, al món rural.
L’Atles de la Nova Ruralitat ofereix una anàlisi de les problemàtiques que sorgeixen en el món agrari a causa del creixement urbà i industrial a Catalunya. A les pàgines 191 a 228 trobareu una reflexió sobre el concepte de periurbanitat, els efectes de les segones residències en el medi rural, la competència pels recursos entre món agrari i urbà, etc.
Fundació del Món Rural, direcció i redacció per Ignasi Aldomà. Primera edició any 2009.
Enllaços d’interès:
Web de la Fundació del Món Rural
Documents recents:
Pla d’Acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques 2008-2012 (Pd’Ae)
El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural ha elaborat aquest pla, pel període 2008-2012, on s’inclouen una sèrie de mesures per la promoció dels productes ecològics, l’increment de la producció ecològica, la incorporació d’innovacions tecnològiques en el sector i la millora de la qualitat. El Pla d’Acció s’estructura en 105 actuacions que es realitzaran en el període esmentat i estableix una sèrie d’indicadors per valorar l’evolució del sector.
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), gener del 2009.
Enllaços d’interès:
Els bancs o fons de terres, una solució al despoblament rural
La base territorial de les explotacions agràries és un dels recursos clau d’aquesta activitat econòmica. Els preus sobredimensionats del sòl agrari en determinades zones i les dificultats existents per establir compromisos d’arrendament i/o compravenda generen un greu problema de viabilitat a nombroses explotacions, que necessiten ampliar les dimensions de l’empresa. Paral·lelament molts camps agraris es troben en abandonament, bé pel cessament de l’activitat agrària o bé a l’espera d’alguna fructuosa requalificació. Això incremena uns graus més la problemàtica, agreujant el procés de despoblament rural.
Per posar en el mercat aquestes terres no treballades i facilitar-ne l’accés a les explotacions, els bancs o fons de terres són uns instruments eficaços. En aquest butlletí es fa un breu resum de l’estat de la qüestió i se’ns expliquen alguns models desenvolupats a Galícia (Banco de Terras de Galiza), França o la proposta de banc de terres feta per la Diputació de Tarragona (Ens per al Cessament Agrari, ECA).
Alhora trobarem una entrevista a Jordi Dolcet, president de la Cooperativa d’Alcarràs i de Fruits de Ponent, qui ens explica la iniciativa que han dut a terme des de la cooperativa per facilitar els arrendaments de terres entre agricultors.
El Punt Segarra-Garrigues és un ens d’assessorament als regants del sistema Segarra-Garrigues. Està participat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, REGSEGA i la Unió de Pagesos.
Butlletí del Punt Segarra-Garrigues, núm.12, desembre de 2008
Enllaços d’interès:
Web del Punt Segarra-Garrigues
Documents relacionats:
Els bancs o fons de terres, una solucio al despoblament rural
Facebook
LinkedIn
Twitter
