Categories
Agricultura sostenible – Glossari
Definició
Aquella que fomenta la qualitat ambiental i el manteniment dels recursos del qual depèn l’agricultura, satisfà les necessitats de la societat en aliment de qualitat, fibres i recursos naturals per la producció, és econòmicament viable, i fomenta la qualitat de vida dels treballadors agraris (pagesos i assalariats) i de la societat en conjunt
Referències
Per poder desenvolupar una agricultura sostenible cal aplicar criteris sostenibles al conjunt d’activitats agràries mitjançant activitats agrícoles ecològiques o activitats agrícoles integrades
Adob – Glossari
Definició
Substància orgànica o mineral que conté nutrients necessaris per al creixement dels vegetals i que s’utilitza per a augmentar la fertilitat dels sòls.
Referències
L’ús abusiu d’adobs pot ser causa de contaminació del medi hídric subterrani i els sòls, en produir, en funció de la quantitat d’adob, un increment significatiu de la lixiviació d’elements químics. Aquesta lixiviació pot comportar l’alteració de la composició química natural de les aigües i el sòl.
Absentisme – Glossari
Definició
1. Manca d’assiduïtat en la funció de que s’és titular. 2. A Espanya, s’ha aplicat als propietaris agrícoles allunyats de les seves terres i que es limitaven a rebre les seves rendes.
Referències
S’atribueix el retard agrícola d’Estat espanyol. Va ser, en realitat, una conseqüència de l’absolutisme, que obligà als feudals a estar propers a la Cort per evitar caure en desgràcia, i a la grandària de les seves propietats que permetien viure àmpliament de les seves rendes sense necessitat d’exercir un treball o una vigilància discretes, tot i consentint la pèrdua de beneficis que quedaven en mans de determinats encarregats de l’administració i explotació de les terres.
Abocador – Glossari
Definició
Lloc on es descarreguen i deposen residus, com ara escombraries, runa, etc
Referències
Els abocadors poden estar clausurats si han deixat de ser utilitzats; controlats si es destina a realitzar abocaments controlats seguint uns procediments tècnics i una reglamentació i normativa determinats; incontrolats quan es realitzen abocaments sense seguir uns procediments tècnics iuna reglamentació i normativa determinats. L’abocament zero és quan no s’emet a l’exterior d’unes instal•lacions cap mena de contaminant, que es considera l’estat ideal a aconseguir. Aquest abocament zero és possible si ha tingut un procés adequat de segellament. En els espais agraris periurbans una de les plagues existents són els abocaments incontrolats d’escombraries i runes. Massa vegades són aquests espais considerats els patis darrers de la ciutat, allà on es pot dipositar qualsevol cosa. Tot i la presència de deixelleries en molts municipis, aquests abocament continuen donant-se.
Abandonament – Glossari
Definició
Manca de conreu en terres productives per raons de baixa productivitat de les mateixes, per manca de descendència en l’explotació agrària o per un procés especulatiu.
Referències
En els espais agraris periurbans l’abandonament de terres és un procés amb una certa expansió, moltes vegades no tant per manca de continuïtat en l’explotació agrària sinó per empreses immobiliàries que comprèn terres de conreu a l’espera de que es facin urbanitzables. Aquestes terres no es posen en el mercat de l’arrendament i per tant no es cultiven, quan això passa en una extensió àmplia d’un municipi, es fàcil anar a l’ajuntament i intentar demostrar que cal una modificació de planejament urbanístic ja que no hi ha pagesos que conreïn les terres.
Espai perirubà – Glossari
Espai periurbà
Definit per l’OCDE (1979) com a zona més o menys àmplia en funció de la grandària de la ciutat (20 km si la ciutat és major de 200.000 habitants, de 15 km si la ciutat oscil·la entre 100.000 i 200.000 habitants, i de 10 km si la ciutat agrupa entre 50.000 i 100.000 habitants) Es defineixen des de “espais urbans difusos” o com “espais rurals imprecisos” encara que tant la seva heterogeneïtat com el seu dinamisme acull precarietat ambiental, social i territorial dins la perifèria de l’aglomeració urbana.
Perifèries rururbanes – Glossari
Perifèries rururbanes
Al document “El espacio agrícola entre la ciudad y el campo” del Centro de Estudios Ambientales del Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz i la Universidad Politécnica de Madrid (2010), diversos autors fan varies aportacions sobre conceptes, pràctiques i usos dels espais de la perifèria de les ciutats. Carlos Verdaguer en el seu article “La Agricultura periurbana como factor de sostenibilidad urbano-territorial” defineix les perifèries rururbanes com (pàgina 8): “A todas las escalas, los espacios de transición, a pesar de ser escenario de fenómenos decisivos, suelen quedar indefinidos, desprovistos incluso de nombre y sometidos a las dinámicas dominantes, fuera de toda regulación y planificación. Por eso el suelo periurbano, espacio de transición por excelencia, suele convertirse en la franja ‘descosida’ de la ciudad y en el escenario residual de aquellas actividades que no encuentran su acomodo en el tejido consolidado, ya sea por su impacto, por su carácter irregular o por su insuficiente valor añadido en términos económicos: almacenes, chabolas, industrias contaminantes, grandes equipamientos de servicios urbanos (estaciones eléctricas, depuradoras o vertederos…) y huertos ilegales. Hay que destacar asimismo el imparable impacto de los sistemas de infraestructuras y corredores… Las expectativas de lucro los convierten también en los suelos en ‘espera’ del maná urbanizador y, por tanto, en material privilegiado para las políticas de ‘salto’ urbano que han caracterizado el informe desarrollo de muchas ciudades españolas durante décadas.”
Jornada sobre agricultura periurbana a UVic
Per raons d’organització, la jornada no es celebrarà el dia 3 de juliol
Es tornarà a programar per a mitjans d’octubre o principis de novembre
En breu us farem saber la nova data
—-
La Universitat de Vic organitza la jornada Planificació i gestió del medi rural: l’espai agrari periurbà, per a què serveix? entorn a la problemàtica i la gestió dels espais agraris periurbans. Us esperem el 3 de juliol a la Universitat de Vic. Campus Torre dels Frares. Sala Segimon Serrallonga – C. de la Laura, 13.
L’espai agrari adjacent a l’espai urbà ha estat sotmès a fortes tensions que sovint han comportat que fos considerat un espai residual o marginal al voltant de la ciutat. Els reptes que s’obren actualment en relació als espais agraris periurbans estan orientats a mantenir el seu valor productiu estratègic i a conservar la biodiversitat que porten associada.
L’objectiu d’aquesta jornada és donar a conèixer la problemàtica i la gestió dels espais agraris periurbans, i analitzar de quina manera es poden integrar els espais agraris en les noves estratègies de planificació del medi rural.
Certificació: Certificat d’assistència. Consulta el document de Certificació i reconeixement de crèdits
Entre els ponents estarà Anna Roca, responsable de la Comissió tecnicocientífica d’Agroterritori. Possarà sobre la taula el cas de l’espai agrari periurbà del sud de Girona.
Trobareu el programa al següent enllaç: jornada_UVIC
Accediu a http://www.uvic.cat/formacio-continua/ca/universitat-estiu/planificacio-i-gestio-del-medi-rural-lespai-agrari-periurba-que-serveix per a fer les inscripcions.
Article a La Terra, juny 2014. ACVllet
Us convidem a llegir l’article publicat a la revista La Terra d’aquest mes de juny (NUM 404) Petjada de carboni de la producció de llet de vaca. El trobareu al següent enllaç: ACVllet_Informe-La_Terra
Nota de Premsa – La lluita contra els incendis forestals a Europa: com funciona?
Oficina de la Comissió Europea a Barcelona:
La lluita contra els incendis forestals a Europa: com funciona?
Brussel·les, 8 de juliol de 2013
Cada any hi ha a Europa incendis forestals devastadors que destrueixen milers d’hectàrees de bosc. Els països del sud d’Europa són els que presenten més risc, però cap país n’està exempt. Quan un incendi és massa gros perquè un sol país el pugui extingir, es pot activar el Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea per coordinar la resposta dels Estats participants.
Resposta conjunta i coordinada
Quan se superen les capacitats nacionals per respondre als incendis forestals, els països de la UE ofereixen la seva solidaritat enviant ajuda en forma d’avions amfibis, helicòpters, equips d’extinció i personal. El Centre de Resposta Urgent (CRU) és el centre d’intervenció d’emergència de la Comissió Europea. Coordina l’assistència a nivell europeu en cas dels catàstrofes i garanteix així que l’ajuda sigui eficient i eficaç. Per facilitar i cofinançar el transport de l’ajuda a la zona afectada també es pot recórrer al Mecanisme de Protecció Civil de la UE.
Preparats per a la temporada d’incendis forestals
El CRU fa un seguiment actiu del risc i la incidència dels incendis forestals a Europa. Fa servir els serveis nacionals de seguiment i eines com ara el Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS) que ofereix un panorama de les dades que recullen els Estats membres a través dels seus programes nacionals contra incendis forestals. Abans de la temporada d’incendis forestals, el CRU organitza reunions amb tots els Estats participants en el Mecanisme de Protecció Civil de la UE per intercanviar informació sobre el grau de preparació per als incendis. Durant l’estiu, el CRU organitza videoconferències setmanals amb els països amb alt risc d’incendi forestal que podrien veure sobrepassada la seva capacitat nacional. Espanya, Croàcia, Portugal, Grècia, Itàlia i França són els països europeus més propensos als incendis. A més, els experts dels Estats membres adscrits al CRU en contribueixen cada estiu a la feina i mantenen contactes regulars amb les autoritats nacionals de protecció civil.
La lluita contra els incendis forestals
Els tres últims estius, el Mecanisme de Protecció Civil de la UE es va activar 18 vegades per respondre a incendis forestals dins i fora d’Europa. El 2012 es van rebre nou sol·licituds d’assistència. Bulgària, Montenegro, Albània, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina, Grècia i Portugal el van activar demanant mitjans aeris. A més, el 2012 el servei de cartografia per satèl·lit es va activar nou vegades en resposta a emergències relacionades amb incendis forestals.
El Mecanisme de Protecció Civil de la UE
El Mecanisme de Protecció Civil de la UE facilita la cooperació en les respostes a catàstrofes entre 32 Estats europeus (els Estats membres de la UE, la Antiga República Iugoslava de Macedònia, Islàndia, Liechtenstein i Noruega). Els països participants mancomunen els recursos que poden posar a disposició dels països afectats per catàstrofes arreu del món. Des de 2001 el Mecanisme de Protecció Civil ha intervingut a més de cent catàstrofes arreu del món, entre ells l’huracà Katrina als Estats Units (2005), el terratrèmol d’Haití (2010), el terratrèmol i tsunami al Japó (2011) i la crisi siriana (2012-2013). L’any passat, es va activar 38 vegades, tant per intervencions d’emergència con per a intercanvis d’informació.
Projecte a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània
La Comissió Europea col·labora amb el projecte PRINCALP, destinat a coordinar les polítiques antiincendis a banda i banda dels Pirineus i a compartir experiències útils als cossos d’extinció de tota la regió.
En aquest vídeo sobre projectes transfronterers hi trobareu imatges del projecte PRINCALP i, concretament, de la lluita contra els incendis de l’estiu passat a l’Empordà.
Més informació:
Ajuda humanitària i protecció civil de la Comissió Europea
Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals
Comissió Europea
Representació a Barcelona
Tel. de premsa: 93 467 78 12
Passeig de Gràcia, 90
http://ec.europa.eu/barcelona
Enllaços d’interès:
Facebook
LinkedIn
Twitter
