Categories

Declaració Única Agrària 2015

Departament d’Agricultura,Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natura de la Generalitat de Catalunya ha obert el periode per presentar la declaració única agrària.

La declaració única agrària (DUN) consisteix en una declaració anual que ha de realitzar la persona titular de l’explotació agrària ubicada a Catalunya i que ha d’incloure la totalitat de la superfície, agrària, forestal i improductiva, d’acord amb el SIGPAC, incloses aquelles parcel·les per les quals no es sol·liciti cap ajut, així com les dades de ramaderia que formin part de l’explotació. Una mateixa superfície no podrà estar inclosa en diferents declaracions.

La DUN s’ha de presentar en suport informàtic amb signatura electrònica en el cas d’entitats jurídiques (entitats col·laboradores o persones jurídiques a títol individual), i en suport informàtic amb signatura electrònica o amb suport informàtic i en suport paper, en el cas de persones físiques. Les entitats col·laboradores poden presentar la declaració i sol·licitud d’ajuts de les persones titulars de l’explotació per via telemàtica sempre que acreditin l’autorització del titular mitjançant l’imprès normalitzat que facilita el DAAM. Aquest ha de romandre en guarda per l’entitat col·laboradora i a disposició de l’Administració en qualsevol moment que es requereixi i durant els quatre anys següents a la presentació de la DUN.

La DUN es pot presentar des de l’1 de març i fins al 31 de desembre de 2015. Per a les persones titulars d’explotacions agrícoles en l’àmbit de la producció primària agrícola que estan obligades a presentar la DUN d’acord amb el que estableix l’article 2.3, el termini és des de l’1 de març fins al 15 de maig de 2015.

Per als ajuts vinculats a la DUN i descrits a l’annex 1 d’aquesta Ordre, cal presentar la sol·licitud corresponent en el moment de fer la DUN.

DOGC: http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6820/1407330.pdf

DUN 2015 – Nova versió 1.01

S’ha publicat una nova versió d’actualització automàtica 1.01 que soluciona diverses incidències de l’aplicació DUN2015. Aquesta versió no permetrà imprimir.

Us volem comunicar també que el SIGPAC estatal està realitzant canvis en el servei d’assignació de recintes que fan que temporalment no funcioni correctament aquest servei.

D’altra banda, us adjuntem el llistat de modificacions de productes del 2014 al 2015 tal i com vam comentar a la jornada de formació.

http://agricultura.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Comunicat-5.-DUN-2015

DUN 2015 versió 1.01

 

Avaluació ambiental: Espanya 2015 (OCDE)

Última avaluació de l’OCDE sobre aspectes ambientals a Espanya: OECD Environmental Performance Reviews: Spain 2015. Enllaç

——

España necesita integrar más el medio ambiente en su programa de recuperación económica, según la OCDE

Agrodigital de 3 de març de 2015 (http://www.agrodigital.com/PlArtStd.asp?CodArt=100959)

La última Evaluación de la OCDE del desempeño ambiental de España concluye que, desde 2000, se ha reducido la intensidad de la economía en consumo de energía y carbono, ha descendido la contaminación industrial y se ha recortado la generación de residuos per cápita. Sin embargo, el informe advierte de que, a medida que la economía repunte, el crecimiento de la producción industrial podría ejercer nuevas presiones sobre el medio ambiente.

“España ha mejorado notablemente su desempeño ambiental desde el cambio de siglo,” afirmó el Secretario General de la OCDE, Ángel Gurría, en la presentación de dicha Evaluación en Madrid, junto a la Ministra española de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, Isabel García Tejerina. “España ha de asegurarse ahora que su recuperación económica no revierta estos progresos. Hay margen para reforzar y a la vez simplificar las políticas medioambientales con objeto de lograr un crecimiento más sólido, incluyente y ecológicamente sostenible.”

España ha hecho importantes progresos en muchos aspectos en su desempeño medioambiental desde el año 2000. Sin embargo, dispone de margen para reforzar la aplicación de impuestos medioambientales y reducir los gravámenes sobre el trabajo con el fin de estimular el crecimiento económico, según el informe.

Partiendo de las medidas ya adoptadas, España también puede avanzar más en la simplificación y racionalización de la regulación ambiental, puesto que la complejidad de su normativa y la gestión descentralizada continúan imponiendo a las empresas una carga burocrática gravosa en materia ambiental, añade el informe.

Los ingresos por impuestos ambientales han caído en España a uno de los niveles más bajos de Europa, un 1,6% del PIB en 2012, mientras que la tributación del trabajo se ha incrementado. El informe apoya una reforma que amplíe y aumente los impuestos ambientales. Por ejemplo, un aumento de los impuestos sobre el diésel hasta el nivel correspondiente a la gasolina podría contribuir a proteger el medio ambiente, permitiendo asimismo una reducción de la tributación del trabajo.

España necesita integrar más el medio ambiente en su programa de recuperación económica, según la OCDE.

Otras conclusiones de la Evaluación de la OCDE del desempeño ambiental de España:

– La intensidad de la economía española en energía (la cantidad de energía primaria utilizada para generar una unidad del PIB) disminuyó un 15% en el período 2000-12 y un 5% adicional en 2013. El consumo energético general siguió el ciclo económico de “expansión y contracción”, aumentando rápidamente hasta 2007 para descender después. En 2012, el consumo energético fue un 1% menor que en 2000.

– España genera actualmente un 20% menos de CO2 por unidad de PIB que en 2000, debido al creciente porcentaje que representan las energías renovables en la producción de electricidad, por unas medidas de eficiencia energética más estrictas, así como por los efectos de la crisis. El suministro de energías renovables se ha disparado en un 147% desde 2000, representando un 14% del suministro de energía primaria en 2013. Ha habido una fuerte expansión de la energía eólica y solar desde 2005.

– Aproximadamente un 29% de la superficie de España y un 8,4% de sus aguas territoriales disfrutan de algún tipo de protección ambiental, lo cual supone uno de los niveles más altos entre los países de la OCDE. El país alberga también una rica biodiversidad. Sin embargo, el estado de conservación de aproximadamente un 40% de los hábitats y especies es relativamente desfavorable.

– Aunque el consumo de agua en España es uno de los más intensivos de entre los países de la OCDE – se extraen aproximadamente un 30% de los recursos renovables totales disponibles de agua dulce – el consumo de agua del sector industrial descendió un 60% en el período 2000-2010.

———–

Calendari provisional LIFE 2015

La Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea ha publicat el calendari provisional de la convocatòria LIFE 2015 a: http://ec.europa.eu/environment/life/funding/life2015/index.htm

2015 Call for proposals for LIFE Grants under both sub-programmes (for Environment and for Climate Action) – provisional indicative timetables

Grant Type Phase Opening Date Closing Date
Traditional Projects 01 June 2015 15 September 2015
Preparatory Projects 01 June 2015 30 October 2015
Technical Assistance Projects 01 June 2015 Mid September 2015
Integrated Projects Concept Notes 01 June 2015 01 October 2015
Full Proposals Mid April 2016
NGO Framework Partnerships May 2015 July 2015

Ajuts a la modernització de cooperatives (DAAM)

Ajuts per al foment de la concentració, la intercooperació i la modernització de les cooperatives i altres entitats associatives agràries

L’objectiu d’aquests ajuts és fomentar la concentració, la intercooperació de les cooperatives agràries, per contribuir al desenvolupament del sector agroalimentari i a incrementar la dimensió econòmica i social de les cooperatives.
Entre els objectius d’aquests ajuts també hi ha restablir i potenciar la competitivitat de les cooperatives i de les zones rurals i facilitar el desenvolupament d’activitats econòmiques i socials amb l’adopció de mesures de modernització, de gestió empresarial i de comercialització.

Les actuacions objecte de subvenció es poden dur a terme durant les anualitats 2015, 2016 i 2017.

A qui va dirigit?

  • A les cooperatives agràries dedicades a la transformació i comercialització constituïdes legalment.
  • A les entitats associatives agràries que sota qualsevol fórmula jurídica, reconeguda en dret, estiguin formades o participades majoritàriament per cooperatives agràries d’aquestes característiques.
  • Als nous grups cooperatius que resultin d’acords o concerts de col·laboració.

Termini: del 18 de febrer de 2015 al 17 d’abril de 2015, ambdós inclosos.

ENLLAÇ

Recursos genètics i agricultura per fer front al canvi climàtic (FAO)

 Fer front al canvi climàtic. Els rols dels recursos genètics per a l’alimentació i l’agricultura. FAO. 2015. ENLLAÇ

Combatre el canvi climàtic és fonamental per aconseguir un futur sostenible per a la creixent població i la seguretat alimentària al món ha d’estar al centre d’aquests esforços. El canvi climàtic és un dels principals impulsors de la pèrdua de biodiversitat. Els factors d’estrès i els riscos que planteja el canvi climàtic als diversos sectors dels recursos genètics per a l’alimentació i l’agricultura (plantes, animals, boscos, recursos aquàtics, invertebrats i microorganismes) són múltiples. No obstant això, també s’espera que els recursos genètics per a l’alimentació i l’agricultura a jugar un paper important en la mitigació i l’adaptació a les conseqüències del canvi climàtic en suport dels esforços per assolir els objectius de seguretat alimentària i nutrició.

No obstant això, també s’espera que els recursos genètics per a l’alimentació i l’agricultura a jugar un paper important en la mitigació i l’adaptació a les conseqüències del canvi climàtic en suport dels esforços per assolir els objectius de seguretat alimentària i nutrició.
Els recursos genètics podrien contribuir en gran mesura als nostres esforços per fer front al canvi climàtic, però en molts casos la magnitud i la velocitat del canvi climàtic sobrepassaran la nostra capacitat per identificar, seleccionar, reproduir i – finalment – utilitzar aquests recursos en el camp. El canvi climàtic ja està afectant els ecosistemes naturals i els sistemes de producció d’aliments. En el seu Cinquè Informe d’Avaluació, el canvi climàtic de 2014, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) considera, entre altres coses, la vulnerabilitat dels sistemes humans i naturals, els impactes observats del canvi climàtic i el potencial d’adaptació. L’informe de síntesi de l’IPCC reconeix que l’agricultura ofereix sinergies úniques que poden contribuir als esforços per complir els adaptació al canvi climàtic i mitigació necessitats de les pròximes dècades, en suport dels objectius de seguretat alimentària. Les decisions i accions relacionades amb la gestió dels recursos genètics per a l’alimentació i l’agricultura s’han de prendre de manera oportuna si volem adaptar l’agricultura a l’efecte d’un clima canviant. L’ús futur dels recursos genètics per a l’alimentació i l’agricultura en l’adaptació i mitigació del canvi climàtic depèn d’assegurar que segueixen estant disponibles els recursos pertinents.

La Comissió de Recursos Genètics per a l’Agricultura de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació i l’Alimentació (FAO) proporciona un fòrum intergovernamental per a la discussió i el desenvolupament de coneixements i polítiques pertinents per a la biodiversitat per a l’alimentació i l’agricultura. El seu treball sobre el canvi climàtic és d’enorme importància en el suport a la seguretat alimentària mundial i el desenvolupament sostenible, per presents i futures generacions.

Situació i necessitats de la joventut (Benestar Social i Familia GENCAT)

Informes territorials. Situació i necessitats de la joventut a Catalunya

A partir de les dades de l’Equesta a la joventut de Catalunya 2012, la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia ha elaborat set informes territorials amb l’objectiu de fer una anàlisi comparativa sobre les condicions de vida dels joves a cadascun dels àmbits del Pla territorial de Catalunya. Aquesta anàlisi territorialitzada ha de permetre disposar d’un coneixement més acurat de la realitat heterogènia de la joventut a Catalunya i adequar el desplegament del PNJCat a les necessitats de cada territori.

L’Enquesta a la joventut de Catalunya (EJC) de la Direcció General de Joventut s’elabora per tal de conèixer en profunditat les condicions de vida i les trajectòries vitals de les persones joves a Catalunya.

Per consultar els informes aneu a l’enllaç següent: ENLLAÇ

També podeu accedir cliclant directament sobre els següents documents:

I Congrès del món de la masia (ICEA, 11-13/03)

I Congrès del món de la masia: passat, present i futur del territori català

11, 12 i 13 de març de 2015, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona

Organitzat per la secció d’Història Rural de la Institució Catalana d’Estudis Agraris. http://congres-masia-territori.espais.iec.cat

——————

La Secció d’Història Rural de la ICEA-IEC, te com a lema des de la seva fundació: Ser un punt de trobada de diferents disciplines i mirades dels temes relacionats amb el mon rural. Igualment, el marc de treball i recerca és: Estudi de l’evolució del paisatge a Catalunya , entenent que el paisatge és el contenidor tant de les activitats de les persones que habiten el món rural, com del patrimoni que generen i modifiquen. Aquests dos conceptes emmarquen totes les activitats que s’organitzen des d’aquesta secció i el Ier. Congrés dedicat a la masia i el territori on s’ubica.

En aquest moment Catalunya està en una fase de canvis profunds que varen arrencar de temps enrere. Canvis que afecten profundament el territori i el mon rural en particular. Ens estem adaptant a un nou model productiu on les noves tecnologies hi tenen un paper rellevant; una nova forma d’entendre la vitalitat del territori abocada a equilibrar l’abandonament de població en algunes zones amb propostes alternatives com ara el turisme rural, la producció i consum de productes de proximitat i també la rehabilitació tant de masos com d’edificis singulars. Un debat sobre tots aquests temes interdisciplinari és necessari no solament des del punt de vista acadèmic o polític, sinó que la mateixa societat l’està demandant tal com es pot apreciar amb la quantitat de jornades, llibres i activitats que s’estan proposant ja fa temps, al llarg de tot l’any i en una geografia molt extensa. Aquest és doncs l’objectiu d’aquest congrés.

Entitat organitzadora:

Secció Història Rural de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Coordinació:

Assumpta Serra, doctora en història medieval, i arqueòloga, especialitzada en història rural i en masos i masies a Catalunya. Coordinadora de la secció Història Rural de la ICEA- IEC

Els organitzadors d’aquest congrés —entitats, universitats i Administració— ens hem preguntat si era escaient convocar un congrés sobre la masia o el mas, en el seu conjunt. Però, aquest tema té un gran interès entre la població catalana, tenint en compte els actes que s’han celebrat els últims anys, per les temàtiques que afecten aquest món. Aquests actes tenen en comú la valoració d’un món que fins fa poc era un puntal de la nostra societat, quan una part molt important de la població vivia al mas o hi tenia una relació directa. Emperò, en aquests cinquanta anys hi ha hagut molts canvis. Per tant, aquest congrés es planteja com una oportunitat per a debatre quin és l’estat actual del mas o la masia i el seu entorn, per a comprendre’l i, tenint en compte la seva història, per a impulsar el futur que en molts casos ja s’ha encetat.

"Domus " de Todonya ( ss. XI-XIII) castell de Voltregà, Osona.

“Domus ” de Todonya ( ss. XI-XIII) castell de Voltregà, Osona.

Aquest interès de la societat ens incita a invitar-vos a la  participació, tant a partir de les comunicacions o com a patrocinadors, segons les vostres possibilitats. S’estan confeccionat uns dossiers informatius on es concretaran els diferents nivells de participació, i tan aviat estiguin enllestits es difondran a través de la xarxa i a través de l’espai web del congrés

Blocs temàtics del congrés

Es demanen comunicacions que plantegin debats sobre la situació actual i futura dels temes de qualsevol dels quatre blocs temàtics següents:

Bloc 1: La masia com a edificació

L’estudi de l’edifici de la masia no només és interessant pel seu propi coneixement sinó també és necessari pels canvis que està experimentant. Donada la situació actual del mon agrari català, es pot considerar que el seu edifici mes emblemàtic esta perdent la seva funcionalitat. Els espais necessaris per al treball s’ instal·len en edificis annexes. La vivenda, ha deixat de ser considerada en la seva forma integral. Despoblació del camp, a causa  del canvi de l’ agricultura. Com a alternativa te gran èxit el “turisme rural”, “colònies” escolars o per a famílies en díes festius o vacacionals. En aquests casos, l’edifici de la masia pot experimentar grans canvis. Uns perquè la mateixa administració els imposa Finalment queden aquells mansos que son segones residencies per part de persones que viuen y treballen en el nucli o ciutats. Així doncs la masia es troba en un procés de transformació o abandonament. Per aquesta raó s’aplaudeixen les iniciatives que permeten mantenir-la, tot i que es transformi per a adaptar-la a les noves funcions.

 1.1  Estudi de l’evolució de la forma constructiva de l’edifici del mas\masia:

Considerant que la masia és producte d’una evolució que parteix del s. XI y es va adaptant a les necessitats i capacitats de cada moment, forma part de la identitat del territori agrari català: Cada espai tradicional representa una arquitectura específica que reflexa la funció per la que es va crear. La rehabilitació ben estudiada pot donar una altra vida a un espai sense fer-li perdre la seva identitat. ( Entrevista a Mustapha Houcine en Rehabidem, n. 6, abril 2006, p.3). Reconeixent petites diferències segons la zona geogràfica, la masia presenta una gran uniformitat en el conjunt territorial, fruit d’una mateixa cultura que s’ha construït al llarg dels segles. Igualment, tot edifici és un testimoni històric i les seves modificacions i ampliacions responen sempre a les necessitats i possibilitats tecnològiques del moment. Per aquesta raó és necessari conèixer la seva historia per a comprendre el significat dels seus espais i saber mantenir aquells que son inherents al edifici.

Aquest bloc inclou comunicacions que tractin de la relació del binomi paisatge-masia i de la influència que ha tingut en els diferents moments històrics. L’evolució de la forma constructiva de l’edifici del mas/masia: arqueologia del mas, inventaris i espais interiors de la masia. Les tipologies i característiques constructives de cada etapa i la seva evolució. La forma constructiva i els paral•lelismes amb els estils arquitectònics de cada etapa.

1.2 Rehabilitació, una aposta de futur.

La masia s’integra en el paisatge i, alhora, n’és una part formadora que ha evolucionat en el transcurs dels segles. Actualment s’està estudiant aquesta relació. Paral•lelament, s’ha començat a regular normativament la gestió de la masia, definir amb quins materials s’hi ha d’intervenir, limitar alguns modes d’utilització amb la finalitat d’acotar-ne el creixement i de garantir-ne la pervivència. L’administració i els propietaris tenen molt a dir en el com.

En aquest apartat es vol donar a conèixer l’arquitectura actual de la masia. Les tendències, les tècniques i els materials de rehabilitació. Les construccions rurals i el paisatge. L’estat de conservació global, que inclou l’anàlisi de la seva conservació  i dels materials actuals. La preservació per mitjà dels diferents instruments legals o exposant les diverses línies d’intervenció possibles, entre d’altres.

Bloc 2: Economia i usos lligats a la masia

      2.1 La política agrària i l’evolució de les explotacions agràries catalanes: del mas a les empreses

En els últims cinquanta anys, l’agricultura catalana ha experimentats canvis molt importants que han afectat profundament el model productiu basat en masies o masos. La política agrària i la intervenció de l’Administració han influït, i estan influint, en aquests canvis.

En aquest grup es presentaran comunicacions orientades a analitzar l’impacte de les polítiques en el model productiu de les explotacions agràries catalanes i a estudiar com s’han ajustat els masos en aquest procés i com es preveu el futur.

   2.2 Del mas familiar al mas empresa.

Les polítiques agràries orientades a la competitivitat han afavorit explotacions més grans i més professionalitzades orientades al mercat. Per tant, els masos familiars han perdut el paper protagonista de la producció agrària. Les explotacions agràries catalanes actuals són, majoritàriament, empreses familiars, però amb formes organitzatives, jurídiques i econòmiques molt allunyades del prototip de la masia tradicional.

Demanem comunicacions que reflexionin sobre exemples i models de producció amb dades econòmiques. La transformació i l’ajust dels masos tradicionals. La concentració parcel·lària per a aprofitar les economies d’escala. El cooperativisme. Les grans empreses. Les comparacions de producció i competitivitat entre empresa i mas. El futur d’aquests models.

2.2  Impacte de les noves tecnologies i recerques: TIC, recerques en millores de conreus i ramaderia:

Tant les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com els resultats de la recerca en biotecnologia permeten disposar dels mitjans necessaris per a poder-se incorporar en les noves economies globalitzades i molt competitives. La tecnologia permet disposar d’informació tant del control de costos com de la qualitat i, per tant, és primordial per a esdevenir competitius. La recerca aporta modernització, competitivitat i desenvolupament sostenible dels sectors agrari i alimentari.

 Les comunicacions tractaran sobre l’impacte de les noves tecnologies com a especialització de les explotacions. La nova maquinària. Els resultats concrets i comparatius de les millores productives gràcies a les noves tecnologies i recerca en conreus i ramaderia. Els regadius, l’agricultura integrada… Els treballs actuals de personal especialitzat, com l’IRTA les universitats, el CSIC..

2.4 Alternatives:

 Actualment, hi ha un replantejament de certes explotacions que busquen una nova modalitat sostenible ambientalment, propera al consumidor final i on feina i oci comparteixin espais. Aquestes alternatives comporten la recuperació de conreus antics, la diversificació, els conreus ecològics i un nou equilibri agricultura-ramaderia. Aquesta producció, encara minoritària, s’acompanya d’una alimentació i una  forma de vida determinades.

2.4.1        Masia i producció de proximitat i ecològica:

Es demanen comunicacions que tractin de producció agroalimentària artesana. El moviment slow food (ecogastronomia) i la recuperació de productes i llavors antigues. La recuperació i preservació de races ramaderes autòctones; la producció ecològica; les escoles de pastors. L’explotació forestal i dels productes secundaris del bosc (bolets, fruits).

2.4.2        Masia i turisme rural:

Es demanen comunicacions que tractin de l’ús de la masia per a diferents equipaments turístics (residència o casa de pagès, allotjament rural independent, hotel, alberg, casa de colònies). La legislació sobre turisme rural i com afecta la masia (Decret 159/2012, d’establiments turístics). La revalorització de la masia com a patrimoni cultural.

 Bloc 3: Masia i evolució territorial

A escala territorial, cada comarca catalana, o fins i tot subcomarca, presenta una realitat diferent. Mentre que al Montseny la major part dels masos que tenien com a base econòmica la producció de carbó han desaparegut a causa de les noves energies, a la part de Lleida es mantenen gràcies a la ramaderia intensiva, i al Pirineu i al Prepirineu el turisme rural està contribuint a la viabilitat d’aquest tipus de turisme recuperant moltes masoveries abandonades.

    3.1 Masia/demografia/entorn

Les masies han estat històricament un símbol d’autosuficiència i sostenibilitat en el medi rural. La sostenibilitat, que permet retenir i augmentar la població, es fonamenta a reduir l’impacte sobre el medi ambient i la despesa d’energia o aigua i a augmentar la qualitat de vida, sobretot on encara no arriben els serveis bàsics.

 Es demanen comunicacions sobre el nivell de despoblament de les àrees rurals. La fixació de població. La relació entre poblament de caràcter dispers i comunicacions i serveis. El control ambiental (erosió, incendis, agrobiodiversitat, etc.). L’evolució de la masia i la comarca: el cas del Solsonès, «la comarca de les mil masies». La governança municipal i el model de vida rural. Les masies i cases rurals: segona residència, empadronament en el mateix municipi (increment de població estadística enfront d’una realitat de pèrdua); els conflictes o la fractura de la cohesió del municipi.

       3.2 Polítiques de desenvolupament rural

Els profunds canvis que ha sofert l’agricultura en els darrers anys està afectant el mas tradicional. Ara, difícilment un mas és suficient per si sol per a mantenir l’economia d’una família, ja que no disposa de suficients terres i no permet alimentar el bestiar necessari. Aquest fet ha propiciat l’aparició de nous usos que no sempre mantenen la concepció tradicional, basada en el lligam entre la masia i l’activitat agrícola i ramadera.

Es demanen comunicacions amb continguts per a conèixer l’evolució de les polítiques de desenvolupament rural i el funcionament de la unitat d’explotació de la masia: plans comarcals de muntanya. La reconversió dels espais rurals per a usos urbans. La terciarització dels usos de la masia. La Llei d’urbanisme i reglament. Les condicions d’edificació en SNU Els serveis bàsics (programes d’electrificació rural), etc. Els plans especials de catàlegs de masies, cases rurals, etc.: els potencials i límits d’aquests catàlegs com modernització imatges més o menys rígides del passat, etc.

Bloc 4: Masia i organització social

La institució de la masia ha sofert, al llarg de les darreres dècades, profundes transformacions que n’han canviat l’evolució a escala social, econòmica, cultural i territorial. En aquest apartat pretenem abordar les formes d’organització social i cultural que al llarg del temps ha anat prenent el món de la masia i la relació entre masia i cultura, i valorar les seves funcions actuals en el marc dels nous usos i representacions culturals que prenen actualment els espais i els paisatges rurals.

Demanem comunicacions sobre l’evolució de l’organització social a la masia: producció i relacions familiars, relacions de treball i de gènere, etc. Els vincles històrics entre la masia, el patrimoni i la identitat familiar i individual. Les figures de transmissió de la propietat i el patrimoni: de l’hereu a l’actualitat. Els contractes i les figures d’explotació i treball de la masia: masoveria, parceria, emfiteusi, etc. Les noves formes de masoveria, avui. El pairalisme com a sistema ideològic i sociojurídic. Les migracions vers les zones rurals i la recuperació de masies. La masia, bressol de mites i tradicions catalanes. Les manifestacions de cultura popular en relació amb la masia: festa, llegendes, rondalles, etc. El moviment excursionista i la masia. El paisatge i la masia. La representació de la masia en la producció cultural: literatura, pintura, etc.

 Dates significatives:

  •  Entre 30 de maig i 5 de setembre de 2014: data límit de lliurament dels resums de comunicacions i de les propostes de pòsters.
  • Entre 10 i 20 de juliol de 2014: notificació de les comunicacions i dels pòsters acceptats.
  • 15 de novembre de 2014: lliurament de les comunicacions i dels pòsters definitius (el Comitè Científic pot fer-hi alguna esmena).
  • 15 de gener      del 2015: lliurament de les comunicacions i dels pòsters definitius

 Instruccions generals

Resums:

  • Han d’especificar el nom de l’autor o autors i el títol. Cada autor pot presentar com a màxim una comunicació. L’extensió màxima és de 200 paraules, i s’hi ha d’explicar amb claredat el contingut de la comunicació.
  • També es poden presentar pòsters.
  • Han d’indicar a quin bloc del congrés es presenten.
  • S’han d’enviar per correu electrònic a l’adreça congresmasia.icea@iec.cat.

Comunicacions i pòster:

  • Han de tenir un màxim de 15 pàgines, amb bibliografia (la utilitzada en la comunicació), notes, fotografies i plànols inclosos.
    • Trobareu la plantilla dels pòsters al web del congrés.
    • Trobareu les normes de publicació al web del congrés.
    • Tant les comunicacions com els pòsters es penjaran al web. El Comitè Científic en farà una selecció, perquè els autors els puguin exposar en el congrés.

Inscripcions:

Properament us donarem la informació necessària, que també es penjarà al web.

Hi ha diferents tarifes: 50 € la general, i 30 € per a estudiants i socis de les entitats col·laboradores.

En properes circulars us informarem dels equips organitzadors i de les persones encarregades de cada bloc.

Totes les novetats les trobareu a la pàgina web www.Congres-masia-territori.espais.iec.cat

TES Aprova el Pla de gestió d’espais protegits 2015-20

El Govern aprova el Pla de gestió dels espais protegits 2015-2020, una eina de conservació i dinamització del territori

  • El Pla analitza la situació actual dels 10 parcs naturals gestionats per l’Administració de la Generalitat, els 2 paratges d’interès natural i el parc nacional, la identificació dels reptes de futur, els objectius a assolir i les actuacions a desenvolupar des del punt de vista de la gestió.
  • Es produiran canvis organitzatius i de model de gestió dels parcs per aplicar una gestió multifuncional, més integrada al propi territori.
  • A Catalunya, els espais naturals de protecció especial gestionats per l’Administració de la Generalitat comprenen 383.419 hectàrees de territori i més de 300.000 habitants d’un centenar de municipis.
  • Els parcs reben cada any 3,7 milions de visitants i generen un impacte econòmic de gairebé 100 milions d’euros al territori
 ————-
El Govern ha aprovat el Pla de gestió dels espais naturals de protecció especial de Catalunya 2015-2020. Es tracta d’un instrument de gestió que respon a dos grans reptes principals: en primer lloc, garantir la conservació i millora dels valors naturals dels espais de protecció especial, i, en segon lloc, millorar i compatibilitzar les activitats que s’hi desenvolupen (tradicionals i noves) per impulsar el seu paper com a font de creació de nova activitat socioeconòmica i de creixement en termes de qualitat.
El Pla té entre els seus objectius analitzar la situació actual dels 9 parcs naturals gestionats per l’Administració de la Generalitat, els 2 paratges d’interès natural i el parc nacional, identificar els reptes de futur, i definir els objectius i les actuacions prioritaris des del punt de vista de la gestió.  El document alinearà tots els agents responsables per crear un marc de coordinació i col·laboració activa entre els actors principals: l’Administració, els ajuntaments, els propietaris, les empreses i la societat en general.
L’elaboració del Pla l’ha liderat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural sota tres principis bàsics:
  1. Utilitzar la gestió multifuncional com a eina principal de conservació.
  1. Impulsar una gestió d’excel·lència que fomenti que els equips gestors sumin esforços a escala pluridisciplinària, combinant el treball d’equips propis de l’Administració o externs del món de la biodiversitat, l’agronomia i la gestió forestal, la cinegètica o la turística.
  1. Alinear els interessos del territori amb les necessitats de conservació i millora del medi natural.
7 eixos estratègics
El Pla fixa 7 eixos estratègics amb uns objectius a assolir fins a l’any 2020. Els objectius es desenvolupen en 50 línies d’actuació esquematitzades en fitxes que concreten unitats responsables, calendari, pressupost i indicadors per assegurar-ne el seguiment i compliment.
  • Primer eix. La conservació. Es crearà l’Observatori de conservació i seguiment de la biodiversitat i es redefinirà i potenciarà el Consell de Protecció de la Natura amb l’objectiu de millorar la seva vinculació amb el Departament d’Agricultura. Es tracta de sistematitzar i millorar la relació com a òrgan consultiu i donar-li el suport logístic perquè pugui millorar el seu funcionament.
  • Segon eix. Busca aconseguir un model de gestió més àgil i eficaç. El model aposta per optimitzar els equips de gestió i aposta per les fórmules de gestió consorciades i el treball en xarxa. D’aquesta manera, es dota els equips de gestió de més autonomia i es millora la coordinació amb la creació del Consell de Parcs de Catalunya.
  • Tercer eix. El Pla aposta per valoritzar l’activitat agrària i ramadera sostenibles com a element clau en la conservació del territori protegit, en línia amb la nova PAC (greening). Pretén fomentar el paper dels parcs naturals com a camps experimentals per conservar la biodiversitat cultivada i potenciar les sinergies a través del reconeixement i la promoció dels productes agroalimentaris i ramaders que s’hi produeixen.
  • Quart eix. La valorització social dels Parcs naturals i espais d’especial protecció. El model de gestió que impulsa el Govern demostra que es poden compatibilitzar perfectament les activitats per posar en valor el coneixement dels espais protegits amb la conservació dels seus valors. La conservació ha esdevingut una clara oportunitat per desenvolupar molts serveis que contribueixen a dinamitzar econòmicament la seva àrea d’influència.
  • Cinquè eix. Treball coordinat dels parcs naturals dins d’un programa marc que inclou actuacions per afavorir la divulgació dels valors i la consolidació de l’oferta pedagògica, plans de millora de l’accessibilitat, elaboració del mapa d’equipaments, plans de senyalització, utilització de les TIC, i potenciació dels centres de documentació vinculats a la xarxa Recida.
  • Sisè eix. Es configura a partir del reforç de la participació dels parcs als afers d’interès local, el suport a activitats de propietaris i empreses locals i l’impuls de l’oferta pedagògica. També en la innovació i la transferència de coneixement, el desenvolupament d’actuacions emblemàtiques, la comunicació i l’avaluació dels beneficis socials i econòmics que comporten.
  • Setè eix. Garantir la viabilitat i sostenibilitat econòmica dels parcs. En el context econòmic actual, l’Administració, d’acord amb les responsabilitats i competències derivades de les lleis haurà de vetllar prioritàriament per la protecció dels espais.
 –
Impacte de més de 100 milions d’euros anuals
 A Catalunya, els espais naturals de protecció especial gestionats per l’Administració de la Generalitat comprenen 383.419 hectàrees de territori amb el major valor natural i grau de protecció. Engloben una població de 318.470 habitants de 96 municipis i reben més de 3,7 milions de visitants, amb una despesa mitjana d’entre 20 i 50 euros per persona i dia. Això suposa un impacte de gairebé 100 milions d’euros al territori de l’entorn dels parcs. La pràctica del submarinisme a les Illes Medes, per exemple, genera un impacte econòmic de 10 milions d’euros a l’Estartit.
 La dinamització dels parcs i de totes les activitats i serveis relacionats constitueixen una alternativa per complementar i millorar el finançament dels parcs, tenint en compte que actuen directament com a pol i motor d’atracció de la ciutadania i beneficien les activitats vinculades a diferents serveis en l’àmbit d’influència d’aquests espais.
 –

    Lo sentimos. No se han encontrado Tweets.