Retalls informatius
Article a La Terra, juny 2014. ACVllet
Us convidem a llegir l’article publicat a la revista La Terra d’aquest mes de juny (NUM 404) Petjada de carboni de la producció de llet de vaca. El trobareu al següent enllaç: ACVllet_Informe-La_Terra
Aprovada la primera ISO sobre Petjada d’Aigua
L’Organització Internacional de Normalització (ISO) ha aprovat la primera norma internacional sobre la Petjada d’Aigua, la ISO 14046. La norma s’ha aprovat en el comitè internacional ISO/TC 207, amb la participació d’experts espanyols a través d’AENOR. http://www.iso.org/iso/home/news_index/iso-in-action/water.htm
L’ISO 14046 estableix els principis, requisits i directrius per a una correcta avaluació de la petjada d’aigua de productes, processos i organitzacions, a partir de l’anàlisi del seu cicle de vida. El principal objectiu és avaluar els impactes ambientals de les activitats de les organitzacions sobre l’aigua, afavorint la millora en la gestió d’aquest recurs escàs.
El document ha estat aprovat en el plenari del comitè tècnic internacional sobre Gestió Ambiental ISO/TC 207, celebrat a finals de maig a Panamà; en la seva elaboració han participat uns 40 experts d’una vintena de països. A més, en la reunió s’ha aprovat l’esborrany (DIS) de la nova versió de la ISO 14001, que estarà disponible a partir del pròxim 1 de juliol de 2014. També han començat els treballs de normalització de regles de categoria de producte (futura ISO 14037) i nous camps d’ecodisseny.
La norma ISO 14046 ha suscitat des d’un principi gran interès en organitzacions, governs i altres parts implicades, a causa de la creixent demanda d’aigua a nivell mundial, així com a la seva progressiva escassetat i pèrdua de qualitat, el que converteix la gestió d’aquest recurs en una de les temàtiques centrals del Desenvolupament Sostenible.
Documents de suport:
– http://www.iso.org/iso/iso14046_briefing_note.pdf
– http://www.aec.es/c/document_library/get_file?p_l_id=237641&folderId=997154&name=DLFE-13339.pdf
Acord per recuperar terres de cultiu al PN Serra de Montsant
Acord per recuperar terres de cultiu abandonades al parc natural de la Serra de Montsant
El Departament d’Agricultura i els responsables del parc treballaran com a mediadors entre propietaris de terres i agricultors que les vulguin reactivar
Publicat al Diari de Tarragona- 02/06/2014.
http://www.diaridetarragona.com/comarques/24472/acord-per-recuperar-terres-de-cultiu-abandonades-al-parc-natural-de-la-serra-de-montsant
El Departament d’Agricultura i el parc natural de la serra de Montsant han signat un acord per recuperar terres de cultiu abandonades mediant amb els propietaris i els agricultors interessats. Es tracta del primer acord d’aquestes característiques al territori del parc, amb l’objectiu que es pugui estendre a més municipis de la zona per dinamitzar i promocionar l’activitat agrícola. Segons Agricultura, el manteniment del paisatge rural té objectius no només estètics, sinó ecològics, econòmics, socials, culturals i patrimonials, que encaixen amb la voluntat de reconèixer el paisatge del Priorat en Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
El parc natural treballa en un «model de sostenibilitat» que permeti, no només transformar en més sostenible l’agricultura, sinó també recuperar-la i promocionar-la. En aquesta direcció, l’últim any s’han dut a terme diferents actuacions com la realització d’un projecte de caracterització de les zones agrícoles de Montsant, una jornada -«Eines per reactivar terres abandonades»- i el projecte pilot de recuperació de conreus, que ha culminat amb la signatura d’aquest primer acord.
La iniciativa aposta per la creació d’un model propi d’acords de col·laboració entre propietaris que tenen abandonades les terres, sigui perquè viuen fora o perquè són massa grans per treballar-les, i agricultors que vulguin recuperar-les i fer-se’n càrrec. Un acord a tres bandes en el qual cadascuna de les parts en treu beneficis: parc natural -diversificació i millora d’hàbitats, increment de la biodiversitat, reducció del risc d’incendis i dinamització econòmica del territori-, propietari -manteniment i millora del patrimoni- i agricultor -augment de la superfície productiva, valor afegit al producte i reconeixement social per la tasca de recuperació duta a terme-.
Després de la firma del primer acord de col·laboració, el Departament d’Agricultura, a través del mateix parc, té la intenció de seguir en aquesta direcció i aconseguir més propietaris i agricultors interessats en la recuperació de conreus abandonats que vulguin sumar-se al projecte, i així estendre’l a tots els municipis del Parc Natural.
Banco de tierras de ISMUR sigue dando frutos
EL PROYECTO BANCO DE TIERRAS DE ISMUR SIGUE DANDO SUS FRUTOS EN SEGOVIA – Los acuerdos conseguidos entre propietarios de tierras y demandantes revitalizan el medio rural
Agroinformación – 20.05.2014 – Enlace
Las últimas actuaciones de promoción del proyecto Banco de Tierras, que Ismur y la ONG Colectivos de acción Solidaria vienen desarrollado en la provincia de Segovia, enmarcadas en el Proyecto Piloto “De Mayor a menor”, han comenzado a dar sus primeros frutos. Este proyecto que trata de recuperar tierras abandonadas para darlas un uso agrario, ya sean huertos, corrales domésticos o colmenares supone no solo la recuperación de estas tierras sino la actuación de llevar iniciativas al medio rural y darle un poco más de vida a nuestro entorno, ya que la despoblación es patente en muchos de los municipios. Uno de los acuerdos a los que se ha llegado ha sido un convenio de colaboración en los trabajos hortícolas con la dueña de la tierra, a cambio de compartir sus frutos en la localidad segoviana de Santiuste de Pedraza.
También en esta localidad, un alumno del Curso de Iniciación a la Horticultura que la entidad impartió en Bernuy de Porreros hace dos meses, se interesó en formar parte del Banco de Tierras como demandante de terrenos, Ismur lo puso en contacto con la propietaria de la tierra y actualmente trabajan juntos, viéndose ambos beneficiados.
Otro de los últimos convenios logrados se ha desarrollado en el municipio de Roda de Eresma; en este caso ha sido el ayuntamiento del municipio el que en colaboración con las entidades gestoras del proyecto, ha cedido dos terrenos al Proyecto “Banco de Tierras” al que han accedido dos personas que estaban inscritas como demandantes, comenzando así su andadura como hortelanas.
El Banco de Tierras dispone además de otros terrenos con muchas posibilidades que están a la espera de un proyecto para ponerlos en marcha, por lo que las personas interesadas en inscribirse en el mismo, tanto demandantes como propietarios de tierras, pueden acercarse a la sede de ISMUR en Segovia.
Colaboraciones
El proyecto Banco de Tierras se desarrolla en el ámbito geográfico de la provincia de Segovia, pero se ha establecido una colaboración con un proyecto más ambicioso que se desarrolla a nivel estatal llamado “Huertos compartidos”, con esta colaboración se pretende llegar al máximo número de personas interesadas en este tipo de iniciativas.
Resumen de prensa sobre el proyecto ACV llet de vaca
El Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona y la fundación Agroterritori han desarrollado, de forma conjunta, el proyecto “Análisis de Ciclo de Vida y cálculo de la Huella de Carbono de la producción de leche de vaca en Cataluña”, financiado por la Agencia de Gestión de Ayudas Universitarias y de Investigación, AGAUR y por el Departamento de Agricultura, DAAM, de la Generalitat de Catalunya. El equipo de investigación ha estado formado por el Dr. Josep Vila, Ignasi Ballús, Anna Roca y Cristina Tous.
Este proyecto, llevado a cabo entre mayo de 2013 y marzo de 2014, nació con el objetivo de apoyar al sector de vaca de leche y con la intención de contribuir en la aportación de oportunidades de mejora tanto en temas de eficiencia energética como en el uso de los recursos naturales. Por este motivo, y en consonancia con la creciente exigencia de avanzar en el control y la mitigación de las emisiones de gases de efecto invernadero, se ha trabajado el presente estudio a nivel de explotación lechera desde una perspectiva ambiental, en la que el análisis de ciclo de vida y el cálculo de la huella de carbono juegan un papel clave.
El análisis de ciclo de vida ha permitido identificar todos y cada uno de los factores que intervienen durante la fase productiva de la leche. A partir de aquí, se llevado a cabo un inventario de consumos energéticos y emisiones que ha permitido hacer una balance entre consumo, emisión y fijación que conlleva el cálculo de la huella de carbono, en equivalentes de CO2, para la producción de un quilogramo de leche y para cada explotación analizada.
El estudio se ha desarrollado aplicando una metodología de análisis referenciada en la norma PAS-2050, la norma ISO-14044-44 y la guía metodológica de la International Dairy Federation, así como con el asesoramiento de un grupo de expertos cercanos a la dinámica del sector: desde la administración a través del Observatorio del bovino de leche y carne del DAAM al mundo cooperativo de la producción de leche, pasando por el entorno académico y el sindical agrario. Las aportaciones de estos expertos se han sucedido a lo largo de todo el proceso de investigación, desde el estadio inicial en la elección de los casos de estudio de referencia y en los aspectos metodológicos de base hasta la discusión final de los resultados.
Como era de esperar, los resultados del proyecto ponen revelan que el factor con una contribución mayor sobre la huella de carbono de la leche de vaca es la alimentación, situándose entre el 50 y el 72% del total de las emisiones de carbono. Se ha realizado una categorización de las diferentes responsabilidades de los factores sobre la huella de carbono para facilitar la interpretación de los resultados, fijando el centro de atención en el apartado que hace referencia a la alimentación del ganado. Es sobre este apartado, la alimentación animal, sobre el que el productor, la industria y los gobiernos tienen una mayor capacidad para reducir la huella de carbono.
Otro factor que contribuye a reducir la huella de carbono es una mayor producción lechera per cabeza de ganado. Con una mayor producción de leche, queda más repartida la distribución de la emisión total de gases de efecto invernadero. Los resultados insinúan que una mayor integración de las explotaciones con una cooperativa grande con fábrica de piensos propia implica una menor huella de carbono. Los resultados también apuntan que una mayor base territorial de la explotación favorece una huella menor.
Finalmente, cabe destacar que este proyecto pone en evidencia la necesidad de establecer una periodicidad de estudio de la huella de carbono de las explotaciones, sólo de esta manera se podrán controlar las emisiones y detectar fácilmente los efectos de las medidas y políticas aplicadas.
*
——————
Agrodigital, 12 de maig de 2014 —– Hasta el 70% de la huella de carbono de la leche depende de la alimentación de la vaca
La alimentación es el factor con una contribución mayor sobre la huella de carbono de la leche de vaca, situándose entre el 50 y el 72% del total de las emisiones de carbono, según un proyecto “Análisis de Ciclo de Vida y cálculo de la Huella de Carbono de la producción de leche de vaca en Cataluña”, desarrollado conjuntamente por el Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona y la fundación Agroterritori.
En la investigación se ha realizado una categorización de las diferentes responsabilidades de los factores sobre la huella de carbono para facilitar la interpretación de los resultados, fijando el centro de atención en el apartado que hace referencia a la alimentación del ganado. Es sobre este apartado, la alimentación animal, sobre el que el productor, la industria y los gobiernos tienen una mayor capacidad para reducir la huella de carbono.
Otro factor que contribuye a reducir la huella de carbono es una mayor producción lechera per cabeza de ganado. Con una mayor producción de leche, queda más repartida la distribución de la emisión total de gases de efecto invernadero. Los resultados insinúan que una mayor integración de las explotaciones con una cooperativa grande con fábrica de piensos propia implica una menor huella de carbono. Los resultados también apuntan que una mayor base territorial de la explotación favorece una huella menor.
——————
Otros enlaces que publican la noticia son:
En castellano:
En catalán:
* http://www.diaridegirona.cat/comarques/2014/05/09/sector-lleter-podria-reduir-emissions/668695.html
*
Programa de la jornada (en catalán): 08maig2014_VIC_Cicle_de_Vida
Recull de premsa sobre el projecte ACV llet de vaca
Hasta el 70% de la huella de carbono de la leche depende de la alimentación de la vaca Agrodigital, 12 de maig de 2014
La alimentación es el factor con una contribución mayor sobre la huella de carbono de la leche de vaca, situándose entre el 50 y el 72% del total de las emisiones de carbono, según un proyecto “Análisis de Ciclo de Vida y cálculo de la Huella de Carbono de la producción de leche de vaca en Cataluña”, desarrollado conjuntamente por el Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona y la fundación Agroterritori.
En la investigación se ha realizado una categorización de las diferentes responsabilidades de los factores sobre la huella de carbono para facilitar la interpretación de los resultados, fijando el centro de atención en el apartado que hace referencia a la alimentación del ganado. Es sobre este apartado, la alimentación animal, sobre el que el productor, la industria y los gobiernos tienen una mayor capacidad para reducir la huella de carbono.
Otro factor que contribuye a reducir la huella de carbono es una mayor producción lechera per cabeza de ganado. Con una mayor producción de leche, queda más repartida la distribución de la emisión total de gases de efecto invernadero. Los resultados insinúan que una mayor integración de las explotaciones con una cooperativa grande con fábrica de piensos propia implica una menor huella de carbono. Los resultados también apuntan que una mayor base territorial de la explotación favorece una huella menor.
——————–
Es presenta un estudi sobre l’anàlisi del cicle de vida i petjada de carboni de la producció de llet de vaca a Catalunya Agropress, 11 de maig de 2014
L’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona i la Fundació Agroterritori han desenvolupat, de forma conjunta, el projecte “Anàlisi de Cicle de Vida i càlcul de la Petjada de Carboni de la producció de llet de vaca a Catalunya”, finançat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) de la Generalitat i que ha estat presentat a Vic.
Aquest projecte, dut a terme entre maig del 2013 i març del 2014, va néixer amb l’objectiu de donar suport al sector del vaquí de llet i amb la intenció d’oferir oportunitats de millora tant pel que fa a l’eficiència energètica com en l’ús de recursos naturals. Per aquest motiu, i en consonància amb l’exigència d’avançar en el control i la mitigació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, s’ha promogut el present estudi a nivell d’explotació lletera des d’una perspectiva ambiental, on l’anàlisi de cicle de vida i el càlcul de la petjada de carboni juguen un paper clau.
Identificació dels diferents factors
L’anàlisi de cicle de vida ha permès identificar cadascun dels factors que intervenen durant la fase productiva de la llet. A partir d’aquí, s’ha dut a terme un inventari que ha permès el càlcul de la petjada de carboni, en equivalents de CO2, per a la producció d’un quilogram de llet corresponent a cada explotació analitzada.
L’estudi dut a terme ha comptat amb una metodologia d’anàlisi referenciada en la norma PAS-2050, la norma ISO-14044-44 i la guia metodològica de la International Dairy Federation, així com amb l’assessorament d’un grup d’experts pròxims a la dinàmica del sector: des de l’administració a través de l’Observatori del boví de llet i carn del DAAM al món cooperatiu de la producció de llet, tot passant per l’entorn acadèmic i el marc sindical. Les aportacions d’aquests experts s’han mantingut al llarg de tot el procés de la recerca, des de l’estadi inicial amb la selecció dels casos d’estudi de referència i els aspectes metodològics de base fins a la discussió final dels resultats.
L’alimentació, el factor de major incidència
Com era d’esperar, els resultats del projecte posen sobre la taula que el factor amb una incidència major sobre la petjada de carboni de la llet de vaca és l’alimentació, tot situant-se entre el 50 i el 72% del total de les emissions de carboni. S’ha realitzat una categorització de les diferents responsabilitats per tal d’avançar en la interpretació dels resultats, fixant l’enfoc en l’apartat referent a l’alimentació del bestiar. És en aquest apartat, l’alimentació, on productor i governs tenen major capacitat per a reduir la petjada de carboni.
El principal factor per a reduir la petjada de carboni és una major producció lletera per cap de bestiar. Amb una major producció de llet, més repartida queda la distribució de l’emissió total de gasos d’efecte hivernacle. Els resultats insinuen que una major integració de les explotacions amb una cooperativa gran amb fàbrica de pinsos implica una menor petjada de carboni. També queda reflectit als resultats que una major base territorial de l’explotació afavoreix una petjada menor.
Finalment, cal destacar que aquest projecte fa evident la necessitat d’establir una periodicitat d’estudis de petjada de carboni per a les explotacions; només d’aquesta manera es podran controlar les emissions i detectar fàcilment els efectes de les mesures i polítiques aplicades.
*
—
*
Altres enllaços que publiquen la noticia:
* http://www.diaridegirona.cat/comarques/2014/05/09/sector-lleter-podria-reduir-emissions/668695.html
* http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/743105.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=index&utm_source=rss&utm_medium=index&utm_campaign=rss
*
Programa de la jornada: 08maig2014_VIC_Cicle_de_Vida
*
*
Agrodigital. Sí a la protecció de la Vega
SÍ a la protección de la Vega. NO a la declaración de Bien de Interés Cultural (BIC)
Las tres organizaciones agrarias de nuestra provincia y la federación de cooperativas: ASAJA, COAG, UPA y FAECA Granada mostramos nuestro desacuerdo con la declaración de la Vega como Bien de Interés Cultural, reivindicando la relevancia agrícola de este primordial espacio, cuya gestión debe depender de la Consejería de Agricultura, Pesca y Desarrollo Rural, reconociendo el papel de los agricultores en el mantenimiento y desarrollo de este entorno productivo que durante siglos ha sido fuente de empleo y principal generador de recursos económicos para los municipios de la zona.
Después de tantos años de lucha se ha generado un movimiento en defensa de la Vega al que se han unido distintos sectores sociales originando una ola de apoyos que han puesto de relieve sus inmensos valores ambientales, económicos, culturales, históricos e identitarios. Las organizaciones agrarias provinciales ASAJA, COAG, UPA y FAECA-Granada, consideran muy positivas todas las acciones reivindicativas surgidas frente a las amenazas y riesgos que sufre nuestro espacio agrario por excelencia, no obstante manifiestan su temor ante la declaración de la Vega como Bien de Interés Cultural (BIC) y retiran su apoyo a esta propuesta por considerar que, si este entorno dejara de depender de la Consejería de Agricultura, Pesca y Desarrollo Rural, se generaría un importante problema de gestión de la esencial e imprescindible actividad agraria que la ha creado y mantenido desde el siglo XI.
La Vega no debe convertirse en un parque cultural, como se espera, una urna de cristal donde cualquier actuación por inocua que sea: encalar un cortijo, entubar una acequia, poner uno u otro cultivo, etc. sea potestad de la administración imponiendo discrecionalmente sus criterios y con el lastre de una complicada burocracia. La declaración BIC puede hacer olvidar su principal valor, el agrario, para privilegiarla como zona exclusiva de recreo situando a los agricultores y ganaderos como simples espectadores. Es necesario garantizar también la permanencia de los cultivos señalando sus especificidades y propiciando el mercado cercano y la identificación de productos de calidad como fuente de riqueza y trabajo. Su delimitación como territorio sería otro de los aspectos problemáticos, dado que abarca una extensión muy amplia y diversa integrada por bienes con diferentes usos y valores.
Su protección pasa por el rediseño del POTAUG en cuanto a la catalogación y uso de cada singularidad o realidad: acequias, cortijos, molinos, caminos rurales, caserías, secaderos, huertas…, completado con otras actuaciones dentro del Plan de Desarrollo de la Vega (PDR) que procuren la creación de un órgano autónomo de gestión que aúne los valores patrimoniales y su rentabilidad social y económica convirtiendo a los agricultores y ganaderos en sus verdaderos protagonistas.
Por último, ASAJA, COAG, UPA y FAECA-Granada valoran positivamente la creación de una comisión técnica y política interdepartamental que evalúe y proponga herramientas para la protección patrimonial, agrícola y turística de la Vega de Granada y para su desarrollo sostenible, cuya propuesta ha sido aprobada recientemente en el Parlamento andaluz. A juicio de las organizaciones agrarias y la federación de cooperativas, dicha comisión, en la que deben estar representadas las entidades del sector agrario, deberá velar por el mantenimiento y la promoción de este entorno agrario, natural y paisajístico.
Font: Agrodigital http://www.agrodigital.com/PlArtStd.asp?CodArt=96066
La ciutat es menja el camp (EL PAIS)
El diari El País publica avui 2 d’abril unes dades sobre la brutal pèrdua d’espai agrari en la demarcació de Barcelona.
– La província de Barcelona perd gairebé la meitat dels seus cultius en mig segle
– La superfície urbana s’ha quadruplicat i els boscos han crescut un 20%
La noticia està il·lustrada amb una imatge aèria en la que s’aprecia el canvi del sòl entre Montmeló, Parets del Vallès i Mollet del Vallès, 1956 i actual. (Font: CREAF)
El parc de les capçaleres del Ter i del Freser, per al 2016
El parc de les capçaleres del Ter i del Freser, per al 2016
Consensuaran entre els ajuntaments la manera de regular la temporada de recollida de bolets
RIPOLL | X.VALERI Miquel Rovira, president del Consell Comarcal del Ripollès per CiU, ha anunciat la creació del Parc Natural de les capçaleres del Ter i del Freser per al 2016. «Si tot va bé -va afirmar- pel gener del 2016 ja podrem fer la declaració de Parc Natural». Ho va dir al darrer ple del Consell Comarcal. La causa que fins ara tota hagi anat bé, ha estat, segons ell, el consens i el suport de tots els agents del territori a la reclamació de figura de Parc Natural. També va fer referència al Consorci Ripollès Desenvolupament i el Consorci d’Espais Naturals del Ripollès. Segons fonts del Consell Comarcal del Ripollès, la figura de parc natural facilitarà l’arribada de recursos a la part de la comarca. La idea és que el nou parc tingui un paper dinamitzador, assoleixi un model de governança i suposi un projecte de futur més sòlid que l’actual.
Es tracta d’un espai d’alta muntanya d’unes 12.500 hectàrees, del qual formen part vuit municipis (Setcases, Queralbs, Ribes de Freser, Toses, Vilallonga de Ter, Planoles, Pardines i Gombrèn). S’ha de determinar si part del terme de Campelles també en formarà part. Inclou les valls del Freser i els principals cims de la zona (Puigmal, Bastiments i Gra de Fajol) i el naixement dels rius Ter i Freser. A la zona hi viuen animals que quasi són únics a Europa, per exemple el gall fer o el picot negre. A part de la presència d’animals en perill d’extinció és una zona rica amb altres varietats salvatges com el tritó daurat, l’isard, el gat salvatge i els cabirols.
L’àrea forma part des del 1992 del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de Catalunya i també de la xarxa europea Natura 2000. Aquestes relacions han fet que els equipaments actuals estiguin en disposició de la sostenibilitat i qualitat reclamades per aquestes organitzacions.
Bolets
En el mateix plenari, on Rovira va fer l’anunci de la proximitat de l’arribada del parc natural al Ripollès, Joan Manso (conseller responsable de l’Àrea de Terrotiri Sostenibilitat) va reclamar consens entre els ajuntaments a l’hora d’aplicar la regulació de la propera temporada dels bolets.
Ara, el Consell Comarcal espera que l’Àrea de Territori i Sostenibilitat públiqui les bases per a la regulació. A partir d’aquí, el Consell les presentarà als ajuntaments per tal que les apliquin segons les necessitats. La voluntat és que tota la comarca segueixi unes mateixes regles.
Les bases establiran la manera d’identificar els boletaires federats. És a dir, si hauran de dur un carnet, un braçalet, una gorra, o tot plegat.
També establiran la manera d’estacionar els vehicles per evitar que obstaculitzin el pas dels ramats o dels cotxes dels ramaders. Uns altres condicionants seran els senders o les maneres de collir els bolets sense perjudici del medi. És a dir, que no facin forats i no usin rascles o altres instruments. Un altre objectiu és evitar els rescats de boletaires que es perden enmig dels boscos o cauen.
Paral·lelament volen boletaires perquè vagin als restaurants.
Publicat a Diari Girona: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2014/03/20/parc-capcaleres-del-ter-del/661425.html
ivaOlives verdal o llei de Cadaqués
Per a la llei de Cadaqués
Les oliveres de la varietat verdal, també anomenada llei de Cadaqués, són una varietat autòctona d’aquest municipi
Un veí demana que es protegeixin introduint una norma per protegir-les de l’urbanisme.
No és que Cadaqués tingui una llei pròpia, diferent de la que hi ha a la resta del territori, però entre les característiques d’aquest municipi hi ha les oliveres. I més concretament les olives verdal o llei de Cadaqués, una varietat d’oliva pròpia i autòctona que es cultiva dins el terme municipal i en una petita part del municipi veí del Port de la Selva. Juntament amb les altres varietats autòctones de l’Empordà, com ara l’argudell i la corivell, la llei de Cadaqués és una de les que fan l’especificitat de l’oli de l’Empordà. A finals del segle XX, també es va introduir la varietat arbequina entre les olives admeses en l’elaboració d’aquest oli que està camí d’obtenir el qualificatiu de denominació d’origen.
La verdal és tan pròpia de Cadaqués que, segons explica el cadaquesenc David Tibau en un article publicat a la revista local Sol Ixent, “es va intentar empeltar als termes municipals de Roses i de Palau-saverdera, però no va donar bons resultats”.
Segons dades del 2010, a l’Empordà hi hauria unes 2.600 hectàrees d’oliveres i la llei de Cadaqués representaria un 7,64% d’aquest conjunt, unes 207 hectàrees repartides entre Cadaqués i el Port de la Selva. En l’elaboració de l’oli de l’Empordà, l’aportació de la verdal rau una maduració molt primerenca (entre octubre i novembre) i en el fet que es tracta d’una varietat amb un rendiment alt, d’entre el 23 i el 25, explica Tibau. Els productes amb característiques específiques com ara l’oli de l’Empordà, són un valor afegit cada vegada més preuat en la promoció del territori i aquest seria motiu suficient per cuidar les oliveres.
Però per Tibau les oliveres no són només un recurs econòmic i agrícola, també formen part del patrimoni i aquests arbres mereixen un tracte específic, una protecció que s’hauria de reflectir en una nova normativa en el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). I com que aquests dies el nou POUM de Cadaqués està d’exposició pública, el defensor cadaquesenc de la llei de Cadaqués ja ha presentat la seva proposta a l’Ajuntament: sol·licita que es faci un inventari de totes les oliveres del municipi i que se les consideri com un element més que cal protegir. No només això, sinó “que es reguli de forma concisa què s’ha de fer amb les oliveres afectades quan s’hagi de procedir a urbanitzar un terreny”. En llenguatge planer, Tibau proposa que, per norma, abans de començar qualsevol obra al municipi, si hi ha oliveres al terreny afectat, hi hagi l’obligació d’arrencar-les i traslladar-les a un altre espai on siguin cuidades i on es garanteixi la continuïtat d’aquests arbres. Segurament, alguns constructors i promotors posaran el crit al cel i respondran que tot seran més entrebancs i pals a les rodes. Però per Tibau el perill és real i ben actual: cada nou vial que s’obre és sinònim de menys oliveres i vol aturar-ho.
No està sol en el seu combat perquè recolza la seva petició amb noms com ara els de Dalí o de Josep Pla: la petició va acompanyada de fragments literaris i d’il·lustracions pictòriques d’aquests empordanesos de prestigi que han utilitzat abundantment les oliveres en les seves obres i que recalquen el caràcter singular d’aquests arbres. Un combat en nom de la llei de Cadaqués.
Noticia a El Punt Avui: http://www.elpuntavui.cat/ma/article/1-territori/11-mediambient/724891-per-a-la-llei-de-cadaques.html
Facebook
LinkedIn
Twitter
