No és que Cadaqués tingui una llei pròpia, diferent de la que hi ha a la resta del territori, però entre les característiques d’aquest municipi hi ha les oliveres. I més concretament les olives verdal o llei de Cadaqués, una varietat d’oliva pròpia i autòctona que es cultiva dins el terme municipal i en una petita part del municipi veí del Port de la Selva. Juntament amb les altres varietats autòctones de l’Empordà, com ara l’argudell i la corivell, la llei de Cadaqués és una de les que fan l’especificitat de l’oli de l’Empordà. A finals del segle XX, també es va introduir la varietat arbequina entre les olives admeses en l’elaboració d’aquest oli que està camí d’obtenir el qualificatiu de denominació d’origen.

La verdal és tan pròpia de Cadaqués que, segons explica el cadaquesenc David Tibau en un article publicat a la revista local Sol Ixent, “es va intentar empeltar als termes municipals de Roses i de Palau-saverdera, però no va donar bons resultats”.

Segons dades del 2010, a l’Empordà hi hauria unes 2.600 hectàrees d’oliveres i la llei de Cadaqués representaria un 7,64% d’aquest conjunt, unes 207 hectàrees repartides entre Cadaqués i el Port de la Selva. En l’elaboració de l’oli de l’Empordà, l’aportació de la verdal rau una maduració molt primerenca (entre octubre i novembre) i en el fet que es tracta d’una varietat amb un rendiment alt, d’entre el 23 i el 25, explica Tibau. Els productes amb característiques específiques com ara l’oli de l’Empordà, són un valor afegit cada vegada més preuat en la promoció del territori i aquest seria motiu suficient per cuidar les oliveres.

Però per Tibau les oliveres no són només un recurs econòmic i agrícola, també formen part del patrimoni i aquests arbres mereixen un tracte específic, una protecció que s’hauria de reflectir en una nova normativa en el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). I com que aquests dies el nou POUM de Cadaqués està d’exposició pública, el defensor cadaquesenc de la llei de Cadaqués ja ha presentat la seva proposta a l’Ajuntament: sol·licita que es faci un inventari de totes les oliveres del municipi i que se les consideri com un element més que cal protegir. No només això, sinó “que es reguli de forma concisa què s’ha de fer amb les oliveres afectades quan s’hagi de procedir a urbanitzar un terreny”. En llenguatge planer, Tibau proposa que, per norma, abans de començar qualsevol obra al municipi, si hi ha oliveres al terreny afectat, hi hagi l’obligació d’arrencar-les i traslladar-les a un altre espai on siguin cuidades i on es garanteixi la continuïtat d’aquests arbres. Segurament, alguns constructors i promotors posaran el crit al cel i respondran que tot seran més entrebancs i pals a les rodes. Però per Tibau el perill és real i ben actual: cada nou vial que s’obre és sinònim de menys oliveres i vol aturar-ho.

No està sol en el seu combat perquè recolza la seva petició amb noms com ara els de Dalí o de Josep Pla: la petició va acompanyada de fragments literaris i d’il·lustracions pictòriques d’aquests empordanesos de prestigi que han utilitzat abundantment les oliveres en les seves obres i que recalquen el caràcter singular d’aquests arbres. Un combat en nom de la llei de Cadaqués.