Retalls informatius
Agricultura de precisió a com produir de manera sostenible, Carles Folch
Agricultura de precisió o com produir de manera sostenible
Blog Agricultura de Catalunya
Escrit per Carles Folch
L’agricultura de precisió és una forma de gestió de producció de les parcel·les agrícoles amb l’objectiu d’optimitzar els rendiments, les inversions i les despeses, tenint en compte el medi ambient (sòl, aigua i clima) i les característiques del conreu. I això amb l’ajuda de la informació georeferenciada que podem obtenir a través de les noves tecnologies com les imatges per satèl·lit i la informàtica.
Aquest concepte va aparèixer els anys 80 del segle XX en el context de la carrera per aconseguir un increment del rendiment agrícola. Es volia influir en el conreu, la plantació, la fertilització, el reg, els tractaments fitosanitaris, etc.
El futur de l’alimentació i les explotacions agràries. Agricultura 2.0
Per a la Comissió Europea l’agricultura sempre ha estat un sector innovador, adaptant-se a un món canviant i a nous entorns. L’agricultura 2.0 o de precisió és un enfocament de gestió de tota l’explotació agrícola utilitzant tecnologia de la informació, dades de posicionament per satèl·lit, teledetecció i recopilació de dades pròpies. Aquestes tecnologies tenen com a objectiu optimitzar els rendiments dels ingressos i reduir els impactes ambientals.
Els reptes als quals s’enfronten els agricultors avui són nombrosos:
- Adaptar la producció al canvi climàtic
- Reduir l’impacte de la producció en el medi ambient
- Produir més i millor amb menys (versió del “menys és més” de Mies van der Rohe, de la Bauhaus)
- Mantenir preus assequibles a la població
- Ser resistent en un mercat global volàtil
- Mantenir el ritme de les demandes dels consumidors
Revolució digital: actuacions en agricultura i àrees rurals
La Comissió Europea fa una aposta per aquesta revolució digital que comporta l’agricultura de precisió. I per això:
promou la innovació digital a l’agricultura i les zones rurals a través de l’Associació Europea d’Innovació per a l’Agricultura (EIP-AGRI) i el programa de recerca i innovació Horitzó 2020
connecta agricultors i investigadors a través de l’Associació per a la Innovació per a l’Agricultura (EIP-AGRI)
dóna suport al desenvolupament econòmic de les zones rurals amb finançament de noves empreses i serveis basats en tecnologia digital, així com una major connectivitat
promou nous conceptes com ara “llogarets intel·ligents” per millorar la vida a les zones rurals
Les tecnologies digitals en agricultura són prioritàries per a l’agenda de la Unió Europea, amb una aportació de 100 milions d’euros de suport per al programa de treball Horitzó 2020 per al període 2018-2020, i així avançar en el desenvolupament i l’adopció de les tecnologies digitals en l’agricultura i les zones rurals, i anticipar els impactes de la revolució digital.
És molt recomanable la lectura del document:
on s’assenyalen les línies a seguir per la Comissió Europea per a la futura Política Agrària Comuna més enllà de 2020 (#FutureofCAP)
Reflexió
A Europa, el futur de l’agricultura passa per tres reptes:
- Despoblació rural i incorporació dels joves
- Tecnologia i formació
- Sostenibilitat del medi ambient
És clar que els beneficis que la tecnologia pot aportar són bàsics per aconseguir els tres reptes. Cal aclarir, però, si els sector agrari i forestal són els únics sectors que han de cobrir els costos d’inversió i de manteniment per aconseguir-los.
Potser comença a ser hora de reconèixer que el futur de l’agricultura europea passa per una implicació de tots els europeus: els consumidors que requereixen productes de qualitat màxima i els pagesos i ramaders que produeixen els aliments i serveis ecosistèmics, com el paisatge i les millores en el capital natural.
https://agriculturadecatalunya.blogspot.com.es/2018/02/agricultura-de-precisio-o-com-produir.html
A vol de terra – Gustavo Duch (ARA Opinió 23/10/16)
ARA Opinió
A vol de terra
GUSTAVO DUCH
–
Entre el març del 1956 i el setembre del 1957, sis avions Beechcraft RC-45 van sobrevolar tot el territori de l’estat espanyol, les Canàries i les possessions espanyoles al nord d’Àfrica. Anaven equipats amb càmeres fotogràfiques Fairch Fairchild T-11 de gran format i lents Metrogon de 6 polzades i uns negatius de 70 mm. Un equip de gran qualitat per a la fotografia aèria. Els avions, que sortien de Getafe, León o Barcelona, eren part de l’anomenat Proyecto Español, portat a terme pel servei cartogràfic de l’exèrcit dels EUA amb finalitats militars que, com ja havien fet a Itàlia, formava part de l’estratègia dels Estats Units contra el comunisme. Aquests 60.000 fotogrames presos a uns 5.000 metres d’altitud han estat poc coneguts fins al 2011, quan van ser digitalitzats, i són la base ortofotogràfica de moltes anàlisis. Com l’estudi que Annalisa Giocoli està fent, en el marc del postgrau en dinamització local agroecològica de la Universitat Autònoma de Barcelona, per valorar una mesura que des de fa anys ens estem plantejant. ¿Ciutats com Barcelona poden abastir-se amb agricultura de proximitat?
L’estudi de Giocoli, en fase de perfeccionament, el que fa és comparar en l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) les dades dels mapes de cobertes del sòl del 1956 i del 2009, el més actual disponible, elaborats pel CREAF d’acord amb les dades ortofotogràfiques. I comença amb unes dades significatives: mentre que l’any 1956 unes 24.700 hectàrees de tota la superfície de l’AMB eren conreus, en l’actualitat la xifra ha caigut a unes 5.700 ha, cosa que encaixa perfectament amb l’increment de sòl urbà, que en aquest mig segle ha passat d’un 15% del total de la superfície a un 48%. Però, ja està? ¿La conclusió final és que el que era horta, oliveres o vinyes ara són polígons industrials, equipaments, infraestructures o habitatges?
No. Jugant amb les fotografies, Giocoli resta a les antigues 24.700 hectàrees dedicades a l’agricultura el que actualment està urbanitzat, i arriba a la conclusió que encara quedarien disponibles unes 11.300 hectàrees. I si d’aquestes, com hem vist abans, 5.700 estan més o menys en producció, la conclusió és molt potent. A l’AMB tenim un potencial de 5.600 hectàrees de terres per posar a produir aliments que ara són boscos o terres agràries abandonades.
¿I 5.600 hectàrees és molt o és poc? Certament, quan ens adonem que actualment a les persones que vivim a l’AMB ens corresponen uns minsos 20 m de superfície agrària, visibilitzem amb molta claredat que la nostra alimentació està totalment lligada a la distància i que doblar aquesta quantitat sempre serà benvingut. Però, com fa l’estudi d’Annalisa Giocoli, també podem fer una segona comparació que ens porta a concloure que afegint aquestes noves hectàrees de terres no només tindríem la importantíssima possibilitat d’assegurar nous llocs de treball directes i indirectes d’una economia relocalitzada, sinó que equivaldria a la possibilitat de garantir aproximadament la meitat de totes les necessitats de fruita i hortalisses de la meitat de la població metropolitana, d’acord amb les estimacions realitzades per Josep Montasell i Sònia Callau l’any 2015. O bé, una altra expressió seria dir que si recuperéssim i dediquéssim aquestes 5.600 noves hectàrees a produir fruita i verdura, podríem abastir la totalitat del que actualment es ven en els 38 mercats municipals de Barcelona més totes les necessitats de fruita i hortalisses dels centres educatius més tot el que gestionen les 84 cooperatives de consum responsable existents actualment a la ciutat. I encara quedarien aliments frescos produïts localment i que podrien abastir altres espais de venda directa al consumidor, llargament reivindicats pels moviments que defensem la sobirania alimentària, com ara l’ampliació del nombre de mercats de pagès (actualment només en tenim 13 en tota l’AMB) als carrers i places dels nostres barris.
És evident que aquestes xifres són genèriques i que cal afinar molt més, però són dades que haurien de funcionar tant per interpel·lar-nos com per posar-nos en acció. De fet, en aquests mesos s’hauria d’aprovar al Parlament de Catalunya la llei del sòl d’ús agrari, una eina que cal actualitzar però que, al meu entendre, ja parteix amb una important mancança. El desenvolupament d’aquest projecte està enfocat a ordenar i gestionar el sòl d’ús agrari de Catalunya, establir el seu règim jurídic i regular la intervenció pública en determinats supòsits. Però els mecanismes pensats per a la recuperació de finques agrícoles subexplotades són un procés molt complex que molt probablement conduirà a una no acció en la recuperació de terres abandonades. En canvi, el que caldria en aquests casos és una acció pública immediata que expropiés l’ús d’aquestes terres i el cedís a aquelles persones que vulguin dedicar-se a una feina tan necessària com poc valorada: cuidar-les per tenir cura de tots nosaltres.
Mataró promou el conreu als camps erms de les Cinc Sènies – El Punt Avui, 17/10/2016
El Punt Avui+ ECONOMIA Mataró 17/10/2016
Mataró promou el conreu als camps erms de les Cinc Sénies
L’Ajuntament posa a concurs la concessió per a ús agrícola de les finques municipals que manté en aquest espai protegit
La proposta prioritzarà les ofertes amb una producció ecològica i de consum de proximitat
–
Lluís Martínez – Mataró
La concessió és per set anys, prorrogables a cinc més
Mataró vol potenciar l’ús agrícola de les Cinc Sénies i que aquesta gran extensió de conreus situada entre la capital del Maresme i Sant Andreu de Llavaneres continuï fent de rebost de la ciutat. Una de les amenaces que plana sobre aquest espai protegit de fins a 541 hectàrees són els camps abandonats. L’Ajuntament ha volgut donar exemple subhastant, a través d’un concurs públic, la concessió de les finques municipals que té en el sector i que actualment fan un total de més de 13.000 metres quadrats.
La regidora d’Urbanisme, Núria Calpe (CiU), explica que es vol reivindicar el sòl no urbanitzable de la ciutat però també incentivar iniciatives empresarials noves perquè l’activitat agrària no desaparegui a les Cinc Sénies. “La voluntat és que aquestes parcel·les que actualment estan ermes s’incorporin com a superfície conreada i que algú les exploti de manera privativa”, hi va afegir Calpe, que reconeix que totes provenen de cessions obligatòries derivades del desenvolupament urbanístic de diversos àmbits propers, com el Golf de Llavaneres.
Els terrenys situats al torrent de Vallgiró, de 3.420 metres quadrats i situats al costat de la variant de l’N-II, són els primers que s’adjudicaran i el termini per presentar-hi ofertes continua obert. Calpe destaca que la finalitat de la concessió és millorar mediambientalment la finca a través d’una producció agrícola sostenible, preferentment ecològica i de consum de proximitat. De fet, aquests dos aspectes representen un 60% de la puntuació. El termini de la cessió és de set anys, prorrogables fins a cinc més, i el cànon mínim anual que cal que pagui el futur productor serà de 1.100 euros.
La següent de la llista serà una altra que és a tocar de la riera de Can Gener. L’Ajuntament de Mataró confia poder obrir el procés abans d’acabar aquest anys, i igual com la del torrent de Vallgiró, l’ús que se’n faci també serà agrari i durant el mateix termini de temps. La parcel·la, en aquest cas, és més gran i gairebé té 10.000 metres quadrats.
Les explotacions
Avui per avui les Cinc Sénies tenen un total de 42 explotacions consolidades, però la regidora d’Urbanisme admet que bona part d’aquests pagesos que hi treballen són gent gran i sense relleu generacional que vulgui continuar la feina. Aquest risc, sumat amb la creixent activitat aliena a l’ús agrícola i a la forta pressió urbanística que pren més o menys força de manera cíclica, fa que aquesta reserva sigui un espai fràgil. Per aquest motiu, l’Ajuntament defensa posar en marxa propostes que, com aquesta, serveixin per millorar la competitivitat de la zona i, si més no, mantenir-hi una producció de qualitat.
Per preservar aquest rebost, amb conreus a tocar de casa, els pagesos no es cansen de reclamar una gestió i una atenció més bones per al territori. Les peticions es relacionen amb el fet que cal blindar les Cinc Sénies i, per exemple, que l’Ajuntament tingui abans que ningú l’opció de compra de terres que ja no es treballen, o que es faci pagar un impost als propietaris que no utilitzin els camps per al cultiu per tal d’evitar, així, haver de tenir erms els grans espais.
–
LA FRASE
LA XIFRA
–
Els fronts oberts de la zona agrària
El pla general d’ordenació de Mataró, aprovat definitivament el 1996, va classificar les Cinc Sénies com a sòl no urbanitzable, destinat a usos agrícoles. L’espai també està protegit pel pla director urbanístic del sistema costaner. Malgrat tot, del que no ho està és del pas d’infraestructures com ara el fet de voler-hi construir la línia del futur tren orbital. La intenció de l’Ajuntament, després de negociar amb els pagesos, és demanar que la Generalitat modifiqui el traçat perquè no afecti els camps de conreu. Aquesta no és l’única demanda del col·lectiu, ja que també exigeixen que es protegeixin més cases. Formar part d’aquest catàleg permet que els propietaris hi puguin fer obres de rehabilitació per mantenir-les en bones condicions i, sobretot, que ampliïn els usos de les finques sense que perdin el caràcter agrari.
–
Simposi del sòl no urbanitzable – Olot, 14/10/16
El Punt Avui+ Urbanisme Olot – 17 octubre 2016
Fan una nova lectura del paisatge dels sòls no urbanitzables
El Col·legi d’Arquitectes celebra a Olot la segona jornada del simposi que tracta sobre aquest tema
La recuperació d’estructures fabrils abandonades per a usos culturals i socials o la recuperació de masies per a activitats de turisme rural són només dos dels molts exemples de la nova mirada sobre el sòl no urbanitzable proposada en la segona de les jornades del simposi sobre aquesta qüestió que ha organitzat a Olot la demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. “Hi ha noves demandes socials i hi ha una necessitat de renovar la mirada sobre el sòl no urbanitzable, de posar la nostra visió sobre l’espai rústic en el marc de la complexa societat actual”, ha afirmat l’arquitecte membre de la comissió tècnica del simposi Xavier Canosa.
El simposi es va iniciar el 7 d’octubre passat a Figueres i es clou el 21 d’aquest mateix mes a Girona, on està convidat el director general d’Urbanisme, Agustí Serra, a qui els organitzadors i participants volen fer aportació de les conclusions per contribuir a la nova llei de territori que s’està redactant.
Banc de terres de Galicia duplica el número de parcel·les
Agrodigital.com
El número de fincas incoporadas al Banco de Tierras de Galicia se duplicó desde la creación de esta entidad dependiente de la Consellería de Medio Rural, pasando de 6.772 en 2008 a las actuales 12.355. La superficie total de estos predios creció también en ese mismo período desde las 3.159 hectáreas hasta las 5.785 registradas la fecha de 1 de agosto de este año, 2016.
–
Accediu a tota la noticia a través de l’enllaç: http://www.agrodigital.com/PlArtStd.asp?CodArt=110301
–
Grups Operatius – ajuts al nou PDR
Ajuts a la creació i funcionament de Grups Operatius de l’associació europea per a la innovació en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles
El nou Pla de desenvolupament rural (PDR 2014-2020) recull la creació de noves línies d’ajut per incentivar la cooperació per a la innovació en el sector agroalimentari i forestal a través dels Grups Operatius de l’Associació Europea per a la Innovació (AEI) en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles i mitjançant la subvenció dota amb un total de 17 milions d’euros i destinada a: 1) La constitució de grups operatius i la redacció de projectes innovadors. 2) La realització de projectes pilot.
–
Nou pla per convertir en no urbanitzables 40.000 hectàrees
El Govern redacta un PDU que afectarà els terrenys d’ús econòmic o residencial on nos’hagi construït
La Vanguardia, divendres, 28 d’agosto 2015. http://es.monitor.augure.com/bin/vcache.cgi?clau=14407208681360766767&cc=2294
A Catalunya, segons dades de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, que és la que està redactant el PDU, hi ha 40.000 hectàrees en aquesta situació. Una superfície que equival a la comarca del Maresme. Concretament, hi ha 43.466 sectors de desenvolupament encara no urbanitzats, dels quals 825 són d’activitat econòmica, 3.483 són residencials i 158 mixtos. A aquests se n’hi ha d’afegir 756 sectors més parcialment urbanitzats. La Vall Fosca, on s’havien de construir un camp de golf, una pista d’esquí, habitatges i hotels, n’és un clar exemple. Quan es desenvolupi el PDU i entri en vigor tornaran a ser terrenys no urbanitzables.
Pel conseller Santi Vila el boom immobiliari i la crisi han generat una gran desproporció entre l’oferta i la demanda de sòl. Amb aquest panorama, i a manera d’exemple, explica que als sectors de desenvolupament residencial que estan previstos s’ofereix un potencial de 628.045 habitatges. Una quantitat totalment desproporcionada, sobretot després del canvi de cicle que ha suposat la recessió econòmica. Aquest romanent de terreny podria absorbir la demanda d’habitatge dels pròxims cent anys, segons dades de la conselleria.
Una situació que pel conseller no s’ajusta a un model sostenible del territori. «El PDU recupera la normalitat de certs municipis, i se’ls recomana esgotar els terrenys que posseeixen al nucli urbà abans de desenvolupar-ne d’altres a quilòmetres del centre», explica Vila.
Sobre el calendari del pla director, explica que es tracta d’una oportunitat per recuperar solars on no es construirà res i que d’aquí uns vuit mesos podria estar aprovat definitivament. Una cosa que hauria de decidir el pròxim govern de la Generalitat, tot i que el conseller no veu cap inconvenient perquè tiri endavant.
El PDU estudiarà tots aquests polígons i abordarà una solució per a cada un. En determinats àmbits, com els de la regió metropolitana de Barcelona, on la relació de l’oferta i la demanda és més ajustada, l’estratègia que se segueixi podria ser diferent. De fet, el futur pla no afectarà els sectors més compactes i situats en conjunts urbans de certa entitat.
En aquest sentit, Vila recorda que hi ha projectes de desenvolupament residencial de centenars d’habitatges en municipis que tot just si arriben a un centenar de veïns. Segons la seva opinió, la baixa densitat comporta malbaratar un recurs escàs com és el sòl.
També s’estudiaran -per revertir-los en no urbanitzables- aquells terrenys que estan afectats per pendents elevats, poden ser inundats o tenen riscos naturals o químics. En aquest paquet hi entrarien també les superfícies que comportin un impacte ambiental elevat.
Entre els sectors que quedarien afectats en un primer estudi hi hauria, entre d’altres, el projecte residencial del Parc Empordà, al municipi de Pau, amb una superfície de 34 hectàrees; el del municipi de la Pera, que preveia construir 150 habitatges; el polígon comercial i residencial de Riudellots de la Selva, de 26 hectàrees, o el del municipi d’Alguaire, on es preveia un polígon per a activitats econòmiques de més de 100 hectàrees.
–
Aprovat el PDR.cat2020
El Programa de desenvolupament rural de Catalunya PDR.cat2020 ha estat aprovat per la Comissió Europea per un import de 810,8 milions d’euros
El nou PDR per al període 2014-2020, s’estructura a partir de 4 grans eixos d’acció:
- Economia i ocupació: Fomentar la reactivació econòmica i la creació d’ocupació, amb especial atenció als sectors agrari, alimentació, forestal i les zones rurals, mitjançant el suport a: 1) 5.500 projectes de modernització i reestructuració d’explotacions agràries. 2) 350 projectes d’inversió per a la millora dels processos de transformació d’empreses agroalimentàries. 3) la creació de 600 llocs de treball a través del LEADER. 4) 80 projectes de cooperació per a l’establiment de cadenes curtes i mercats locals. 5) redactar i revisar 1.200 instruments d’ordenació forestal. 6) la creació de 50 organitzacions de productors forestals.
- Joves: Establir polítiques específiques per als joves del món rural, que fomentin el seu arrelament i desenvolupament econòmic i social, mitjançant el suport a: 1) la introducció de 1.800 joves en empreses/explotacions agràries. 2) el LEADER, que cobreix el 73,24% de la superfície i el 10,20% de la població rural de Catalunya. 3) la priorització dels projectes que duguin a terme els joves en elmarc de les diferents línies d’ajut que es derivin del programa.
- Canvi climàtic: Promoure accions dirigides a la mitigació i adaptació al canvi climàtic i la protecció dels recursos naturals, amb el suport a: 1) 1.350 explotacions agràries i 520 ramaderes ecològiques. 2) 117.397 ha perquè implementin actuacions agroambientals. 3) 504 projectes d’inversió per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic d’explotacions agràries i empreses agroalimentàries (energies renovables, eficiència energètica, reducció d’emissions). 4) millorar l’eficiència del consum d’aigua de 6.000 hectàrees de regadiu. 5) 4.000 beneficiaris a realitzar actuacions de prevenció d’incendis forestals i restauració del potencial forestal. 6) Realitzar actuacions silvícoles en 21.250 ha forestals de millora i generació de sistemes ecosistèmics.
- Innovació: Estimular la innovació i la transferència de coneixements en el sector agroalimentari, ajudant a: 1) Formar 18.900 persones del sector agrari i forestal. 2) Desenvolupar 420 projectes innovadors en l’àmbit de la Xarxa Europea per a la Innovació. 3) 2.400 assessoraments a les explotacions agràries.
Veure NOTA DE PREMSA: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2015/07/27/11/17/35dce5bb-14d6-465c-8f7d-20461823717c.pdf
Nova Llei de Cooperatives
La nova Llei: un ventall de possibilitats!
FONT: Butlletí d’Economia Social i Cooperativa. Monogràfic Llei de Cooperatives (http://empresaiocupacio.gencat.cat/ca/treb_ambits_actuacio/_treb_economia_cooperativa/treb_recursos/emo_butlleti/)
Ja s’ha publicat al DOGC la nova Llei de Cooperatives aprovada pel Parlament el passat 18 de juny. La llei entrarà en vigor efectivament el proper 5 d’agost de 2015. Aquesta llei incorpora importants novetats que ofereixen a les cooperatives nous mecanismes per competir amb eficàcia en el segle XXI.
L’element comú de totes les novetats que incorpora la Llei és que són d’aplicació voluntària per part de les cooperatives, de manera que, les que així ho desitgin, no tenen perquè introduir cap modificació en els seus estatuts ni variar el seu funcionament actual. En canvi, s’obre un ventall de possibilitats per a aquelles cooperatives que vulguin aprofitar aquests mecanismes.
Mesures com la reducció de 3 a 2 socis el nombre mínim de socis per constituir una cooperativa, la rebaixa de la dotació del Fons de Reserva Obligatori i la possibilitat d’acordar-ne la repartibilitat, les noves destinacions possibles del Fons d’Educació i Promoció Cooperatives, la regulació del soci col·laborador que només aporta capital, entre d’altres, poden ser utilitzades per les cooperatives en exercici de la seva autonomia de gestió.
Aquests mecanismes tenen per objectiu flexibilitzar i fer més atractiu el model per tal que més emprenedors optin per la fórmula cooperativa a l’hora de crear una empresa. També pretenen afavorir la consolidació i creixement de les cooperatives existents, facilitar-ne l’accés al finançament, millorar la qualitat de la gestió empresarial i afavorir el dimensionament del sector, tot impulsant la intercooperació.
Per tal que les cooperatives, els seus socis i els seus gestors puguin conèixer totes les novetats que preveu la Llei, estem preparant una sèrie d’actuacions. En aquesta pàgina web trobareu el text complet de la Llei, així com una presentació amb les principals novetats. També informarem sobre les sessions de presentació que estem preparant en diversos punts del territori obertes a qualsevol persona interessada en conèixer a fons la nova Llei i les sessions per a col·lectius professionals específics que durem a terme en col·laboració amb els col·legis professionals.
Us informarem de totes les sessions i materials disponibles a través dels següents números del Butlletí d’Economia Social i Cooperativa.
Xavier López i García
Director general d’Economia Social i
Cooperativa i Treball Autònom
–
–
11 grups Leader per 2014-2020
Seleccionats els 11 grups Leader que aplicaran la metodologia en 556 municipis, que representen el 73,24% del territori català
La dotació que es destinarà al desenvolupament participatiu Leader durant aquest període de programació 2014-2020 és de 62.000.000 euros.
Les estratègies de desenvolupament local que han presentat els 11 GAL seleccionats, inclouen els objectius de cada estratègia i com es preveu assolir-los, els agents que han participat en l’elaboració de l’estratègia, una descripció de la zona d’actuació i dels recursos, les línies d’actuació i els criteris de selecció de projectes, entre d’altres. També han acreditat la participació dels agents públics i privats del territori en l’elaboració de l’estratègia, i promouen, com a elements transversals, la innovació, la millora del medi ambient i la mitigació del canvi climàtic.Prèviament a aquesta selecció de GAL, el Departament ha definit l’àmbit territorial d’aplicació del Leader, d’acord amb criteris demogràfics, d’envelliment i gènere de la població, de població aturada i dependència de l’agricultura. S’ha validat mitjançant un procés de participació pública, que ha permès incorporacions tan significatives com la Vall d´Aran, la Cerdanya gironina, o municipis costaners del Baix Ebre i del Montsià, en total 66 nous municipis a l’àmbit territorial Leader, que representa actualment el 73,24% del territori català.
Enllaç: http://agricultura.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Seleccionats-els-11-grups-Leader-que-aplicaran-el-desenvolupament-local-participatiu-del-PDR.cat2020-1407xLEA
–
Facebook
LinkedIn
Twitter
