Categories
Plans Directors Urbanístics de Catalunya (PDU)
Els Plans Directors Urbanístics (PDU) formen part del planejament urbanístic general, i estableixen els criteris per l’elaboració dels POUM en acord amb el planejament territorial vigent.
Els PDU són definits en l’article 56 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya. Atenent al text d’aquest article, correspon als PDU establir:
a) Directrius per a coordinar l’ordenació urbanística d’un territori d’abast supramunicipal.
b) Determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de persones i mercaderies i el transport públic.
c) Mesures de protecció del sòl no urbanitzable, i els criteris per a l’estructuració orgànica d’aquest sòl.
d) La concreció i la delimitació de les reserves de sòl per a les grans infraestructures, com ara xarxes viàries, ferroviàries, hidràuliques, energètiques, portuàries, aeroportuàries, de sanejament i abastament d’aigua, de telecomunicacions, d’equipaments i altres de semblants.
e) La programació de polítiques supramunicipals de sòl i d’habitatge, concertades amb els ajuntaments afectats en el si de la tramitació regulada per l’article 81. Aquesta programació ha de garantir la solidaritat intermunicipal en l’execució de polítiques d’habitatge assequible i de protecció pública, la suficiència i la viabilitat d’aquestes polítiques per a garantir el dret constitucional a l’habitatge i el compliment dels principis que estableix l’article 3.
Els Plans Directors Urbanísitcs no poden classificar sòl, doncs aquesta competència correspon als Plans d’Ordenació Urbanística Municpal (POUM, art. 57.2.a), sinó que dónen les directrius a les quals s’hauran d’adaptar aquests POUM’s.
Podem consultar la relació de PDU aprovats a Catalunya a través del portal web del DPTOP.
Enllaços d’interès:
Gestión del paisaje. Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje
Manual al servei de professionals, tècnics i estudiants interessats en la protecció, gestió i ordenació del paisatge. És una obra col·lectiva que inclou una part metodològica i estudis de casos que exemplifiquen la gestió del paisatge a través dels diversos instruments existents.
En el portal web de l’editorial ARIEL podem adquirir aquest manual o accedir a alguns continguts d’accés obert.
A l’apartat 5 (estudi de casos) trobarem un anàlisi del Parc Agrari del Baix Llobregat
Busquets J, Cortina A. Editorial Ariel, febrer del 2009
Enllaços d’interès:
Editorial ARIEL – Informació del llibre i continguts d’accés obert
Documents relacionats:
El valor dels espais agraris periurbans: el cas de les Cinc-Sènies-Mata-Valldeix de Mataró
Aquest article ens ofereix anàlisi de la realitat dels espais agraris en zones periurbanes: funcions d’aquests espais, problemàtiques, oportunitats…. com a exemple explica el cas de l’espai de les Cinc-Sènies-Mata-Valldeix, essent una revisió molt actualitzada de l’estat d en què es troba ara aquest espai.
L’Atzavara núm.17, de gener del 2009
Enllaços d’interès:
Web de la revista L’Atazavara – Núm.17: El valor dels espais agraris periurbans
Documents relacionats:
El valor dels espais agraris periurbans: el cas de les Cinc-Sènies-Mata-Valldeix de Mataró
Atles de la nova ruralitat
L’Atles de la Nova Ruralitat, publicat per la Fundació del Món Rural, és un estudi del medi rural català i de les dinàmiques sociològiques, econòmiques i territorials que el defineixen. L’Atles s’estructura en diferents blocs temàtics: ruralitat, població, agroindústria, serveis, equipaments, territori i desenvolupament; en cadascún dels quals s’ofereixen un gran número de dades actualitzades i presentades en format cartogràfic.
Alhora ofereix una revisió de com ha canviat el concepte del món rural, tant des d’un punt de vista institucional com social i econòmic, i ofereix les dades necessàries per interpretar les dinàmiques que configuren i han configurat el medi rural i la seva principal activitat econòmica, l’agricultura.
Es tracta d’un document de referència per entendre els processos que s’estan produïnt en el conjunt de la societat i l’economia i que estan afectant a les estructures agràries i, en general, al món rural.
L’Atles de la Nova Ruralitat ofereix una anàlisi de les problemàtiques que sorgeixen en el món agrari a causa del creixement urbà i industrial a Catalunya. A les pàgines 191 a 228 trobareu una reflexió sobre el concepte de periurbanitat, els efectes de les segones residències en el medi rural, la competència pels recursos entre món agrari i urbà, etc.
Fundació del Món Rural, direcció i redacció per Ignasi Aldomà. Primera edició any 2009.
Enllaços d’interès:
Web de la Fundació del Món Rural
Documents recents:
Pla d’Acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques 2008-2012 (Pd’Ae)
El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural ha elaborat aquest pla, pel període 2008-2012, on s’inclouen una sèrie de mesures per la promoció dels productes ecològics, l’increment de la producció ecològica, la incorporació d’innovacions tecnològiques en el sector i la millora de la qualitat. El Pla d’Acció s’estructura en 105 actuacions que es realitzaran en el període esmentat i estableix una sèrie d’indicadors per valorar l’evolució del sector.
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), gener del 2009.
Enllaços d’interès:
Els bancs o fons de terres, una solució al despoblament rural
La base territorial de les explotacions agràries és un dels recursos clau d’aquesta activitat econòmica. Els preus sobredimensionats del sòl agrari en determinades zones i les dificultats existents per establir compromisos d’arrendament i/o compravenda generen un greu problema de viabilitat a nombroses explotacions, que necessiten ampliar les dimensions de l’empresa. Paral·lelament molts camps agraris es troben en abandonament, bé pel cessament de l’activitat agrària o bé a l’espera d’alguna fructuosa requalificació. Això incremena uns graus més la problemàtica, agreujant el procés de despoblament rural.
Per posar en el mercat aquestes terres no treballades i facilitar-ne l’accés a les explotacions, els bancs o fons de terres són uns instruments eficaços. En aquest butlletí es fa un breu resum de l’estat de la qüestió i se’ns expliquen alguns models desenvolupats a Galícia (Banco de Terras de Galiza), França o la proposta de banc de terres feta per la Diputació de Tarragona (Ens per al Cessament Agrari, ECA).
Alhora trobarem una entrevista a Jordi Dolcet, president de la Cooperativa d’Alcarràs i de Fruits de Ponent, qui ens explica la iniciativa que han dut a terme des de la cooperativa per facilitar els arrendaments de terres entre agricultors.
El Punt Segarra-Garrigues és un ens d’assessorament als regants del sistema Segarra-Garrigues. Està participat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, REGSEGA i la Unió de Pagesos.
Butlletí del Punt Segarra-Garrigues, núm.12, desembre de 2008
Enllaços d’interès:
Web del Punt Segarra-Garrigues
Documents relacionats:
Els bancs o fons de terres, una solucio al despoblament rural
Catàleg de masies i cases rurals del POUM
La Llei d’urbanisme de Catalunya estableix en l’article 50.2 que en els plans urbanístics municipals s’haurà d’incloue «un catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació i justificar les raons que en determinen la preservació i la recuperació«.
En aquest document trobem desenvolupades les directrius per elaborar aquest catàleg i els criteris que s’han de seguir.
Generalitat de Catalunya, Direcció General d’Urbanisme (DPTOP), desembre del 2008.
Documents relacionats:
Directrius de contingut per al catàleg de masies i cases rurals
Le Triangle Vert
Le Triangle Vert constitueix, en l’àmbit d’influència de la ciutat de París, un dels principals nuclis d’activitat agrícola de la regió. Davant les fortes pressions urbanístiques existents, s’estan desenvolupant estratègies per promocionar els aliments produits en aquests espais.
Enllaços d’interés:
Formatges artesans a la Seu d’Urgell
L’any 1998 els formatges de l’Alt Urgell i la Cerdanya van obtenir el reconeixement comunitari de la Denominació d’Origen Protegida. Aquest vídeo constitueix una breu descripció dels tipus de formatges existents a la Seu d’Urgell i els canals de comercialització que es fan servir.
Enllaços d’interès:
Legislació aplicable a les Especialitats Tradicionals Garantides (ETG)
Les ETG estan sotmeses a legislació d’àmbit comunitari (Reglament 509/2006 iReglament 1216/2007) i nacional (RD 998/2002). Aquest document és un recull de lleis aplicables a les ETG.
La base de dades DOOOR de la Unió Europea ens permet consultar els productes que estan registrats com a ETG i aquells que estan en procés de registre.
Estat Espanyol, Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, octubre de 2008.
Enllaços d’interès:
Portal de la UE – Segells de qualitat
Portal del Ministerio de Medio Ambiente y Medio rural y Marino – ETG
Documents relacionats:
Facebook
LinkedIn
Twitter
