Categories
Abandonament – Glossari
Definició
Manca de conreu en terres productives per raons de baixa productivitat de les mateixes, per manca de descendència en l’explotació agrària o per un procés especulatiu.
Referències
En els espais agraris periurbans l’abandonament de terres és un procés amb una certa expansió, moltes vegades no tant per manca de continuïtat en l’explotació agrària sinó per empreses immobiliàries que comprèn terres de conreu a l’espera de que es facin urbanitzables. Aquestes terres no es posen en el mercat de l’arrendament i per tant no es cultiven, quan això passa en una extensió àmplia d’un municipi, es fàcil anar a l’ajuntament i intentar demostrar que cal una modificació de planejament urbanístic ja que no hi ha pagesos que conreïn les terres.
Espai perirubà – Glossari
Espai periurbà
Definit per l’OCDE (1979) com a zona més o menys àmplia en funció de la grandària de la ciutat (20 km si la ciutat és major de 200.000 habitants, de 15 km si la ciutat oscil·la entre 100.000 i 200.000 habitants, i de 10 km si la ciutat agrupa entre 50.000 i 100.000 habitants) Es defineixen des de “espais urbans difusos” o com “espais rurals imprecisos” encara que tant la seva heterogeneïtat com el seu dinamisme acull precarietat ambiental, social i territorial dins la perifèria de l’aglomeració urbana.
Perifèries rururbanes – Glossari
Perifèries rururbanes
Al document “El espacio agrícola entre la ciudad y el campo” del Centro de Estudios Ambientales del Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz i la Universidad Politécnica de Madrid (2010), diversos autors fan varies aportacions sobre conceptes, pràctiques i usos dels espais de la perifèria de les ciutats. Carlos Verdaguer en el seu article “La Agricultura periurbana como factor de sostenibilidad urbano-territorial” defineix les perifèries rururbanes com (pàgina 8): “A todas las escalas, los espacios de transición, a pesar de ser escenario de fenómenos decisivos, suelen quedar indefinidos, desprovistos incluso de nombre y sometidos a las dinámicas dominantes, fuera de toda regulación y planificación. Por eso el suelo periurbano, espacio de transición por excelencia, suele convertirse en la franja ‘descosida’ de la ciudad y en el escenario residual de aquellas actividades que no encuentran su acomodo en el tejido consolidado, ya sea por su impacto, por su carácter irregular o por su insuficiente valor añadido en términos económicos: almacenes, chabolas, industrias contaminantes, grandes equipamientos de servicios urbanos (estaciones eléctricas, depuradoras o vertederos…) y huertos ilegales. Hay que destacar asimismo el imparable impacto de los sistemas de infraestructuras y corredores… Las expectativas de lucro los convierten también en los suelos en ‘espera’ del maná urbanizador y, por tanto, en material privilegiado para las políticas de ‘salto’ urbano que han caracterizado el informe desarrollo de muchas ciudades españolas durante décadas.”
Jornada sobre agricultura periurbana a UVic
Per raons d’organització, la jornada no es celebrarà el dia 3 de juliol
Es tornarà a programar per a mitjans d’octubre o principis de novembre
En breu us farem saber la nova data
—-
La Universitat de Vic organitza la jornada Planificació i gestió del medi rural: l’espai agrari periurbà, per a què serveix? entorn a la problemàtica i la gestió dels espais agraris periurbans. Us esperem el 3 de juliol a la Universitat de Vic. Campus Torre dels Frares. Sala Segimon Serrallonga – C. de la Laura, 13.
L’espai agrari adjacent a l’espai urbà ha estat sotmès a fortes tensions que sovint han comportat que fos considerat un espai residual o marginal al voltant de la ciutat. Els reptes que s’obren actualment en relació als espais agraris periurbans estan orientats a mantenir el seu valor productiu estratègic i a conservar la biodiversitat que porten associada.
L’objectiu d’aquesta jornada és donar a conèixer la problemàtica i la gestió dels espais agraris periurbans, i analitzar de quina manera es poden integrar els espais agraris en les noves estratègies de planificació del medi rural.
Certificació: Certificat d’assistència. Consulta el document de Certificació i reconeixement de crèdits
Entre els ponents estarà Anna Roca, responsable de la Comissió tecnicocientífica d’Agroterritori. Possarà sobre la taula el cas de l’espai agrari periurbà del sud de Girona.
Trobareu el programa al següent enllaç: jornada_UVIC
Accediu a http://www.uvic.cat/formacio-continua/ca/universitat-estiu/planificacio-i-gestio-del-medi-rural-lespai-agrari-periurba-que-serveix per a fer les inscripcions.
Article a La Terra, juny 2014. ACVllet
Us convidem a llegir l’article publicat a la revista La Terra d’aquest mes de juny (NUM 404) Petjada de carboni de la producció de llet de vaca. El trobareu al següent enllaç: ACVllet_Informe-La_Terra
Nota de Premsa – La lluita contra els incendis forestals a Europa: com funciona?
Oficina de la Comissió Europea a Barcelona:
La lluita contra els incendis forestals a Europa: com funciona?
Brussel·les, 8 de juliol de 2013
Cada any hi ha a Europa incendis forestals devastadors que destrueixen milers d’hectàrees de bosc. Els països del sud d’Europa són els que presenten més risc, però cap país n’està exempt. Quan un incendi és massa gros perquè un sol país el pugui extingir, es pot activar el Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea per coordinar la resposta dels Estats participants.
Resposta conjunta i coordinada
Quan se superen les capacitats nacionals per respondre als incendis forestals, els països de la UE ofereixen la seva solidaritat enviant ajuda en forma d’avions amfibis, helicòpters, equips d’extinció i personal. El Centre de Resposta Urgent (CRU) és el centre d’intervenció d’emergència de la Comissió Europea. Coordina l’assistència a nivell europeu en cas dels catàstrofes i garanteix així que l’ajuda sigui eficient i eficaç. Per facilitar i cofinançar el transport de l’ajuda a la zona afectada també es pot recórrer al Mecanisme de Protecció Civil de la UE.
Preparats per a la temporada d’incendis forestals
El CRU fa un seguiment actiu del risc i la incidència dels incendis forestals a Europa. Fa servir els serveis nacionals de seguiment i eines com ara el Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS) que ofereix un panorama de les dades que recullen els Estats membres a través dels seus programes nacionals contra incendis forestals. Abans de la temporada d’incendis forestals, el CRU organitza reunions amb tots els Estats participants en el Mecanisme de Protecció Civil de la UE per intercanviar informació sobre el grau de preparació per als incendis. Durant l’estiu, el CRU organitza videoconferències setmanals amb els països amb alt risc d’incendi forestal que podrien veure sobrepassada la seva capacitat nacional. Espanya, Croàcia, Portugal, Grècia, Itàlia i França són els països europeus més propensos als incendis. A més, els experts dels Estats membres adscrits al CRU en contribueixen cada estiu a la feina i mantenen contactes regulars amb les autoritats nacionals de protecció civil.
La lluita contra els incendis forestals
Els tres últims estius, el Mecanisme de Protecció Civil de la UE es va activar 18 vegades per respondre a incendis forestals dins i fora d’Europa. El 2012 es van rebre nou sol·licituds d’assistència. Bulgària, Montenegro, Albània, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina, Grècia i Portugal el van activar demanant mitjans aeris. A més, el 2012 el servei de cartografia per satèl·lit es va activar nou vegades en resposta a emergències relacionades amb incendis forestals.
El Mecanisme de Protecció Civil de la UE
El Mecanisme de Protecció Civil de la UE facilita la cooperació en les respostes a catàstrofes entre 32 Estats europeus (els Estats membres de la UE, la Antiga República Iugoslava de Macedònia, Islàndia, Liechtenstein i Noruega). Els països participants mancomunen els recursos que poden posar a disposició dels països afectats per catàstrofes arreu del món. Des de 2001 el Mecanisme de Protecció Civil ha intervingut a més de cent catàstrofes arreu del món, entre ells l’huracà Katrina als Estats Units (2005), el terratrèmol d’Haití (2010), el terratrèmol i tsunami al Japó (2011) i la crisi siriana (2012-2013). L’any passat, es va activar 38 vegades, tant per intervencions d’emergència con per a intercanvis d’informació.
Projecte a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània
La Comissió Europea col·labora amb el projecte PRINCALP, destinat a coordinar les polítiques antiincendis a banda i banda dels Pirineus i a compartir experiències útils als cossos d’extinció de tota la regió.
En aquest vídeo sobre projectes transfronterers hi trobareu imatges del projecte PRINCALP i, concretament, de la lluita contra els incendis de l’estiu passat a l’Empordà.
Més informació:
Ajuda humanitària i protecció civil de la Comissió Europea
Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals
Comissió Europea
Representació a Barcelona
Tel. de premsa: 93 467 78 12
Passeig de Gràcia, 90
http://ec.europa.eu/barcelona
Enllaços d’interès:
El parc agrari del Baix Llobregat, una agricultura de futur en un territori periurbà de qualitat
Ramón Terricabras, gerent del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, ens fa una presentació del Parc Agrari del Baix Llobregat i una breu descripció de les iniciatives que s’estan duent a terme des del Parc per fomentar i millorar l’activitat agrícola en l’àmbit del Baix Llobregat.
Documents relacionats:
L’agricultura banal té un lloc en el projecte agrourbà?
En els darrers anys hi ha hagut un canvi en el model de desenvolupament urbà: tradicionalment els espais agraris reculaven a mesura que s’extenia el teixit urbà. Ara, però, el manteniment de l’activitat agrícola és un objectiu desitjat en alguns plans de desenvolupament. No obstant els conflictes apareixen quan el planejament es plasma sobre un territori concret. Agricultura i paisatge agrícola, sostenibilitat i viabilitat econòmica de les explotacions agrícoles. modernització de les explotacions i visió bucòlica dels ciutadans d’aquestes… en alguns casos els models de desenvolupament agrícola s’enfronten a la percepció que tenen els urbanites del què és l’agricultura.
Aquest document ofereix una reflexió dels aspectes claus a tenir en compte a l’hora d’identificar els potencials problemes entre agricultura i urbà: el model d’agricultura periurbana.
Fleury A, Serrano J, (document no referenciat)
(Text en francès)
Els espais agraris de la Regió Metropolitana de Barcelona
En aquest document es fa un repàs de la situació dels espais agraris a Europa i a Catalunya, a nivell de el seu estat en termes de planificació territorial i de les perspectives que tenen respecte a les polítiques de l’administració. Aquest anàlisi serveix d’introducció al gruix de l’article: un repàs detallat dels espais agraris més rellevants de la RMB i un breu resum de l’històric de cadascún d’ells. Gallecs, Baix Llobregat, el Vallès, el Penedès, les Cinc-Sènies, Sabadell, Torre Negra, Alella, Tordera… totes les propostes de parc que s’han formulat en els darrers anys són descrites en el text.
L’article és una guia on queden definides les terres agrícoles més importants de la RMB i que cal protegir i gestionar.
Montasell J, L’Atzavara, 14:73-89 (2006)
Enllaços d’interès:
Documents relacionats:
Els espais agraris de la Regió Metropolitana de Barcelona
El medi ambient necessita l’agricultura, Per Què?
La multifuncionalitat de l’agricultura és una idea en voga, de forta actualitat.Sostenibilitat, medi ambient, biodiversitat… el llistat d’objectius dels quals l’activitat agrària n’és actora principal i que centren l’atenció de nombroses polítiques comunitàries és llarg. No obstant darrerament sembla que s’ha instaurat un pensament direccional entre els diferents termes; tal com exposa Baldiri Ros en l’article, fa dos anys una ministra d’Estat afirmava categòricament que «la agricultura ha muerto, es la hora del medio ambiente». L’estat de la qüestió, l’efecte de certes polítiques conservacionistes sobre l’activitat agrària o l’amenaça de l’agricultor-jardiner…
Enllaços d’interès:
Documents relacionats:
Facebook
LinkedIn
Twitter
