Categories
El Parc Agrari de Sabadell
En aquest vídeo s’exposa la situació dels espais agraris a Sabadell i les accions que s’impulsen des del Parc Agrari per tal de promoure-hi l’activitat agrícola.
Enllaços d’interès:
El paper dels municipis rurals en la valoració del territori europeu (Comitè de les Regions, UE)
El Comitè de les Regions és l’assamblea consultiva de les associacions sociopolítiques de la UE. En aquest ditàmen fa una reflexió respecte el pes que tenen les àrees rurals en el territori de la UE (90% de la superfície, 25% de la població) i de la importànica de les polítiques de Desenvolupament Rural per tal de dinamitzar aquestes àrees.
Alhora el Dictamen destaca que la OCDE no inclou en la definició de les àrees rurals tots aquells espais periurbans, l’economia dels quals és principalment rural. Per tan aquestes àrees es veuen exloses de les polítiques i les estadístiques que es duen a terme. Tal com expressa l’article 2.2 «és fonamental fomentar un esperit empresarial que s’adapti a les zones rurals i que a llarg plaç no suposi la urbanització de les zones periurbanes, per evitar el despoblament i ajudar al medi rural a prosperar».
Unió Europea, DOUE C 57/20, de 10.3.2007
Documents relacionats:
El paper dels municipis rurals en la valoració del territori europeu
El Catàleg paisatgístic de Tarragona
Reglament 1898/2006/CE d’aplicació del reglament 510/2006/CE sobre IGP i DOP
Aquest document és el Reglament d’aplicació de la norma europea 510/2006/CE sobre Denominacions d’Origen Protegides (DOP) i Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP). En els annexos del Reglament trobarem els formularis que cal complimentar per presentar una sol·licitud de DOP o IGP.
Unió Europea. DO L 369/1, de 23.12.2006
Documents relacionats:
Reglament 1898/2006, d’ aplicació norma europea sobre DOP i IGP
Varietats tradicionals, obtenció de cultivars […] i agricultura en espais periurbans catalans
La forta competència dels mercats exteriors (que subministren producte a uns preus molt baixos) fa que les explotacions agraries catalanes hagin de buscar estratègies per adjudicar-se segments de mercat. Agricultura ecològica, mercat de proximitat, productes d’elevada qualitat, productes funcionals, etc… d’entre aquestes estratègies, la comercialització de productes d’elevada qualitat organolèptica emergeix com un mecanisme eficaç, sobretot en espais periurbans. Però moltes de les varietats que es cultiven actualment tenen unes propietats organolèptiques deficients. Recórrer a les varietats tradicionals és un bon punt d’inici (pel seu valor sensorial alt, i també perquè aporten un nexe cultural amb el consumidor), però cal endegar projectes de millora d’aquestes varietats per tal de corretgir les seves deficiències agronòmiques.
Casañas F, Quaderns Agraris, 30:117-127, desembre del 2006
Documents relacionats:
Manifest de CEDAF: la carretera Cabanelles-Lliurona-Albanyà, un descomunal despropòsit
El DPTOP volia asfaltar una pista forestal: carretera de Cabanelles-Lliurona-Albanyà pel collet de la Teia. Els membres de la Coordinadora d’Entitats de Defensa de l’Alta Garrotza (CEDAG), a més de constatar que la decisió no compta amb l’opinió dels habitants de la zona, proposen una actuació més respectuosa amb els valors naturals de l’indret, més integrada paisatgísticament i d’acord amb l’entorn cultural del territori afectat.
Documents relacionats:
Manifest de CEDAF: la carretera Cabanelles-Lliurona-Albanyà, un descomunal despropòsit
Territoris Serens
Territoris Serens són aquells que aposten per un model de desenvolupament centrat en la gent que hi viu, potenciant la participació i el dinamisme dels agents i recursos propis i fent de la «serenitat» un paradigma de l’estil de vida que s’hi persegueix.
Enllaços d’interès: Enllaç
El paisatge i la gestió del territori. Criteris paisatgístics a l’ordenació del territori i l’urbanisme
La incorporació de normes de per a la gestió i millora del paisatge en els instruments de planificació, és una disciplina que compta amb una extensa bibliografia: des del Conveni Europeu del Paisatge o els mètodes d’anàlisi i d’identificació de mesures correctores o les teories d’indicadors que permeten caracteritzar el paisatge i monitoritza-lo. En aquest marc, aquest recull d’articles ens ofereix una revisió de tot el que s’ha fet i les perspectives en l’àmbit de la gestió del paisatge.
Diversos autors, edicions Diputació de Barcelona, novembre del 2006
Enllaços d’interès:
Web de l’Observatori del Territori – referència bibliogràfica
Decret 413/2006, normes generals de producció integrada
Aquest decret desenvolupa i estableix les normes tècniques de la producció integrada. En els diferents articles s’estableixen les pràctiques de maneig que s’han de seguir (fertilització, ús de fitosanitaris, sistema de poda, etc.) per tal de poder-se acollir a la certificació.
A la web del CCPI trobem actualitzades i especificades per cada cultiu les normes de producció integrada.
Generalitat de Catalunya. DOGC núm.4753, de 3.11.2006
Enllaços d’interès:
Web del Consell Català de la Producció Integrada (CCPI)
Documents relacionats:
Decret 413/2006, normes generals de producció integrada a Catalunya
Acord de Govern 112/2006, designació de les zones ZEPA i proposta de Llocs d’Importància Comunitària (LIC) a Catalunya
La Xarxa Natura 2000 va ser creada mitjançant la Directiva 92/43/CE (art.3 a 11) com un mecanisme per elaborar un llistat europeu d’espais d’especial interès natural a conservar.
La normativa vigent en temes de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat, laLlei 42/2007, estableix els criteris per definir els habitats que formaran part de la xarxa Natura 2000 (art.41 a 48). El reglament estableix dos tipus d’espais: els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) (els quals un cop aprobats per la Comissió Europea passaran a formar part del catàleg de les Zones especials de Conservació, ZEC) i les Zones d’Especial Protecció per les Aus (ZEPA). És competència de les Comunitats Autònomes fer la proposta dels espais que formaran part de la Xarxa Natura 2000 (art.42.2).
L’Acord de Govern 112/2006 és el text normatiu que fixa la contribució final de Catalunya a la Xarxa Natura 2000, i estableix la relació d’espais proposats coma LIC i com a ZEPA. Aquest acord, publicat abans de l’aprovació de la Llei 42/2007, s’acull a la normativa definida en el RD 1997/1995.
A l’annex 8.II.1.8 trobem definits els espais de plana agrícola que es consideren dins la XN200, els hàbitats que es consideren i les espècies de flora i fauna que són prioritaris de conservació.
Posterior a l’acord de govern on es defineixen els espais de Catalunya que s’acullen a la Xarxa Natura 2000, s’han publicat diferents modificacions de la delimitació d’aquests espais (vegeu documents adjunts).
Generalitat de Catalunya. DOGC núm.4735, de 6.10.2006
Enllaços d’interès:
Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge – Informació sobre la XN2000
Documents relacionats:
Acord de Govern 112/2006, designació de les zones ZEPA i proposta de LIC a Catalunya
Proposta d’ampliació de les ZEPA a Lleida (acord de govern de 16.06.2009)