Publicacions – Escrita

Nova cultura del territori i ètica del paisatge

El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) publica un document que ens presenta la nova concepció de l’ordenació territorial, des de la seva vessant més local i social. La reflexió parteix de les especificacions que realitzà l’any 1999 la Comissió Europea i que recollí a l’Estratègia Territorial Europea (ETE). Aquesta nova cultura del territori, que va prenent forma des dels anys 1990, es basa en «[l’]aposta per les polítiques públiques de base territorial i no sectorial, d’escala supramunicipal, que integren camp i ciutat i que estan basades en la concertació, la cooperació territorial i la participació dels agents del territori i dels ciutadans«.

Aquests nous esquemes de treball en la presa de decisions que afecten al territori (on el paisatge és un clar protagonsita), així com els instruments que possibiliten la participació ciutadana o les plataformes que han sorgit recentment en el territori, centren aquest document, el qual alhora constitueix una de les revisions més actuals de bibliografia i legislació referida al paisatge i l’ordenació territorial.

Cortina Ramos, A. (2010) CADS, Documents de recerca nº17.

Enllaços d’interès:

Accés al document

La distribució de l’agricultura de secà i de regadiu de Catalunya: una anàlisi des de la teledetecció

El monitoreig de les superfícies de regadiu a Catalunya és plausible a través de les tècniques de teledetecció actuals. Aquest article, de tipus metodològic, mostra les eines de teledetecció disponibles per identificar l’evolució de la superfície de regadiu cultivada a Catalunya.

L’estudi de la humitat disponible al sòl, calculat a partir de la modelització de les dades obtingudes pel satèl·lit LANDSAT, permet als autors desenvolupar un mètode de càlcul per identificar les zones destinades a cultiu de secà i de regadiu a Catalunya.

L’estudi presentat a la Revista Catalana de Geografia, basa la seva metodologia en resultats previs del mateix grup de treball i publicats a l’International Journal of Remote Sensing. En l’article Monitoring farmers’ decisions on Mediterranean irrigated crops using satellite image time series es presenta un estudi més detallat dels indicadors que permeten avaluar les cobertes vegetals agràries i si són cultivades en regadiu. Aquest estudi està centrat a l’àrea de l’Empordà.

L’article és d’accés obert i podreu accedir-hi a través del primer enllaç. El segon article que us presentem: «Monitoring farmers’ decisions on Mediterranean irrigated crops using satellite image time series» el trobareu publicat a l’International Journal of Remote Sensing, (2008) 29(8):2293 — 2316.

Serra P, Domingo C (2008) Revista Catalana de Geografia, vol.XV, núm 39.

Enllaços d’interès:

Revista Catalana de Geografia – Accés a l’article

International Journal of Remote Sensing

Indicadors del paisatge. reptes i perspectives

Els indicadors del paisatge són els instruments que ens han de permetre caracteritzar el paisatge, alhora que monitoritzar la seva evolució en termes comprensibles tant a nivell tècnic com per la majoria de la societat. Aquesta publicació de l’Observatori del Paisatge ens proposa una reflexió multidisciplanar sobre la naturalesa dels indicadors del paisatge i una revisió de les diferents experiències existents. Aquest llibre, doncs, constitueix una base metodològica per la definició i l’ús d’indicadors d’anàlisi del paisatge.

Nogué, J. et al. (2009) Ed.Observatori del paisatge, Col·lecció Plec del Paisatge, Sèrie temàtica Eines.

El document és d’accés obert a través del web de l’Observatori del Paisatge.

Enllaços d’interès:

Web de l’Observatori del Paisatge – Llibre electrònic

Agricultura Periurbana

El llibre constitueix una revisió sobre les dinàmiques que viu l’agricultura en els espais periurbans. A través del punt de vista de 7 especialistes, provinents de disciplines diferents, s’ens ofereix un anàlisi integral del fet periurbà, les problemàtiques existents i de les oportunitats que sorgeixen per la proximitat a un gran número de consumidors. L’element vertebral del llibre és, doncs, el fet periurbà, els models de gestió i d’ordenació territorial i l’estat de la qüestió en diferents espais concrets (des de Barcelona fins a Holanda).

Amb això es posa de manifest «la importància econòmica i social dintre el territori català» de l’agricultura periurbana, de la qual la base territorial n’és un element clau: «l‘agricultura periurbana s’origina amb una base eminentment territorial, que afavoreix l’aparició de productes amb característiques diferenciades. Els productes periurbans, gairebé sempre amb un origen local, no competeixen amb el preu sinó amb les seves característiques hedòniques i socials«.

Els articles que apareixen en el llibre es basen en les ponències presentades al II Congrés sobre Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, que es va celebrar a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona el setembre del 2007.

Alafranca, O.; Pujolà, M (eds.)Edicions UPC, 2009

Redes alimentarias alternativas: concepto, tipología y adecuación a la realidad Española

En una societat que cada cop destina una menor part de la seva renda a l’alimentació, emergeixen nous mercats de productes diferenciats, on els productors competeixen amb el producte que ofereixen, però sobretot amb el valor afegit que li atorguen. En aquest sentit s’elaboren diferents estratègies, visant sobre els diferents valors que els consumidors donem a la qualitat: (a) la seva naturalesa (composició, valor nutricional, propietats organolèptiques), el seu procés d’elaboració i distribució (tradicional, sostenible, just, cooperatiu, independent, directe) o la seva porcedència geogràfica (que li confereix una identitat diferenciada i lligada a les qualitats del territori).

En aquest marc els autors ens proposen una revisió del que històricament han estat les xarxes alimentàries alternatives (aquelles que es basen en una reconnexió entre productor i consumidor), fent una reflexió sobre les oportunitats que ofereixen en el sector agroalimentari espanyol actual.

Sánchez, JL (2009) Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 49:185-207

Enllaços d’interès:

Enllaç a l’article

Les dificultats de manteniment de l’agricultura periurbana. L’exemple de l’Horta de Lleida

Ignasi Aldomà ens presenta en aquest article una extensa radiografia de l’evolució de l’Horta de Lleida i els seus principals reptes en la conjuntura agrària i territorial actual. Les implicacions que ha tingut el desenvolupament del regadiu a la zona, la difusió de la taca urbana als espais tradicionalment agraris o els canvis socioeconòmics que ha viscut l’explotació agrària serveixen de guia per explicar les principals transformacions que ha sofert aquest espai i les seves perspectives de futur.

L’estudi conclou amb una definció d’estratègies per mantenir els usos agraris a l’Horta de Lleida, entre els quals es destaquen: (i) ordenar la pressió urbana, (ii) desenvolupar la multifuncionalitat de l’espai periurbà, i (iii) impulsar l’augment del valor afegit agrari territorial.

Aldomà, I (2009) Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias sociales, vol XIII, núm 284

Enllaços d’interès:

Accés a l’article

Gestión del paisaje. Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje

Manual al servei de professionals, tècnics i estudiants interessats en la protecció, gestió i ordenació del paisatge. És una obra col·lectiva que inclou una part metodològica i estudis de casos que exemplifiquen la gestió del paisatge a través dels diversos instruments existents.

En el portal web de l’editorial ARIEL podem adquirir aquest manual o accedir a alguns continguts d’accés obert.

A l’apartat 5 (estudi de casos) trobarem un anàlisi del Parc Agrari del Baix Llobregat

Busquets J, Cortina A. Editorial Ariel, febrer del 2009

Enllaços d’interès:

Editorial ARIEL – Informació del llibre i continguts d’accés obert

Documents relacionats:

Gestón del Paisaje – Index del llibre

Els bancs o fons de terres, una solució al despoblament rural

La base territorial de les explotacions agràries és un dels recursos clau d’aquesta activitat econòmica. Els preus sobredimensionats del sòl agrari en determinades zones i les dificultats existents per establir compromisos d’arrendament i/o compravenda generen un greu problema de viabilitat a nombroses explotacions, que necessiten ampliar les dimensions de l’empresa. Paral·lelament molts camps agraris es troben en abandonament, bé pel cessament de l’activitat agrària o bé a l’espera d’alguna fructuosa requalificació. Això incremena uns graus més la problemàtica, agreujant el procés de despoblament rural.

Per posar en el mercat aquestes terres no treballades i facilitar-ne l’accés a les explotacions, els bancs fons de terres són uns instruments eficaços. En aquest butlletí  es fa un breu resum de l’estat de la qüestió i se’ns expliquen alguns models desenvolupats a Galícia (Banco de Terras de Galiza), França o la proposta de banc de terres feta per la Diputació de Tarragona (Ens per al Cessament Agrari, ECA).

Alhora trobarem una entrevista a Jordi Dolcet, president de la Cooperativa d’Alcarràs i de Fruits de Ponent, qui ens explica la iniciativa que han dut a terme des de la cooperativa per facilitar els arrendaments de terres entre agricultors.

El Punt Segarra-Garrigues és un ens d’assessorament als regants del sistema Segarra-Garrigues. Està participat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, REGSEGA i la Unió de Pagesos.

Butlletí del Punt Segarra-Garrigues, núm.12, desembre de 2008

Enllaços d’interès:

Web del Punt Segarra-Garrigues

Documents relacionats:

Els bancs o fons de terres, una solucio al despoblament rural

    Lo sentimos. No se han encontrado Tweets.