Las zonas semiáridas se pueden convertir en sumideros de CO2 en un futuro

PROJECTE: http://www.acvlletvaca.cat/recursos/ACV_lletvaca_IBE.pdf

ñ

L’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona i la Fundació Agroterritori han desenvolupat, de forma conjunta, el projecte “Anàlisi de Cicle de Vida i càlcul de la Petjada de Carboni de la producció de llet de vaca a Catalunya”, finançat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, AGAUR i pel Departament d’Agricultura, DAAM, de la Generalitat de Catalunya. L’equip de recerca ha estat format pel Dr. Josep Vila, Ignasi Ballús, Anna Roca i Cristina Tous.

El passat dijous 8 de maig es va presentar a els resultats a la seu de al cooperativa Plana de Vic en el marc de les jornades tècniques del Pla Anual de Transferència Tecnològica del DAAM https://agroterritori.org/?p=1177

–

El projecte #ACVllet, dut a terme entre el maig del 2013 i el març del 2014, va néixer amb l’objectiu de donar suport al sector de vaca de llet i amb la intenció de contribuir en l’aportació d’oportunitats de millora tant pel que fa a l’eficiència energètica com en l’ús de recursos naturals. Per aquest motiu, i en consonància amb l’exigència creixent d’avançar en el control i la mitigació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, s’ha promogut el present estudi a nivell d’explotació lletera des d’una perspectiva ambiental, on l’anàlisi de cicle de vida i el càlcul de la petjada de carboni juguen un paper clau.

L’anàlisi de cicle de vida ha permès identificar cadascun dels factors que intervenen durant la fase productiva de la llet. A partir d’aquí, s’ha dut a terme un inventari de consums energètics i emissions que han permès fer un balanç entre consum, emissió i fixació que porta al càlcul de la petjada de carboni, en equivalents de CO₂, per a la producció d’un quilogram de llet corresponent a cada explotació analitzada.

L’estudi dut a terme ha comptat amb una metodologia d’anàlisi referenciada en la norma PAS-2050, la norma ISO-14044-44 i la guia metodològica de la International Dairy Federation, així com amb l’assessorament d’un grup d’experts pròxims a la dinàmica del sector: des de l’administració a través de l’Observatori del boví de llet i carn del DAAM al món cooperatiu de la producció de llet, tot passant per l’entorn acadèmic i el marc sindical. Les aportacions d’aquests experts s’han mantingut al llarg de tot el procés de la recerca, des de l’estadi inicial amb la selecció dels casos d’estudi de referència i els aspectes metodològics de base fins a la discussió final dels resultats.

Com era d’esperar, els resultats del projecte posen sobre la taula que el factor amb una incidència major sobre la petjada de carboni de la llet de vaca és l’alimentació, tot situant-se entre el 50 i el 72% del total de les emissions de carboni. S’ha realitzat una categorització de les diferents responsabilitats per tal d’avançar en la interpretació dels resultats, fixant l’enfoc en l’apartat referent a l’alimentació del bestiar. És en aquest apartat, l’alimentació, on productor, industria i governs tenen major capacitat per a reduir la petjada de carboni.

El principal factor per a reduir la petjada de carboni és una major producció lletera per cap de bestiar. Amb una major producció de llet, més repartida queda la distribució de l’emissió total de gasos d’efecte hivernacle. Els resultats insinuen que una major integració de les explotacions amb una cooperativa gran amb fàbrica de pinsos implica una menor petjada de carboni. També queda reflectit als resultats que una major base territorial de l’explotació afavoreix una petjada menor.

Finalment, cal destacar que aquest projecte fa evident la necessitat d’establir una periodicitat d’estudis de petjada de carboni per a les explotacions; només d’aquesta manera es podran controlar les emissions i detectar fàcilment els efectes de les mesures i polítiques aplicades.

—-

—-

—-

El Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona y la fundación Agroterritori han desarrollado, de forma conjunta, el proyecto “Análisis de Ciclo de Vida y cálculo de la Huella de Carbono de la producción de leche de vaca en Cataluña”, financiado por la Agencia de Gestión de Ayudas Universitarias y de Investigación, AGAUR y por el Departamento de Agricultura, DAAM, de la Generalitat de Catalunya. El equipo de investigación ha estado formado por el Dr. Josep Vila, Ignasi Ballús, Anna Roca y Cristina Tous.

 Este proyecto, llevado a cabo entre mayo de 2013 y marzo de 2014, nació con el objetivo de apoyar al sector de vaca de leche y con la intención de contribuir en la aportación de oportunidades de mejora tanto en temas de eficiencia energética como en el uso de los recursos naturales. Por este motivo, y en consonancia con la creciente exigencia de avanzar en el control y la mitigación de las emisiones de gases de efecto invernadero, se ha trabajado el presente estudio a nivel de explotación lechera desde una perspectiva ambiental, en la que el análisis de ciclo de vida y el cálculo de la huella de carbono juegan un papel clave.

El análisis de ciclo de vida ha permitido identificar todos y cada uno de los factores que intervienen durante la fase productiva de la leche. A partir de aquí, se llevado a cabo un inventario de consumos energéticos y emisiones que ha permitido hacer una balance entre consumo, emisión y fijación que conlleva el cálculo de la huella de carbono, en equivalentes de CO₂, para la producción de un quilogramo de leche y para cada explotación analizada.

El estudio se ha desarrollado aplicando una metodología de análisis referenciada en la norma PAS-2050, la norma ISO-14044-44 y la guía metodológica de la International Dairy Federation, así como con el asesoramiento de un grupo de expertos cercanos a la dinámica del sector: desde la administración a través del Observatorio del bovino de leche y carne del DAAM al mundo cooperativo de la producción de leche, pasando por el entorno académico y el sindical agrario. Las aportaciones de estos expertos se han sucedido a lo largo de todo el proceso de investigación, desde el estadio inicial en la elección de los casos de estudio de referencia y en los aspectos metodológicos de base hasta la discusión final de los resultados.

Como era de esperar, los resultados del proyecto ponen revelan que el factor con una contribución mayor sobre la huella de carbono de la leche de vaca es la alimentación, situándose entre el 50 y el 72% del total de las emisiones de carbono. Se ha realizado una categorización de las diferentes responsabilidades de los factores sobre la huella de carbono para facilitar la interpretación de los resultados, fijando el centro de atención en el apartado que hace referencia a la alimentación del ganado. Es sobre este apartado, la alimentación animal, sobre el que el productor, la industria y los gobiernos tienen una mayor capacidad para reducir la huella de carbono.

Otro factor que contribuye a reducir la huella de carbono es una mayor producción lechera per cabeza de ganado. Con una mayor producción de leche, queda más repartida la distribución de la emisión total de gases de efecto invernadero. Los resultados insinúan que una mayor integración de las explotaciones con una cooperativa grande con fábrica de piensos propia implica una menor huella de carbono. Los resultados también apuntan que una mayor base territorial de la explotación favorece una huella menor.

Finalmente, cabe destacar que este proyecto pone en evidencia la necesidad de establecer una periodicidad de estudio de la huella de carbono de las explotaciones, sólo de esta manera se podrán controlar las emisiones y detectar fácilmente los efectos de las medidas y políticas aplicadas.

–

x