Categories

Agroterritori participa en la proposta HIRULA (HERA-JRP2015)

Agroterritori participa en la proposta Historical rural landscapes as European heritage. Meanings, values, norms and policies (HIRULA) presentada el 9 d’abril al programa de recerca Humanities in the European Research Area (HERA) Joint Research Programme-2015. La proposta està liderada per la Dra. Benedetta Castiglioni de la Università degli Studi di Padova, i compta amb el recolzament de: Università IUAV di Venezia, Ecologic Institute d’Alemanya, Universitat de Girona, Utrecht University dels Països Baixos, University of Applied Sciences and Arts of Southern Switzerland, University of Warsaw de Polònia, CIVILSCAPE (Xarxa d’ONGs per a l’aplicació del Conveni europeu del paisatge), Regione del Veneto, Soprintendenza belle arti e paesaggio per Venezia e laguna, Atelier Limo i Insel-und Halligkonferenz.

L’objectiu d’HIRULA és l’anàlisi interdisciplinari comparativa dels diferents processos territorials i polítics que han conformat aquest paisatge rural històric i que en són una part del patrimoni cultural d’Europa. El principal aspecte innovador de HIRULA consisteix en l’anàlisi dels: valors, actors, legislació i usos del territori.

Enllanç a HERA

IRRIGEU, proposta per la convocatòria Horizon2020

El projecte IRRIGEU, liderat per la Universitat de Girona i que es centra en la gestió de la multifuncionalitat del regadiu sud europeu com a eina de mitigació del canvi climàtic, s’ha presentat el 21 d’abril en la convocatòria WATER-2b-2015 del programa de recerca europea Horizon2020. El consorci d’IRRIGEU està format per 20 partners de Portugal, França, Itàlia, Grècia, Dinamarca, Països Baixos, Bèlgica i Espanya i 14 casos d’estudi, dos dels quals seran de Catalunya: el canal Segarra-Garrigues i el Baix Ter.

Gràcies a l’ajut del Ministeri d’Economia i Competitivitat concedit a l’Institut del Medi Ambient de la Universitat de Girona i a la Fundació Agroterritori, s’han pogut realitzar sessions de treball amb els socis del projecte. Durant el mes de febrer i març, Sandra Ricart, investigadora principal del projecte i Josep Vila, director de l’Institut del Medi Ambient de la UdG, juntament amb Cristina Tous i Anna Roca de la Fundació Agroterritori han visitat els socis del projecte  d’Itàlia (Universitat de Molise, Universitat de Torí i Universitat de Milà), a Grècia (Universitat de Tessalònica, Universitat d’Atenes i Centre de Recerca Nacional d’Agricultura) i a València (Universitat Politècnica de València). En cada viatge s’han visitat i aprofundit en els casos d’estudi. Aquesta embranzida final, prèvia a la presentació de la candidatura en el primer stage està resultant molt productiva.

Aprovació del Projecte de Llei del sòl d’ús agrari

El Govern aprova el projecte de llei que permetrà preservar el sòl d’ús agrari i afavorir la producció agrària a Catalunya

La norma s’inscriu en les polítiques que impulsa el Govern per potenciar, d’una banda, l’activitat agrícola i el desenvolupament rural i, de l’altra, la recuperació de terres de conreu per afavorir la creació del mosaic agroforestal que contribueixi a reduir el risc d’incendis.

El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, remarca que “som un país amb poca superfície agrària i no ens podem permetre el luxe de deixar-ne de tenir-ne més”.

El portaveu del Govern, Francesc Homs, recorda al govern espanyol que “la nostra manera de veure les coses no és amb enquestes, sinó preguntant al poble de Catalunya”.

 —

El Govern ha aprovat el Projecte de llei del sòl d’ús agrari, que té com a objectiu prioritari protegir els usos agraris del sòl i afavorir la producció agrària a Catalunya com a element clau per garantir un servei essencial com és l’alimentació. La norma també pretén potenciar la fixació de la població al territori i prevenir l’embosquinament i el risc d’incendis. La iniciativa s’inscriu en les polítiques que impulsa el Govern per potenciar, d’una banda, l’activitat agrària i el desenvolupament rural i, de l’altra, la recuperació de terres de conreu per afavorir la creació del mosaic agroforestal que contribueixi a reduir el risc d’incendis.

La llei té com a finalitat establir la preservació, ordenació i gestió del sòl d’ús agrari de Catalunya, i determinar-ne el règim jurídic i la regulació dels supòsits i de les modalitats d’intervenció pública per assegurar que es pugui utilitzar de la manera més beneficiosa possible per part de la societat i la pagesia. Preveu 4 grans eixos d’actuació:

1. Catalogar els espais agraris en funció de la qualitat dels seus sòls.
2. Prevenir l’afectació d’altres activitats sobre el sòl agrari. Qualsevol actuació en aquests espais s’haurà d’acompanyar d’una anàlisi d’afectacions directes i indirectes als sòls i d’un estudi d’alternatives.
3. Recuperar terres de conreu. Es crea un instrument que regula i dóna cobertura legal a la protecció del sòl agrari i que permetrà que un professional, a través de l’arrendament forçós, posi en producció terres de conreu abandonades.
4. Prevenir d’incendis. Dóna facilitats per recuperar sòls agraris embosquinats. Millora així el paisatge agrari i la biodiversitat i contribueix a la prevenció d’incendis, ja que fomenta la discontinuïtat de la massa forestal amb la creació d’un mosaic agroforestal que ha d’ajudar a reduir la propagació de focs. —

La pèrdua de sòl agrari a Catalunya
Des dels anys 80 Catalunya ha perdut una part “substancial” de superfície agrària, a conseqüència del boom urbanístic del país. Mentre el 1980 un 32,4% del territori català era agrari, el 2013 la xifra s’ha situat en el 26,3%. Per contra, ha augmentat la superfície forestal, que actualment representa el 64% de la superfície del país. “Som un país amb poca superfície agrària i no ens podem permetre el luxe de deixar-ne de tenir-ne més”, ha destacat el conseller Pelegrí.
—- —

Economia verda – Glossari

Economia verda és aquella que integra valors ambientals i socials, que són intangibles i no tenen preu de mercat. Relaciona les funcions i les externalitats de les ecosistemes amb valors de mercat. Per tant, incorpora en l’anàlisi econòmic la comptabilitat els bens i serveis ambientals per a la societat. Algunes de les metodologies d’anàlisi són l’anàlisi cost-benefici o la de disposició a pagar.

Economia circular – Glossari

L’economia circular és un concepte econòmic que s’inclou en el marc del desenvolupament sostenible i l’objectiu és la producció de béns i serveis alhora que redueix el consum i el malbaratament de matèries primeres, aigua i fonts d’energia. Es tracta d’implementar una nova economia, circular -no linealment, basada en el principi de «tancar el cicle de vida» dels productes, els serveis, els residus, els materials, l’aigua i l’energia.

Jornades de SIG lliure a Girona (SIGTE, 26-27/03)

La novena edició de les Jornades de SIG Lliure tindran lloc el 26 i 27 de març 2015 a Girona. Són una iniciativa del SIGTE de la Universitat de Girona i estan dedicades a les solucions geoespacials lliures.
——-
Les Jornades de SIG Lliure són l’esdeveniment de referència en la comunitat SIG a nivell estatal.—–
Els objectius per aquesta 9a edició són:
– Compartir i intercanviar experiències de casos pràctics que aportin solucions reals.
– Mostrar les últimes novetats i noves tendències en solucions geoespacials lliures.
– Crear sinèrgies entre usuaris, programadors, desenvolupadors i un llarg etcètera – tant d’empresa, Universitat com a Administració pública.
– Facilitar l’espai on plantejar nous horitzons i crear oportunitats en el sector dels SIG Lliures.
– Aprofundir en reflexions i debats que s’ajustin al context actual.


——
Coneix més detalls de les 9es Jornades de SIG Lliure aquí
Inscriu-te a les 9es Jornades de SIG Lliure aquí

—-

Declaració Única Agrària 2015

Departament d’Agricultura,Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natura de la Generalitat de Catalunya ha obert el periode per presentar la declaració única agrària.

La declaració única agrària (DUN) consisteix en una declaració anual que ha de realitzar la persona titular de l’explotació agrària ubicada a Catalunya i que ha d’incloure la totalitat de la superfície, agrària, forestal i improductiva, d’acord amb el SIGPAC, incloses aquelles parcel·les per les quals no es sol·liciti cap ajut, així com les dades de ramaderia que formin part de l’explotació. Una mateixa superfície no podrà estar inclosa en diferents declaracions.

La DUN s’ha de presentar en suport informàtic amb signatura electrònica en el cas d’entitats jurídiques (entitats col·laboradores o persones jurídiques a títol individual), i en suport informàtic amb signatura electrònica o amb suport informàtic i en suport paper, en el cas de persones físiques. Les entitats col·laboradores poden presentar la declaració i sol·licitud d’ajuts de les persones titulars de l’explotació per via telemàtica sempre que acreditin l’autorització del titular mitjançant l’imprès normalitzat que facilita el DAAM. Aquest ha de romandre en guarda per l’entitat col·laboradora i a disposició de l’Administració en qualsevol moment que es requereixi i durant els quatre anys següents a la presentació de la DUN.

La DUN es pot presentar des de l’1 de març i fins al 31 de desembre de 2015. Per a les persones titulars d’explotacions agrícoles en l’àmbit de la producció primària agrícola que estan obligades a presentar la DUN d’acord amb el que estableix l’article 2.3, el termini és des de l’1 de març fins al 15 de maig de 2015.

Per als ajuts vinculats a la DUN i descrits a l’annex 1 d’aquesta Ordre, cal presentar la sol·licitud corresponent en el moment de fer la DUN.

DOGC: http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6820/1407330.pdf

DUN 2015 – Nova versió 1.01

S’ha publicat una nova versió d’actualització automàtica 1.01 que soluciona diverses incidències de l’aplicació DUN2015. Aquesta versió no permetrà imprimir.

Us volem comunicar també que el SIGPAC estatal està realitzant canvis en el servei d’assignació de recintes que fan que temporalment no funcioni correctament aquest servei.

D’altra banda, us adjuntem el llistat de modificacions de productes del 2014 al 2015 tal i com vam comentar a la jornada de formació.

http://agricultura.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Comunicat-5.-DUN-2015

DUN 2015 versió 1.01

 

Avaluació ambiental: Espanya 2015 (OCDE)

Última avaluació de l’OCDE sobre aspectes ambientals a Espanya: OECD Environmental Performance Reviews: Spain 2015. Enllaç

——

España necesita integrar más el medio ambiente en su programa de recuperación económica, según la OCDE

Agrodigital de 3 de març de 2015 (http://www.agrodigital.com/PlArtStd.asp?CodArt=100959)

La última Evaluación de la OCDE del desempeño ambiental de España concluye que, desde 2000, se ha reducido la intensidad de la economía en consumo de energía y carbono, ha descendido la contaminación industrial y se ha recortado la generación de residuos per cápita. Sin embargo, el informe advierte de que, a medida que la economía repunte, el crecimiento de la producción industrial podría ejercer nuevas presiones sobre el medio ambiente.

“España ha mejorado notablemente su desempeño ambiental desde el cambio de siglo,” afirmó el Secretario General de la OCDE, Ángel Gurría, en la presentación de dicha Evaluación en Madrid, junto a la Ministra española de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, Isabel García Tejerina. “España ha de asegurarse ahora que su recuperación económica no revierta estos progresos. Hay margen para reforzar y a la vez simplificar las políticas medioambientales con objeto de lograr un crecimiento más sólido, incluyente y ecológicamente sostenible.”

España ha hecho importantes progresos en muchos aspectos en su desempeño medioambiental desde el año 2000. Sin embargo, dispone de margen para reforzar la aplicación de impuestos medioambientales y reducir los gravámenes sobre el trabajo con el fin de estimular el crecimiento económico, según el informe.

Partiendo de las medidas ya adoptadas, España también puede avanzar más en la simplificación y racionalización de la regulación ambiental, puesto que la complejidad de su normativa y la gestión descentralizada continúan imponiendo a las empresas una carga burocrática gravosa en materia ambiental, añade el informe.

Los ingresos por impuestos ambientales han caído en España a uno de los niveles más bajos de Europa, un 1,6% del PIB en 2012, mientras que la tributación del trabajo se ha incrementado. El informe apoya una reforma que amplíe y aumente los impuestos ambientales. Por ejemplo, un aumento de los impuestos sobre el diésel hasta el nivel correspondiente a la gasolina podría contribuir a proteger el medio ambiente, permitiendo asimismo una reducción de la tributación del trabajo.

España necesita integrar más el medio ambiente en su programa de recuperación económica, según la OCDE.

Otras conclusiones de la Evaluación de la OCDE del desempeño ambiental de España:

– La intensidad de la economía española en energía (la cantidad de energía primaria utilizada para generar una unidad del PIB) disminuyó un 15% en el período 2000-12 y un 5% adicional en 2013. El consumo energético general siguió el ciclo económico de “expansión y contracción”, aumentando rápidamente hasta 2007 para descender después. En 2012, el consumo energético fue un 1% menor que en 2000.

– España genera actualmente un 20% menos de CO2 por unidad de PIB que en 2000, debido al creciente porcentaje que representan las energías renovables en la producción de electricidad, por unas medidas de eficiencia energética más estrictas, así como por los efectos de la crisis. El suministro de energías renovables se ha disparado en un 147% desde 2000, representando un 14% del suministro de energía primaria en 2013. Ha habido una fuerte expansión de la energía eólica y solar desde 2005.

– Aproximadamente un 29% de la superficie de España y un 8,4% de sus aguas territoriales disfrutan de algún tipo de protección ambiental, lo cual supone uno de los niveles más altos entre los países de la OCDE. El país alberga también una rica biodiversidad. Sin embargo, el estado de conservación de aproximadamente un 40% de los hábitats y especies es relativamente desfavorable.

– Aunque el consumo de agua en España es uno de los más intensivos de entre los países de la OCDE – se extraen aproximadamente un 30% de los recursos renovables totales disponibles de agua dulce – el consumo de agua del sector industrial descendió un 60% en el período 2000-2010.

———–