Categories
Agricultura Periurbana (Madrid, 1985)
Aquest document constitueix una de les primeres iniciatives a l’Estat espanyol per reconèixer el caràcter diferencial de l’agricultura que es desenvolupa en les àrees periurbanes. Es tracta d’un estudi de caracterització de l’agricultura a la regió metropolitana de Madrid (caracterització edafològica, estructura de la propietat de la terra, població agrària) que conclou amb l’elaboració d’una sèrie d’estratègies per conservar-la i alhora potenciar-la. Entre les accions proposades en el document en trobem de caràcter agronòmic (conversió de secà a regadiu, millora de la qualitat edfològica del sòl, etc.), típiques de la Reforma Agrària, i de caràcter planificador.
En efecte, l’estudi destaca la problemàtica existent en aquesta àrea per la propietat de la terra, ja que «més de la meitat de les terres rústiques privades» de l’àrea pertanyen a un «reduït número de propietaris», els quals generalment no la cultiven. Per tal de recuperar l’ús agrari d’aquests sòls es proposa el desenvolupament d’una sèrie de polítiques:
a) creació d’un Banc de Terres Agrícoles, un organisme que gestionés les relacions d’arrendament per tal de facilitar l’accés a la terra per part dels agricultors.
b) legislació sobre accés a la terra: per impedir la compra de sòls rústics per part d’empresaris amb ànim d’especular, es proposa «impedir la compra de finques rústiques als que no demostrin fefaentment la intenció de cultivar-la».
c) desenvolupament de mesures d’arrendament forçós d’aquelles finques que «estiguin mal cultivades», «poc aprofitades» o que presentin unes característiques especials per desenvolupar-hi agricultura. Aquestes mesures tindríem com a objectiu recuperar el sòl per ús agrícola, amb el compromís de retornar-lo al propietari en cas de que la finca fos recalificada a urbanitzable.
Sens dubte es tracta d’una de les primeres propostes sèries per revaloritzar el sòl agrícola en les àrees periurbanes a través del seu ús i no de les expectatives d’urbanització.
Baigorri A, Gaviria M. Consejería de Ordenación del Territorio, Medio Ambiente y Vivienda, any 1985.
Documents relacionats:
Agricultura Periurbana (propostes d’acció en el periurbà de Madrid, 1985)
Bélgica: ¿El principio del fin de la periurbanización?
L’autor reflexiona entorn les grans densitats urbanes i els seus creixements. Diu que des dels anys 60, amb la generalització de l’ús de l’automòbil, s’han començat a donar potents moviments de periurbanització sempre sacrificant l’espai rural. Posa com exemple de la seva anàlisi Bèlgica, un dels països, diu, més urbanitzats. Apunta directament a les causes: falta de política adequada, d’ordenació del territori mal controlada… Creixements exponencials i consum indiscriminat de l’espai mentre els augments de la població són poc importants.
Vendermotten C, Annales de Geografia de la Universidad Complutense, núm 5. Ed. Universidad Complutense, gener del 1985.
Documents relacionats:
(Andalucía) Ley 8/1984, de reforma agraria
Aquesta llei és un model de gestió dels espais agraris en situació d’abandonament. La llei estableix en el seu primer article (objectius) que «el cumplimiento de la función social de la propiedad de la tierra, el establecimiento y desarrollo de explotaciones agrarias rentables social y económicamente, y la contribución a la solución de graves problemas sociales, son principios inspiradores del régimen jurídico que establece la Ley».
Aquesta llei és innovadora pel sentit que va instaurar l’Impost sobre Terres Infrautilitzades (ITT), que sancionaba els propietaris d’aquelles terres agrícoles que no eren cultivades (art.31 a 41). Extremadura va introduir aquest impost l’any 1986 (Ley de la Dehesa) i Astúries l’any 1989 (Ley de Ordenación Agraria).
Junta de Andalucía. BOJA núm.65, de 6.7.1984
Enllaços d’interès:
Llei 8/1984 (link al Boletín Oficial de la Junta de Andalucía)
Llei 23/1983, de política territorial
La llei estableix les directrius de planejament territorial català. Constitueix el marc de referència per a tots els plans parcials i sectorials que preveu elaborar.
L’article 5 estableix que el Pla General Territorial de Catalunya ha de definir «les terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès que cal conservar o ampliar per les seves característiques d’extensió, de situació i de fertilitat». Aquestes terres agrícoles podran ser de règim de protecció especial (art.16).
Documents relacionats:
Decret 169/1983, sobre unitats mínimes de conreu
Aquesta llei estableix les unitats mínimes de conreu, tan per secà com per regadiu. Aquestes superfícies regulen la potencial divisió d’una finca agrària, no podent-ne resultar cap parcel·la de dimensió inferior a l’establerta.
La viabilitat de l’empresa agrària depèn de la seva capacitat d’atènyer dimensions suficients. L’accés a la terra ha esdevingut un dels principals problemes d’aquestes explotacions.
Generalitat de Catalunya. DOGC núm.330, de 20.5.1983
Documents relacionats:
Accions de millora rural en zones periurbanes (1982, 1984)
A principis dels anys 1980 la Generalitat de Catalunya va endegar una línia d’ajuts per a realitzar accions de millora en espais agraris periurbans. Aquests ajuts tenien com a prioritàries les accions de millora de «les infraestructures viàries d’ús fonamentalment agrari i el sanejament de les terres de conreu«.
El motiu pel qual es va crear una línia d’ajuts específica pels espais agraris en zones periurbanes es justifica a la introducció del Decret 251/1982, de 30 de juliol: «les característiques diferenciades de l’agricultura en zones d’influència urbana, provocades pel creixement industrial i urbà, per la contaminació dels residus líquids i sòlids de poblacions i indústries, la destrucció o el bloqueig de canals de rec i camins rurals, l’extracció d’àrids i altres perjudicis fan necessàries accions que incideixin sobre la millora rural (…)«. Observem, doncs, que ja als anys 1980 existia una inquietud pels espais agraris periurbans.
D’altra banda destaquem la definició de zona periurbana feta en l’article 1er de l’Ordre que desenvolupà aquest Decret: «s’entén per zona periurbana aquella àrea d’àmbit rural situada a l’entorn d’un hàbitat densament poblat que ha estat sotmesa a una forta expansió industrial, urbanística i de serveis, i en què, a conseqüència d’aquesta, hi ha un greu deteriorament de les xarxes de camins rurals i drenatges, una alteració de qualitat de les aigües per a reg, un augment de valor del sòl, així com un augment de l’índex de robatoris i danys per irrupcions de persones alienes a l’agricultura«. Zona periurbana i agricultura quedaven, doncs, estretament lligades segons aquesta definició.
Mitjançant la Resolució d’11 de gener de 1985 s’aprovà el primer llistat de municipis declarats com a periurbans: Teià, Masnou, Premià de Mar, Premià de Dalt i Vilassar de Mar.
Generalitat de Catalunya, DOGC núm.253 de 25 d’agost de 1982 i DOGC núm. 407 de 15 de febrer de 1984.
Documents relacionats:
Decret 251/1982,de 30 de juliol de 1982, sobre accions de millora rural en zones periurbanes
Ordre de 23 de gener de 1984, sobre accions de millora rural en zones periurbanes
Resolució d’11 de gener de 1985, per la qual es declaren zones periurbanes els termes (…)
L’agricultura a Sabadell
Vídeo realitzat per Unió de Pagesos l’any 1982 entorn les problemàtiques a les que s’enfrontava l’activitat agrària sabadellenca davant unes figures de planejament que no la tenien en compte.
Enllaços d’interès:
Llei 12/1981 Normes de protecció dels espais naturals afectats per activitats extractives
Llei que estableix una normativa per les activitats mineres ubicades en espais d’especial interès natural.
Malgrat no és d’aplicació en l’àmbit de l’agricultura, aquesta llei és la primera aprovada pel Parlament en la que s’elabora un llistat d’espais d’interès natural (annex).
Documents relacionats:
Llei 12 1981 Espais naturals afectats per activitats extractives.pdf
Ley 34/1979 sobre fincas manifiestamente mejorables
Norma que permet vetllar pel manteniment del usos productius de l’espai agrari i que defensa la funció social de la propietat. La qualificació d’una finca com a manifestament millorable implica el reconeixement del seu interès social i la seva possible expropiació per tal de millorar-ne l’estat. Aquesta consistirà en la privació singular del dret d’ús i gaudi mitjançant arrendament forçós per 12 anys.
Els procediments administratius per determinar que les finques puguin ser “manifestament millorables” es poden iniciar d’ofici o a instància de les “entitats interessades”.
Documents relacionats:
Ley 34/1979, sobre fincas manifiestamente mejorables.pdf
L’Atzavara
L’Atzavara és una publicació científica de la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró que té com objectiu la divulgació amena dels resultats de la recerca ambiental catalana, apropant la ciència als ciutadans. La revista, que es publica des de l’any 1979, és de periodicitat anual i de caire monogràfic.
Els números 4 i 17 estan dedicats als espais agraris del maresme i periurbans respectivament.
Enllaços d’interès:
Facebook
LinkedIn
Twitter
