Categories
LLEI 9/1995, de l’accés motoritzat al medi natural
Aquesta Llei té per finalitat establir normes de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, tant pel que fa a la circulació motoritzada individual o en grup com pel que fa a les competicions esportives, amb l’objectiu últim de garantir la conservació del patrimoni natural de Catalunya, assegurant, alhora, el respecte a la població i la propietat pública i privada del món rural.
Els articles 6, 7, 8, 9, 13 i 20 són especialment interessants per als professionals agraris i són rellevants per a la gestió de la xarxa de camins per la que circula en certa manera l’activitat agrària. L’article 14 de la Llei 12/2006 de mesures en matèria de medi ambient modifica l’apartat 2 de l’article 6 de la Llei 9/1995, que resta redactat de la manera següent: «2. En els espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural no declarats de protecció especial i en els terrenys forestals, s’autoritza la circulació per les pistes i els camins forestals pavimentats o d’amplada igual o superior a quatre metres, i també pels vials pavimentats i pels camins autoritzats d’una manera expressa. Aquestes autoritzacions han d’ésser degudament justificades i incorporades a l’inventari comarcal de camins i pistes forestals corresponent.»
Documents relacionats:
Llei 9 1995 Accés motoritzat medi natural.pdf
Llei 19/1995 de modernització de les explotacions agràries
Llei publicadada el 14 de juliol de 1995, d’aplicació en els àmbits de: concentració parcel·lària, subvencions públiques, incorporació de joves agricultors, incrementar la mobilitat de la terra i millorar la qualificació professional dels agricultors.
Estat Espanyol. BOE núm.159 de 5.7.1995
Documents relacionats:
Comissió d’Estudi sobre la Probemàtica del Món Rural
Llei 3/1995, de camins de transhumància
Aquesta llei regula la normativa bàsica aplicable als camins de transhumància. Estableix que les Comunitats Autònomes (CCAA) són responsables de la seva conservació, i defineix unes normes bàsiques d’ús. Alhora es crea la Red Nacional de Vías Pecuarias (art.18), la qual inegra tots els camins de transhumància que transcórren entre dues CCAA.
Els camins de transhumància són elements vertebradors del territori agrari, essent vies essencials en molts casos pel desplaçament de vehicles agrícoles. Aquesta llei en reconeix la seva funció, alhora que estableix un cert grau de protecció (art.10 a 13).
Estat Espanyol. BOE núm.71, de 24.3.1995
Documents relacionats:
Llei 1/1995, per la qual s’aprova el Pla Territorial General de Catalunya (PTG)
D’acord amb la Llei 23/1983 de política territorial, aquesta llei desenvolupa el Pla Territorial General de Catalunya. El pla defineix els diferents àmbits pels quals s’haurà de desenvolupar els Plans Territorials Parcials (art.2), i estableix les especificacions que hauran de tenir aquests.
L’article 4.3 de la llei estableix els objectius que s’hauran de seguir per la preservació del medi. Entre aquests destaca: «respectar les terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès, ja sigui per llur extensió, per llur ubicació o per llur fertilitat» (art 4.3.b).
Generalitat de Catalunya. DOGC núm.2032, de 31.3.1995
Documents relacionats:
Pla Territorial General de Catalunya (PTG)
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya el defineix com: L’instrument que defineix els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya i, a la vegada, marc orientador de les accions que emprenen els poders públics per a crear les condicions adequades per a atreure l’activitat econòmica als espais idonis i per aconseguir que els ciutadans de Catalunya tinguin uns nivells de qualitat de vida semblants, independentment de l’àmbit territorial on visquin.
Entre d’altres, el PTG inclou les següents determinacions: La determinació dels espais i dels elements naturals que cal conservar per raó d’interès general referida a tot el territori. La definició de terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès que cal conservar o ampliar per les característiques d’extensió, de situació i de fertilitat. La previsió de l’emplaçament de grans infraestructures, especialment de comunicació, de sanejament i energètiques i d’equipaments d’interès general. La indicació de les àrees del territori en les quals cal promoure usos específics.
Aprovat per la Llei 1/1995.
Enllaços d’interès:
Decret 64/1995 pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals
Norma per prevenir els incendis forestals a Catalunya. S’aplica als terrenys forestals i a la franja de 500 metres que els envolta.
Es consideren terrenys forestals: els sòls rústics poblats d’espècies arbòries o arbustives, de matolls i d’herbes; les erms situats en els límits dels boscos que siguin necessaris per a la protecció d’aquests; els erms que, per les seves característiques, siguin adequats per a la aforestació o la reforestació; els prats de regeneració natural, els aiguamolls, els rasos poblats anteriorment i transformats sense autorització i les pistes i els camins forestals; els terrenys agrícoles amb explotació forestal amb espècies de creixement ràpid.
Generalitat de Catalunya. DOGC 2022 de 10-03-1995
Documents relacionats:
Decret 64 1995 mesures prevenció incendis forestals Art 14 15 18.pdf
Carta d’Aalborg : carta de les Ciutats i Viles Sostenibles
Aprovada pels participants a la Conferència Europea sobre Ciutats i Viles Sostenibles (Aalborg, 24 a 27 de maig de 1994). El document reconeix el paper protagonista que juguen les ciutats en el desenvolupament econòmic, social i territorial i les problemàtiques que es generen a nivell mediambiental. Per tal de minimitzar l’impacte sobre el medi ambient, es reclama implementar criteris de sostenibilitat ambiental en les estratègies de creixement urbà.
La problemàtica per la competència existent sobre el recurs del sòl és reconeguda en aquesta carta. «Nosaltres, ciutats i viles, reconeixem la importància de la utilització efectiva de la terra i del desenvolupament de polítiques de planificació per part de les nostres autoritats locals que englobin la valoració ambiental estratègica de tots els plans». Les actuacions proposades haurien d’impedir que «les ciutats actuessin com a simples explotadors dels recursos de les àrees veïnes».
Documents relacionats:
Ordre per la qual es fixen normes d’ordenació de les explotacions porcines, avícoles, cunícoles i bovines
A efectes del cunpliment i desplegament del Decret 61/1994, de regulació de les explotacions ramaderes, aquesta Ordre estableix la normativa aplicable a les explotacions porcines, avícoles, cunícoles i bovines. De cadascuna d’aquestes classes establertes la Ordre estableix una classificació segons el tipus de producció a què estan destinades i defineix aspectes relacionats amb la traçabilitat (registres d’activitats), els requisits d’infraestructures (àrees lliures, sistemes de càrrega i descàrrega), etc.
Generalitat de Catalunya. DOGC núm.1885, de 18.4.1994
Documents relacionats:
Ordre per la qual es fixen normes d’ordenació de les explotacions porcines, avícoles, cunícoles i bo
Decret 61/1994, sobre regulació de les explotacions ramaderes
Aquest Decret estableix les línies d’actuació bàsiques (en relació a tractament de les dejeccions, condicions d’higiène, infraestructures necessàries i condicions de benestar animal) per la regulació i ordenació de les explotacions ramaderes a Catalunya. Alhora estableix les seccions en què es dividirà el registre d’explotacions ramaderes i les condicions per la inscripció en aquest registre.
Generalitat de Catalunya. DOGC núm.1878, de 28.3.1994
Documents relacionats:
Decret 61/1994, sobre regulació de les explotacions ramaderes
Facebook
LinkedIn
Twitter
