Categories
El debat teòric sobre el periurbà i la concreció d’un planejament urbanístic en un entorn complex: Barcelona i Tolosa
Jordi Sempere i Francesc Tulla ens proposen una reflexió entorn com ha evolucionat la mirada cap als espais agraris que trobem alentorn de les ciutats. La primera part de l’article constitueix una revisió sobre els diferents conceptes que s’han desenvolupat a mesura que ha evoluionat la mirada sobre el continu i el discontinuexistent entre el món rural i l’urbà: des del continuum rural-urbà desenvolupat per Sorokin i Zimmerman a principis de segle XX, l’ombra urbana (urban shadow), el concepte counterurbanization desenvolupat per Champion l’any 1998 o la recent definició de l’European Environmental Agency (urban sprawl). Aquesta filogènia de l’agricultura periurbana ens permet entendre l’evolució dels espais agraris en àrees periurbanes, doncs de fet podem interpretar que els termes han coevolucionat amb la pròpia concepció dels espais.
Finalment els autors ens proposen dues àrees (la Regió Metropolitana de Barcelona, i especialment el model creat pel Parc Agrari del Baix Llobregat, i l’Àrea Urbana de Tolosa) com a models per a la reflexió de quines eines existeixen per preservar i gestionar aquests espais, oferint-nos una revisió de la normativa urbanística aplicable a cada regió.
Sempere, J et al. (2008) Documents d’Anàlisi Geogràfica 52:125-144
Enllaços d’interès:
RD 2/2008, llei del sòl
Llei que estableix el règim jurídic sobre el sòl, en defineix les categories i d’altres aspectes com els procediments d’expropiació i les valoracions subsegüents.
La llei estableix dues categories de sòls: sòl urbanitzat i sòl rural (art.12). Destaca la definició que es fa del sòl rural, feta per negació. Segons aquest article el sòl rural és aquell no previst d’urbanitzar per l’ordenació territorial i urbanística.
Estat Espanyol. BOE núm.154, de 26.6.2008
Documents relacionats:
Reglament 834/2007/CE, sobre la producció agrícola ecològica
Aquest reglament estableix les normes bàsiques per a la producció ecològica a la Unió Europea, essent l’objectiu normalizar els productes comercialitzats sota aquest segell i alhora definir estratègies que ofereixin una garantia als consumidors sobre la traçabilitat d’aquest tipus de productes agrícoles.
El Reglament 834/2007/CE estableix, doncs, les normes relatives a la producció, preparació i distribució dels productes ecològics, així com estableix un sistema de control i i un model d’etiquetatge per fer distingibles aquest tipus de productes.
Entre d’altres aspectes destacables, aquest és el Reglament que defineix els principis bàsics de la producció ecològica, tals com la protecció i gestió de les propietats dels sòls, el desenvolupament d’estructures de cultius que afavoreixin la biodiversitat, l’ús d’insums naturals o la prohibició de cultivar organismes modificats genèticament (OGM).
L’antic reglament sobre producció ecològica a la Unió Europea fou publicat mitjançant el Reglament 2092/91/CE, el qual queda derogat. No obstant el trobareu adjunt en aquesta fitxa.
Unió Europea. DO L 189/1, de 20.7.2007
Enllaços d’interès:
Portal de la producció ecològica de la Unió Europea
Documents relacionats:
Reglament 834/2007/CE, sobre producció ecològica
Reglament 2092/1991/CE, antic reglament sobre producció ecològica (derogat)
Voluntariat Ambiental per Gallecs
VOLGA (Voluntariat Ambiental per Gallecs) neix des de la societat civil per promoure la conservació dels espais agraris i naturals de l’àmbit de Gallecs, com a continuació de les lluites endegades fa anys quan es posava sobre la taula l’opció d’urbanitzar la zona: «Gallecs verd i agrícola». Com expresa en el portal, VOLGA pretén buscar l’equilibri entre el lleure i l’activitat agraria. Realitzar totes aquelles activitats que fomentin el coneixement, el respecte i la divulgació de l’espai rural de Gallecs.
Enllaços d’interès:
L’ús del sòl i l’ordenació del territori: els casos de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears
Aquesta monografia publicada per l’Institut del Territori ofereix un anàlisi sobre els canvis d’ocupació del sòl que s’han produït en els darrers anys a les regions catalana, valenciana i balear. El creixement dels teixits urbans i l’evolució de les superfícies forestals i agràries en cadascuna de les àrees centren gran part de l’estudi. Alhora trobem una explicació dels diferents models de planificació existents en les tres comunitats autònomes i les repercussions que han comportat en el territori.
Aquest estudi reflexa les dades obtingudes mitjançant el projecte Corine Land Cover (CLC) de l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA). La primera fase del programa (1985-2000) va tenir com a objectiu principal la creació d’una base de dades sobre ocupacions del sòl. Tenim accés als resultats de l’estudi a través de la pàgina web de l’AEMA.
Monografies de l’Observatori del Territori i del Medi Ambient, Institut del Territori, núm.1, abril del 2008
Enllaços d’interès:
Web de l’Institut del Territori
Web de l’European Environment Agency – El projecte Corine Land Cover
Web del Ministeri de Foment – El projecte Corine Land Cover
Documents relacionats:
Custòdia del territori: base jurídica (Llei 1/2008 de contractes de conreu)
Entenem per custòdia qualsevol inciaitiva popular o privada, sense ànim de lucre, que té per objectiu el manteniment de les funcions d’un espai agrícola o natural. La custòdia s’executa mitjançant un contracte entre el propietari d’una finca i una organització (entitats de custòdia) o bé amb un particular.
Aquest tipus de contracte està regulat per l’article 40 de la Llei 1/2008 de contractes de conreu: «els contractes relatius a finques rústiques amb finalitats de conservació i custòdia del patrimoni natural […] s’els aplica el règim d’arrendament» que estableix la pròpia llei. Alhora l’article 6.4 atorga a les entitats de custòdia la figura de conreador directe i personal.
Documents relacionats:
Llei 1/2008, de Contractes de Conreu
Aquesta llei desenvolupa la normativa aplicable als contractes d’arrendament de finques agrícoles (d’aprofitament agrícola, ramader o forestal). Tal com exposa la llei en el preludi: el primer objectiu de la Llei és «la preservació de l’espai agrari, el seu bon ús i l’esbailitat i millora de les explotacions agràries existents».
Generalitat de Catalunya, DOGC núm.5082 del 3.3.2008
Documents relacionats:
Models for safeguarding urban fringe open landscapes – The balance between public and private
La regió de Copenhaguen és una de les pioneres a Europa en desenvolupar plans per conservar els espais naturals periurbans. Mitjançant diferents models d’actuació (actuació municipal, estatal, mixte), s’han conservat gran part dels paisatges al voltant de la ciutat.
Com a exemple trobem el parc de Vestskoven, una àrea per la qual es va desenvolupar un Pla de Gestió. El Pla va definir que els propietaris de terres ubicades dins aquest parc només podien vendre les seves terres a l’Estat (el qual estava obligat a comprar-les). La manca de polítiques associades a l’activitat agrícola ha provocat la deserció dels agricultors de la zona, els quals han estat reemplaçats per hortalans.
Natura, medi ambient i activitat agrària han estat, doncs, confrontats en aquesta zona pels instruments de planificació.
Vejre H, Proceedings of Rurality Near the City Congress (Leuven 7 i 8 de febrer de 2008), p.51
Enllaços d’interès:
Documents recents:
Models for safeguarding urban fringe open landscapes – The balance between public and private
Agriculture in urban planning in Île-de-France
En aquest document s’ens ofereix una refelxió de l’evolució dels espais agraris en els planejaments de la regió d’Île-de-France. Des de la visió antiga de la conservació dels espais verds com a element paisatgístic (anys 70) fins a l’actual postura: la necessitat d’engegar polítiques de suport a l’agricultura per tal de conservar els espais agraris i les múltiples funcions que desenvolupen pels ciutadans de la zona. Progressivement els instruments de planificació han tingut en compte els espais agraris i, actualment es tendeix a un model de planejament en el qual es promou la participació dels agricultors per tal d’identificar les seves principals necessitats.
Vidal R, Fleury A, Proceedings of Rurality Near the City Congress (Leuven 7 i 8 de febrer de 2008), p.75
Enllaços d’interès:
Documents relacionats:
The Baix Llobregat Agricultural Park: an instrument for preserving, developing and managing periurban agricultural area
Text de la ponència presentada per Josep Montasell i Sònia Callau al congrés Rurality Near the City, celebrat a Bèlgica el febrer del 2008. El document ens aporta una descripció bàsic adel que és el Baix Llobregat i de les funcions que desenvolupa en l’àrea de Barcelona, així com dels plans que s’han fet per tal de promocionar l’agricultura.
Essent una ponència en un congrés extranger, aquest document és una presentació del cas del Baix Llobregat, a mode d’estat de la qüestió, origen i objectius del parc Agrari. Text en anglès.
Montasell J, Callau S. Rural near the city proccedings, Leuven, Belgium, 7-8 de febrer del 2008.
Enllaços d’interès:
Web del congrés Rurality Near the City
Documents relacionats:
The Baix Llobregat Agricultural Park: an instrument for preserving, developing and managing periurba
Facebook
LinkedIn
Twitter
