Categories
Varietats tradicionals, obtenció de cultivars […] i agricultura en espais periurbans catalans
La forta competència dels mercats exteriors (que subministren producte a uns preus molt baixos) fa que les explotacions agraries catalanes hagin de buscar estratègies per adjudicar-se segments de mercat. Agricultura ecològica, mercat de proximitat, productes d’elevada qualitat, productes funcionals, etc… d’entre aquestes estratègies, la comercialització de productes d’elevada qualitat organolèptica emergeix com un mecanisme eficaç, sobretot en espais periurbans. Però moltes de les varietats que es cultiven actualment tenen unes propietats organolèptiques deficients. Recórrer a les varietats tradicionals és un bon punt d’inici (pel seu valor sensorial alt, i també perquè aporten un nexe cultural amb el consumidor), però cal endegar projectes de millora d’aquestes varietats per tal de corretgir les seves deficiències agronòmiques.
Casañas F, Quaderns Agraris, 30:117-127, desembre del 2006
Documents relacionats:
Manifest de CEDAF: la carretera Cabanelles-Lliurona-Albanyà, un descomunal despropòsit
El DPTOP volia asfaltar una pista forestal: carretera de Cabanelles-Lliurona-Albanyà pel collet de la Teia. Els membres de la Coordinadora d’Entitats de Defensa de l’Alta Garrotza (CEDAG), a més de constatar que la decisió no compta amb l’opinió dels habitants de la zona, proposen una actuació més respectuosa amb els valors naturals de l’indret, més integrada paisatgísticament i d’acord amb l’entorn cultural del territori afectat.
Documents relacionats:
Manifest de CEDAF: la carretera Cabanelles-Lliurona-Albanyà, un descomunal despropòsit
Territoris Serens
Territoris Serens són aquells que aposten per un model de desenvolupament centrat en la gent que hi viu, potenciant la participació i el dinamisme dels agents i recursos propis i fent de la «serenitat» un paradigma de l’estil de vida que s’hi persegueix.
Enllaços d’interès: Enllaç
El paisatge i la gestió del territori. Criteris paisatgístics a l’ordenació del territori i l’urbanisme
La incorporació de normes de per a la gestió i millora del paisatge en els instruments de planificació, és una disciplina que compta amb una extensa bibliografia: des del Conveni Europeu del Paisatge o els mètodes d’anàlisi i d’identificació de mesures correctores o les teories d’indicadors que permeten caracteritzar el paisatge i monitoritza-lo. En aquest marc, aquest recull d’articles ens ofereix una revisió de tot el que s’ha fet i les perspectives en l’àmbit de la gestió del paisatge.
Diversos autors, edicions Diputació de Barcelona, novembre del 2006
Enllaços d’interès:
Web de l’Observatori del Territori – referència bibliogràfica
Decret 413/2006, normes generals de producció integrada
Aquest decret desenvolupa i estableix les normes tècniques de la producció integrada. En els diferents articles s’estableixen les pràctiques de maneig que s’han de seguir (fertilització, ús de fitosanitaris, sistema de poda, etc.) per tal de poder-se acollir a la certificació.
A la web del CCPI trobem actualitzades i especificades per cada cultiu les normes de producció integrada.
Generalitat de Catalunya. DOGC núm.4753, de 3.11.2006
Enllaços d’interès:
Web del Consell Català de la Producció Integrada (CCPI)
Documents relacionats:
Decret 413/2006, normes generals de producció integrada a Catalunya
Acord de Govern 112/2006, designació de les zones ZEPA i proposta de Llocs d’Importància Comunitària (LIC) a Catalunya
La Xarxa Natura 2000 va ser creada mitjançant la Directiva 92/43/CE (art.3 a 11) com un mecanisme per elaborar un llistat europeu d’espais d’especial interès natural a conservar.
La normativa vigent en temes de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat, laLlei 42/2007, estableix els criteris per definir els habitats que formaran part de la xarxa Natura 2000 (art.41 a 48). El reglament estableix dos tipus d’espais: els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) (els quals un cop aprobats per la Comissió Europea passaran a formar part del catàleg de les Zones especials de Conservació, ZEC) i les Zones d’Especial Protecció per les Aus (ZEPA). És competència de les Comunitats Autònomes fer la proposta dels espais que formaran part de la Xarxa Natura 2000 (art.42.2).
L’Acord de Govern 112/2006 és el text normatiu que fixa la contribució final de Catalunya a la Xarxa Natura 2000, i estableix la relació d’espais proposats coma LIC i com a ZEPA. Aquest acord, publicat abans de l’aprovació de la Llei 42/2007, s’acull a la normativa definida en el RD 1997/1995.
A l’annex 8.II.1.8 trobem definits els espais de plana agrícola que es consideren dins la XN200, els hàbitats que es consideren i les espècies de flora i fauna que són prioritaris de conservació.
Posterior a l’acord de govern on es defineixen els espais de Catalunya que s’acullen a la Xarxa Natura 2000, s’han publicat diferents modificacions de la delimitació d’aquests espais (vegeu documents adjunts).
Generalitat de Catalunya. DOGC núm.4735, de 6.10.2006
Enllaços d’interès:
Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge – Informació sobre la XN2000
Documents relacionats:
Acord de Govern 112/2006, designació de les zones ZEPA i proposta de LIC a Catalunya
Proposta d’ampliació de les ZEPA a Lleida (acord de govern de 16.06.2009)
L’espai agrari. Des del concepte, l’opinió i la reflexió
Josep Montasell ens ofereix en aquest article una reflexió atrevida, crítica i jocunda sobre la situació actual dels espais agraris, la seva coneguda i reconeguda multifuncionalitat i els reptes i problemàtiques que viuen. Els pagesos, els planificadors, els paisagistes, els funcionaris, els gestors, els especuladors… tots hi fan acte de presència.
«L’espai agrari és un espai subjecte a determinades apropiacions per diversos grups d’individus amb la finalitat de realitzar-hi les més diverses activitats. Aquesta apropiació multisecular, constant i, moltes vegades, contradictòria ha fet de l’espai agrari un territori singular, de pas, de conquesta, explotat, envaït, indisciplinat, contenidor, dinàmic, provocador, ple, amb protagonistes… Un territori on intervenir des del projecte fins a la gestió. Un espai per al compromís i el repte».
Montasell J, Quaderns (1), tardor del 2006.
Documents relacionats:
Comunicació CE: Estratègia temàtica per a la protecció del sòl
«La degradació dels sòls constitueix un problema greu per Europa», doncs el sòl és un actor molt important en les dinàmiques i processos que regulen el medi ambient. En un context on els processos de degradació s’han accelerat (en algunes zones el 10% del sòl ha canviat d’ús en el període 1990-2000, principalment per l’expansió urbana), aquest document estableix les línies de treball a seguir per la protecció dels sòls de la Comunitat Europea.
Entre d’altres cal destacar del document: (1) es defineixen els 8 processos que causen la degradació dels sòls (erosió, disminució de la matèria orgànica, contaminació, salinització, compactació, pèrdua de la biodiversitat del sòl, segellat, despreniment de terres i inundacions), (2) es proposa la creació d’un catàleg d’àrees vulnerables.
Alhora aquesta Comunicació de la Comissió al Consell reclama l’elaboració d’una Directiva Europea, que sigui el marc legal que promogui i reguli les accions per a la protecció dels sòls. Aquesta Directiva està actualment en fase de revisió. El primer redactat de la Proposta de Directiva (data: 22.9.2006) el podeu trobar com a document adjunt.
En la proposta de Directiva s’estableix la següent definició: «el sòl és un recurs no renovable en el qual els processos de degradació poden ser molt ràpids i en canvi els processos de formació i regeneració són extremadament lents. És un sitema dinàmic que desenvolupa múltiples funcions imprescindibles pels ecosistemes i que ofereix serveis vitals per les activitats humanes. Aquestes funcions són (a) producció de biomassa, (b) filtratge, magatzem i transformació de nutrients i aigua, (c) nínxol de la biodiversitat del sòl, (d) plataforma per la majoria d’activitats humanes, (e) subministre de matèries primes, (f) embornal de carboni i (g) registre de la nostra història arqueològica i geològica.
Comunicació de la Comissió Europea: COM(2006) 231, Brusel·les, 22 de setembre de 2006.
Enllaços d’interès:
Portal Unió Europea – Medi Ambient: Sòl
Portal Unió Europea – Resum de legislació sobre Protecció del Sòl
Documents relacionats:
Decret 343/2006, que desenvolupa la Llei del paisatge de Catalunya
Aquest decret desenvolupa la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Els articles de la llei especifiquen el contingut i els procediments d’elaboració i aprovació dels diferent instruments creats per la llei (catàleg i cartes del paisatge) i les funcions que tindrà l’Observatori del Paisatge.
Generalitat de Catalunya. DOGC núm.4723, de 21.9.2006
Documents relacionats:
Decret 343/2006, que desenvolupa la llei del paisatge
Resolució ARP/2865/2006, aprovació Quadern de normes tècniques en producció agrària ecològica
Mitjançant la resolució ARP/2865/2006, de 24 d’agost de 2006, el DARP va aprovar, a petició del CCPAE, el Quadern de Normes Tècniques de la Producció Agrària Ecològica. Aquest quadern adapta la normtiva europea en matèria d’agricultura ecològica (reglament 834/2007/CE) als condicionants de l’agricultura catalana, establint la relació de tècniques de maneig admeses en producció ecològica.
El Quadern de Normes Tècniques en Producció Agrària Ecològica és publicat i actualitzat cada 2 anys.
Generalitat de Catalunya. DOGC núm.4715, de 8.9.2006
Documents relacionats:
Resolució ARP/2865/2006, aprovació Quadern de normes tècniques en producció ecològica
Facebook
LinkedIn
Twitter
