Categories
El parc de les capçaleres del Ter i del Freser, per al 2016
El parc de les capçaleres del Ter i del Freser, per al 2016
Consensuaran entre els ajuntaments la manera de regular la temporada de recollida de bolets
RIPOLL | X.VALERI Miquel Rovira, president del Consell Comarcal del Ripollès per CiU, ha anunciat la creació del Parc Natural de les capçaleres del Ter i del Freser per al 2016. «Si tot va bé -va afirmar- pel gener del 2016 ja podrem fer la declaració de Parc Natural». Ho va dir al darrer ple del Consell Comarcal. La causa que fins ara tota hagi anat bé, ha estat, segons ell, el consens i el suport de tots els agents del territori a la reclamació de figura de Parc Natural. També va fer referència al Consorci Ripollès Desenvolupament i el Consorci d’Espais Naturals del Ripollès. Segons fonts del Consell Comarcal del Ripollès, la figura de parc natural facilitarà l’arribada de recursos a la part de la comarca. La idea és que el nou parc tingui un paper dinamitzador, assoleixi un model de governança i suposi un projecte de futur més sòlid que l’actual.
Es tracta d’un espai d’alta muntanya d’unes 12.500 hectàrees, del qual formen part vuit municipis (Setcases, Queralbs, Ribes de Freser, Toses, Vilallonga de Ter, Planoles, Pardines i Gombrèn). S’ha de determinar si part del terme de Campelles també en formarà part. Inclou les valls del Freser i els principals cims de la zona (Puigmal, Bastiments i Gra de Fajol) i el naixement dels rius Ter i Freser. A la zona hi viuen animals que quasi són únics a Europa, per exemple el gall fer o el picot negre. A part de la presència d’animals en perill d’extinció és una zona rica amb altres varietats salvatges com el tritó daurat, l’isard, el gat salvatge i els cabirols.
L’àrea forma part des del 1992 del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de Catalunya i també de la xarxa europea Natura 2000. Aquestes relacions han fet que els equipaments actuals estiguin en disposició de la sostenibilitat i qualitat reclamades per aquestes organitzacions.
Bolets
En el mateix plenari, on Rovira va fer l’anunci de la proximitat de l’arribada del parc natural al Ripollès, Joan Manso (conseller responsable de l’Àrea de Terrotiri Sostenibilitat) va reclamar consens entre els ajuntaments a l’hora d’aplicar la regulació de la propera temporada dels bolets.
Ara, el Consell Comarcal espera que l’Àrea de Territori i Sostenibilitat públiqui les bases per a la regulació. A partir d’aquí, el Consell les presentarà als ajuntaments per tal que les apliquin segons les necessitats. La voluntat és que tota la comarca segueixi unes mateixes regles.
Les bases establiran la manera d’identificar els boletaires federats. És a dir, si hauran de dur un carnet, un braçalet, una gorra, o tot plegat.
També establiran la manera d’estacionar els vehicles per evitar que obstaculitzin el pas dels ramats o dels cotxes dels ramaders. Uns altres condicionants seran els senders o les maneres de collir els bolets sense perjudici del medi. És a dir, que no facin forats i no usin rascles o altres instruments. Un altre objectiu és evitar els rescats de boletaires que es perden enmig dels boscos o cauen.
Paral·lelament volen boletaires perquè vagin als restaurants.
Publicat a Diari Girona: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2014/03/20/parc-capcaleres-del-ter-del/661425.html
Llei de contractes de conreu del 1934 (Generalitat Republicana)
L’any 1934, durant la Generalitat Republicana, es publicà la primera llei de contractes de conreu de l’àmbit català. Es tracta del precedent de la llei 1/2008 de contractes de conreu.
Generalitat de Catalunya, BOGC núm.102 de 12.4.1934
Documents relacionats:
SAFER, aménagement et développement de l’espace rural
Les Safer són associacions locals sense ànim de lucre, depenents del Ministeri d’Agricultura i les Finances francès, que tenen per objectiu «el desenvolupament sostenible i equilibrat de l’espai rural». Entre les seves funcions destaquen les encaminades a posar en producció espais agraris en venda: per a això les Safer compren terrenys agrícoles i els revenen o lloguen a agricultors o col·lectivitats que assegurin la continuïtat de l’activitat agrària.
Enllaços d’interès:
Ille de France
La regió d’Île de France (Paris) desenvolupa nombroses accions per protegir els espais naturals i agrícoles situats al voltant de la ciutat. París és una de les ciutats de major creixement demogràfic d’Europa i, per tant, on les necessitats de sòl pel creixement del teixit urbà són més exigents.
En aquest context el juny del 2003 va néixer a la comuna de l’Essone el Triangle Vert, una àrea de 4800 ha situada a escassos 25km de París on l’agricultura juga un paper protagonista (40% del territori). Els tres objectius principals definits en el projecte del Triangle Vert són:
a) garantir la continuïtat de l’activitat agrícola,
b) treure profit de la proximitat urbana,
c) donar a conèixer el valor mediambiental, cultural, paisatgístic i recreatiu del territori.
Adjunt trobem dos documents: 1.- en un primer Laverne T (president del Triangle Vert) ens fa una breu descripció del territori i de les principals funcions i activitats del parc. 2.- el segon document adjunt és una ponència realitzada per Vidal R i Fleury A en el marc del congrés Rural Near the City (Leuven, Bèlgica, 7 i 8 de febrer del 2008). Es tracta d’una descripció de la situació de l’agricultura a l’Ile de France i de les accions que es duen a terme per protegir i gestionar els espais agraris en aquesta zona.
Enllaços d’interès:
Web del Triangle Vert des Villes Maraîchères du Huropoix
Documents relacionats:
Le Triangle Vert: des Villes Maraîchères du Huropoix: pour un développement soutenable
Parco Agricola Ciaculli (Palerm, Itàlia)
El Parc Agrícola de Ciaculli té el seu origen en un projecte LIFE per la creació d’un parc agrícola en l’àrea periurbana de Palerm. Ocupa un total de 700 ha, on cultiu principal és la mandarina.
Enllaços d’interès:
Parco Agricolo Milano Sud
El Parco Agricolo Milano Sud, als voltants de Milà, forma un espai continu on l’activitat agrícola és predominant. Mitjançant la figura de l’Ente gestore del Parcoes fan múltiples actuacions per dinamitzar l’activitat agrícola i preservar els valors paisatgístics, culturals i arquitectònics que permaneixen en l’espai.
Enllaços d’interès:
Y de Grenoble
La Y de Grenoble rep el seu nom de la forma que dibuixen les valls d’Isère i del Drac. L’agricultura que s’hi desenvolupa és de cultius extensius i horta a la plana. A mitja alçada trobem explotacions agropecuàries i arboricultura i viticultura, i finalment a la part superior de les montanyes trobem pastures per ramats.
L’Association pour le développement de l’agriculture dans l’Y Grenoblais (ADAYG) coordina nombroses activitats per promoure el consum local i l’ús de tècniques agrícoles sostenibles amb el medi ambient.
Enllaços d’interès:
Web de l’Association pour le développement de l’agriculture dans l’Y Grenoblais
Les Jardins du Pays d’Aubagne
Aquesta zona agrícola ocupa les terres periurbanes de la ciutat d’Aubagne, a prop d’una de les principals ciutats de França, Marsella. Un potencial de consumidors molt elevat i una forta tradició agrícola de la zona, han impulsat la creació d’organismes que tenen per objectiu dinamitzar l’activitat agrícola a la zona.
Entre les actuacions que destaquen:
1) existència d’un centre tècnic que estudia els cultius i els mitjans de producció,
2) sistema de comercialització a través del portal web,
3) implementació de sistemes de traçabilitat per fomentar la confiança del consumidor,
4) campanyes de promoció del producte local i de temporada.
Enllaços d’interès:
Groene Hart
El Groene Hart (cor vert) és una regió d’Holanda, relativament poc poblada, situada a l’interior del Randstat. Té un caràcter eminentment rural, essent un focus d’activitat agrària, alhora que una zona molt valorada pels ciutadans pel seu paisatge.
El seu sòl està format principalment per torba, i es considerà que no era apte per la construcció. Això ha permès de conservar les múltiples funcions i activitats que s’hi desenvolupen. Cal destacar a part de l’agricultura, que és un dels principals centre d’Europa d’extracció de torba.
Enllaços d’interès:
Portal Web del Centre de documentació Groene Hart
Metropolitan Green Belt London
El Green Belt (cinturó verd) de Londres aglutina tots els espais lliures de la regió periurbana de Londres, espais on l’activitat agrària hi és predominant. Creat ja als anys 1950, es tracta d’una de les primeres intervencions d’una administració pública per preservar els usos dels espais periurbans. Els sòls inclosos en aquest cinturó verd estan protegits i controlats per l’Inspecció de Planificació i per les instàncies locals.
Enllaços d’interès:
Facebook
LinkedIn
Twitter
