Categories
Petjada ecològica – Glossari
Definició
Àrea ecològicament productiva requerida per satisfer el nostre estil de vida actual per sempre. Indicador agregat i sintètic que mesura la dependència que un país té dels sistemes naturals. Es basa en el càlcul de la superfície de terra i mar productives que calen per generar els recursos que consumim i la superfície necessària per absorvir les emissions i els residus que produïm, de forma continuada, amb les tecnologies disponibles actualment.
Referències
Indicador creat pels investigadors William Rees i Mathis Wackernagel a l’any 1996 publicat als llibres «Our Ecological Footprint» (1996), «Ecological Footprints of Nations» (1997), «The Ecological Footprint of Santiago de Chile» (1998).
Parc Agrari – Glossari
Definició
Espai obert i delimitat, el propòsit del qual és facilitar i garantir la continuïtat de l’ús agrari, preservant-lo de la seva incorporació al procés urbà, tot impulsant programes específics que permetin millorar i desenvolupar el seu potencial econòmic, mediambiental i socio-cultural, protegint el patrimoni natural del seu entorn.
Referències
Definició del Consell de Protecció de la Natura (CPN) de la Generalitat de Catalunya feta a l’any 1993 sobre el Pla Director Territorial de Catalunya (Memòria CPN 1990-1993) i reiterada en informe emès el 28 de novembre de 1995 sobre el Pla director de coordinació del delta de l’Ebre (Montsià/Baix Ebre) (Memòria CPN 1994-1995), informe emès el 15 de juliol de 1999 sobre el Pla especial del medi natural i paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Cèllecs (Memòria CPN 1998-1999)
Estratègia – Glossari
Definició
Pla d’acció que s’executa per arribar, de la millor manera, a assolir, a llarg termini, els objectius buscats.
Referències
L’estratègia és un procés racional mitjançant el qual ens situem mentalment en el futur desitjat i des d’aquesta posició prendre totes les decisions necessàries en el present per arribar a aconseguir allò que hem previst. Les estratègies es concreten en tàctiques que han de ser d’integració i complementàries. No hi cap lluita que és perdi, totes tard a d’hora donen els seus fruits, per petits que siguin. Les batalles perdudes han de ser útils per reorientar estratègies, no raons per abandonar “la guerra”.
Erosió urbana – Glossari
Definició
Conjunt de processos de transport d’elements i d\’ocupació d’espais per usos urbans que en acumular-se sobre l\’espai agrari periurbà generen pèrdues irrecuperables de sòl productiu i ocasionen problemes, en molts casos, de viabilitat.
Referències
Els pobles i les ciutats amb els seus creixements dispersos i amb la idea de que el sòl agrari periurbà és el pati de darrera on hi cap tot provoquen pèrdues de sòl, erosionen el territori podent arribar a malmetre i a comprometre la viabilitat territorial, econòmica i social dels espais agraris periurbans. Les erosions urbanes creen fragmentacions territorials a causa de les xarxes de comunicació i transport energètic, esmicolen el territori, malmeten recursos naturals com el sòl o l’aigua
Denominació d’Origen Protegida (DOP) – Glossari
Definició
Segell de qualitat de la Unió Europea a la qual poden acollir-se aquells productes produïts en una regió determinada i que deuen la seva qualitat a les condicions agroclimàtiques de la zona i/o als processos d’elaboració específics que s’hi fan.
Referències
El segell DOP dóna un impuls a productes d’arrel tradicional, oferint una major publicitat i una protecció legal davant de còpies o imitacions exteriors. D’altra banda el consumidor veu garantida una qualitat determinada.
Biocombustible – Glossari
Definició
Combustible constituït per a un agregat de matèria orgànica amb un poder calorífic elevat que prové directament o indirectament de la captació i fixació d’energia solar en processos de fotosíntesi.
Referències
Són biocombustibles les deixalles domèstiques, sabons biodegradables, palla, fusta, restes de cereals, llots, etc.
Barrera ecològica – Glossari
Definició
Factor ecològic que impedeix l’expansió de l’àrea de distribució d’una espècie.
Referències
Es pot tractar de barreres purament geogràfiques (els mars per espècies terrestres o els continents per a les marines, una serralada, un riu), però també n’hi ha de climàtiques (temperatures massa baixes, pluges insuficients, vents massa forts), d’edàfiques (substrat desfavorable) i de biòtiques (bosc massa ombrívols per a les espècies heliòfiles, absència de bosc per als animals arborícoles).
Banalscape= paisatge banal – Glossari
Definició
Paisatge que ha perdut la funcionalitat agrícola i que es transforma, en servir interessos i necessitats alienes, en una imatge.
Referències
Paisatge que no té cap originalitat o interès. És el resultat d’un mimetisme formal, de la pèrdua de valors culturals, de l’empobriment d’ecosistemes i de la desaparició del capital genètic, en l’aplicació d’estils urbanístics, lúdics, industrials o agraris. Els complexes de menjar ràpid, els parcs lúdics, la pèrdua de varietats tradicionals de conreus i espècies animals, la utilització indiscriminada d’agroquímics, etc… porten a la banalització com a conseqüència d’una homogenització de paisatges.
Àrea protegida – Glossari
Definició
Terreny classificat com a sòl no urbanitzable i que és objecte d’especial protecció segons l’ordenament urbanístic vigent.
Referències
Les àrees protegides també reben el nom d’espais protegits. Aquests espais poden ser naturals, agraris o fluvials. Es tracta d’espais que gaudeixen de protecció jurídica. Conceptualment, cal diferenciar els espais naturals dels espais agraris així com dels espais fluvials. Cada un d’ells presenta un o diversos ecosistemes amb major o menor transformació i uns valors propis que són motiu de protecció.
Agroecologia (= ecologia agrària) – Glossari
Definició
Ciència holística que estudia tots els processos ecològics, socials i econòmics que afecten d’una forma o altre al sistema agrari.
Referències
L’agroecologia engloba totes les accions que, directament o indirectament, poden influir en un agroecosistema o sistema agrari. L’equilibri entre els processos ecològics, socials i econòmics donen com a resultat un sistema agrari sostenible. En definitiva, l’agroecologia aporta una visió que no és la simple aportació i suma de l’anàlisi i conclusions de diferents disciplines científiques, sinó que cerca la relació i les interferències de totes elles sobre el conjunt i d’aquestes sobre la individualitat per poder aconseguir un sistema agrari harmònic i per tant sostenible.