Categories
Decret 328/1992 Pla d’espais d’interès natural (PEIN)
El Pla d’espais d’interès natural té caràcter de Pla Territorial Sectorial i desenvolupa laLlei 12/1985 d’espais naturals. En aquest pla es delimiten els espais que seran considerats d’interès natural (anex 1) i que per tan seran protegits segons la normativa vigent. D’altra banda s’especifiquen les activitats que hauran d’estar sotmeses a Avaluació d’Impacte Ambiental en cas d’estar ubicades dins dels límits establerts pel PEIN (art.17 i anex 2).
Documents relacionats:
Decret 328 1992 Pla Espais Interès Nacional.pdf
Directiva 92/43/CE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres
L’objectiu general d’aquesta directiva és «contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres en el territori europeu» (art.2.1). Per tan la directiva s’estructura en dues finalitats diferents:
a) conservació dels hàbitats: es crea la Xarxa Natura 2000 (art.3 a 11), catàleg d’espais protegits que inclou aquelles àrees naturals d’especial interès (a proposta dels Estats) i les àrees que siguin el nínxol d’espècies protegides pel mateix decret. A l’annex del decret trobem el llistat d’espais protegits per la Xarxa Natura 2000.
b) conservació de la fauna i la flora silvestre (art.12 a 16). La directiva estableix les bases per identificar les espècies prioritàries per la seva conservació i les mesures a realitzar pels estats membres. A l’annex de la directiva trobem el llistat d’aquestes espècies.
El sector agrari ha vist amb preocupació les possibles incompatibilitats que pot tenir la Xarxa Natura 2000 amb el desenvolupament de l’activitat i infraestructures agràries, per exemple, els regadius. El principi de subsidiarietat s’aplica alhora de delimitar les ZEC (Zones Especials de Conservació) i les ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus)
Enllaços d’interès:
Web del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino – Red Natura 2000
Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge – Explicació de la Xarxa Natura 2000
Documents relacionats:
Directiva 92/43/CE, conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres
Decret 114/1988, d’avaluació d’impacte ambiental
Text normatiu sobre el procediment a seguir per emetre informes d’impacte ambiental i relació d’activitats sotmeses a aquesta llei (annex 1). L’any 2001 s’ha publicat la Llei 6/2001 (d’àmbit estatal), la qual amplia la relació d’activitats sotmeses a la normativa d’impacte ambiental.
Aquest decret adapta a la legislació autonòmica la Directiva 85/337 (CE), sobre avaluació dels impactes sobre el medi ambient de certes obres públiques i privades.
Generalitat de Catalunya. DOGC núm.1000, de 3.6.1988
Documents relacionats:
Decret 114/1988, d’avaluació d’impacte ambiental
Un programa para el rústico metropolitano: los posibles regadíos periurbanos de Madrid
La Comunitat de Madrid encarregà a l’autor aquest estudi, que hauria de servir per definir les estratègies per gestionar els espais periurbans de Madrid. Sota el títol «Un programa para el rústico metropolitano. Los posibles regadíos periurbanos de Madrid como método de lucha contra el paro. Producción agraria y paisajística. Los estímulos al reparto de la tierra«, el text constitueix un programa per fomentar l’agricultura i la millora del sòl rústic a l’entorn metropolità madrileny. Inclou propostes en matèria d’urbanisme, política de residus, activitats extractives, paisatgisme, intervencions forestals, polítiques demogràfiques, regadius i foment de l’ocupació agrària.
Baigorri A, Agricultura Periurbana. Ed. Ministerio de Agricultura Pesca y Alimentación (MAPA), gener del 1988.
Documents relacionats:
Un programa para el rústico metropolitano: los posibles regadíos periurbanos de Madrid
Decret 239/1986 sobre el Consell de Protecció de la Natura
Aquest decret, en aplicació de l’article 35 de la Llei 12/1985 d’espais naturals, defineix les funcions del Consell de Protecció de la Natura i la seva estructura de funcionament.
El Consell de Protecció de la Natura és l’òrgan que emet els informes i proposa els canvis de normatives aplicables als espais naturals.
Generalitat de Catalunya. DOGC núm.729, de 20.8.1986.
Enllaços d’interès:
Web del Consell de Protecció de la Natura
Documents relacionats:
Decret 239/1986 sobr el Consell de Protecció de la Natura
Llei 12/1985 d’espais naturals de Catalunya
La Llei 12/1985 té per objectiu protegir, conservar, gestionar i millorar la riquesa i productivitat dels espais naturals de Catalunya.
En aquest document hi trobarem la definició de què és un espai natural segons la normativa vigent (art 2.2) així com els tipus de figures de protecció que s’han establert per aquests espais (art.21) i la normativa que s’hi aplica. La Llei 12/1985 ha estat desenvolupada pels decrets 239/1986 i 328/1992.
Documents relacionats:
LLei 12 1985 espais naturals.pdf
Agricultura Periurbana (Madrid, 1985)
Aquest document constitueix una de les primeres iniciatives a l’Estat espanyol per reconèixer el caràcter diferencial de l’agricultura que es desenvolupa en les àrees periurbanes. Es tracta d’un estudi de caracterització de l’agricultura a la regió metropolitana de Madrid (caracterització edafològica, estructura de la propietat de la terra, població agrària) que conclou amb l’elaboració d’una sèrie d’estratègies per conservar-la i alhora potenciar-la. Entre les accions proposades en el document en trobem de caràcter agronòmic (conversió de secà a regadiu, millora de la qualitat edfològica del sòl, etc.), típiques de la Reforma Agrària, i de caràcter planificador.
En efecte, l’estudi destaca la problemàtica existent en aquesta àrea per la propietat de la terra, ja que «més de la meitat de les terres rústiques privades» de l’àrea pertanyen a un «reduït número de propietaris», els quals generalment no la cultiven. Per tal de recuperar l’ús agrari d’aquests sòls es proposa el desenvolupament d’una sèrie de polítiques:
a) creació d’un Banc de Terres Agrícoles, un organisme que gestionés les relacions d’arrendament per tal de facilitar l’accés a la terra per part dels agricultors.
b) legislació sobre accés a la terra: per impedir la compra de sòls rústics per part d’empresaris amb ànim d’especular, es proposa «impedir la compra de finques rústiques als que no demostrin fefaentment la intenció de cultivar-la».
c) desenvolupament de mesures d’arrendament forçós d’aquelles finques que «estiguin mal cultivades», «poc aprofitades» o que presentin unes característiques especials per desenvolupar-hi agricultura. Aquestes mesures tindríem com a objectiu recuperar el sòl per ús agrícola, amb el compromís de retornar-lo al propietari en cas de que la finca fos recalificada a urbanitzable.
Sens dubte es tracta d’una de les primeres propostes sèries per revaloritzar el sòl agrícola en les àrees periurbanes a través del seu ús i no de les expectatives d’urbanització.
Baigorri A, Gaviria M. Consejería de Ordenación del Territorio, Medio Ambiente y Vivienda, any 1985.
Documents relacionats:
Agricultura Periurbana (propostes d’acció en el periurbà de Madrid, 1985)
Bélgica: ¿El principio del fin de la periurbanización?
L’autor reflexiona entorn les grans densitats urbanes i els seus creixements. Diu que des dels anys 60, amb la generalització de l’ús de l’automòbil, s’han començat a donar potents moviments de periurbanització sempre sacrificant l’espai rural. Posa com exemple de la seva anàlisi Bèlgica, un dels països, diu, més urbanitzats. Apunta directament a les causes: falta de política adequada, d’ordenació del territori mal controlada… Creixements exponencials i consum indiscriminat de l’espai mentre els augments de la població són poc importants.
Vendermotten C, Annales de Geografia de la Universidad Complutense, núm 5. Ed. Universidad Complutense, gener del 1985.
Documents relacionats:
(Andalucía) Ley 8/1984, de reforma agraria
Aquesta llei és un model de gestió dels espais agraris en situació d’abandonament. La llei estableix en el seu primer article (objectius) que «el cumplimiento de la función social de la propiedad de la tierra, el establecimiento y desarrollo de explotaciones agrarias rentables social y económicamente, y la contribución a la solución de graves problemas sociales, son principios inspiradores del régimen jurídico que establece la Ley».
Aquesta llei és innovadora pel sentit que va instaurar l’Impost sobre Terres Infrautilitzades (ITT), que sancionaba els propietaris d’aquelles terres agrícoles que no eren cultivades (art.31 a 41). Extremadura va introduir aquest impost l’any 1986 (Ley de la Dehesa) i Astúries l’any 1989 (Ley de Ordenación Agraria).
Junta de Andalucía. BOJA núm.65, de 6.7.1984
Enllaços d’interès:
Llei 8/1984 (link al Boletín Oficial de la Junta de Andalucía)
Llei 23/1983, de política territorial
La llei estableix les directrius de planejament territorial català. Constitueix el marc de referència per a tots els plans parcials i sectorials que preveu elaborar.
L’article 5 estableix que el Pla General Territorial de Catalunya ha de definir «les terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès que cal conservar o ampliar per les seves característiques d’extensió, de situació i de fertilitat». Aquestes terres agrícoles podran ser de règim de protecció especial (art.16).
Documents relacionats:
Facebook
LinkedIn
Twitter
