Categories
L’ús del sòl i l’ordenació del territori: els casos de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears
Aquesta monografia publicada per l’Institut del Territori ofereix un anàlisi sobre els canvis d’ocupació del sòl que s’han produït en els darrers anys a les regions catalana, valenciana i balear. El creixement dels teixits urbans i l’evolució de les superfícies forestals i agràries en cadascuna de les àrees centren gran part de l’estudi. Alhora trobem una explicació dels diferents models de planificació existents en les tres comunitats autònomes i les repercussions que han comportat en el territori.
Aquest estudi reflexa les dades obtingudes mitjançant el projecte Corine Land Cover (CLC) de l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA). La primera fase del programa (1985-2000) va tenir com a objectiu principal la creació d’una base de dades sobre ocupacions del sòl. Tenim accés als resultats de l’estudi a través de la pàgina web de l’AEMA.
Monografies de l’Observatori del Territori i del Medi Ambient, Institut del Territori, núm.1, abril del 2008
Enllaços d’interès:
Web de l’Institut del Territori
Web de l’European Environment Agency – El projecte Corine Land Cover
Web del Ministeri de Foment – El projecte Corine Land Cover
Documents relacionats:
Custòdia del territori: base jurídica (Llei 1/2008 de contractes de conreu)
Entenem per custòdia qualsevol inciaitiva popular o privada, sense ànim de lucre, que té per objectiu el manteniment de les funcions d’un espai agrícola o natural. La custòdia s’executa mitjançant un contracte entre el propietari d’una finca i una organització (entitats de custòdia) o bé amb un particular.
Aquest tipus de contracte està regulat per l’article 40 de la Llei 1/2008 de contractes de conreu: «els contractes relatius a finques rústiques amb finalitats de conservació i custòdia del patrimoni natural […] s’els aplica el règim d’arrendament» que estableix la pròpia llei. Alhora l’article 6.4 atorga a les entitats de custòdia la figura de conreador directe i personal.
Documents relacionats:
Llei 1/2008, de Contractes de Conreu
Aquesta llei desenvolupa la normativa aplicable als contractes d’arrendament de finques agrícoles (d’aprofitament agrícola, ramader o forestal). Tal com exposa la llei en el preludi: el primer objectiu de la Llei és «la preservació de l’espai agrari, el seu bon ús i l’esbailitat i millora de les explotacions agràries existents».
Generalitat de Catalunya, DOGC núm.5082 del 3.3.2008
Documents relacionats:
Models for safeguarding urban fringe open landscapes – The balance between public and private
La regió de Copenhaguen és una de les pioneres a Europa en desenvolupar plans per conservar els espais naturals periurbans. Mitjançant diferents models d’actuació (actuació municipal, estatal, mixte), s’han conservat gran part dels paisatges al voltant de la ciutat.
Com a exemple trobem el parc de Vestskoven, una àrea per la qual es va desenvolupar un Pla de Gestió. El Pla va definir que els propietaris de terres ubicades dins aquest parc només podien vendre les seves terres a l’Estat (el qual estava obligat a comprar-les). La manca de polítiques associades a l’activitat agrícola ha provocat la deserció dels agricultors de la zona, els quals han estat reemplaçats per hortalans.
Natura, medi ambient i activitat agrària han estat, doncs, confrontats en aquesta zona pels instruments de planificació.
Vejre H, Proceedings of Rurality Near the City Congress (Leuven 7 i 8 de febrer de 2008), p.51
Enllaços d’interès:
Documents recents:
Models for safeguarding urban fringe open landscapes – The balance between public and private
Agriculture in urban planning in Île-de-France
En aquest document s’ens ofereix una refelxió de l’evolució dels espais agraris en els planejaments de la regió d’Île-de-France. Des de la visió antiga de la conservació dels espais verds com a element paisatgístic (anys 70) fins a l’actual postura: la necessitat d’engegar polítiques de suport a l’agricultura per tal de conservar els espais agraris i les múltiples funcions que desenvolupen pels ciutadans de la zona. Progressivement els instruments de planificació han tingut en compte els espais agraris i, actualment es tendeix a un model de planejament en el qual es promou la participació dels agricultors per tal d’identificar les seves principals necessitats.
Vidal R, Fleury A, Proceedings of Rurality Near the City Congress (Leuven 7 i 8 de febrer de 2008), p.75
Enllaços d’interès:
Documents relacionats:
The Baix Llobregat Agricultural Park: an instrument for preserving, developing and managing periurban agricultural area
Text de la ponència presentada per Josep Montasell i Sònia Callau al congrés Rurality Near the City, celebrat a Bèlgica el febrer del 2008. El document ens aporta una descripció bàsic adel que és el Baix Llobregat i de les funcions que desenvolupa en l’àrea de Barcelona, així com dels plans que s’han fet per tal de promocionar l’agricultura.
Essent una ponència en un congrés extranger, aquest document és una presentació del cas del Baix Llobregat, a mode d’estat de la qüestió, origen i objectius del parc Agrari. Text en anglès.
Montasell J, Callau S. Rural near the city proccedings, Leuven, Belgium, 7-8 de febrer del 2008.
Enllaços d’interès:
Web del congrés Rurality Near the City
Documents relacionats:
The Baix Llobregat Agricultural Park: an instrument for preserving, developing and managing periurba
Rurality near de City
El congrés Rurality near the city (Leuven, Bèlgica, 7 i 8 de febrer del 2008) proposà un debat sobre les maneres «d’abordar la preservació i el desenvolupament dels valors rurals i usos dels espais en territoris fragmentats per una forta influència urbana». El llibre de les jornades recull els debats i les conclusions del congrés.
La Fundació RUAF (Resource centres on urban agriculture & food security) és una organització dinamitzadora del debat sobre les funcions de l’agricultura urbana. En el seu portal web trobarem informació sobre les activitats que organitzen i les publicacions realitzades.
Enllaços d’interès:
Documents relacionats:
Proposta per a un Observatori de l’Agricultura Periurbana
Daniel Soler ens presenta en aquest treball final de carrera les bases metodològiques de treball del futur Observatori de l’Agricultura Periurbana. Aquest ens és una proposta del CESE en el Dictàmen de l’Agricultura Periurbana NAT/204, i és una de les línies de treball de la Fundació Agroterritori. L’Observatori hauria d’actuar com a «centre de referència per al seguiment, anàlisi i difusió de la situació de l’agricultura periurbana europea» i hauria de fer «propostes d’iniciativa per a la preservació i desenvolupament d’aquests espais periurbans i de la seva agricultura» (CESE, 2004).
El present document estableix:
a) un criteri per definir quines comarques de Catalunya s’han de considerar periurbanes (Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Gironès, Maresme, Segria, Tarragonès, Vallès Occidental i Oriental).
b) una proposta d’indicadors que haurien de ser objecte de seguiment per part de l’Observatori per identificar l’estat dels espais agraris en l’àmbit periurbà.
c) una definició de les funcions, composició i disseny operatiu de l’Observatori de l’Agricultura Periurbana.
El document constitueix, alhora, una revisió de la bibliografia escrita sobre la temàtica, essent una referència pel futur Observatori.
Soler, D. Documents de treball núm.6, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, febrer de 2008.
Documents relacionats:
Decret 14/2008, pel qual es regula els sistemes d’identificació i registre del bestiar oví i cabrum a Catalunya
Els animal de les espècies ovina i caprina nascuts després del 9 de juliol de 2005 han de ser identificats abans dels sis mesos d’edat i/o sempre que surtin de l’explotació on han nascut. Aquest decret regula el sistema d’identificació (codificació, format i ubicació dels identificatius, normativa d’obtenció de duplicats, etc.). L’objectiu principal d’aquest sistema és implantar la traçabilitat en les explotacions productores d’aquest tipus d’animals.
Generalitat de Catalunya. DOGC núm.5056, de 25.1.2008
Documents relacionats:
Decret 14/2008, pel qual es regula els sistemes d’identificació i registre del bestiar oví i cabrum
Seminari sobre la Futura Llei d’Espais Agraris de Catalunya, 2008
Els dies 17 i 18 de gener de 2008 va tenir lloc a la Universitat de Girona el seminari sobre «La Futura Llei d’Espais Agraris de Catalunya», organitzat per la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona i la Fundació Agroterritori.
En el transcurs de les jornades es va debatre la situació actual dels espais agraris, els models de gestió existents en el territori i es va remarcar la necessitat d’una llei que regulés la situació d’aquests espais, amb objecte de promoure el seu desenvolupament i d’establir mecanismes de gestió eficaços. El Seminari es va dividir en tres blocs: I) La planificació dels espais agraris, II) Els models de gestió dels perímetres agraris delimitats, III) Els informes d’impacte agrari.
El document de conclusions estableix les bases per la futura llei d’espais agraris: Seminari_llei_espais_agraris_CONCLUSIONS
La Fundació Agroterritori ha editat un llibre amb totes les ponències i intervencions que es van fer durant el Seminari.