Glossari

Biocombustible – Glossari

Definició

Combustible constituït per a un agregat de matèria orgànica amb un poder calorífic elevat que prové directament o indirectament de la captació i fixació d’energia solar en processos de fotosíntesi.

Referències

Són biocombustibles les deixalles domèstiques, sabons biodegradables, palla, fusta, restes de cereals, llots, etc.

Barrera ecològica – Glossari

Definició

Factor ecològic que impedeix l’expansió de l’àrea de distribució d’una espècie.

Referències

Es pot tractar de barreres purament geogràfiques (els mars per espècies terrestres o els continents per a les marines, una serralada, un riu), però també n’hi ha de climàtiques (temperatures massa baixes, pluges insuficients, vents massa forts), d’edàfiques (substrat desfavorable) i de biòtiques (bosc massa ombrívols per a les espècies heliòfiles, absència de bosc per als animals arborícoles).

Banalscape= paisatge banal – Glossari

Definició

Paisatge que ha perdut la funcionalitat agrícola i que es transforma, en servir interessos i necessitats alienes, en una imatge.

Referències

Paisatge que no té cap originalitat o interès. És el resultat d’un mimetisme formal, de la pèrdua de valors culturals, de l’empobriment d’ecosistemes i de la desaparició del capital genètic, en l’aplicació d’estils urbanístics, lúdics, industrials o agraris. Els complexes de menjar ràpid, els parcs lúdics, la pèrdua de varietats tradicionals de conreus i espècies animals, la utilització indiscriminada d’agroquímics, etc… porten a la banalització com a conseqüència d’una homogenització de paisatges.

Àrea protegida – Glossari

Definició

Terreny classificat com a sòl no urbanitzable i que és objecte d’especial protecció segons l’ordenament urbanístic vigent.

Referències

Les àrees protegides també reben el nom d’espais protegits. Aquests espais poden ser naturals, agraris o fluvials. Es tracta d’espais que gaudeixen de protecció jurídica. Conceptualment, cal diferenciar els espais naturals dels espais agraris així com dels espais fluvials. Cada un d’ells presenta un o diversos ecosistemes amb major o menor transformació i uns valors propis que són motiu de protecció.

Agroecologia (= ecologia agrària) – Glossari

Definició

Ciència holística que estudia tots els processos ecològics, socials i econòmics que afecten d’una forma o altre al sistema agrari.

Referències

L’agroecologia engloba totes les accions que, directament o indirectament, poden influir en un agroecosistema o sistema agrari. L’equilibri entre els processos ecològics, socials i econòmics donen com a resultat un sistema agrari sostenible. En definitiva, l’agroecologia aporta una visió que no és la simple aportació i suma de l’anàlisi i conclusions de diferents disciplines científiques, sinó que cerca la relació i les interferències de totes elles sobre el conjunt i d’aquestes sobre la individualitat per poder aconseguir un sistema agrari harmònic i per tant sostenible.

Agricultura sostenible – Glossari

Definició

Aquella que fomenta la qualitat ambiental i el manteniment dels recursos del qual depèn l’agricultura, satisfà les necessitats de la societat en aliment de qualitat, fibres i recursos naturals per la producció, és econòmicament viable, i fomenta la qualitat de vida dels treballadors agraris (pagesos i assalariats) i de la societat en conjunt

Referències

Per poder desenvolupar una agricultura sostenible cal aplicar criteris sostenibles al conjunt d’activitats agràries mitjançant activitats agrícoles ecològiques o activitats agrícoles integrades

Adob – Glossari

Definició

Substància orgànica o mineral que conté nutrients necessaris per al creixement dels vegetals i que s’utilitza per a augmentar la fertilitat dels sòls.

Referències

L’ús abusiu d’adobs pot ser causa de contaminació del medi hídric subterrani i els sòls, en produir, en funció de la quantitat d’adob, un increment significatiu de la lixiviació d’elements químics. Aquesta lixiviació pot comportar l’alteració de la composició química natural de les aigües i el sòl.

Absentisme – Glossari

Definició

1. Manca d’assiduïtat en la funció de que s’és titular. 2. A Espanya, s’ha aplicat als propietaris agrícoles allunyats de les seves terres i que es limitaven a rebre les seves rendes.

Referències

S’atribueix el retard agrícola d’Estat espanyol. Va ser, en realitat, una conseqüència de l’absolutisme, que obligà als feudals a estar propers a la Cort per evitar caure en desgràcia, i a la grandària de les seves propietats que permetien viure àmpliament de les seves rendes sense necessitat d’exercir un treball o una vigilància discretes, tot i consentint la pèrdua de beneficis que quedaven en mans de determinats encarregats de l’administració i explotació de les terres.

Abocador – Glossari

Definició

Lloc on es descarreguen i deposen residus, com ara escombraries, runa, etc

Referències

Els abocadors poden estar clausurats si han deixat de ser utilitzats; controlats si es destina a realitzar abocaments controlats seguint uns procediments tècnics i una reglamentació i normativa determinats; incontrolats quan es realitzen abocaments sense seguir uns procediments tècnics iuna reglamentació i normativa determinats. L’abocament zero és quan no s’emet a l’exterior d’unes instal•lacions cap mena de contaminant, que es considera l’estat ideal a aconseguir. Aquest abocament zero és possible si ha tingut un procés adequat de segellament. En els espais agraris periurbans una de les plagues existents són els abocaments incontrolats d’escombraries i runes. Massa vegades són aquests espais considerats els patis darrers de la ciutat, allà on es pot dipositar qualsevol cosa. Tot i la presència de deixelleries en molts municipis, aquests abocament continuen donant-se.

Abandonament – Glossari

Definició

Manca de conreu en terres productives per raons de baixa productivitat de les mateixes, per manca de descendència en l’explotació agrària o per un procés especulatiu.

Referències

En els espais agraris periurbans l’abandonament de terres és un procés amb una certa expansió, moltes vegades no tant per manca de continuïtat en l’explotació agrària sinó per empreses immobiliàries que comprèn terres de conreu a l’espera de que es facin urbanitzables. Aquestes terres no es posen en el mercat de l’arrendament i per tant no es cultiven, quan això passa en una extensió àmplia d’un municipi, es fàcil anar a l’ajuntament i intentar demostrar que cal una modificació de planejament urbanístic ja que no hi ha pagesos que conreïn les terres.

    Lo sentimos. No se han encontrado Tweets.