Publicacions – Escrita
Varietats tradicionals, obtenció de cultivars […] i agricultura en espais periurbans catalans
La forta competència dels mercats exteriors (que subministren producte a uns preus molt baixos) fa que les explotacions agraries catalanes hagin de buscar estratègies per adjudicar-se segments de mercat. Agricultura ecològica, mercat de proximitat, productes d’elevada qualitat, productes funcionals, etc… d’entre aquestes estratègies, la comercialització de productes d’elevada qualitat organolèptica emergeix com un mecanisme eficaç, sobretot en espais periurbans. Però moltes de les varietats que es cultiven actualment tenen unes propietats organolèptiques deficients. Recórrer a les varietats tradicionals és un bon punt d’inici (pel seu valor sensorial alt, i també perquè aporten un nexe cultural amb el consumidor), però cal endegar projectes de millora d’aquestes varietats per tal de corretgir les seves deficiències agronòmiques.
Casañas F, Quaderns Agraris, 30:117-127, desembre del 2006
Documents relacionats:
El paisatge i la gestió del territori. Criteris paisatgístics a l’ordenació del territori i l’urbanisme
La incorporació de normes de per a la gestió i millora del paisatge en els instruments de planificació, és una disciplina que compta amb una extensa bibliografia: des del Conveni Europeu del Paisatge o els mètodes d’anàlisi i d’identificació de mesures correctores o les teories d’indicadors que permeten caracteritzar el paisatge i monitoritza-lo. En aquest marc, aquest recull d’articles ens ofereix una revisió de tot el que s’ha fet i les perspectives en l’àmbit de la gestió del paisatge.
Diversos autors, edicions Diputació de Barcelona, novembre del 2006
Enllaços d’interès:
Web de l’Observatori del Territori – referència bibliogràfica
L’espai agrari. Des del concepte, l’opinió i la reflexió
Josep Montasell ens ofereix en aquest article una reflexió atrevida, crítica i jocunda sobre la situació actual dels espais agraris, la seva coneguda i reconeguda multifuncionalitat i els reptes i problemàtiques que viuen. Els pagesos, els planificadors, els paisagistes, els funcionaris, els gestors, els especuladors… tots hi fan acte de presència.
«L’espai agrari és un espai subjecte a determinades apropiacions per diversos grups d’individus amb la finalitat de realitzar-hi les més diverses activitats. Aquesta apropiació multisecular, constant i, moltes vegades, contradictòria ha fet de l’espai agrari un territori singular, de pas, de conquesta, explotat, envaït, indisciplinat, contenidor, dinàmic, provocador, ple, amb protagonistes… Un territori on intervenir des del projecte fins a la gestió. Un espai per al compromís i el repte».
Montasell J, Quaderns (1), tardor del 2006.
Documents relacionats:
El periurbà de Frankfurt: el Parc Regional com a estratègia de gestió
Andreas Hildenbrand ens presenta el cas de la gestió dels espais lliures a la ciutat de Frankfurt. El Parc Regional és una estratègia que engloba diferents actuacions que treballen en la gestió dels espais periurbans d’aquesta zona. els objectius prioritaris del Parc Regional de Frankfurt es centren en dinamitzar l’entorn de la ciutat a través de promocionar-ne l’ús (creació de miradors, de rutes a peu, inserció d’obres d’art que contribueixin al paisatge) i les activitats que s’hi desenvolupen (agricultura).
El document adjunt és la presentació (powerpoint) feta per Hildenbrand per explicar el Parc Regional de Frankfurt.
Hildenbrand A, Presentació pública, Universitat de Sevilla
Documents relacionats:
El periurbà de Frankfurt: el Parc Regional com a estratègia de gestió
El repte de l’espai agrari periurbà
Josep Montasell defineix 7 zones de Catalunya on l’espai agrari està pressionat. Reclama vountat política per mantenir l’activitat agrària en aquestes zones i reconèixer el caràcter multifuncional de l’agricultura. Defineix dues estratègies útils per protegir i gestionar aquest espais: els parcs agraris i els àrcs rurals.
Montasell J, La Rella (revista digital del Congrés del Món Rural’06), gener del 2006.
Documents relacionats:
El repte de l’espai agrari periurbà
Els conflictes de la pagesia periurbana
Sota els títols Però… què és l’agricultura periurbana o Gestiona realment la pagesia aquests espais?, l’article ens ofereix una introducció al concepte del periurbà agrícola a través del model d’organització existent al Baix Llobregat.
Sempere J, Mètode: revista de difusió de la Universitat de València, 49:17-22 (2006)
Enllaços d’interès:
Web de la revista Mètode – Article: Els conflictes de la pagesia periurbana
D’agricultura Periurbana (el Dicàmen del CESE sobre Agricultura Periurbana en el País Valencià)
La publicació del Dictamen del CESE sobre l’Agricultura Periurbana mereix un comentari de Carles Dolç, arquitecte-paisatgísta. L’autor es centra en la realitat del País Valencià per comentar les implicacions del dictamen.
Carles Dolç és membre del col·lectiu Terra Crítica, grup de reflexió sobre la planificació territorial de València.
Dolç C, Levante-EMV, 4 de setembre de 2005.
Enllaços d’interès:
Web de Terra Crítica – Col·lectiu Valencià per la defensa del territori
Documents relacionats:
Agricultura periurbana, una eina de qualitat en la gestió del territori
Carles Sabater ens proposa en aquest article de divulgació un repàs sobre les diferents visions existents de l’agricultura periurbana i la seva regulació a través dels instruments de planificació. A través de repassar les opinions dels experts en aquesta temàtica (Raimón Roda, Oriol Nel·lo, Josep Montasell…), aquest és un bon document introductori de la temàtica per entendre quines són les problemàtiques a què s’enfronta l’agricultura periurbana i quins mitjans tenim per potenciar-la i que siguiautoviable.
Alhora l’autor fa un repàs dels Parcs Agraris que hi ha previst desenvolupar a l’àrea d’influència de la Regió Metropolitana de Barcelona.
Sabater, C. Revista de la Diputació de Barcelona, núm.135, juliol-agost del 2005
Documents relacionats:
Agricultura periurbana, una eina de qualitat en la gestió del territori
Artificialització i periurbanització a la Costa Brava
El document ens ofereix una descripció detallada dels processos de creixement urbanístic que afecten als espais naturals de la Costa Brava. Alhora ofereix una sèrie de propostes tècniques per regular l’ordenació territorial a la zona.
Abadia X, Amador L, Prat J, Institut d’Estudis Territorials (UPF), novembre del 2004.
Documents relacionats:
La pagesia del delta del Llobregat: un futur incert
Jordi Sempere fa un anàlisi de l’evolució que ha tingut la pagesia en el delta del Llobregat en els darrers 50 anys. A través d’entrevistes amb agricultors de la zona, el treball mostra els canvis que s’han produït en les explotacions agràries i les principals problemàtiques que han d’afrontar actualment en una zona amb tantes pressions com és el periurbà de Barcelona. Alhora l’autor fa una reflexió sobre la «noció d’agricultura periurbana i les seves característiques, així com l’estudi del planejament urbanístic i el seu impacte sobre l’espai agrari«.
Sempere J, Documents d’Anàlisi Geogràfica 43:45-68 (2004)
Documents relacionats:
La pagesia del delta del Llobregat: un futur incert
Facebook
LinkedIn
Twitter
