Documents – Estudis
L’ordenació dels espais de sòl no urbanitzable periurbà al Vallès Occidental
Aquest projecte final de carrera de Ciències Ambientals, elaborat per Guillem Domingo i Utset, és un estudi aprofundit del marc normatiu vigent en temes d’ordenació territorial afectant a espais agraris de zones periurbanes (principalment del Vallès) i un recull de les actuacions que s’estan duent a terme actualment en aquesta zona.
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), juliol del 2008
Enllaços d’interès:
Web Recercat (Dipòsit de Recerca de Catalunya) – Accés al document complet
Documents relacionats:
L’ordenació dels espais de sòl no urbanitzable periurbà al Vallès Occidental (resum)
Evolució del paisatge de l’horta de Lleida (1956/57-2003): transformació d’un paisatge de secà a regadiu
«Els paisatges agraris al llarg del temps s’han transformat i han evolucionat segons les necessitats de la societat d’aquell moment. L’aigua ha estat el principal element transformador en l’agricultura del segle XX, i el cas de l’horta de Lleida, és un clar exemple de com l’aigua ha desenvolupat una agricultura que poc a poc s’ha caracteritzat per tenir majoritàriament cultius de regadiu, tot i ser una de les zones més àrides i amb menys precipitacions de Catalunya, a diferència de les zones de secà, que han anat desapareixen. Quantificar i analitzar els canvis que influeixen en la dinàmica del territori, han estat possibles a partir de l’estudi de fonts documentals històriques, tant escrites com gràfiques, com són els cadastres de rústica, les imatges aèries i els ortofotomapes. Mitjançant aquest valuós recurs històric s’ha pogut detectar i analitzar els principals canvis en els usos del sòl esdevinguts durant el període de 1956 a 2003 en determinades zones de l’horta de Lleida, a més ha servit per estimar les repercussions en el paisatge del consum d’aigua» (abstract publicat).
Sanfidel, E. Treball final de carrera de Ciències Ambientals, 3 de juliol de 2008.
Enllaços d’interès:
Web de Recercat – enllaç al text complet
Documents relacionats:
Proposta per a un Observatori de l’Agricultura Periurbana
Daniel Soler ens presenta en aquest treball final de carrera les bases metodològiques de treball del futur Observatori de l’Agricultura Periurbana. Aquest ens és una proposta del CESE en el Dictàmen de l’Agricultura Periurbana NAT/204, i és una de les línies de treball de la Fundació Agroterritori. L’Observatori hauria d’actuar com a «centre de referència per al seguiment, anàlisi i difusió de la situació de l’agricultura periurbana europea» i hauria de fer «propostes d’iniciativa per a la preservació i desenvolupament d’aquests espais periurbans i de la seva agricultura» (CESE, 2004).
El present document estableix:
a) un criteri per definir quines comarques de Catalunya s’han de considerar periurbanes (Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Gironès, Maresme, Segria, Tarragonès, Vallès Occidental i Oriental).
b) una proposta d’indicadors que haurien de ser objecte de seguiment per part de l’Observatori per identificar l’estat dels espais agraris en l’àmbit periurbà.
c) una definició de les funcions, composició i disseny operatiu de l’Observatori de l’Agricultura Periurbana.
El document constitueix, alhora, una revisió de la bibliografia escrita sobre la temàtica, essent una referència pel futur Observatori.
Soler, D. Documents de treball núm.6, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, febrer de 2008.
Documents relacionats:
Zones rurals en declivi: detecció, diagnòstic i planejaments per al desenvolupament
Una del aspectes que es van repetir en numeroses taules de treball del Congrés del Món Rural (2006), fou la necessitat d’establir una definició de ruralitat adaptada a la realitat de Catalunya i desenvolupar uns indicadors que permetéssin caracteritzar aquest territori. Aquest hauria de ser el punt de partida per poder classificar les diferents situacions dels municipis rurals de Catalunya i identificar les problemàtiques associades, podent definir, així, polítiques específiques de desenvolupament rural per cada realitat territorial.
El document Zones rurals en declivi: detecció, diagnòstic i planejaments per al desenvolupament, realitzat pel Gabinet d’Estudis Multidisciplinars i impulsat per la Fundació del Món Rural, és un estudi que pretén encetar aquesta anàlisi. Partint de l’avaluació de les metodologies aplicades per diferents administracions (Catalunya, França, Anglaterra, Itàlia) per dibuixar en el mapa els espais rurals, l’estudi proposa un procediment per classificar les diferents ruralitats existents a Catalunya. Les categories que es proposen són: espai urbà, espai periurbà i espai rural remot. Paral·lelament, a partir de l’avaluació d’una sèrie d’indicadors socioeconòmics, es fa una radiografia de l’estat de desenvolupament dels diferents municipis rurals de Catalunya, identificant les situacions de declivi, degradació i degradació del medi rural.
Respecte al concepte de la periurbanitat, aquest document ofereix una interessant anàlisi de les diferents definicions que s’han proposat i de com ha evolucionat el fet periurbà a Catalunya en el darrer segle (vegeu Capítol 2: Conepte de Periurbanitat).
Fundació del Món Rural, 2007
Enllaços d’interès:
Web de la Fundació del Món Rural
Documents relacionats:
Diagnosi d’espais connectors de la demarcació de Girona
Identificació dels espais que tenen una funció connectora en el paisatge de la demarcació de Girona. L’estudi fa una breu descripció de cada espai i una justificació de la importància que té en el territori i de les possibles mesures per conservar-lo.
Sala J, Sampedro M. Arvensis, gestió i assessorament ambiental. Diputació de Girona, setembre de 2005.
A destacar que es fa una referència explícita a la necessitat de crer un Parc Agrari al Baix Ter.
Documents relacionats:
La pagesia, gestora o subordinada en el periurbà
Tesi doctoral escrita per Jordi Sempere i publicada l’any 2005. La posició de la pagesia i l’evolució del sector agrari en els àmbits periurbans durant el període 1950-200 és objecte d’estudi per aquesta tesi. Per tal de dur-ho a terme, l’autore s’ha centrat en les localitats de Toulouse i Barcelona.
Títol complet: La pagesia, gestora o subordinada en el periurbà. Semblances i diferències entre la regió metropolitana de Barcelona i l’àrea urbana de Tolouse, 1950-2000.
Jordi Sempere Roig. Universitat Autònoma de Barcelona.
Enllaços d’interès:
EEA Core Set of Indicators
L’European Environment Agency (EEA) presenta en aquest document una llistat d’indicadors per caracteritzar diferents processos del medi ambient (pol·lució de l’aire, canvi climàtic, aigua, residus i fluxe de matèria, biodiversitat i medi ambient terrestre) i cinc sectors econòmics amb incidència sobre ells (transport, energia, agricultura, turisme i pesca).
Aquests document pretén unificar els indicadors utilitzats pels diferents organismes europeus, a mode de poder monitorar efectivament l’evolució de la matriu territorial i el medi ambient a Europa.
Els indicadors proposats en relació a l’activitat agrària són:
- emissions d’amoni de font agrària
- balanç de nutrients
- emissions de gasos d’efecte hivernacle d’origen agrícola
- erosió del sòl
- nivell d’aigua subterrània
- pèrdua de matèria orgànica dels sòls
- nivell de nitrats i pesticides a l’aigua
- diversitat paisatgística
- riquesa d’espècies
- hàbitats i biodiversitat
- explotacions d’alt valor mediambiental (high nature value farming)
- consum d’aigua pel sector agrari
- consum de fertilitzants
- consum de pesticides
- indicador de risc dels pesticides
- diversitat genètica
- producció d’energies renovables
- superfície d’agricultura ecològica
- distribució de les produccions agràries i ramaderes
- diversificació
- canvis d’usos del sòl
- superfície amb cultius transgèncis
- superfície amb contractes agroambientals
- percentatge de mercat amb agricultura ecològica
- percentatge de despesa de la PAC en aspectes mediambientals
- pràctiques de maneig de les explotacions
- superfície agrària en determinades àrees
- implementació de la normativa en relació de la contaminació per nitrats
- formació dels pagesos en aspectes mediambientals
Kristensen, P (2005) European Environment Agency, Technical report nº1/2005
Enllaços d’interès:
Facebook
LinkedIn
Twitter
