La fragmentació és un dels indicadors claus en anàlisi territorial per valorar la capacitat dels sistemes de mantenir les seves funcions. En aquest sentit, la fragmentació dels hàbitats té un efecte notori sibre la biodiversitat existent. Aquest congrés, organitzat l’any 2007 pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), constitueix una reflexió sobre el fenòmen de la fragmentació, la seva relació amb la pèrdua de biodiversitat i les bones pràctiques de planejament territorial per tal de minimitzar la fragmentació d’hàbitats naturals.

Sembla evident que la fragmentació ha de ser un element a tenir en compte en la caracterització dels espais agraris, doncs l’anomenat mosaïc agroforestalrequereix mantenir un teixit contínu per tal de mantenir intactes les seves funcions. De les ponències del congrés (consultables a través del web del CREAF) en podem extreure nombroses idees i conclusions a tenir en compte quan analitzem espais agraris.

D’altra banda us recomanem vivament de llegir la presentació feta per Joan Marrull, i que porta per títol: El tractament del territori com a sistema. Aplicacions de l’índez de connectivitat ecològica. El document ens ofereix la descripció metodològica per crear indicadors de fragmentació i generar variables per ponderar aquests indicadors amb l’objectiu de valorar el sistema en el seu conjunt.

Les presentacions que es van fer en el congrés es poden descarregar a través del web del CREAF.

Enllaços d’interès:

Web del CREAF – Accés a la documentació del congrés