Publicacions – Escrita
Agricultura Periurbana (Madrid, 1985)
Aquest document constitueix una de les primeres iniciatives a l’Estat espanyol per reconèixer el caràcter diferencial de l’agricultura que es desenvolupa en les àrees periurbanes. Es tracta d’un estudi de caracterització de l’agricultura a la regió metropolitana de Madrid (caracterització edafològica, estructura de la propietat de la terra, població agrària) que conclou amb l’elaboració d’una sèrie d’estratègies per conservar-la i alhora potenciar-la. Entre les accions proposades en el document en trobem de caràcter agronòmic (conversió de secà a regadiu, millora de la qualitat edfològica del sòl, etc.), típiques de la Reforma Agrària, i de caràcter planificador.
En efecte, l’estudi destaca la problemàtica existent en aquesta àrea per la propietat de la terra, ja que «més de la meitat de les terres rústiques privades» de l’àrea pertanyen a un «reduït número de propietaris», els quals generalment no la cultiven. Per tal de recuperar l’ús agrari d’aquests sòls es proposa el desenvolupament d’una sèrie de polítiques:
a) creació d’un Banc de Terres Agrícoles, un organisme que gestionés les relacions d’arrendament per tal de facilitar l’accés a la terra per part dels agricultors.
b) legislació sobre accés a la terra: per impedir la compra de sòls rústics per part d’empresaris amb ànim d’especular, es proposa «impedir la compra de finques rústiques als que no demostrin fefaentment la intenció de cultivar-la».
c) desenvolupament de mesures d’arrendament forçós d’aquelles finques que «estiguin mal cultivades», «poc aprofitades» o que presentin unes característiques especials per desenvolupar-hi agricultura. Aquestes mesures tindríem com a objectiu recuperar el sòl per ús agrícola, amb el compromís de retornar-lo al propietari en cas de que la finca fos recalificada a urbanitzable.
Sens dubte es tracta d’una de les primeres propostes sèries per revaloritzar el sòl agrícola en les àrees periurbanes a través del seu ús i no de les expectatives d’urbanització.
Baigorri A, Gaviria M. Consejería de Ordenación del Territorio, Medio Ambiente y Vivienda, any 1985.
Documents relacionats:
Agricultura Periurbana (propostes d’acció en el periurbà de Madrid, 1985)
Bélgica: ¿El principio del fin de la periurbanización?
L’autor reflexiona entorn les grans densitats urbanes i els seus creixements. Diu que des dels anys 60, amb la generalització de l’ús de l’automòbil, s’han començat a donar potents moviments de periurbanització sempre sacrificant l’espai rural. Posa com exemple de la seva anàlisi Bèlgica, un dels països, diu, més urbanitzats. Apunta directament a les causes: falta de política adequada, d’ordenació del territori mal controlada… Creixements exponencials i consum indiscriminat de l’espai mentre els augments de la població són poc importants.
Vendermotten C, Annales de Geografia de la Universidad Complutense, núm 5. Ed. Universidad Complutense, gener del 1985.
Documents relacionats:
L’Atzavara
L’Atzavara és una publicació científica de la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró que té com objectiu la divulgació amena dels resultats de la recerca ambiental catalana, apropant la ciència als ciutadans. La revista, que es publica des de l’any 1979, és de periodicitat anual i de caire monogràfic.
Els números 4 i 17 estan dedicats als espais agraris del maresme i periurbans respectivament.
Enllaços d’interès:
Facebook
LinkedIn
Twitter
